Programa 10 - Refranys sobre Sant Jordi

(Escolteu el programa en directe)

«Sant Jordi és el patró de Catalunya i al seu voltant s’ha bastit una festa en honor de l’amor i la lectura. Cada any els carrers s’omplen de roses i de llibres, on els sentiments, a flor de pell, es fan penyora. Què en resta del guerrer vencedor del drac? Iconografia, llegenda i respecte. Però els veritables actors del nostre Sant Jordi són, sens dubte, les roses i els llibres».

Pregària de Salvador Espriu

Senyor sant Jordi,
patró,
cavaller sense por,
guarda'ns sempre
del crim
de la guerra civil.
Allibera'ns dels nostres
pecats
d'avarícia i enveja,
del drac
de la ira i de l'odi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda'ns a merèixer
la pau
i salva la parla
de la gent
catalana.
Amén.

Sant Jordi, patró de Catalunya

Sant Jordi és el patró de Catalunya. Al seu voltant, des d’antic, s’ha bastit una festa dedicada a l’amor i la cultura. Per Sant Jordi, llibres i roses.

Però, qui va ser Sant Jordi?

El nom de Jordi és un mot grec que vol dir ‘el qui treballa la terra, llaurador o pagès’.
Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que estava sota les ordres de l'emperador Dioclecià, va negar-se a portar a terme l'edicte de l'emperador que ordenava perseguir els cristians a tot el territori de l'Imperi. Per aquest motiu va ser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l'Imperi i de seguida aparegueren històries fantàstiques lligades a la seva figura.

En un principi, Sant Jordi era una figura lligada al món de les cavalleries i a l'amor cortès, fet que pot explicar el costum de regalar una rosa per la festivitat del sant. Algunes versions remunten aquesta pràctica a la Fira dels Enamorats que se celebrava a Barcelona pels volts del segle XV. El que és pot afirmar amb seguretat és que, per aquella època, ja es repartien roses a les dones que el dia de Sant Jordi assistien a la missa oficiada a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

Segons el Costumari Català de Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers, es deu a l’ajut que va fer el sant al rei Pere I l’any 1094. Segons s’explica, l’esmentat rei va guanyar una batalla contra els sarraïns després que aquest invoqués al sant. Per agrair la gesta, el rei va nomenar-lo no només patró de la cavalleria, sinó també de la noblesa catalana. A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja és esmentat a principis del segle XIX.

La llegenda de Sant Jordi

Al Costumari català de Joan Amades, també se’ns explica la llegenda de Sant Jordi.

Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.

Diuen que assolava els voltants de Montblanc un drac ferotge i terrible, que causava estralls entre els ramats i les gents d’aquella contrada.
Van pensar, com a solució, lliurar, per sorteig, cada dia una persona a la fera, perquè no causés més estralls. I així es va fer durant molt de temps, fins que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ser presa del drac. El rei ho acceptà amb resignació, perquè tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits.
La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va començar a caminar cap al cau del monstre. Quan portava una estona caminant se li va presentar un jove cavaller, cavalcant en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. El cavaller li digué que no temés, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa i la ciutat de Montblanc.
En aquestes, que la fera es va presentar, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d'una llançada la va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.

El rei volia casar la seva filla amb el cavaller, però Sant Jordi va replicar que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d'anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc. I desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.

Dites de Sant Jordi

Del refranyer temàtic que també mantinc a internet he fet una tria d’uns quants refranys referits a Sant Jordi. Un polsim:

