dimarts, 19 de febrer del 2008

Programa 6 – Refranys del Carnestoltes


(Escolteu el programa en directe)
«El Carnaval o Carnestoltes (carns soltes), sempre ha estat la festa que ha desagradat més als règims autoritaris, pel que té de transgressora, de disbauxa i d’arrauxament. Per això l’obscur règim franquista va prohibir-lo durant tants anys. És la festa del poble, que et permet ser un altre per un dia, que permet l’abrandament des de l’anonimat. Sitges, Vilanova i la Geltrú o Barcelona. Cada vila un carnaval.»
Us volem seguir oferint els referents en català d’aquelles dites i refranys que sovint sentim en castellà o d’altres idiomes. Així, demostrarem que el refranyer català és ric i té resposta per a qualsevol expressió que ens arribi des d’altres llengües.

Així, he consultat el refranyer català-castellà que comparteixo amb tots vosaltres a Internet i he trobat els següents refranys del mes de febrer:
  1. Por San Antón Carnestolendas son - Per Sant Anton, carnestoltes són
  2. Ni Antrueio sin luna, ni feria sin puta, ni piara sin artuña - Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria esgarriada ('Antruejo', segons el Diccionari de la Real Academia Española de la Lengua (RAE) vol dir "Conjunto de los tres días de carnestolendas". «Significa que por Carnestolendas hay siempre luna nueva, en las ferias malas mujeres y en los rebaños de ovejas alguna que ha perdido el cordero»)
  3. Alegrías, antruejo, que mañana será ceniza - Alegria, carnestoltes, que demà és cendra (Indica la caducitat de les coses i incita a aprofitar els motius de satisfacció i acontentament)
  4. Si llueve en la Purísima Concepción, llueve en Carnaval, Semana Santa y Resurrección - Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció
  5. Febrero, mes carnavalero - Més tard o més matiner, carnaval, dins del febrer
  6. Andar hecho un carnaval - Anar fet un carnestoltes (vestit amb molt mal gust)


La festa del Carnaval o Carnestoltes

Les festes de Carnaval o Carnestoltes a casa nostra se celebren de Dijous Gras a Dimecres de Cendra i es caracteritzen per ser un moment de transgressions desenfrenades, per la sàtira política, pels enfrontaments festius, per les desfilades de comparses i rues plenes de gent disfressada, per les mascarades i per tot tipus d'altres inversions dels papers socials, moments de revolta controlada en què el món es posa momentàniament de cap per avall. Uns dies plens d'excessos carnals i gastronòmics previs a l'arribada de la meditació i els dejunis propis de la Quaresma, que amb el temps i davant la impossibilitat d’eradicar aquests costums, la religió cristiana es va veure obligada a adaptar aquesta festa tot introduint-hi un nou element: el Carnestoltes esdevé l’avantsala de la Quaresma.

El Carnaval és una festa mòbil.

Per saber on situar el Carnaval cal saber quan cau la primera lluna plena posterior a l’inici de la primavera (l’equinocci del dia 20 de març). El diumenge posterior a aquest dia de lluna plena és el Diumenge de Pasqua, i el diumenge anterior és el Diumenge de Rams. Respecte el Diumenge de Rams s’han de comptar 40 dies endarrera i trobem el Dimecres de Cendra que és el primer dia de la Quaresma i l’últim dia del Carnaval.


La Candelera

La festa de la Candelera, com expliquen al portal Festes.org, és una festa cristiana que commemora la presentació de l’infant Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la Mare de Déu, 40 dies després de Nadal, seguint la tradició jueva.

La Candelera, segons la tradició, ens serveix per saber com evolucionarà l’estiu en les setmanes venideres.

Així, diu el refranyer: “Si la Candelera plora l'hivern ja és fora; si la Candelera riu l'hivern és viu. Però tant si plora com si no plora l'hivern ja és fora”. Però, d’altra banda, també diu: “Si la Candelera plora, l'hivern és fora. Si la Candelera riu, l'hivern és viu. Tant si plora com si riu, l'hivern és ben viu”. Hem d’entendre “plorar” com a 'ploure' i “riure” com a 'fer sol'. Significa que si plou per la Candelera, el fred minva; i si està serè, augmenta. On no hi ha acord és en la segona part del refrany, que en un dóna per acabat l’hivern i en l’altre diu que encara continua.


