Programa 9 - Refranys del mes d'abril

(Escolteu el programa en directe)

«L’abril és el mes gentil per excel•lència. Ja en el cor de la primavera, comencem a gaudir de dies més llargs i clima atemperat. Som a l’avantsala de la bohèmia estival, mentre esperem que la pluja regui la terra sadollada i que aquesta, agraïda, ens mostri el seu esclat de colors i d’olors».

Diu Bartomeu Rosselló-Pòrcel a Cançó després de la pluja:

El vent juga amb el molí
i amb la rosa desclosa.
Matinet matí,
no ballis amb la calitja.

A l’escarabat bum bum
les ales li frisen.
Les flors de la perera
riuen i riuen.

Una mica de cel blau,
una mica mica.
El núvol empeny el núvol
i llisca que llisca.

Qui puja la muntanya?
El caragol que treu banya.
El sol s’encén i s’apaga,
albó, romaní, argelaga.
El sol s’apaga i s’encén,
farigola, romeguer.

El sol és aquí,
entre la rosa i el molí.
Matinet matí,
les bruixes es pentinen.
El sol és aquí.
Ai! Que es menja la calitja!»

Refranyer català-castellà

Passem a la secció fixa del programa on us ofereixo les equivalències entre refranys castellans i catalans per difondre les expressions nostrades i demostrar que el refranyer català és ric i té resposta per a qualsevol expressió que ens arribi d’altres llengües.
Podeu trobar aquests que ara us ofereixo i molts d’altres (més de 1.300 en aquests moments) al refranyer català-castellà.

1. Abril, abril, de cien en cien años tendrías que venir – Abril, abriló, de cada cent un de bo; la vella que això deia en tenia cent un, i no n’havia vist ni un.
2. Abril abriliento, frío y hambriento – Abril, abrilet, va matar (o mata) sa mare de fred (El fred d’abril pot perjudicar la salut, sobretot de la gent gran o malalta).
3. Abril frío, pan y vino – Fred en abril, no faltarà ni pa ni vi.
4. Altas o bajas, en abril son las Pascuas, y si son marciales, años mortales – Altes o baixes, a l’abril les Pasqües (La Pasqua se sol escaure per l'abril; quan no hi cau la florida, s'hi escau la granada).
5. Cuando marzo no marcea, abril de las suyas espera – Si el març no marceja, l’abril abrileja (Vol dir que si el març no és variable, ho serà l'abril).
6. En abril aguas mil y todas caben en un barril – A l’abril totes caben en un barril.
7. En abril, espigas mil – Per l’abril, espigues mil.
8. Enero helado, febrero transtornado, marzo airoso, y abril lluvioso, hacen a mayo florido y hermoso – Gener gelat, febrer trambalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós.
9. Hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo – Fins a setanta d’abril no et llevis fil.
10. Llueva para mí abril y mayo, y para ti todo el año – En abril, cada gota en val mil , i en maig cada gota un raig.
11. Marzo airoso y abril lluvioso, sacan mayo florido y hermoso – Març ventós i abril plujós treuen el maig joiós (El març és el mes dels vents i l’abril , el de les pluges).

Santoral

Abril és el mes consagrat als Dolors i Soledat de la Mare de Déu

Dia 2. Sant Francesc de Paula, fundador.
Dia 3. Beata Guiomar.
Dia 4. Sants Plató, monjo, i sant Benet el Negre, franciscà.
Dia 5. Sant Vicenç Ferrer, dominicà, patró de València. santa Emília, verge i santa Irene, verge i màrtir.
Dia 6. Sant Guillem, abat, i sant Marcel•lí, màrtir.
Dia 7. Sant Joan Baptista de la Salle, prevere i fundador, i sant Sadurní, bisbe.
Dia 9. Sant Marcel, bisbe.
Dia 10. Sant Pompeu, màrtir i Sant Dimes, el bon lladre.
Dia 11. Sant Estanislau, bisbe i màrtir, i sant Isaac, monjo.
Dia 12. Sant Juli I, papa i sant Damià, bisbe.
Dia 13. El Bon Pastor i la Divina Pastora, sant Hermenegild, prìncep i màrtir i sant Martí I, papa i màrtir.
Dia 17. Sant Pau i sant Isidor, monjos i màrtirs i sant Robert, abat.
Dia 18. Sant Perfecte, prevere.
Dia 19. Sant Lleó IX, papa, sant Vicenç i sant Sòcrates, màrtirs. Comença el signe de taure.
Dia 20. Lluna plena.
Dia 21. Sant Anselm de Canterbury, bisbe
Dia 22. Sant Apel•les.
Dia 23. Sant Jordi, patró de Catalunya i dia de la rosa i del llibre.
Dia 25. Sant Marc Evangelista.
Dia 26. Mare de Déu del Bon Consell, sant Isidor bisbe i sant Clet (o Anaclet), papa i màrtir.
Dia 27. Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya.
Dia 29. Santa Caterina de Siena, verge, sant Robert, abat i sant Pere, dominicà i màrtir.
Dia 30. Sant Pius V, papa i santa Sofia, verge i màrtir.


Costumaris i calendaris de refranys

Potser les dites i refranys més coneguts o que desperten més interès en la gent són els refranys meteorològics o els que parlen de costums i tradicions.

Avui us vull parlar d’un seguit d’obres que, tot i no ser estrictament de refranys, perquè contenen moltes més coses, s’inscriuen perfectament dins el món de la paremiologia i el folklore.

Em vull fixar en les obres que ressegueixen el calendari a través dels costums i dels refranys.

D’una banda tenim els costumaris, que ressegueixen les festes, tradicions i costums diversos a través de les estacions i els mesos de l’any. Potser el més conegut és el Costumari català de Joan Amades, publicat per l’Editorial Salvat en cinc volums, però n’hi ha d’altres, potser no tan pretenciosos o complets però que fan de bon consultar i que ens aporten un munt d’històries i anècdotes interessants. Per exemple, el llibre Costums i tradicions catalanes, d’Aureli Capmany, publicat per editorial Laia el 1982 o les Festes i costums dia a dia, basat en l’obra d’Amades i publicat en fascicles pel diari «Avui» l’any 1991. O encara un munt d’obres dedicades als infants, amb poca lletra i força dibuixos, com per exemple el cicle Les nostres tradicions, de Vicenta Ferer Escrivà, amb dibuixos de Pilarin Bayés, publicat a València per Comercial Denes el 1996.

Un altre tipus d’obra són els calendaris de refranys o altres obres que, com si d’una narració es tractés, presenten els refranys i les tradicions del curs de l’any al llarg d’una història narrada. Són el cas del Calendari de refranys de Joan Amades, del 1933, publicat en edició facsímil per Edicions El Mèdol de Tarragona el 2002 o una altra, adreçada a infants, d’Antoni Gimeno i Amadeu Roura, Anys i panys, publicada per Graó editorial el 1986, que conté dites i frases fetes, contes, recitacions, endevinalles, corrandes, refranys i tradicions i creences.

Finalment us vull esmentar una petita joia de Joaquim Carbó, que es diu L’home dels nassos i que ha publicat editorial La Galera el 1995, que fa un repàs del curs de l’any a través de dites, poemes i cançons.

Totes aquestes obres m’estan resultant imprescindibles per preparar els Polsims de refranys.


