dissabte, 24 de maig del 2008

Programa 12 - Refranys sobre la pluja


(Escolteu el programa en directe)
«Dèiem en el programa anterior que si l’abril és el mes gentil, el maig és el mes de les pluges. Que plogui, que plogui, que prou que ens cal!
Maig calent i plujós fan l’any ric i abundós. I diu la vinya: -Tant me fa una pluja, com dues, com tres, però sense la de maig no faré res.

Abundància de confetti
que els núvols ragen de dalt;
al ciutadà fa respecte,
i al pagès, no li fa mal.

Què és allò que espanta tant
que en fuig tothom a l’instant?

Sí, és clar que ens referim a la pluja. O quan diem

Un llençol apedaçat
punta d’agulla no hi ha tocat.

Ens estem referint als núvols. »
Hi ha algun mes que la pluja no li sigui beneficiosa? El refranyer ens parla de la bonior de la pluja en tots i cadascun dels mesos, com veureu ara mateix:
  • El gener diu al febrer: jo he plogut molt; tu plou també
  • Aigua de març, pluja als sembrats
  • Abril que surt plovent, al maig crida rient
  • Al juny, la pluja està lluny
  • Al juliol, pluja i tronada a la tarda
  • La pluja d'agost no és aigua, que és most
  • Al setembre, pluges i tronades al matí
  • Quan a l'octubre plou, el rovelló es mou
  • Pluges de novembre, omplen els barrals i curen tots els mals
  • Quan pel desembre canta el mussol, pluja o bon sol
També és cert que quan la natura es revolta, pot fer més mal una pluja forta que un foc o una ventada: El foc té aturador, que l’aigua, no.


Novetats paremiològiques

Avui us vull presentar un parell de novetats paremiològiques que han aparegut al mercat aquest mes passat. Ja se sap: per Sant Jordi surten la gran majoria de novetats editorials de tot l’any.

No tinc encara cap dels dos llibres i per tant només us puc remetre a les dues fonts des d'on ho he llegit:

Jaume Alzamora Bisbal treu Espigolant dins l'antigor. refranys i dites de la nostra terra, que publica Editorial Moll. Com diu la bloguera Salvia en el seu concretíssim apunt del blog Poesia infantil i juvenil, és «una obra farcida de saviesa popular que pren el seu títol del que duu la columna sobre fraseologia i cançons populars que l'autor escriu regularment des del 1955».

Són gairebé 10.000 refranys i dites, amb l'explicació i una reflexió. L'obra compta també amb els pertinents índexs i les cerques a través de paraules clau, que en faciliten la consulta.

D’altra banda, a través del Diari per a tècnics lingüístics de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (CDLPV) ens informen que Eugeni Reig ha tret Les nostres paraules, publicat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). La notícia l'han publicada també a la mateixa Acadèmia, en format PDF, i podem destacar que es tracta d'un recull de «tres-centes entrades que són un recull de mots, locucions, frases fetes i altres elements «genuïnament valencians» que l’autor considera que cal afegir al cabal del lèxic que hauríem de manejar els parlants catalans».