1. Bon Sant Jordi i Santa Creu, hi haurà vi pertot arreu.
2. Bon sol per Sant Jordi i per Sant Marc, podràs beure el vi a raig.
3. De Sant Jordi a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix (aconsella ser moderat en les relacions sexuals, beure vi i menjar peix des del 23 d'abril fins al 29 de setembre, a causa de la calor).
4. Dos mesos abans de Sant Jordi sembra el teu ordi.
5. El bon pagès per Sant Jordi ja sap el que farà l'ordi.
6. Entre Sant Jordi i Sant Marc un dia d'hivern hi cap (Sant Marc és el 25 d’abril).
7. L'any que Sant Jordi el crucificarà, que Sant Marc el ressuscitarà i que Sant Joan el passejarà, el món s'acabarà (es refereix a Jesús. Es creu que si Corpus s'esdevingués per Sant Joan, Dijous Sant seria per Sant Jordi, i el Dissabte de Glòria cauria per Sant Marc; aleshores es confondrien el sagrat i el profà, la qual cosa provocaria la fi del món).
8. L'ordi, si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és madurat.
9. No diguis hivern passat que Sant Jordi no hagi estat.
10. Per sant Jordi, garbes d'ordi.
11. Per Sant Jordi cava ton ordi, per Sant Robert que ja el tinguis cobert, que per Sant Marc ja faràs tard.
12. Per Sant Jordi vés a veure ton ordi; si per Sant Jordi és en canella, per Sant Joan és en gavella; si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és colltorçat.
13. Per Sant Jordi vigila ton ordi; si en veus una espiga ací, altra espiga allà, vés-te'n a casa, que prou ordi hi haurà.
14. Per Sant Jordi, carabasses.
15. Per Sant Jordi, espiga d'ordi. Per Sant Marc, espiga de blat.
16. Per Sant Jordi, garbes de blat i d'ordi.
17. Per Sant Jordi, la piula a l'ordi (o pica l’ordi) (la piula és un ocell).
18. Per Sant Jordi, l'espiga a l'ordi i la flor al lli, si no és al vespre és al matí.
19. Per Sant Jordi, pagès, rega ton ordi, que per Sant Marc ja és tard.
20. Per Sant Jordi, roses.
21. Per Sant Jordi, s'han de treure les unces al sol, i el que no les trau és perquè no n'hau (els nostres avis creien que els diners guardats en gerres o en olles, sobretot si eren d'or, encara que se'n guardaven d'altres metalls, cada any, calia treure'ls al sol almenys una vegada. El dia de l'any més afavorit per airejar els diners amagats era el dia de sant Jordi).
22. Per Sant Jordi, tapa l'ordi.
23. Per Sant Jordi, vés a veure el teu ordi, si veus espigueta ençà, espigueta enllà, entorna-te'n a casa que prou n'hi haurà.
24. Per Santa Madrona, la guatlla a la sorra; per Sant Jordi, ja volta l'ordi, i per Sant Joan, ja pica el blat (arriben les guatlles i reposen un temps a la platja per després anar cap a l'interior. La seva presència és indici de bona collita de cereals).
25. Pluja per Sant Jordi i per Sant Marc, porrons i barrals trencats (perjudica molt la collita de vi).
26. Quan per Sant Jordi gela, mal any de peres.
27. Sant Jordi arribat, surt la cuca del forat.
28. Sant Jordi mata Jesús, Sant Marc el ressuscita, i Sant Joan el torna sagramentat.
29. Sant Jordi mata l'aranya.
30. Sant Jordi, carbasser.
31. Sant Jordi, llibre i roses.
32. Sembraràs quan voldràs i per Sant Jordi segaràs.
33. Si no plou per Sant Jordi, s'ha acabat l'ordi.
34. Si no plou per Sant Jordi, tururut ordi.
35. Si per Sant Jordi l'ordi ha espigat, per Sant Joan és gavellat.
36. Si per Sant Jordi l'ordi ha espigat, per Sant Joan serà madurat.
37. Si plou per Sant Jordi, les cireres en orris.
38. Si plou per Sant Jordi, ni prunes ni ordi.
39. Si Sant Jordi no ha passat, l'hivern encara no s'ha acabat.
40. Si trona per Sant Jordi, blat, xeixa i ordi (perjudica la collita de vi).
41. Valent com el cavall de sant Jordi

Recordem la pregunta del programa anterior: «Avui tornarem a preguntar-vos sobre refranys. Tornarem a fer allò de dir el primer hemistiqui del refrany i vosaltres l’heu d’acabar. Vinga, uns pocs refranys d’abril prou coneguts:
# Abril abrilet, ...
# Abril acabat, ...
# Abril mullat, ...»

[Resposta: Abril abrilet, ... [a migjorn calor i al vespre fred o mata sa mare de fred o més dolent que set; arriba el maig i fuig tot dret] – Abril acabat, ... [hivern passat o l’hivern ja és passat] – Abril mullat, ... [creix l'herba per al ramat o bo pel blat o de pa en ve carregat o fa créixer l'herba per al ramat o mal pel bestiar i bo pel blat o mal per a l'hort, bé per al sembrat]].

I ara fem la pregunta del programa d’avui

Pregunta: Tornarem a plantejar un polsim d’endevinalles. Us recordo que l’endevinalla és una composició, generalment en vers, que es refereix, d'una manera ambigua, a un objecte o a un concepte que cal endevinar.
La primera, senzilleta, diu: «Una capsa blanca, que s’obre i no es tanca».
I una altra, una mica més complicada: «Plana com la mà | blanca com la neu | parla sense boca, | camina sense peus.».