Dites del mes d’abril

Del refranyer temàtic que també mantinc a Internet, he fet una tria d’uns quants refranys referits al mes d’abril. Un polsim:

1. A l'abril cada gota val per mil
2. A l'abril totes les aigües caben en un barril
3. A l'abril, no et llevis fil
4. Abril abrilet, mata sa mare de fred
5. Abril acabat, hivern passat
6. Abril banyat, de pa ve carregat
7. Abril i senyors, tots traïdors
8. Abril mullat, fa créixer l'herba per al ramat
9. Abril ploraner, maig rialler
10. Abril sempre vil; al principi, al mig i a la fi
11. Abril tronat, bon any assegurat
12. Abril, abril, un de bo de cada mil
13. Abril, abrileja
14. Abril, abrilet; al migdia (o a migjorn) calor i al vespre fred
15. Abril, pluges mil
16. Crema més el sol d'abril que el de tot l'estiu
17. D'abrils i sogres, poques de bones
18. De l'abril al setembre navega sense témer, de l'octubre al març no vagis per mar
19. Els espàrrecs a l'abril per mi, al maig per tu i al juny per ningú
20. Fins a quaranta (o setanta) d'abril, no et llevis fil
21. L'aigua d'abril omple la gerra i el barril; la gerra de l'oli i el barril del vi
22. Matant una mosca per l'abril, se'n maten deu mil
23. Per l'abril canta la granota i el grill
24. Per l'abril llibres i roses mil
25. Si plou a l’abril, prepara el setrill

El refranyer ens indica quina meteorologia és l’adequada per a cada mes perquè el pagès es faci ric:

1. Gener ens portarà neus, febrer serà variable, pel març bufaran vents forts, i l'abril serà agradable
2. Gener, gelat; febrer, amarat; març, ventós; abril, aigolós; maig, humit: vet aquí (o fan) un pagès ric

Trobem molt refranys dedicats als ocells. Durant l’hivern no n’hem sentit gaires, però ara tornen:

1. A primers d'abril o darrers de març el cucut ha d'arribar; l'any que no arribarà, el món s'acabarà
2. El cucut i la puput tots dos vénen per l'abril, el cucut pel juny se'n va i la puput per sant Urbà
3. El verdet i la bosqueta els dos vénen per l'abril; els dos covaven un niu; la bosqueta ja n'és morta i el verdet encara és viu
4. Per l'abril, l'oriol ha de venir, i si no venia, les cireres no madurarien
5. Per l'abril, orenetes mil
6. Per l'abril, tot pardal fa son niu
7. Si el cucut el tres d'abril no fa xiu-xiu, o és pres, o no viu, o sent l'estiu
8. Si el cucut no canta, el primer d'abril no és viu
9. Si el dia tres d'abril el cucut no fa piu-piu, o és mort o és viu, o assenyala mal estiu
10. Si per l'abril la tórtora no rondina, ja pots donar per perduda la collita

També són recurrents els que fan referència a relacions entre els diversos mesos:

1. Abril carda la llana, i el maig se'n duu la fama
2. Abril fa el pecat i març és acusat
3. Abril fa la flor, maig fa l'honor
4. Abril i maig són (o tenen) la clau de l'any

I unes quantes frases fetes sobre l’abril per acabar aquest apartat:

1. Faltar-li l'aigua d'abril
2. Ser com l'abril, la mostra i no la dóna
3. Ser més arruat que una trumfa al mes d'abril
4. Ser més estret que l'abril
5. Ser pluja d'abril!
6. Tenir (tants) abrils (per dir quanta anys té algú, es compta per abrils)
7. Tenir més set que l'abril
8. Xisclar més que les orenetes per l'abril

Recordem la pregunta del programa anterior: «Iniciem un altre tipus de preguntes. Avui plantejarem un enigma. Presentarem un supòsit, donarem unes pistes i a través d’aquestes pistes, heu de respondre una pregunta molt concreta. L’enigma és el del rei amagat. Per cinc-cents comença. | Per cinc-cents acaba. | Té el cinc al centre. | La primera de les lletres | i la primera de les xifres | el completen. | Desxifreu, barregeu, | i el nom d’un rei antic | descobrireu. Fàcil, oi? Apa, la resposta al programa que ve.»

[Resposta: El rei David. D equival a cinc-cents en xifres romanes; V a cinc i I a u. Només queda la primera lletra de l’alfabet, la ‘A’.]

I ara fem la pregunta del programa d’avui: Avui tornarem a preguntar-vos sobre refranys. Tornarem a fer allò de dir el primer hemistiqui del refrany i vosaltres l’heu d’acabar. Vinga, uns pocs refranys d’abril prou coneguts:

• Abril abrilet, ...
• Abril acabat, ...
• Abril mullat, ...

Programa 8 - Refranys de la primavera

(Escolteu el programa en directe)

«El refranyer té pocs refranys dedicats a la primavera. Sabem que una flor no fa estiu, ni dues primavera, però una ovació comença amb un únic aplaudiment. I que per Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera. Fruïm d’aquesta bonança de temps, de l’esclat de vida en els jardins i el camp i de l’allargament del dia, que ja es fa visible amb claredat. I que plogui, que és l’estació de l’aigua. I l’aigua d’aquests mesos ens ha de servir per omplir els pantans, que prou que ho necessiten.»

Refranyer català-castellà

Us volem seguir oferint els referents en català d’aquelles dites i refranys que sovint sentim en castellà o d’altres idiomes. Així, demostrarem que el refranyer català és ric i té resposta per a qualsevol expressió que ens arribi des d’altres llengües.

Així, he consultat el refranyer català-castellà que comparteixo amb tots vosaltres a Internet i he trobat els següents refranys del mes de març:

1. Agua en primavera, si no es torrencial, llena la panera - Aigua de primavera, si no és torrencial, omple la panera (les pluges torrencials d’aquesta estació provoquen inundacions i danys; però si són moderades, beneficien els cultius).
2. Arco a la matina, apareja la gabardina - Arc de sant Martí, al matí fa ploure i al vespre fa aclarir (pronostica pluja).
3. La primavera la sangre altera – La primavera la sang altera (és potser dels refranys més populars i famosos del refranyer).
4. Mucha flor en primavera, buen otoño nos espera - Molta flor de primavera, bona tardor espera.
5. Sanjuanada venida, primavera ida - Sant Joan arribat, la primavera ha passat (se celebra el 24 de juny i, per tant, és estiu).
6. Una espiga no hace manojo o Una golondrina no hace verano – Una flor (o una oreneta) no fa estiu (ni dues primavera) (vol dir que un objecte o fet isolat no es pot prendre com a norma o regla general).

La vella Quaresma

Una de les tradicions infantils més recordades i continuades a les escoles del nostre país és la vella Quaresma.
La Quaresma és el temps litúrgic que comença l’endemà del Dimecres de Cendra i s’allarga fins al Diumenge de Rams.
La Vella Quaresma és una mena de calendari que utilitzem per tal d’anar marcant el pas del temps en les llargues set setmanes quaresmals. La Vella, cal retallar-la el Dimarts Gras, l’últim dia dels Carnestoltes, i cal penjar-la el Dimecres de Cendra. Els dissabtes de Quaresma li tallarem un peuet. Així, sempre sabrem quantes setmanes falten perquè arribi la Pasqua… I els nens poden portar el control de quan manca per a les vacances de Pasqua.

La Viquipèdia diu que la vella quaresma és la «Representació de l'expulsió de la mort i de la Quaresma. Adopta la forma d'una vella arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d'una en una a mesura que van passant les setmanes de Quaresma. Va vestida com una pagesa mallorquina o una vella catalana, amb riques robes de seda. A les mans duu o bé dos bacallans, o bé un bacallà i una graella. Era l'encarregada de procurar que els infants mengessin peix durant la Quaresma.»

Dites de la primavera

Del refranyer temàtic que també mantinc a internet, he fet una tria d’uns quants refranys referits a la primavera. Un polsim:

1. Aigua de primavera, si no és torrencial, omple la panera
2. Al llit tot l'any és primavera
3. Alegre com una primavera
4. Bella Candelera, lletja primavera (si fa bon temps per la Candelera, el 2 de febrer, tindrem una primavera dolenta)
5. Còlics d'hivern, refredats d'estiu i febres de primavera, la mort darrera
6. El bou, de tardor, i el cavall, de primavera
7. El mal hivern, de la primavera fa govern
8. Estar a la primavera de la vida
9. Falsa primavera enganya al bestiar
10. Flor en abundor a la primavera, bona tardor ens espera
11. Flors de tardor, plors de primavera
12. Hivern fred, primavera regalada (si fa fred a l’hivern, durant la primavera plourà)
13. L'Encarnació tronera, allunya quaranta dies la primavera (és el 25 de març)
14. L'hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc (o les juga)
15. La primavera la sang altera
16. La tardor és la primavera de l'hivern
17. Mal hivern, primavera d'infern
18. Març, falsa primavera que enganya el bestiar
19. Oreneta arribada, primavera començada
20. Oreneta primerenca, primavera calorenca
21. Pasqua nevada, primavera gemmada
22. Per la primavera, pastor, no deixis la capa ni la berena
23. Per la primavera, res no és com era
24. Per Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera
25. Quan arriba el noguerol, primavera, si Déu vol
26. Quan fa dissabte la formiga, a venir la primavera no triga
27. Quan la primavera arriba, l'ovella esquila
28. Qui treballa a la primavera, prepara un bon estiu
29. Sant Antoni ha arribat, la primavera ha pasta (es refereix a Sant Antoni de Pàdua, el 13 de juny)
30. Sant Joan i Sant Pere, adéu, primavera!
31. Si l'hivern primavereja, la primavera hiverneja
32. Tramuntana de primavera, pluja al darrera
33. Una cuca no fa estiu ni una flor fa primavera
34. Una flor no fa estiu, ni dues primavera
35. Una mosca no fa primavera, ni dues estiu
36. Una oreneta no fa estiu, ni dues primavera
37. Xaloc és calent; llebeig més; tramuntana, pluja; seca el terral i a l'hivern i primavera gela el mestral

Així, veiem que la natura comença a despertar-se, arriben els primers ocells de temporada (l’oreneta i el noguerol) i les formigues comencen a fer feina.