Refranyer català-castellà

També oferirem avui la secció d’equivalències entre refranys catalans i castellans per recuperar, a poc a poc, la tradició paremiològica catalana i dotar-nos d’aquelles expressions pròpies que ens eviten l’ús de barbarismes o expressions crossa calcades d’altres llengües.
  1. A la ramera y a la lechuga, una temporada le duraPluja d’estiu i flor de bagassa, aviat passa.
  2. A perro flaco todo son pulgasSempre plou sobre mullat.
  3. Agua de enero, todo el año tiene temperoAigua de gener, omple bótes i graner.
  4. Agua de por mayo, pan para todo el añoPluja de maig, collita segura.
  5. Agua sobre agua, no vale sayo ni capaQuan plou molt no valen paraigües.
  6. Arco a la matina, apareja la gabardina - Arc de sant Martí, al matí fa ploure i al vespre fa aclarir (Un altre pronòstic sobre l'arc de sant Martí al capvespre, diu «Arc de sant Martí al capvespre, l'endemà festa». Aquest pronostica bon temps. Així, surti al matí o al vespre, indicarà mal temps o bon temps, respectivament, com recull aquest altre refrany: «Arc de sant Martí, al matí fa ploure i al vespre fa aclarir»).
  7. Arreboles de la noche, a la mañana son solesCel rogent a la vesprada, la pluja se n’és anada.
  8. Aurora rubia, o viento o lluviaCel rogent, pluja o vent.
  9. Cada uno habla de la feria según le va en ellaMai no plou a gust de tothom (s'acostuma a aplicar l'expressió per indicar que el profit que cada u treu d'una situació motivarà l'opinió que se'n tingui. Ja que no tothom en pot treure el mateix, tampoc les situacions no seran valorades de la mateixa manera).
  10. Cada uno sabe donde le aprieta el zapatoCadascú sap a casa seva on l’hi plou.
  11. Cuando Dios quiere con todos aires llueve (o a todos vientos llueve) – Quan Déu vol, s’ennivola i plou.
  12. Cuando el sol desaparece, adivina que anochece - Tot el que veu endevina, l'endevinaire, quan plou diu que cau aigua.
  13. Cuando la sierra está tocada, en la mano viene el agua - Núvols a la muntanya, pluja segura.
  14. En todas partes cuecen habasA tot arreu se’n fan de bolets quan plou.
  15. Llueva para mí abril y mayo, y para ti todo el añoEn abril, cada gota en val mil, i en maig cada gota un raig.
  16. Si llueve en la Purísima Concepción, llueve en Carnaval, Semana Santa y Resurrecció - Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció.

Dites sobre la pluja

Del refranyer temàtic que també mantinc a internet he fet una tria d’uns quants refranys referits a la pluja, i més concretament a la influència que té la lluna en el ploure:
  1. Després de la lluna nova de gener, pluja hi sol haver
  2. La foscor de la lluna assenyala pluja
  3. La lluna d'octubre en cobreix set, i si plou, nou
  4. La lluna i el ploure a mar, no serveix per a res
  5. Les tres coses inútils, són: les mamelles dels homes, la lluna de nits i la pluja a mar
  6. Lluna amb rotlle pluja porta
  7. Lluna i pluja viva, bons per l'oliva
  8. Lluna nova del gener, molta pluja duu al darrer
  9. Lluna nova en dimecres, pluges desfetes
  10. Lluna rogent, pluja o vent
  11. Lluna rotglada, pluja o vent
  12. Lluna rotglada, pluja o ventada
  13. Lluna voltada i dintre estrellada, pluja o ventada
  14. Lluna voltada, pluja assegurada
  15. Lluna voltada, pluja o ventada
  16. L'octubre, set llunes cubre, i si plou, en cobreix nou
  17. Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna
  18. Plou i fa lluna, la Mare de Déu està en Catalunya
  19. Plou i fa sol, la lluna pel juliol
  20. Plou i fa sol, riu nostre Senyor; plou i fa lluna, riu la Verge Maria
  21. Pluja i lluna, collita assegurada
  22. Pluja i lluna, oliva segura
  23. Quan la lluna gira amb serè, plou ans del vuitè
  24. Quan la lluna tomba en bé, plou als tres dies o al setè
  25. Rodona a la lluna, arriba la pluja
  26. Rogle (o rotllo) a la lluna, pluja segura
  27. Rogle de lluna, de cent voltes una plou
  28. Rotlle groc a la lluna, pluja tot d'una
  29. Rotllo gros a la lluna, pluja segura
  30. Rotllo gros a la lluna, senyal de pluja
  31. Si el primer dijous de la lluna fa dos sols, plourà
  32. Si el primer dijous de lluna fa resol, pluja vol
  33. Si plou de lluna nova, i vella d'agost, no falta aigua en tot l'any
  34. Si plou per la lluna nova d'agost, plourà nou llunes seguides
  35. Si plou per lluna nova d'agost, plourà nou llunes seguides
Aquesta lluna amb rotgle o rotlle del refranyer es refereix a quan la lluna apareix envoltada per un hal·lo de llum.

