Programa 6 – Refranys del Carnestoltes

(Escolteu el programa en directe)

«El Carnaval o Carnestoltes (carns soltes), sempre ha estat la festa que ha desagradat més als règims autoritaris, pel que té de transgressora, de disbauxa i d’arrauxament. Per això l’obscur règim franquista va prohibir-lo durant tants anys. És la festa del poble, que et permet ser un altre per un dia, que permet l’abrandament des de l’anonimat. Sitges, Vilanova i la Geltrú o Barcelona. Cada vila un carnaval.»

Us volem seguir oferint els referents en català d’aquelles dites i refranys que sovint sentim en castellà o d’altres idiomes. Així, demostrarem que el refranyer català és ric i té resposta per a qualsevol expressió que ens arribi des d’altres llengües.

Així, he consultat el refranyer català-castellà que comparteixo amb tots vosaltres a Internet i he trobat els següents refranys del mes de febrer:

1. Por San Antón Carnestolendas son - Per Sant Anton, carnestoltes són
2. Ni Antrueio sin luna, ni feria sin puta, ni piara sin artuña - Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria esgarriada ('Antruejo', segons el Diccionari de la Real Academia Española de la Lengua (RAE) vol dir "Conjunto de los tres días de carnestolendas". «Significa que por Carnestolendas hay siempre luna nueva, en las ferias malas mujeres y en los rebaños de ovejas alguna que ha perdido el cordero»)
3. Alegrías, antruejo, que mañana será ceniza - Alegria, carnestoltes, que demà és cendra (Indica la caducitat de les coses i incita a aprofitar els motius de satisfacció i acontentament)
4. Si llueve en la Purísima Concepción, llueve en Carnaval, Semana Santa y Resurrección - Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció
5. Febrero, mes carnavalero - Més tard o més matiner, carnaval, dins del febrer
6. Andar hecho un carnaval - Anar fet un carnestoltes (vestit amb molt mal gust)

La festa del Carnaval o Carnestoltes

Les festes de Carnaval o Carnestoltes a casa nostra se celebren de Dijous Gras a Dimecres de Cendra i es caracteritzen per ser un moment de transgressions desenfrenades, per la sàtira política, pels enfrontaments festius, per les desfilades de comparses i rues plenes de gent disfressada, per les mascarades i per tot tipus d'altres inversions dels papers socials, moments de revolta controlada en què el món es posa momentàniament de cap per avall. Uns dies plens d'excessos carnals i gastronòmics previs a l'arribada de la meditació i els dejunis propis de la Quaresma, que amb el temps i davant la impossibilitat d’eradicar aquests costums, la religió cristiana es va veure obligada a adaptar aquesta festa tot introduint-hi un nou element: el Carnestoltes esdevé l’avantsala de la Quaresma.

El Carnaval és una festa mòbil.

Per saber on situar el Carnaval cal saber quan cau la primera lluna plena posterior a l’inici de la primavera (l’equinocci del dia 20 de març). El diumenge posterior a aquest dia de lluna plena és el Diumenge de Pasqua, i el diumenge anterior és el Diumenge de Rams. Respecte el Diumenge de Rams s’han de comptar 40 dies endarrera i trobem el Dimecres de Cendra que és el primer dia de la Quaresma i l’últim dia del Carnaval.


La Candelera

La festa de la Candelera, com expliquen al portal Festes.org, és una festa cristiana que commemora la presentació de l’infant Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la Mare de Déu, 40 dies després de Nadal, seguint la tradició jueva.

La Candelera, segons la tradició, ens serveix per saber com evolucionarà l’estiu en les setmanes venideres.

Així, diu el refranyer: “Si la Candelera plora l'hivern ja és fora; si la Candelera riu l'hivern és viu. Però tant si plora com si no plora l'hivern ja és fora”. Però, d’altra banda, també diu: “Si la Candelera plora, l'hivern és fora. Si la Candelera riu, l'hivern és viu. Tant si plora com si riu, l'hivern és ben viu”. Hem d’entendre “plorar” com a 'ploure' i “riure” com a 'fer sol'. Significa que si plou per la Candelera, el fred minva; i si està serè, augmenta. On no hi ha acord és en la segona part del refrany, que en un dóna per acabat l’hivern i en l’altre diu que encara continua.


Dites del Carnestoltes

Del refranyer temàtic que també mantinc a internet he fet una tria d’uns quants refranys referits a la festa del Carnaval. Un polsim:

1. A Carnestoltes, bones voltes
2. A Carnestoltes, totes les bèsties van soltes
3. Al Carnaval, tot s'hi val
4. Amors de Carnestoltes, amors (o casaments) de revoltes
5. Anar fet un carnestoltes (Anar vestit de mal gust)
6. Baralles per Carnestoltes, baralles per Tots Sants
7. Carnaval amb la dona, Pasqua amb el capellà
8. Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades
9. Carnestoltes mullades, Pasqües eixutes
10. Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués
11. Casament de Carnaval, casament que res val
12. De Nadal a Carnaval, set setmanes per igual
13. De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes
14. De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer
15. Després de la Candelera, Carnestoltes ve al darrera
16. Després de Sant Anton Carnestoltes són
17. El qui és carcamal, tot l'any fa carnaval
18. Els pecats de carnaval surten per Tots Sants
19. Ésser un carnestoltes (Ésser un baliga-balaga, un poca-solta que hom no pot prendre’s seriosament)
20. Fer cara de Dijous Sant i fets de Carnestoltes
21. Fer la fi d'en Carnestoltes
22. La carn que no es remou per Carnestoltes, no és carn, que és fang
23. Les bromes de Carnestoltes són penes de Tots Sants
24. Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna
25. Pel boig, tot l'any és Carnestoltes
26. Quan el pare fa Carnestoltes, els fills fan Quaresma
27. Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots Sants
28. Ser un carnestoltes
29. Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció
30. Si plou per Nadal, plou per Setmana Santa i per Carnaval
31. Tenir paraules de Dijous Sant i fets de Carnestoltes
32. Tindre bones paraules i els fets de carnaval

Pel temps que disposem de programa i perquè normalment els refranys són prou clars del seu significat, no sempre ens aturem a explicar-los. Això no treu que si n’hi ha algun que voleu que us fem una explicació més detallada ens ho pugueu demanar sense compromís, d’acord?

Recordem la pregunta del programa anterior: «Iniciarem un altre tipus de preguntes que farem recurrentment al programa. Direm com comença un refrany i l’heu d’acabar vosaltres. Fa? Doncs vinga, per començar, un de facilet: Febrer (o febreret) el curt...»

[Resposta: Aquest refrany té molts possibles acabaments. Per exemple: Febreret el curt, amb vint-i-vuit dies en surt, Febrer el curt, brau i tossut, Febrer el curt, més brau que un turc, Febreret el curt, pitjor que el turc, Febreret curt, fred com un turc, Febrer el curt, si entra dolent, pitjor en surt.]

I ara fem la pregunta del programa d’avui: L'altre dia em preguntaven per correu quin seria l'equivalent català de l'expressió El roce hace el cariño. Qui s'aventura a trobar-ne un equivalent?