Pel temps que disposem de programa i perquè normalment els refranys són prou clars del seu significat, no sempre ens aturem a explicar-los. Això no treu que si n’hi ha algun que voleu que us fem una explicació més detallada ens ho pugueu demanar sense compromís, d’acord?

Recordem la pregunta del programa anterior: «En aquest programa introduïrem un nou element de joc lingüístic: l’endevinalla. L’endevinalla és una composició, generalment en vers, que es refereix, d’una manera ambigua, a un objecte o a un concepte que cal endevinar. Per exemple, quan diem: No tinc cap color, / no faig cap olor, / no dono sabor, / i en temps de calor / us dono frescor. Fàcil, oi? Segur que tots heu endevinat que parlàvem de l’aigua. Doncs apa, una endevinalla d’un objecte ben nostrat. Diu així: La gràcia la porto a dins; / sóc emblema català, / i aquell que pel coll m’agafa / tot el que tinc em fa donar.»

[Resposta: El porró]

I ara fem la pregunta del programa d’avui: Iniciem un altre tipus de preguntes. Avui plantejarem un enigma. Presentarem un supòsit, donarem unes pistes i a través d’aquestes pistes, heu de respondre una pregunta molt concreta. L’enigma és el del rei amagat. Per cinc-cents comença. | Per cinc-cents acaba. | Té el cinc al centre. | La primera de les lletres | i la primera de les xifres | el completen. | Desxifreu, barregeu, | i el nom d’un rei antic | descobrireu. Fàcil, oi? Apa, la resposta al programa que ve.

Programa 7 - Refranys del mes de març

(Escolteu el programa en directe)

«La primavera és el coixí que separa l’hivern de l’estiu. Cada any, l’esclat de vida ens sorprèn, mentre cuegen els darrers freds. La primavera és una simfonia de colors, una bacanal d’olors, el despertar de la vida de la letargia hivernal. Temps de contrastos i sorpreses en forma de temps variable i imprevisible».

La setmana de la vella

Diu la tradició que el març i l’abril es van intercanviar uns quants dies per poder sorprendre una vella xaruga que se’n reia del març, perquè no li podia matar cap animal del seu bestiar:

Març, marçot
no m’has mort cap ovella
ni ovellot.
cent borrecs tinc a Cerdanya,
tots ells amb un pam de banya;
cent ovelles a l’Urgell,
totes elles amb el seu anyell.
Cara de gos,
de març marcell
que no m’has mort
cabra ni anyell,
truja ni porcell,
arri allí, malapell.

El març, enfurismat, va intercanviar uns quants dies amb l’abril per enganyar la vella i fer-li creure que ja havia arribat el bon temps. I així, quan tragués el bestiar a pasturar, quan més refiada estigués, el març tornaria a treure els seus dies dolents i li mataria la meitat del bestiar.
El març va dir a l’abril:

Abril gentil,
deixa-me’n un, deixa-me’n dos,
deixa-me’n tres, deixa-me’n quatre,
que aquesta vella
vull fer perbatre.

I l’engany va funcionar. I amb els forts vents i tramuntanes rufolades dels primers dies d’abril, el fort vent li deia a la vella:

No ho sóc l’abril gentil,
que sóc el març marçot,
que et mataré totes les ovelles
i els ovellots,
xais i anyellots,
truges i trujots,
i, si et descuides,
et mataré a tu i tot
a la vora del foc.

I és per això que els darrers dies de març fa bonança i la temperatura s’endolceix, perquè no són dies de març, sinó d’abril. I uns quants dies després de començat l’abril en tornen uns quants de més rúfols i dolents, que són els que el març va donar a l’abril, en compensació dels que li havia deixat. D’aquesta setmana canviant se’n diu la setmana de la vella.

Refranyer català-castellà

Us volem seguir oferint els referents en català d’aquelles dites i refranys que sovint sentim en castellà o d’altres idiomes. Així, demostrarem que el refranyer català és ric i té resposta per a qualsevol expressió que ens arribi des d’altres llengües.

Avui, doncs, uns quants refranys en català i castellà sobre el mes de març que he trobat al refranyer català-castellà:

1. A los muertos se dice si quieren – Per a qui no té sembrats, agost és març.
2. Agua de marzo, hierbazo – Aigua de març, herba als sembrats.
3. Cuando cae la Pascua en marzo, se huelga el diablo – Quan la Pasqua cau pel març, el diable treu ses arts.
4. Cuando marzo mayea, mayo marcea – Quan el març fa de maig, el maig fa de març.
5. Cuando marzo no marcea, abril de las suyas espera – Quan el març no marceja, l’abril abrileja (Vol dir que si el març no és variable, ho serà l'abril).
6. Desde mayo a San Miguel, pastor de ovejas quiero ser; pero de San Miguel a marzo, que las cuide el amo – Des de maig a Sant Miquel, pastor d’ovelles vull ser; però de Sant Miquel a març, que les meni l’amo del ramat (Sant Miquel és el 29 de setembre, i és la festa d’estiu de Vallromanes).
7. En marzo el sol riega y el agua quema – Pel març el sol rega i l’aigua crema.
8. Enero helado, febrero transtornado, marzo airoso, y abril lluvioso, hacen a mayo florido y hermoso – Gener gelat, febrer trambalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós.
9. Marzo airoso y abril lluvioso, sacan mayo florido y hermoso – Març ventós i abril plujós treuen el maig joiós (Vol dir que el maig s’aprofita de les pluges d’abril).
10. Marzo, marceador, que de noche llueve y de día hace sol – Març marçador, que de nit fa fred i de dia calor.
11. Marzo, marcero, por la mañana cara de perro, y por la tarde hermoso mancebo – Març, marçó, al matí cara de gos i al vespre galant minyó (Fa referència a la variabilitat del temps).
12. Nieblas en marzo, aguas en abril – Boira de març, agua segura i la mar moguda (Aquest any hi ha hagut boires a finals de febrer i primers de març).
13. Por San Matías, igualan las noches con los días, cata a marzo a cinco días; y si es bisiesto, cátalo al sexto – Per Sant Maties, març al cap de cinc dies, però si és l’any de traspàs, al cap de sis el trobaràs (Sant Maties és el 24 de febrer. Calcula els dies que falten perquè sigui març).
14. Quien tenga fuerza en el brazo, que cave y pode en marzo – Qui tingui força al braç, que cavi pel març.
15. Si marzo truena, cosecha buena – Quan per març trona, l’ametlla és bona.
16. Si tienes hijas que casar, del sol de marzo las tienes que guardar - Si tens filles per casar, del sol de març les has de guardar.