Recordem la pregunta del programa anterior: «Tornem a recuperar les etimologies paremiològiques sobre l’origen de dites i refranys. L’expressió Treure faves d’olla equival a ‘obtenir un bon profit, guany o benefici, així com a trobar una bona manera de viure, càrrec o prebenda que permeti de viure sense maldecaps’. Però quin n’és l’origen?»
[Resposta: Diu Joan Amades al Refranyer català comentat: «Té origen en els antics costums usats per elegir càrrecs públics i dignitats. Quan un gremi havia d’elegir el seu conseller o representant a la Generalitat, per a qualsevol altre càrrec o distinció, i també quan entre els consellers i diputats s’havien d’elegir càrrecs i distincions, solia fer-se escrivint en paperets el nom dels candidats, un per a cada un, i posant-los dintre d’un motlle de cera que tenia la forma d’una fava i que així era anomenada. Aquestes faves eren posades dintre d’una olla plena d’aigua. Un no interessat en l’elecció sortia al carrer i, deturant el primer infant que passava, el feia entrar on aquesta s’efectuava i li feia treure de dintre l’olla tantes faves com persones havien d’ésser elegides. Aqueixes eren obertes de seguida per treure’n el paperet que contenien. Quedaven elegits els dels noms que portaven els paperets de les faves que havien estat tretes.»]
I ara fem la pregunta del programa d’avui: «Seguim amb les etimologies paremiològiques, que intenten trobar l’origen de les dites i els refranys, allò que les ha generat. Quan diem que un infant ha fet campana, ens referim al fet que ha deixat d’anar a escola. Però quin és l’origen d’aquesta expressió?»

dimarts, 13 de maig del 2008

Programa 11 - Refranys del mes de maig


(Escolteu el programa en directe)
«Si d’abril diuen que és el mes gentil, el maig és el mes de les pluges per excel·lència, ja ben entrada la primavera i quan als camps ja s’albira l’esclat floral i de verdor.
Diu el refranyer d’aquest mes que és el mes més llarg de l’any o que la fusta del maig, fa bona música.
Som gairebé a l’equador de l’any. Bon moment per replantejar-nos aquells projectes ambiciosos de primers de gener o de fer balanç del que ha estat l’any i el que en podem esperar.
El maig és l’avantsala de l’estiu. I ja se sap, que a l’estiu tota cuca viu, fins i tot les que han sobreviscut a les pluges del maig.»

Refranyer català-castellà

Tornem amb la secció fixa del programa on us ofereixo les equivalències entre refranys castellans i catalans per difondre les expressions nostrades i demostrar que el refranyer català és ric i té resposta per a qualsevol expressió que ens arribi d’altres llengües.
Podeu trobar aquests que ara us ofereixo i molts d’altres (més de 1.300 en aquests moments) al Refranyer català-castellà que mantinc a Internet.

  1. Abril y mayo dan agua para todo el añoAbril i maig són la clau de l’any (La collita serà més o menys bona segons la pluja que hagi caigut durant aquests mesos).
  2. Agua de mayo, agua para todo el añoAigua de maig, pa per tot l’any.
  3. Agua de mayo, mata gocho de un año – Aigua de maig, mal és per als animals.
  4. Agua, Dios, y venga mayoAl maig cada dia un raig.
  5. Agua de por mayo, pan para todo el año Pluja de maig, collita segura.
  6. Are quien aró, que mayo ya entróEn maig el bon pagès, de llaurar ha d’estar llest.
  7. Cuando marzo mayea, mayo marceaQuan el març fa de maig, el maig fa de març.
  8. Desde mayo a San Miguel, pastor de ovejas quiero ser; pero de San Miguel a marzo, que las cuide el amo - Des de maig a Sant Miquel, pastor d'ovelles vull ser; però de Sant Miquel a març, que les meni l'amo del ramat.
  9. Días de mayo, días amargos; los panes cortos y los días largosDies de maig, dies amargs: els pans curts i els dies llargs.
  10. El buen madero, para mayo lo quieroLa llenya del maig, la millor de l’any.
  11. El mes de mayo es el mes más largo que tiene el añoPel mes de maig, llargues setmanes.
  12. El toro y gallo, trucha y barbo, todo en mayoEl barb, la truita i el gall, menjar de maig (La pesca és abundant).
  13. En mayo la mosca deja al buey y coge al caballoPel mes de maig la mosca deixa el bou i va al cavall.
  14. En mayo, ni mujer, ni rosarioQuan el maig ve, ni rosari ni muller.
  15. Enero helado, febrero transtornado, marzo airoso, y abril lluvioso, hacen a mayo florido y hermosoGener gelat, febrer trasbalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós.
  16. Hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayoFins a setanta d’abril no et llevis fil o Fins al deu de juny, no et llevis roba ni et descordis el puny (Recomana prudència a l’hora de posar-se roba més lleugera).
  17. Llueva para mí abril y mayo, y para ti todo el añoEn abril, cada gota en val mil , i en maig cada gota un raig.
  18. Marzo airoso y abril lluvioso, sacan mayo florido y hermosoMarç ventós i abril plujós, treuen el maig joiós.
  19. Mayo come trigo y agosto bebe vinoEl maig gemat fa el bon blat i l’agost fa el bon most.
  20. Mayo entrado, un jardín en cada pradoMaig arribat, un jardí a cada prat.
  21. Perejil de mayo, perejil de todo el año - Sembra el julivert pel maig i tot l'any en tindràs.
  22. Pues mayo ha llegado, guarda la rueca en el sobradoMaig arribat, guarda la filosa a l’antosta (Segurament vol indicar que hi ha altres feines prioritàries amb què omplir el temps).
  23. Quien en mayo come la sardina, en agosto come la espina - Qui pel maig menja sardina per l'agost troba l'espina (o pel febrer caga l’espina) (Vol dir que és indigesta).
  24. San Marcos Evangelista, mayo a la vistaPer Sant Marc Evangelista, el mes de maig a la vista (Sant Marc és el 25 d’abril).
  25. Santa Cruz, ¿cuándo es? -Por mayo, el día tresSanta Creu, el tres de maig la trobareu.
  26. Tercianillas de mayo, salud para todo el añoFebres de maig, salut tot l’any (Les ‘tercianilles’ són calentures intermitents que repeteixen cada tercer dia. Vol dir que les febres de maig predisposen el cos per a una bona salut).

Santoral del mes de maig

Mes consagrat a Maria, Mare del Bell Amor


Dia 1. Sant Josep Obrer, Sant Jeremies, profeta i Sant Segimon. També és la Festa del Treball, que celebrem amb una bonica festa, cada cop menys reivindicativa... sobretot quan escau amb pont.
Dia 2. Mare de Déu d’Araceli, Sant Fèlix, diaca i Santa Mafalda, princesa i verge.
Dia 3. La Santa Creu, Sant Felip, apòstol, Sant Alexandre I, papa i màrtir.
Dia 4. L’Ascensió del Senyor. Cal destacar la festa que se celebra a Granollers.
Dia 5. Sant Teodor, bisbe i Santa Irene, màrtir.
Dia 6. Sant Joan, apòstol i evangelista i Santa Judit, màrtir.
Dia 7. Sant Quadrat i Sant Eovald (o Sant Hou, amb hac).
Dia 8. Maria Mitjancera de totes les Gràcies, Mare de Déu de Pompeia. Mare de Déu del Toro, a Menorca.
Dia 10. Mare de Déu dels Desemparats, Sant Joan d’Àvila, prevere, Sant Job, profeta i Santa Beatriu, verge.
Dia 11. Pasqua de Pentecosta i Sant Anastasi, màrtir i patró de Lleida.
Dia 13. Mare de Déu del Roser de Fàtima i Sant Pere Regalat, franciscà
Dia 14. Sant Maties, apòstol.
Dia 15. Sant Isidre Llaurador i Santa Joanna de Lestonnac, fundadora
Dia 18. la Santíssima Trinitat, Sant joan I, papa i màrtir i sant pròper, bisbe.
Dia 19. Sant Iu (o Sant Ivó), prevere i màrtir.
Dia 20. Escau la lluna plena i entrem en el signe zodiacal de Gèminis (els bessons)
Dia 21. Sant Valent, bisbe i màrtir, i Santa Virgínia, vídua.
Dia 22. Santa Joaquima de Vedruna, vídua i fundadora, Santa Quitèria i Santa Júlia, verges i màrtirs.
Dia 24. Santa Maria Auxiliadora i Nostra Senyora de la Providència.
Dia 25. Corpus Christi, Sant Gregori VII, papa. Per Corpus se celebra la Patum (a Berga), l’ou com balla (a la Catedral de Barcelona), l’estesa de catifes de colors (per exemple, a Sitges)... No us ho perdeu!
Dia 26. Sant Felip Neri, prevere i fundador
Dia 27. Sant Agustí de Canterbury, bisbe i Sant juli màrtir.
Dia 28. Sant Emili i Sant Llucià, màrtirs
Dia 29. Sant Just, bisbe d’Urgell i Sant Màxim, bisbe.
Dia 30. El Sagrat Cor de Jesús i Sant Ferran, rei. Santa Joana d’Arc, verge i el Beat Pere Tarrés.
Dia 31. Immaculat Cor de Maria. La Visitació de la Mare de Déu i Santa Peronella, verge.
[Música 2: Gossos – Tot és fosc]


Les recopilacions de refranys i dites

Qualsevol persona que cerqui refranys i dites, a l’actualitat, té moltes i diverses opcions. En un primer moment es va fer el pas de l'oralitat al paper. Ara som al moment del pas del paper a la pantalla, a Internet.