Santoral

Dia 2. Quart diumenge de Quaresma.
Dia 3. Sant Medir.
Dia 5. Nostra Senyora d’Àfrica i sant Adrià, màrtir.
Dia 6. Sant Oleguer, bisbe de barcelona i sant Víctor.
Dia 7. Santes Perpètua i Felicitat, màrtirs.
Dia 8. Sant Joan de Déu, fundador i sant Julià, arquebisbe.
Dia 9. Cinquè diumenge de Quaresma. Sant Pacià, bisbe de Barcelona.
Dia 10. Sant Melitó, màrtir.
Dia 12. Sant Bernat, bisbe.
Dia 13. Sant Macedoni i Santa Patrícia, esposos i màrtirs.
Dia 14. Santa Matilde, reina.
Dia 15. Santa Madrona, verge i màrtir, santa Lluïsa de Marillac, fundadora
Dia 16. Diumenge de Rams de la Passió del Senyor. Sants Agapit i Heribert, bisbes, i sant Hilari, bisbe i màrtir.
Dia 17. Sant Patrici, bisbe, sant Josep d’Arimatea.
Dia 18. Sant Salvador d’Horta, franciscà i sant Anselm, bisbe.
Dia 19. Sant Josep, espòs de la Mare de Déu
Dia 20. Santa Alexandra
Dia 21. Comença el signe d’Àries. Sant Filemó, màrtir i santa Fabiola. Lluna plena.
Dia 22. Sant Benvingut, bisbe.
Dia 23. Pasqua de Ressurrecció. Sant Josep Oriol, prevere.
Dia 24. Dilluns de Pasqua. La Mare de Déu de l’Alegria. Sants Agapit i Llatí, bisbes.
Dia 25. L’Anunciació de la Mare de Déu (L’Encarnació)
Dia 26. Santa Màxima.
Dia 27. Sant Joan, ermità, Santa Lídia, mare i màrtir.
Dia 30. Segon diumenge de Pasqua.
Dia 31. Sant Amadeu, duc de Savoia i Santa Balbina, verge.


Dites del mes de març

Del refranyer temàtic que també mantinc a internet he fet una tria d’uns quants refranys referits al mes de març. Un polsim:

1. A primers d'abril o darrers de març el cucut ha d'arribar; l'any que no arribarà, el món s'acabarà
2. Abril fa el pecat i març és acusat
3. Aigua de març, mal per als sembrats
4. Ajuntar-se març amb quaresma
5. Al març, calamarçades
6. Boira de març, aigua segura i la mar moguda
7. Bon any no seria, si març no hi havia
8. Botifarra de març, xai d'abril i carbó de maig
9. Cada gelada al mes de març, una ploguda (o una pedregada) al mes de maig
10. Cava pel març, que després ja és tard
11. Com la llaurada de març, cap altre no en faràs
12. Covar més que una lloca de març
13. De flor de març, fruit no en veuràs
14. Des de maig a Sant Miquel, pastor d'ovelles vull ser; però de Sant Miquel a març, que les meni l'amo del ramat
15. Déu ens guard de febres de febrer, de còlics de març i de tos de maig
16. Diu la vinya: L'amo em planta, l'amo em poda, l'amo em lliga i el març em dóna la vida
17. El març comença com una cordera i acaba com una fera
18. El març dóna de tot
19. El març marceja i l'abril bogeja
20. El sol de març es coneix set anys a la cara
21. Els fruits del gener, el març els treu del bolquer
22. Els trons de les marçades fan bones anyades
23. Gener ens portarà neus, febrer serà variable, pel març bufaran vents forts, i l'abril serà agradable
24. La lluna vella de març, no marxa sense glaç
25. Març ventós i abril plujós fan al maig florit i gloriós
26. Març, falsa primavera que enganya al bestiar
27. Més ençà o més enllà, la Quaresma en març caurà
28. No hi ha març sense Quaresma
29. Pel març, els ametllers en flor, i el jovent en amor
30. Pel març, les xarxes a la mar
31. Ploure de març, dóna faves i lleva blat
32. Quan al març trona, l'ametlla és bona
33. Quan el març fa de maig, el maig fa de març
34. Quan el març hagi passat, mariner, fes-te a la mar
35. Quan el març no marceja, l'abril, abrileja
36. Si trona entre la Candelera i la Mare de Déu de març, s'allarga quaranta dies l'hivern
37. Tota vinya estimada, pel març treballada
38. Trons al març, fred abril i maig
39. Val més estopa de març, que cànem d'abril

Em deia un amic: no hi ha cap refrany que parli bé del març. Bé, discrepo, i per exemple El març té trenta-un dies i tres-centes fesomies, el trobo excel•lent.

Recordem la pregunta del programa anterior: «L'altre dia em preguntaven per correu quin seria l'equivalent català de l'expressió El roce hace el cariño. Qui s'aventura a trobar-ne un equivalent?»

[Resposta: Està recollida al meu refranyer català-castellà per internet. Aquesta pregunta ja es va plantejar el 2005 a la llista per a professionals de la llengua catalana, Zèfir. I prenent de font el Diccionari català-valencià-balear, d'Alcover-Moll, que també es troba en línia, van donar com a alternativa Qui t’estima, s’arrima o també L'amor (o la familia o l’afecte) és fer-se]

I ara fem la pregunta del programa d’avui: En aquest programa introduïrem un nou element de joc lingüístic: l’endevinalla. L’endevinalla és una composició, generalment en vers, que es refereix, d’una manera ambigua, a un objecte o a un concepte que cal endevinar.
Per exemple, quan diem: No tinc cap color, / no faig cap olor, / no dono sabor, / i en temps de calor / us dono frescor. Fàcil, oi? Segur que tots heu endevinat que parlàvem de l’aigua.
Doncs apa, una endevinalla d’un objecte ben nostrat. Diu així: La gràcia la porto a dins; / sóc emblema català, / i aquell que pel coll m’agafa / tot el que tinc em fa donar.

Programa 6 – Refranys del Carnestoltes

(Escolteu el programa en directe)

«El Carnaval o Carnestoltes (carns soltes), sempre ha estat la festa que ha desagradat més als règims autoritaris, pel que té de transgressora, de disbauxa i d’arrauxament. Per això l’obscur règim franquista va prohibir-lo durant tants anys. És la festa del poble, que et permet ser un altre per un dia, que permet l’abrandament des de l’anonimat. Sitges, Vilanova i la Geltrú o Barcelona. Cada vila un carnaval.»

Us volem seguir oferint els referents en català d’aquelles dites i refranys que sovint sentim en castellà o d’altres idiomes. Així, demostrarem que el refranyer català és ric i té resposta per a qualsevol expressió que ens arribi des d’altres llengües.

Així, he consultat el refranyer català-castellà que comparteixo amb tots vosaltres a Internet i he trobat els següents refranys del mes de febrer:

1. Por San Antón Carnestolendas son - Per Sant Anton, carnestoltes són
2. Ni Antrueio sin luna, ni feria sin puta, ni piara sin artuña - Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria esgarriada ('Antruejo', segons el Diccionari de la Real Academia Española de la Lengua (RAE) vol dir "Conjunto de los tres días de carnestolendas". «Significa que por Carnestolendas hay siempre luna nueva, en las ferias malas mujeres y en los rebaños de ovejas alguna que ha perdido el cordero»)
3. Alegrías, antruejo, que mañana será ceniza - Alegria, carnestoltes, que demà és cendra (Indica la caducitat de les coses i incita a aprofitar els motius de satisfacció i acontentament)
4. Si llueve en la Purísima Concepción, llueve en Carnaval, Semana Santa y Resurrección - Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció
5. Febrero, mes carnavalero - Més tard o més matiner, carnaval, dins del febrer
6. Andar hecho un carnaval - Anar fet un carnestoltes (vestit amb molt mal gust)

La festa del Carnaval o Carnestoltes

Les festes de Carnaval o Carnestoltes a casa nostra se celebren de Dijous Gras a Dimecres de Cendra i es caracteritzen per ser un moment de transgressions desenfrenades, per la sàtira política, pels enfrontaments festius, per les desfilades de comparses i rues plenes de gent disfressada, per les mascarades i per tot tipus d'altres inversions dels papers socials, moments de revolta controlada en què el món es posa momentàniament de cap per avall. Uns dies plens d'excessos carnals i gastronòmics previs a l'arribada de la meditació i els dejunis propis de la Quaresma, que amb el temps i davant la impossibilitat d’eradicar aquests costums, la religió cristiana es va veure obligada a adaptar aquesta festa tot introduint-hi un nou element: el Carnestoltes esdevé l’avantsala de la Quaresma.

El Carnaval és una festa mòbil.

Per saber on situar el Carnaval cal saber quan cau la primera lluna plena posterior a l’inici de la primavera (l’equinocci del dia 20 de març). El diumenge posterior a aquest dia de lluna plena és el Diumenge de Pasqua, i el diumenge anterior és el Diumenge de Rams. Respecte el Diumenge de Rams s’han de comptar 40 dies endarrera i trobem el Dimecres de Cendra que és el primer dia de la Quaresma i l’últim dia del Carnaval.