Les primeres recopilacions que trobem són addendes de diccionaris o llistats de vocables per a un bon ús de la llengua. Així trobem per exemple, el Refranero castellano-catalán, de Santiago Saura (1884) o el de Fra Magí Ferrer (1854) i són de consulta obligada els primers diccionaris catalans (Labèrnia, Lacavalleria, etc.).

Al costat d'aquestes obres, en aquells moments, també trobem reculls sapiencials de caire proverbial, provinents, en la majoria de casos, de traduccions d'obres llatines.

Amb l'eclosió del Romanticisme, hi ha un renovat interès pels temes folklòrics i llegendaris, que deriva aquí amb una munió de bons folkloristes que fan treballs monogràfics o generalistes sobre les tradicions i costums de la cultura catalana.

És l'època dels Amades, Farnés, Pons i Lluc, Serra i Pagès, Serra i Boldú o Violant i Simorra, entre molts d'altres.

En l'actualitat i fent bona l'apreciació que diu que la llengua catalana deu ser de les que té més lingüistes i estudiosos del món en percentatge, trobem bàsicament quatre tipus de recopilacions:
  • Recopilacions alfabètiques
  • Recopilacions locals
  • Recopilacions temàtiques
  • Recopilacions comparatives amb altres llengües
Cadascuna té els seus avantatges i inconvenients, i en cada moment haurem de saber què hi cerquem i què ens pot oferir cada recull. Cadascuna pot ser tan extensa i completa com l'hagi volgut el seu autor.

Així, la meva recomanació és seguir furgant en els diccionaris generals (Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, Diccionari català-valencià-balear d'Alcover-Moll o el Gran diccionari de la llengua catalana d'Enciclopèdia Catalana, per cercar dites i expressions a partir d'una paraula clau.

Hi ha moltíssimes monografies locals, amb dites referides a llocs o a parlars concrets. Podem destacar les obres de Joan Bellmunt i Figueras o les informacions d'ús que acompanyen les entrades del Diccionari català-valencià-balear. A Internet també hi ha molts reculls locals, com ara el recull de l'IESI La Bisbal, les Canarevades d'Alcanar o el Refranyer de ponent.

Com a reculls temàtics, us recomano la reedició de la bibliografia d'Amades, la Biblioteca de tradicions populars que està oferint en edicions facsímils Edicions el Mèdol, de Tarragona, o a Internet, els refranys meteorològics de l'Observatori Meteorològic de Sort, les dites populars de Francesc Roig o el Refranyer temàtic que ja coneixeu d’altres programes.

I dins l'àmbit de la paremiologia comparada, hi ha uns magnífics reculls de dites i frases fetes d'Edicions 62, com el Diccionari de Frases fetes, de Joana Raspall i Joan Martí, el Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, de Joan Abril o el Diccionari de refranys català-castellà castellà-català, d'Anna Parés, o l'edició de la Paremiologia catalana comparada de Sebastià Farnés, feta en enciclopèdia de 7 volums per l'Editorial Columna. No acabaríem mai de recomanar llibres o pàgines d'Internet. I cada dia en surten de noves.

Us recomano llegir la bibliografia que utilitzo al Refranyer català-castellà o les recensions de llibres sobre paremiologia que faig a la Biblioteca paremiològica si voleu trobar nous llibres i novetats sobre el tema.


Dites del mes de maig

Del Refranyer temàtic que també mantinc a internet he fet una tria d’uns quants refranys referits al mes d’abril. Un polsim:

  1. A bona hora vingui el maig, el millor mes de tot l'any
  2. A l'abril, no me'n llevo fil; al maig, així com vaig
  3. Abril fa la flor, maig fa l'honor
  4. Abril ploraner, maig rialler (o Abril plovent, maig rient)
  5. Aigua de maig, i plor de bagassa, en un dia passa
  6. Aigua de maig, mala pels animals (o mala pels sembrats)
  7. Al maig (o pel maig) cada dia un raig
  8. Al maig, com vaig; al juny, com vull, i al juliol, tot al vol
  9. Arribar com aigua de maig (frase feta que demostra que una cosa arriba oportunament)
  10. De l'aigua d'octubre i del sol de maig, en neix el blat
  11. De maig a l'agost, ni cargols ni most
  12. Déu ens guard de febres de febrer, de còlics de març i de tos de maig
  13. El barb, la truita i el gall, el menjar de maig (És època de bona pesca)
  14. El gener fa el pecat i el maig n'és acusat
  15. El maig a la meitat, l'hivern és acabat
  16. El maig comença amb una creu, i qui s'hi casa en té dues (El refranyer insisteix que el maig no és un bon mes per a casar-se i als qui ho fan no els augura continuïtat)
  17. El maig deixa l'ordi granat i el blat espigat
  18. El maig menja pa, l'agost beu most
  19. El maig té la clau de l'any (Veiem que el refranyer tracta amb molta consideració el mes de maig)
  20. El mes de maig i mes de juny, mes d'agost i juliol, ni col, ni peix, ni cargol
  21. El roser de maig fa olor per tot l'any
  22. El terrisser que no treballa pel maig no treballa en tot l'any
  23. Fins al trenta de maig no et treguis el gec, i per més segur, fins al trenta-u
  24. Formatge d'abril, per a mi; el de maig, per al gavatx, i el de juny, per a ningú
  25. L'abril diu al maig: "Jo no he plogut, tu plou a raig"
  26. L'abril i maig, tenen la clau de l'any
  27. L'olivera, que és arbre de pinyol, pel novembre s'enterra i pel maig surt al sol
  28. La fusta de maig, fa bona música
  29. La llenya del maig, la millor de l'any
  30. La mel de maig, la reina de les mels
  31. Negocis de maig, guanys a raig
  32. No diguis blat, fins que el maig no hagi passat
  33. Pel maig floreix el faig i canta el gaig
  34. Pel maig floreix l'olivera i grana el blat
  35. Pel maig les granotes fan rac-rac
  36. Pel maig, així com vaig
  37. Pel maig, cada dia un raig
  38. Pel maig, cada gota val un raig
  39. Pel maig, de raig en raig
  40. Per l'abril, mullades, i pel maig, gebrades, fan les bones anyades
  41. Per l'abril, plou a fil i pel maig, plou a raig
  42. Sant Marc Evangelista, maig a la vista
  43. Santa Creu, el tres de maig la trobareu
  44. Trons pel maig, vents a raig
  45. Una flor no fa maig, ni una gota raig
Recordem la pregunta del programa anterior: «Tornarem a plantejar un polsim d’endevinalles. Us recordo que l’endevinalla és una composició, generalment en vers, que es refereix, d'una manera ambigua, a un objecte o a un concepte que cal endevinar.
La primera, senzilleta, diu: «Una capsa blanca, que s’obre i no es tanca».
I una altra, una mica més complicada: «Plana com la mà, | blanca com la neu | parla sense boca, | camina sense peus.».»
[Resposta: La resposta a la primera endevinalla és l’ou i la resposta a la segona endevinalla, la carta.]

I ara fem la pregunta del programa d’avui: Tornem a recuperar les etimologies paremiològiques sobre l’origen de dites i refranys. L’expressió Treure faves d’olla equival a ‘obtenir un bon profit, guany o benefici, així com a trobar una bona manera de viure, càrrec o prebenda que permeti de viure sense maldecaps’. Però quin n’és l’origen?


dissabte, 3 de maig del 2008

Programa 10 - Refranys sobre Sant Jordi


(Escolteu el programa en directe)
«Sant Jordi és el patró de Catalunya i al seu voltant s’ha bastit una festa en honor de l’amor i la lectura. Cada any els carrers s’omplen de roses i de llibres, on els sentiments, a flor de pell, es fan penyora. Què en resta del guerrer vencedor del drac? Iconografia, llegenda i respecte. Però els veritables actors del nostre Sant Jordi són, sens dubte, les roses i els llibres».