La Candelera

La festa de la Candelera, com expliquen al portal Festes.org, és una festa cristiana que commemora la presentació de l’infant Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la Mare de Déu, 40 dies després de Nadal, seguint la tradició jueva.

La Candelera, segons la tradició, ens serveix per saber com evolucionarà l’estiu en les setmanes venideres.

Així, diu el refranyer: “Si la Candelera plora l'hivern ja és fora; si la Candelera riu l'hivern és viu. Però tant si plora com si no plora l'hivern ja és fora”. Però, d’altra banda, també diu: “Si la Candelera plora, l'hivern és fora. Si la Candelera riu, l'hivern és viu. Tant si plora com si riu, l'hivern és ben viu”. Hem d’entendre “plorar” com a 'ploure' i “riure” com a 'fer sol'. Significa que si plou per la Candelera, el fred minva; i si està serè, augmenta. On no hi ha acord és en la segona part del refrany, que en un dóna per acabat l’hivern i en l’altre diu que encara continua.


Dites del Carnestoltes

Del refranyer temàtic que també mantinc a internet he fet una tria d’uns quants refranys referits a la festa del Carnaval. Un polsim:

1. A Carnestoltes, bones voltes
2. A Carnestoltes, totes les bèsties van soltes
3. Al Carnaval, tot s'hi val
4. Amors de Carnestoltes, amors (o casaments) de revoltes
5. Anar fet un carnestoltes (Anar vestit de mal gust)
6. Baralles per Carnestoltes, baralles per Tots Sants
7. Carnaval amb la dona, Pasqua amb el capellà
8. Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades
9. Carnestoltes mullades, Pasqües eixutes
10. Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués
11. Casament de Carnaval, casament que res val
12. De Nadal a Carnaval, set setmanes per igual
13. De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes
14. De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer
15. Després de la Candelera, Carnestoltes ve al darrera
16. Després de Sant Anton Carnestoltes són
17. El qui és carcamal, tot l'any fa carnaval
18. Els pecats de carnaval surten per Tots Sants
19. Ésser un carnestoltes (Ésser un baliga-balaga, un poca-solta que hom no pot prendre’s seriosament)
20. Fer cara de Dijous Sant i fets de Carnestoltes
21. Fer la fi d'en Carnestoltes
22. La carn que no es remou per Carnestoltes, no és carn, que és fang
23. Les bromes de Carnestoltes són penes de Tots Sants
24. Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna
25. Pel boig, tot l'any és Carnestoltes
26. Quan el pare fa Carnestoltes, els fills fan Quaresma
27. Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots Sants
28. Ser un carnestoltes
29. Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció
30. Si plou per Nadal, plou per Setmana Santa i per Carnaval
31. Tenir paraules de Dijous Sant i fets de Carnestoltes
32. Tindre bones paraules i els fets de carnaval

Pel temps que disposem de programa i perquè normalment els refranys són prou clars del seu significat, no sempre ens aturem a explicar-los. Això no treu que si n’hi ha algun que voleu que us fem una explicació més detallada ens ho pugueu demanar sense compromís, d’acord?

Recordem la pregunta del programa anterior: «Iniciarem un altre tipus de preguntes que farem recurrentment al programa. Direm com comença un refrany i l’heu d’acabar vosaltres. Fa? Doncs vinga, per començar, un de facilet: Febrer (o febreret) el curt...»

[Resposta: Aquest refrany té molts possibles acabaments. Per exemple: Febreret el curt, amb vint-i-vuit dies en surt, Febrer el curt, brau i tossut, Febrer el curt, més brau que un turc, Febreret el curt, pitjor que el turc, Febreret curt, fred com un turc, Febrer el curt, si entra dolent, pitjor en surt.]

I ara fem la pregunta del programa d’avui: L'altre dia em preguntaven per correu quin seria l'equivalent català de l'expressió El roce hace el cariño. Qui s'aventura a trobar-ne un equivalent?

Programa 5 - Refranys del mes de febrer

(Escolteu el programa en directe)

«Febrer és el mes més curt del calendari. El mes que s’adiu amb els cicles de vint-i-vuit dies de la lluna. Les setmanes de febrer es repeteixen idèntiques al mes de març, tret que, com aquest any, sigui any de traspàs i febrer tingui vint-i-nou dies. Un mes que entra amb la Candelera i surt amb els últims freds rigorosos... si el canvi climàtic i la meteorologia ho volen, és clar.»

Llegeixo un poema de Júlia Costa, la bibliotecària blogantera:

Febrer el curt, brau i tossut,
sol, solet, no triguis massa,
que no puc jugar a la plaça
i seràs molt ben rebut.
Febrer el curt, gats pel terrat,
somnis d’or a la flassada,
la disfressa preparada
i el cel ben esbojarrat.
Febrer el curt, sol estantís,
un xim-xim de pluja freda,
haurem de tancar la cleda
i jugar tots al parxís.

Us volem seguir oferint els referents en català d’aquelles dites i refranys que sovint sentim en castellà o d’altres idiomes. Així, demostrarem que el refranyer català és ric i té resposta per a qualsevol expressió que ens arribi des d’altres llengües.

Així, he consultat el refranyer català-castellà que comparteixo amb tots vosaltres a Internet i he trobat els següents refranys del mes de febrer:

1. Abrígate por febrero con dos capas y un sombrero – Pel febrer, abriga't amb dues capes si pot ser
2. Caliente diciembre, caliente enero, frío seguro para febrero – Calor pel desembre, calor pel gener, fort fred al febrer
3. Cuando llueve en febrero, todo el año ha tempero – Aigua de febrer, bona pel sementer
4. En febrero busca la sombra el perro, pero a finales, no a primeros – Pel febrer, busca la ombra el llebrer, però no tot el mes sencer
5. En febrero busca tú al jornalero, que él te buscó en enero – Al febrer busca tu el jornaler, que ell et va buscar al gener
6. En febrero mete obrero, que pan te comerá, pero buen trabajo te hará – Pel febrer lloga jornaler; pa menjarà, però feina farà
7. En febrero, un día al sol y otro al brasero – Pel febrer, un dia al sol i un altre al braser (és un mes molt variable)
8. Enero helado, febrero transtornado, marzo airoso, y abril lluvioso, hacen a mayo florido y hermoso – Gener gelat, febrer trambalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós
9. Enero y febrero comen más que Madrid y Toledo – Gener i febrer mengen més que el món sencer (o enter)
10. Febrero el corto, el peor de todos – El febrer curt, amb vint-i-vuit dies se'n surt
11. Febrero, mes carnavalero – Més tard o més matiner, carnaval, dins del febrer
12. Flor de febrero no va al granero – Flor de febrer no omple el paner (es refereix a les flors de l'ametller, les quals ompliran la panera d'ametlles)

Del santoral de febrer destaquen les següents festes:

• Dia 2: La Purificació de la Mare de Déu (La Candelera)
• Dia 3: Sant Blai, bisbe mr.
• Dia 4: Sant Andreu Corsini, bisbe, carmelità i Santa Joana de Valois, reina
• Dia 5: Santa Àgata, vg. i mr.
• Dia 6: Dimecres de Cendra
• Dia 7: Sant Ricard, rei
• Dia 8: Santa Elisenda, vg.
• Dia 10: Primer diumenge de Quaresma, Sant Jacint, mr.
• Dia 11: Mare de Déu de Lourdes i Sant Llàtzer, bisbe
• Dia 12: Santa Eulàlia, vg. i mr., patrona de Barcelona
• Dia 14: Sant Valentí, prevere, mr.
• Dia 17: Segon diumenge de Quaresma i Sant Ròmul, mr.
• Dia 21: Sant Pere Damià, bisbe
• Dia 22: Santa Elionor, reina.
• Dia 23: Santa Marta d’Astorga, vg. mr.
• Dia 24: Tercer diumenge de Quaresma. Dia afegit per ser any bixest
• Dia 25: Sant Modest, bisbe, sant Sergi, mr. I Santa Primitiva, mr.
• Dia 26: Sant Cesari, metge, i Sant Valeri, ermità.
• Dia 27: Sant Néstor, bisbe, mr., Sant Fèlix, mr. I Sant Alexandre, bisbe.
• Dia 29: Sant Romà, abat.

Avui us explicaré una altra curiositat o creença referida als pronòstics del temps. Heu sentit a parlar mai de les Cabanyetes? Les cabanyetes són una tradició de pagès on es fa la previsió per tot l'any en funció del temps que hagi fet els 12 primers dies de l'any.
Així, al blog dels meteoròlegs de la Corporació de Ràdio i Televisió de Catalunya, “El Temps amb noms i cognoms”, presentaven la següent previsió, feta per un observador del Baix Camp:

• GENER (dia 1): Mes sec. Temperatures fredes. Vents de serè. Poques pluges.
• FEBRER (dia 2): Mes plujós a la segona meitat. Primera meitat seca. Fred i alguna ventada.
• MARÇ (dia 3): Mes humit. Primera meitat de mes plujosa.
• ABRIL (dia 4): Mes sec. Bon temps. Temperatures agradables.
• MAIG (dia 5): Mes sec. Bon temps. Alguna ventada. Temperatures fresques.
• JUNY (dia 6): Mes sec. Bon temps. Temperatures altes.
• JULIOL (dia 7): Mes sec. Bon temps. Temperatures altes.
• AGOST (dia 8): Mes humit. Algunes pluges. Vents en calma. Temperatures agradables.
• SETEMBRE (dia 9): Mes humit. Pluges. Temperatures altes.
• OCTUBRE (dia 10): Mes plujós. Temperatures agradables. Vents en calma.
• NOVEMBRE (dia 11): Pluges. Ventades. Boires. Temperatures fredes.
• DESEMBRE (dia 12): Mes sec. Ventades a la primera quinzena. Bon temps a la segona quinzena.

Curiosament, l’altre dia ho comentava amb un veí i em deia que el seu pare en deia “Cabañuelas” i que la previsió la feia a partir dels 12 primers dies d’agost, comparats amb els 12 següents i fent un seguit de càlculs. Ho he cercat després a Internet i és ben cert que hi ha molta tradició al respecte a l’Amèrica llatina i al sud de l’estat espanyol.


Dites del mes de febrer

Del refranyer temàtic, que també mantinc a internet, he fet una tria d’uns quants refranys referits al mes de febrer. Un polsim:

1. A pesar del febrer, floreix l'ametller
2. Aigua de febrer, bona pel sementer
3. Al febrer, abriga't bé
4. Al mes de febrer, deixa'l fer
5. Allà on toquen al febrer les calamarsades, al juliol hi toquen les pedregades
6. Avui febrer, demà candeler
7. Avui febrer, demà candelera. Santa Àgata tres dies al darrera
8. Carinyos de sogra són com els dies del febrer: pocs i freds
9. De febrers, n'hi ha pocs de bons
10. Desembre la posa dins, gener l'assenta i febrer, que ve darrera amb la pala al coll, la treu (es refereix a la neu)
11. Déu ens guard de febres de febrer, de còlics de març i de tos de maig
12. El febrer curt, amb vint-i-vuit dies se'n surt
13. El febrer curt, més brau que un turc
14. El febrer omple el graner
15. El fred de febrer és pitjor que el de gener
16. El porc mort pel febrer no sala bé
17. Febrer acabat, xarxes al mar
18. Febrer nuvolat, bona anyada de blat
19. Gener polsós, febrer plujós (ha plogut poc al gener i el febrer ha començat plovent)
20. Guarda llenya al llenyer per quan arribi el febrer
21. L'aigua del febrer, tota dins d'un calder
22. Mes de febrer, mes mentider
23. Mes de febrer, un dia dolent i l'altre també
24. Neu de febrer, bona si és de primer
25. Nevades de febrer, pluges pel juny solen fer
26. No fa bon gener si no deixa les basses plenes, ni bon febrer si no les manté
27. Orenetes pel febrer, mal any ve
28. Pel febrer surt el liró del seu recó
29. Pel febrer surt l'ós del seu osser
30. Pel febrer, abriga't bé
31. Pel febrer, Carnestoltes ve
32. Pel febrer, un dia al sol i un altre al braser
33. Pel gener el mar s'empedra i pel febrer es desempedra
34. Per la Candelera una hora entera (2 febrer)
35. Per Sant Maties, fa tanta nit com dia (24 febrer)
36. Pluges pel febrer, any civader
37. Podar pel gener i sembrar pel febrer, quasi sempre convé
38. Quan trona pel febrer, tremola el vinyater
39. Qui balla al febrer, poca feina té
40. Qui sembra pel febrer, collita té
41. Qui tus pel febrer, tossirà pel març i per l'abril també
42. Sagnia de febrer, la fa el barber i la cura el fosser
43. Si el febrer febrereja, el març marceja
44. Si el febrer no fa februres, el març fa esgarradures
45. Si el febrer no febreja, tot l'any bogeja
46. Si el febrer riu, el fred reviu
47. Si plou al febrer, tot va bé
48. Si vols encertar-ho bé, casa't el trenta de febrer
49. Trons de febrer, dolents per a la vinya i bons per al sementer

Pel temps que disposem de programa i perquè normalment els refranys són prou clars del seu significat, no sempre ens aturem a explicar-los. Això no treu que si n’hi ha algun que voleu que us fem una explicació més detallada ens ho pugueu demanar sense compromís, d’acord?

Recordem la pregunta del programa anterior: «La setmana passada començàvem el polsim de refranys amb una dita per recordar quants dies té cada mes: Trenta dies té el novembre | i l’abril, juny i setembre; | tots els altres trenta-un | i el febrer vint-i-vuit. Teniu algun altre truc o regla mnemotècnica per recordar-ho?»

[Resposta: Ho recull Joan Amades al llibre Calendari de refranys, de la Biblioteca de Tradicions Populars, publicat el 1933 i reeditat en edició facsímil per Edicions El Mèdol, de Tarragona el 2002 (pàg. 28): Hi ha un altre procediment popular per a saber si els mesos tenen trenta o trenta-un dies. Amb la mà closa es van dient per ordre els mesos de l’any mentre es van assenyalant amb rigorós ordre els nusos fets per les falanges dels dits en llur base, i els clotets i buits que hi ha entre nus i nus començant pel dit índex, que pertany al gener. En arribar al dit xic, al qual toca el juliol, es torna a començar seguint el mateix ordre, però tocant dues vegades la falangeta del dit xic, al qual tocaran dos mesos seguits, juliol i agost. Segons toqui per ordre un nus d’una falange o un clotet intermedi, el mes serà de trenta dies o trenta-un. Els de la falange pertanyen als mesos més llargs i els del clotet als més curts.]

I ara fem la pregunta del programa d’avui. Iniciarem un altre tipus de preguntes que farem recurrentment al programa. Direm com comença un refrany i l’heu d’acabar vosaltres. Fa? Doncs vinga, per començar, un de facilet: Febrer (o febreret) el curt...

Programa 4 - La setmana dels barbuts

(Escolteu el programa en directe)

Som al gener, el primer mes de l’any, l’hereu de l’any anterior. Ja heu fet els vostres bons propòsits per aquest any que encetem?
Som en ple hivern. Fred rigorós i possibilitat de veure la neu més o menys de prop. S’acosta la setmana dels barbuts: la setmana més freda de l’any, entre el 15 i 17 de gener, quan escau sant Pau ermità, sant Maür i sant Antoni Abat.
L’hivern no convida a la festa, sinó al recolliment al voltant d’una bona llar de foc. Però vénen dies de festa a Vallromanes: s’acosta Sant Vicent, el 22 de gener, el nostre patró hivernal. I sobre això del fred i la festa, ja en tornarem a parlar per Carnestoltes, us sembla?

Un dels objectius d’aquest programa és oferir a tots els oients els referents en català del refranyer d’aquelles dites que sovint sentim en castellà o que ens han arribat a través d’altres idiomes. El refranyer català és ric i té resposta o equivalent a qualsevol expressió estranya a la nostra llengua.

Així, avui, cercarem equivalents en català a alguns refranys castellans sobre Sant Antoni abat. Els podeu trobar al Refranyer català-castellà que comparteixo amb vosaltres a Internet.

1. En San Antón, dale un tiento al perdigón; si no está, deja la Virgen pasar - Per Sant Antoni de gener penja el perdigot on et vingui bé, i si no vol cantar, penja'l per Sant Sebastià.
2. Las cinco dan ya con el sol, el día de San Antón - Per sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré
3. Por san Antón, gallinita pon – Per Sant Anton, la gallina pon
4. Por san Antón, media hora más de sol - Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap
5. Por San Antonio de enero, camina una hora más el traginero - Per Sant Antoni de gener camina una hora més el traginer
6. Por san Antonio hace un frío de los demonios - Per sant Antoni fa un fred del dimoni
7. San Antón, que barre las nieblas a un rincón - Sant Anton treu la boira del món
8. Si sale con barba San Antón; si no, la Purísima Concepción - Si surt amb barba serà sant Antoni i si surt amb cua, serà el dimoni.