Pregària de Salvador Espriu

Senyor sant Jordi,
patró,
cavaller sense por,
guarda'ns sempre
del crim
de la guerra civil.
Allibera'ns dels nostres
pecats
d'avarícia i enveja,
del drac
de la ira i de l'odi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda'ns a merèixer
la pau
i salva la parla
de la gent
catalana.
Amén.


Sant Jordi, patró de Catalunya

Sant Jordi és el patró de Catalunya. Al seu voltant, des d’antic, s’ha bastit una festa dedicada a l’amor i la cultura. Per Sant Jordi, llibres i roses.

Però, qui va ser Sant Jordi?

El nom de Jordi és un mot grec que vol dir ‘el qui treballa la terra, llaurador o pagès’.
Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que estava sota les ordres de l'emperador Dioclecià, va negar-se a portar a terme l'edicte de l'emperador que ordenava perseguir els cristians a tot el territori de l'Imperi. Per aquest motiu va ser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l'Imperi i de seguida aparegueren històries fantàstiques lligades a la seva figura.

En un principi, Sant Jordi era una figura lligada al món de les cavalleries i a l'amor cortès, fet que pot explicar el costum de regalar una rosa per la festivitat del sant. Algunes versions remunten aquesta pràctica a la Fira dels Enamorats que se celebrava a Barcelona pels volts del segle XV. El que és pot afirmar amb seguretat és que, per aquella època, ja es repartien roses a les dones que el dia de Sant Jordi assistien a la missa oficiada a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

Segons el Costumari Català de Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers, es deu a l’ajut que va fer el sant al rei Pere I l’any 1094. Segons s’explica, l’esmentat rei va guanyar una batalla contra els sarraïns després que aquest invoqués al sant. Per agrair la gesta, el rei va nomenar-lo no només patró de la cavalleria, sinó també de la noblesa catalana. A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja és esmentat a principis del segle XIX.


La llegenda de Sant Jordi

Al Costumari català de Joan Amades, també se’ns explica la llegenda de Sant Jordi.

Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.

Diuen que assolava els voltants de Montblanc un drac ferotge i terrible, que causava estralls entre els ramats i les gents d’aquella contrada.
Van pensar, com a solució, lliurar, per sorteig, cada dia una persona a la fera, perquè no causés més estralls. I així es va fer durant molt de temps, fins que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ser presa del drac. El rei ho acceptà amb resignació, perquè tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits.
La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va començar a caminar cap al cau del monstre. Quan portava una estona caminant se li va presentar un jove cavaller, cavalcant en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. El cavaller li digué que no temés, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa i la ciutat de Montblanc.
En aquestes, que la fera es va presentar, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d'una llançada la va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.

El rei volia casar la seva filla amb el cavaller, però Sant Jordi va replicar que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d'anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc. I desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.


Dites de Sant Jordi

Del refranyer temàtic que també mantinc a internet he fet una tria d’uns quants refranys referits a Sant Jordi. Un polsim:

  1. Bon Sant Jordi i Santa Creu, hi haurà vi pertot arreu.
  2. Bon sol per Sant Jordi i per Sant Marc, podràs beure el vi a raig.
  3. De Sant Jordi a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix (aconsella ser moderat en les relacions sexuals, beure vi i menjar peix des del 23 d'abril fins al 29 de setembre, a causa de la calor).
  4. Dos mesos abans de Sant Jordi sembra el teu ordi.
  5. El bon pagès per Sant Jordi ja sap el que farà l'ordi.
  6. Entre Sant Jordi i Sant Marc un dia d'hivern hi cap (Sant Marc és el 25 d’abril).
  7. L'any que Sant Jordi el crucificarà, que Sant Marc el ressuscitarà i que Sant Joan el passejarà, el món s'acabarà (es refereix a Jesús. Es creu que si Corpus s'esdevingués per Sant Joan, Dijous Sant seria per Sant Jordi, i el Dissabte de Glòria cauria per Sant Marc; aleshores es confondrien el sagrat i el profà, la qual cosa provocaria la fi del món).
  8. L'ordi, si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és madurat.
  9. No diguis hivern passat que Sant Jordi no hagi estat.
  10. Per sant Jordi, garbes d'ordi.
  11. Per Sant Jordi cava ton ordi, per Sant Robert que ja el tinguis cobert, que per Sant Marc ja faràs tard.
  12. Per Sant Jordi vés a veure ton ordi; si per Sant Jordi és en canella, per Sant Joan és en gavella; si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és colltorçat.
  13. Per Sant Jordi vigila ton ordi; si en veus una espiga ací, altra espiga allà, vés-te'n a casa, que prou ordi hi haurà.
  14. Per Sant Jordi, carabasses.
  15. Per Sant Jordi, espiga d'ordi. Per Sant Marc, espiga de blat.
  16. Per Sant Jordi, garbes de blat i d'ordi.
  17. Per Sant Jordi, la piula a l'ordi (o pica l’ordi) (la piula és un ocell).
  18. Per Sant Jordi, l'espiga a l'ordi i la flor al lli, si no és al vespre és al matí.
  19. Per Sant Jordi, pagès, rega ton ordi, que per Sant Marc ja és tard.
  20. Per Sant Jordi, roses.
  21. Per Sant Jordi, s'han de treure les unces al sol, i el que no les trau és perquè no n'hau (els nostres avis creien que els diners guardats en gerres o en olles, sobretot si eren d'or, encara que se'n guardaven d'altres metalls, cada any, calia treure'ls al sol almenys una vegada. El dia de l'any més afavorit per airejar els diners amagats era el dia de sant Jordi).
  22. Per Sant Jordi, tapa l'ordi.
  23. Per Sant Jordi, vés a veure el teu ordi, si veus espigueta ençà, espigueta enllà, entorna-te'n a casa que prou n'hi haurà.
  24. Per Santa Madrona, la guatlla a la sorra; per Sant Jordi, ja volta l'ordi, i per Sant Joan, ja pica el blat (arriben les guatlles i reposen un temps a la platja per després anar cap a l'interior. La seva presència és indici de bona collita de cereals).
  25. Pluja per Sant Jordi i per Sant Marc, porrons i barrals trencats (perjudica molt la collita de vi).
  26. Quan per Sant Jordi gela, mal any de peres.
  27. Sant Jordi arribat, surt la cuca del forat.
  28. Sant Jordi mata Jesús, Sant Marc el ressuscita, i Sant Joan el torna sagramentat.
  29. Sant Jordi mata l'aranya.
  30. Sant Jordi, carbasser.
  31. Sant Jordi, llibre i roses.
  32. Sembraràs quan voldràs i per Sant Jordi segaràs.
  33. Si no plou per Sant Jordi, s'ha acabat l'ordi.
  34. Si no plou per Sant Jordi, tururut ordi.
  35. Si per Sant Jordi l'ordi ha espigat, per Sant Joan és gavellat.
  36. Si per Sant Jordi l'ordi ha espigat, per Sant Joan serà madurat.
  37. Si plou per Sant Jordi, les cireres en orris.
  38. Si plou per Sant Jordi, ni prunes ni ordi.
  39. Si Sant Jordi no ha passat, l'hivern encara no s'ha acabat.
  40. Si trona per Sant Jordi, blat, xeixa i ordi (perjudica la collita de vi).
  41. Valent com el cavall de sant Jordi
Recordem la pregunta del programa anterior: «Avui tornarem a preguntar-vos sobre refranys. Tornarem a fer allò de dir el primer hemistiqui del refrany i vosaltres l’heu d’acabar. Vinga, uns pocs refranys d’abril prou coneguts:
# Abril abrilet, ...
# Abril acabat, ...
# Abril mullat, ...»

[Resposta: Abril abrilet, ... [a migjorn calor i al vespre fred o mata sa mare de fred o més dolent que set; arriba el maig i fuig tot dret] – Abril acabat, ... [hivern passat o l’hivern ja és passat] – Abril mullat, ... [creix l'herba per al ramat o bo pel blat o de pa en ve carregat o fa créixer l'herba per al ramat o mal pel bestiar i bo pel blat o mal per a l'hort, bé per al sembrat]].

I ara fem la pregunta del programa d’avui

Pregunta: Tornarem a plantejar un polsim d’endevinalles. Us recordo que l’endevinalla és una composició, generalment en vers, que es refereix, d'una manera ambigua, a un objecte o a un concepte que cal endevinar.
La primera, senzilleta, diu: «Una capsa blanca, que s’obre i no es tanca».
I una altra, una mica més complicada: «Plana com la mà | blanca com la neu | parla sense boca, | camina sense peus.».