Sense més dilacions, encarem ja el santoral del mes i diguem alguna cosa de les diades més destacades.

• Dia 1: Solemnitat de Santa Maria Mare de Déu. El nom de Jesús (també Manuel)
• Dia 6: Epifania del Senyor, Adoració dels Reis Melcior, Gaspar i Baltasar. Nostra Senyora dels Reis o del Pi
• Dia 7: Sant Ramon de Penyafort i Sant Julià, bisbe
• Dia 9: Sant Julià, màrtir
• Dia 13: El baptisme de Jesús
• Dia 14: Sant Fèlix de Nola, prevere, Sant Malaquias, profeta
• Dia 15: Sant Pau, primer ermità, Sant Maür, abat
• Dia 17: Sant Antoni Abat
• Dia 19: Sant Màrius i Sant Canut
• Dia 20: Sant Sebastià, tribú romà, màrtir. Patró de la ciutat de Palma de Mallorca.
• Dia 21: Sant Fructuós (o Sant Fruitós), bisbe i Santa Agnès
• Dia 22: Sant Vicenç, diaca i màrtir
• Dia 23: Sant Ildefons, arquebisbe
• Dia 24: Sant Francesc de Sales, bisbe
• Dia 25: La conversió de Sant Pau, Santa Elvira
• Dia 28: Sant Tomàs d’Aquino, dominicà (el patró dels estudiants), Sant Valeri i Sant Julià, bisbes
• Dia 29: Sant Pere Nolasc, fundador
• Dia 30: Santa Martina, verge i màrtir
• Dia 31: Dijous Gras. Sant Joan Bosco

Hi ha una dita del gener que fa: Quan vénen els tres barbuts: Sant Pau ermità, Sant Maure i Sant Antoni Abad, vénen els freds cascarruts. Tradicional aquesta setmana a l’inici de la segona quinzena de gener és la més freda de l’any.

També diu el refranyer:

• Per la setmana dels barbuts governen els tres germans, tos, moquina i amagamans
• La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts
• La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts

En la tradició popular catalana hi ha un seguit de sants posseïdors de llargues i espesses barbes que celebren la seva onomàstica en el decurs de la mateixa setmana. Les principals diades que inclou la Setmana dels Barbuts són les dedicades a tres sants: Sant Pau ermità (15 de gener), Sant Antoni Abat (17 de gener) i Sant Maür (18 de gener). També hi ha qui hi inclou Sant Vicenç màrtir (22 de gener) i altres sants barbuts menors, com Sant Benet i Sant Efigi (15 de gener), Sant Faci (18 de gener) i Sant Canut (19 de gener).
D’entre les festes més importants de la setmana dels Barbuts hi ha, per la seva extensió dins el territori i la seva popularitat, Sant Antoni Abat, més conegut com Sant Antoni del porquet o dels ases, protector dels animals de peu rodó, els animals de treball de la pagesia i, per extensió, de tots els animals domèstics. En aquesta diada se celebrenles tradicionals beneides d’animals, els Tres Tombs i les representacions parateatrals que tenen al sant i a les seves temptacions, els dimonis, com a protagonistes.

Una altra creença popular, aquesta vegada més difícil de comprovar, afirma que els homes nats en aquesta setmana són peluts, amb una barba espessa, molt de geni, decidits i coratjosos i amb molta empenta, mentre que les nenes nascudes en aquesta setmana se les té per mostatxudes.

[Tret del portal Festes.org]

Sobre Sant Anton (o Sant Antoni, o Sant Antoni Abat, o Sant Antoni de gener, o Sant Antoni del porquet) hi ha moltíssims refranys i dites.

Com a frases fetes us en cito unes poques:

1. Acabar com el porquet de sant Antoni o Anar més solt que el porquet de sant Antoni (Explicació: aplicat als infants o al jovent que gaudeixen de llibertat excessiva)
2. Més barbut que sant Antoni
3. Més brut que el porc de sant Antoni
4. Sant Antoni, que el ruc cau (Explicació: invocacions còmiques i iròniques quan cau alguna persona i no es fa mal. També quan cau algun objecte)
5. Semblar el ball de sant Antoni (Explicació: s’aplica als conjunts poc harmònics i a les festes mal organitzades i concorregudes de gents molt diverses)
6. Tenir menys vergonya que el porquet de sant Antoni
7. Tindre més fam que lo gorrinet de sant Antoni (o que lo xic de l'esquilador) (Explicació: molta gana)
8. Voltar més que els porcs de sant Antoni

Hi ha també un seguit de refranys referits al cicle de l’allargament del dia, com veiem en el primer polsim de refranys:

1. A sant Anton, un pas de bou
2. A sant Antoni, un pas de dimoni
3. Des de Sant Anton, una hora més de sol
4. Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap
5. Per Sant Antoni Abat, s'allarga el dia mitja hora per cap
6. Per Sant Antoni de gener camina una hora més el traginer (o una hora més pel traginer)
7. Per sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré
8. Per Sant Antoni de gener, el sol al peu del carrer
9. Per Sant Antoni del porquet, a les cinc ja es veu solet

A Sant Antoni també se’l coneix per Sant Antoni del porquet i així se’l representa en la iconografia del sant. És el patró dels animals de peu rodó i se celebren els Tres Tombs i les beneïdes d’animals. Trobem molts refranys que relacionen sant Antoni amb animals:

1. Per Sant Anton tot ocell pon
2. Per Sant Anton, diu el gall a la gallina: pon!
3. Per sant Antoni de gener, cavalls amb flocs pel carrer (és la Festa dels Tres Tombs)
4. Per Sant Antoni de gener, fan festa el cavall i el traginer
5. Per sant Antoni del bacó, cada u en el seu recó
6. Sant Antoni del porquí tot just ha nat el garrí
7. Sant Antoni és un bon sant i el qui té un diner li dóna: mira't bé, tu, l'animal, que és de pèl i no de ploma
8. Sant Antoni es va enamorar d'un porc, sant Joan d'un be i jo de vostè
9. Sant Antoni va per mar amb un porc a cada costat
10. Sant Antoni, patró dels rucs

També se’l mostra sovint enfrontant-se al dimoni. Diu la tradició que va haver de superar les temptacions que li imposà el dimoni:

1. El disset és sant Antoni i el vint és sant Sebastià; qui bones obres farà no tindrà por del dimoni
2. La maledicció del dimarts, sant Antoni la llevà
3. L'endemà de Sant Antoni comencen a sortir el boig i el dimoni
4. Les cols de sant Antoni mantenen fins el dimoni
5. Per sant Antoni fa un fred del dimoni
   
6. Sant Antoni guarda'ns de foc i dimoni
7. Sant Antoni i el dimoni jugaven al trenta-u; el dimoni va fer trenta, i sant Antoni, trenta-u (Explicació: patró dels jugadors de naips, perquè segons tradició, el diable el volia temptar fent-lo jugar a cartes, però per més mala jugada que tingués, el sant sempre guanyava per efecte del poder de la seva santedat)
8. Si surt amb barba serà sant Antoni i si surt amb cua, serà el dimoni
9. Va dir sant Antoni que Déu va fer el vi i la borratxera el dimoni

Acabaré amb un recitat que va fent un repàs de diferents sants del gener, fins a la Candelera (el 2 de febrer), a les portes del Carnestoltes:
Sant Antoni se'n va a l'oli; gira la mà, troba sant Sebastià; sant Sebastià reganya les dents, troba sant Vicenç; sant Vicenç se'n va a palau, troba sant Pau; sant Pau se'n va a Niudolera, troba la Mare de Déu Candelera

Recordem la pregunta del programa anterior: «Quan diem que esperem una cosa amb candeletes, volem dir que l’esperem amb ànsia, amb inquietud, amb fruïció. Però quin és l’origen d’aquesta frase proverbial?»

[Resposta: Ho recull Joan Amades al llibre Refranys i dites, de la «Biblioteca de Tradicions Populars», publicat el 1935 i reeditat en edició facsímil per Edicions l’Agulla de Cultura Popular de Tarragona el 2006 (pàg. 47): Antigament era usada una candeleta per fixar la duració de diferents afers. En les subhastes era encesa una candeleta en començar i hom només podia fer ofertes mentre cremava. En els judicis l’acusat només es podia defensar durant el temps que cremava una candela, i, un cop acabada, els jutges dictaven sentència. La candeleta va, doncs, associada a la idea de l’ansietat, de la inquietud per conèixer una cosa de cabal interès.]

I acabem amb una pregunta que contestarem en el programa vinent: La setmana passada començàvem el polsim de refranys amb una dita per recordar quants dies té cada mes: Trenta dies té el novembre | i l’abril, juny i setembre; | tots els altres trenta-un | i el febrer vint-i-vuit. Teniu algun altre truc o regla mnemotècnica per recordar-ho? Nosaltres us n’explicarem una la setmana que ve.

Programa 3 - Refranys del mes de gener

(Escolteu el programa en directe)

Gener és el primer mes de l'any del calendari gregorià i té 31 dies. El seu nom ve del llatí Ianuarius, relatiu al déu Janus, el protector de les portes i entrades (per això s'entra a un any nou). Som a l’hivern i el refranyer ens avisa del fred rigorós i que el pagès no tingui pressa per anar al camp, perquè poca feina hi podrà fer. També dèiem al darrer programa que Desembre és l’avi de l’any i gener és l’hereu.
Cada any nou és hereu de l’anterior. Tots som hereus dels nostres actes passats, encara que haguem d’encarar el futur mirant avant.
Comença, doncs, aquest any 2008, any bixest o de traspàs. Què li demanem a aquest nou any que estrenem?

Ara que comença l’any, és bo fer un recordatori sobre la durada dels mesos de l’any. Hi ha una parèmia que ens ajuda a recordar quants dies té cada mes:

Trenta dies té el novembre
i l’abril, juny i setembre;
tots els altres trenta-un
i el febrer vint-i-vuit.

Tingueu en compte que és any de traspàs i febrer en té 29! I en castellà? També ho diuen, és clar: Treinta días tiene noviembre, con abril, junio y septiembre; veintiocho tiene uno, y los otros treinta y uno.

Un dels objectius d’aquest programa és oferir a tots els oients els referents en català del refranyer d’aquelles dites que sovint sentim en castellà o que ens han arribat a través d’altres idiomes. El refranyer català és ric i té resposta o equivalent a qualsevol expressió estranya a la nostra llengua.

Així, per exemple, us dic ara els equivalents en català a alguns refranys castellans sobre el mes de gener. Els podeu trobar al Refranyer català-castellà que comparteixo amb vosaltres a Internet.

1. Por San Antonio de enero, camina una hora más el traginero - Per Sant Antoni de gener camina una hora més el traginer.
2. Le dijo julio al parvero: «Ya dormirás en enero» - El gener és dormiler.
3. Agua de enero, todo el año tiene tempero - Aigua (o pluja) de gener, omple bótes i graner (o sempre fa bé). També: No fa bon gener si no deixa les basses plenes.
4. Enero el friolero, entra soplándose los dedos - Gener fredolic entra bufant els dits (Explicació: els mesos de gener i febrer són els de més fama, i amb raó, de freds. L'acció d’escalfar-se els dits amb la calor de l'alè és espontània per tot).
5. Al fin postrero, el dinero es del banquero - De gener a gener es doblers són d'es banquer (Explicació: es diu per assenyalar que no solen existir els despreniments desinteressats i menys quan es tracta de diners).

Diem del gener:

1. Aigua al gener, omple bótes i graner i la pica de l’oli també (o tot l’any va bé)
2. Al gener, cada ovella amb el seu corder
3. Al gener, hi perd el metge i hi guanya el fosser
4. Al gener, tanca la porta i encén el braser
5. Amoretes de gener, per sant Miquel bolquer (Sant Miquel és el 29 de setembre, festa d’estiu e Vallromanes)
6. Cada boira de gener, una pluja pel maig sol ser
7. Com més fred és el gener més suc dóna el taronger
8. El bon ametller floreix pel gener
9. El fred pel desembre es fica dins, pel gener s'hi asseu i pel febrer va amb la pala al coll i el treu
10. El sol del desembre i del gener porta gelades pel febrer
11. Gener eixut, graner ple; gener plujós, graner buit
12. Gener ens portarà neus, febrer serà variable, pel març bufaran vents forts, i l'abril serà agradable
13. Gener mullat, bo pel temps i dolent pel ramat
14. Gener, gelat; febrer, amarat; març, ventós; abril, aigolós; maig, humit: vet aquí (o fan) un pagès ric
15. La perdiu, pel gener busca muller; pel febrer, el niu ja té; pel març, ja està covant; per l'abril, tot el dia al niu; pel maig, a fer piu-piu; pel juliol, corre pel poliol; i per l'agost, no les agafa qui vol
16. Pel gener arreplega les soques que pel febrer les gastaràs totes
17. Pel gener tanca la porta i encén el braser
18. Qui arreplega l'oliva abans del gener deixa l'oli a l'olivera, i qui la cull passat el gener, cull la d'aquest any i la de l'any que ve
19. Refranys i geners són verdaders
20. Sant Antoni del porquet és el primer sant del fred
21. Si pel gener plou, les fonts fan renou.

Com dèiem en el programa anterior, volem dedicar part del programa del mes de gener a parlar de la lluna de gener. Hi ha una munió de dites referides a diferents circumstàncies que apunta la lluna d’aquest mes. Un polsim:

1. Clara és la lluna d'agost, però encara ho és més la de gener
2. D'amors, el primer; de lluna, la de gener
3. De la lluna de gener, l'amor primer
4. De la lluna del gener el cinquè dia veuràs quin any tindràs
5. De llunes, la de gener, i la d'octubre també
6. De llunes, la del gener i la d'agost (o la d’octubre) també
7. Després de la lluna nova de gener, pluja hi sol haver
8. El millor femer, el de la lluna nova del gener
9. La fusta que has de gastar, en lluna vella de gener l'has de tallar
10. La lluna de gener és la més clara de l'any
11. La lluna de gener i el sol d'agost són els millors de tots
12. La lluna de gener la reina del cel és
13. La lluna del gener és la més clara de l'any i mirar-la no fa dany
14. La lluna del gener fa sortir la formiga del formiguer
15. La vinya per són menester, cavada i podada en la lluna vella de gener
16. Lluna de gener girada, mar avalotada
17. Lluna de gener tombada, maror i marinada
18. Mata el porc en lluna de gener, i se't conservarà bé
19. Pel gener lluna vella, pesca vora terra; pel gener lluna nova, surt a pescar fora
20. Per gener mana la lluna i pel juliol mana el sol
21. Per la lluna vella de gener talla la fusta el bon fuster
22. Si vols veure la lluna bé, mira-la pel gener

La lluna de gener té una gran força i influeix favorablement en els conreus, en la salut i en la vida de les persones. És bo tallar la fusta per fer carbó i per obrar en les "minves" de gener (lluna vella), junyir els animals el dia setè de la lluna nova de gener, sembrar les cebes en la lluna creixent i casar-se en la lluna plena. Sembla que la mar minvi o es buidi; els pescadors creuen que és per la influència de la lluna.

Tot això ens ho explica Felip Munar i Munar al seu article ‘Pel gener no siguis matiner’, de la seva columna “Costumari popular” del Diario de Mallorca, del diumenge 6 de gener de 2008.

Recordem la pregunta del programa anterior: «Com diríeu en castellà aquell refrany català que diu Lo bon menjar fa estar gras?»

[Resposta: Aquest refrany està recollit al Refranyer català-castellà que mantinc a Internet des del maig passat, amb gairebé 1.200 refranys catalans amb l’equivalent en castellà. Aquest refrany el recull Santiago Ángel Saura (1884), al Refranero castellano-catalán, una separata d’un Diccionari manual del mateix autor. I dóna com a equivalent Carne de pluma quita del rostro la arruga.]

Per acabar, aquesta setmana preguntarem l’etimologia d’una frase ben usual:

Quan diem que esperem una cosa amb candeletes, volem dir que l’esperem amb ànsia, amb inquietud, amb fruïció. Però quin és l’origen d’aquesta frase proverbial?