Dites del Carnestoltes

Del refranyer temàtic que també mantinc a internet he fet una tria d’uns quants refranys referits a la festa del Carnaval. Un polsim:
  1. A Carnestoltes, bones voltes
  2. A Carnestoltes, totes les bèsties van soltes
  3. Al Carnaval, tot s'hi val
  4. Amors de Carnestoltes, amors (o casaments) de revoltes
  5. Anar fet un carnestoltes (Anar vestit de mal gust)
  6. Baralles per Carnestoltes, baralles per Tots Sants
  7. Carnaval amb la dona, Pasqua amb el capellà
  8. Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades
  9. Carnestoltes mullades, Pasqües eixutes
  10. Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués
  11. Casament de Carnaval, casament que res val
  12. De Nadal a Carnaval, set setmanes per igual
  13. De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes
  14. De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer
  15. Després de la Candelera, Carnestoltes ve al darrera
  16. Després de Sant Anton Carnestoltes són
  17. El qui és carcamal, tot l'any fa carnaval
  18. Els pecats de carnaval surten per Tots Sants
  19. Ésser un carnestoltes (Ésser un baliga-balaga, un poca-solta que hom no pot prendre’s seriosament)
  20. Fer cara de Dijous Sant i fets de Carnestoltes
  21. Fer la fi d'en Carnestoltes
  22. La carn que no es remou per Carnestoltes, no és carn, que és fang
  23. Les bromes de Carnestoltes són penes de Tots Sants
  24. Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna
  25. Pel boig, tot l'any és Carnestoltes
  26. Quan el pare fa Carnestoltes, els fills fan Quaresma
  27. Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots Sants
  28. Ser un carnestoltes
  29. Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció
  30. Si plou per Nadal, plou per Setmana Santa i per Carnaval
  31. Tenir paraules de Dijous Sant i fets de Carnestoltes
  32. Tindre bones paraules i els fets de carnaval
Pel temps que disposem de programa i perquè normalment els refranys són prou clars del seu significat, no sempre ens aturem a explicar-los. Això no treu que si n’hi ha algun que voleu que us fem una explicació més detallada ens ho pugueu demanar sense compromís, d’acord?

Recordem la pregunta del programa anterior: «Iniciarem un altre tipus de preguntes que farem recurrentment al programa. Direm com comença un refrany i l’heu d’acabar vosaltres. Fa? Doncs vinga, per començar, un de facilet: Febrer (o febreret) el curt...»
[Resposta: Aquest refrany té molts possibles acabaments. Per exemple: Febreret el curt, amb vint-i-vuit dies en surt, Febrer el curt, brau i tossut, Febrer el curt, més brau que un turc, Febreret el curt, pitjor que el turc, Febreret curt, fred com un turc, Febrer el curt, si entra dolent, pitjor en surt.]

I ara fem la pregunta del programa d’avui: L'altre dia em preguntaven per correu quin seria l'equivalent català de l'expressió El roce hace el cariño. Qui s'aventura a trobar-ne un equivalent?

divendres, 8 de febrer del 2008

Programa 5 - Refranys del mes de febrer


(Escolteu el programa en directe)

«Febrer és el mes més curt del calendari. El mes que s’adiu amb els cicles de vint-i-vuit dies de la lluna. Les setmanes de febrer es repeteixen idèntiques al mes de març, tret que, com aquest any, sigui any de traspàs i febrer tingui vint-i-nou dies. Un mes que entra amb la Candelera i surt amb els últims freds rigorosos... si el canvi climàtic i la meteorologia ho volen, és clar.»

Llegeixo un poema de Júlia Costa, la bibliotecària blogantera:

Febrer el curt, brau i tossut,
sol, solet, no triguis massa,
que no puc jugar a la plaça
i seràs molt ben rebut.
Febrer el curt, gats pel terrat,
somnis d’or a la flassada,
la disfressa preparada
i el cel ben esbojarrat.
Febrer el curt, sol estantís,
un xim-xim de pluja freda,
haurem de tancar la cleda
i jugar tots al parxís.

Us volem seguir oferint els referents en català d’aquelles dites i refranys que sovint sentim en castellà o d’altres idiomes. Així, demostrarem que el refranyer català és ric i té resposta per a qualsevol expressió que ens arribi des d’altres llengües.

Així, he consultat el refranyer català-castellà que comparteixo amb tots vosaltres a Internet i he trobat els següents refranys del mes de febrer:

  1. Abrígate por febrero con dos capas y un sombreroPel febrer, abriga't amb dues capes si pot ser
  2. Caliente diciembre, caliente enero, frío seguro para febreroCalor pel desembre, calor pel gener, fort fred al febrer
  3. Cuando llueve en febrero, todo el año ha temperoAigua de febrer, bona pel sementer
  4. En febrero busca la sombra el perro, pero a finales, no a primerosPel febrer, busca la ombra el llebrer, però no tot el mes sencer
  5. En febrero busca tú al jornalero, que él te buscó en eneroAl febrer busca tu el jornaler, que ell et va buscar al gener
  6. En febrero mete obrero, que pan te comerá, pero buen trabajo te haráPel febrer lloga jornaler; pa menjarà, però feina farà
  7. En febrero, un día al sol y otro al braseroPel febrer, un dia al sol i un altre al braser (és un mes molt variable)
  8. Enero helado, febrero transtornado, marzo airoso, y abril lluvioso, hacen a mayo florido y hermosoGener gelat, febrer trambalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós
  9. Enero y febrero comen más que Madrid y ToledoGener i febrer mengen més que el món sencer (o enter)
  10. Febrero el corto, el peor de todosEl febrer curt, amb vint-i-vuit dies se'n surt
  11. Febrero, mes carnavaleroMés tard o més matiner, carnaval, dins del febrer
  12. Flor de febrero no va al graneroFlor de febrer no omple el paner (es refereix a les flors de l'ametller, les quals ompliran la panera d'ametlles)

Del santoral de febrer destaquen les següents festes:

  • Dia 2: La Purificació de la Mare de Déu (La Candelera)
  • Dia 3: Sant Blai, bisbe mr.
  • Dia 4: Sant Andreu Corsini, bisbe, carmelità i Santa Joana de Valois, reina
  • Dia 5: Santa Àgata, vg. i mr.
  • Dia 6: Dimecres de Cendra
  • Dia 7: Sant Ricard, rei
  • Dia 8: Santa Elisenda, vg.
  • Dia 10: Primer diumenge de Quaresma, Sant Jacint, mr.
  • Dia 11: Mare de Déu de Lourdes i Sant Llàtzer, bisbe
  • Dia 12: Santa Eulàlia, vg. i mr., patrona de Barcelona
  • Dia 14: Sant Valentí, prevere, mr.
  • Dia 17: Segon diumenge de Quaresma i Sant Ròmul, mr.
  • Dia 21: Sant Pere Damià, bisbe
  • Dia 22: Santa Elionor, reina.
  • Dia 23: Santa Marta d’Astorga, vg. mr.
  • Dia 24: Tercer diumenge de Quaresma. Dia afegit per ser any bixest
  • Dia 25: Sant Modest, bisbe, sant Sergi, mr. I Santa Primitiva, mr.
  • Dia 26: Sant Cesari, metge, i Sant Valeri, ermità.
  • Dia 27: Sant Néstor, bisbe, mr., Sant Fèlix, mr. I Sant Alexandre, bisbe.
  • Dia 29: Sant Romà, abat.
Avui us explicaré una altra curiositat o creença referida als pronòstics del temps. Heu sentit a parlar mai de les Cabanyetes? Les cabanyetes són una tradició de pagès on es fa la previsió per tot l'any en funció del temps que hagi fet els 12 primers dies de l'any.
Així, al blog dels meteoròlegs de la Corporació de Ràdio i Televisió de Catalunya, “El Temps amb noms i cognoms”, presentaven la següent previsió, feta per un observador del Baix Camp:

  • GENER (dia 1): Mes sec. Temperatures fredes. Vents de serè. Poques pluges.
  • FEBRER (dia 2): Mes plujós a la segona meitat. Primera meitat seca. Fred i alguna ventada.
  • MARÇ (dia 3): Mes humit. Primera meitat de mes plujosa.
  • ABRIL (dia 4): Mes sec. Bon temps. Temperatures agradables.
  • MAIG (dia 5): Mes sec. Bon temps. Alguna ventada. Temperatures fresques.
  • JUNY (dia 6): Mes sec. Bon temps. Temperatures altes.
  • JULIOL (dia 7): Mes sec. Bon temps. Temperatures altes.
  • AGOST (dia 8): Mes humit. Algunes pluges. Vents en calma. Temperatures agradables.
  • SETEMBRE (dia 9): Mes humit. Pluges. Temperatures altes.
  • OCTUBRE (dia 10): Mes plujós. Temperatures agradables. Vents en calma.
  • NOVEMBRE (dia 11): Pluges. Ventades. Boires. Temperatures fredes.
  • DESEMBRE (dia 12): Mes sec. Ventades a la primera quinzena. Bon temps a la segona quinzena.
Curiosament, l’altre dia ho comentava amb un veí i em deia que el seu pare en deia “Cabañuelas” i que la previsió la feia a partir dels 12 primers dies d’agost, comparats amb els 12 següents i fent un seguit de càlculs. Ho he cercat després a Internet i és ben cert que hi ha molta tradició al respecte a l’Amèrica llatina i al sud de l’estat espanyol.


Dites del mes de febrer

Del refranyer temàtic, que també mantinc a internet, he fet una tria d’uns quants refranys referits al mes de febrer. Un polsim:

  1. A pesar del febrer, floreix l'ametller
  2. Aigua de febrer, bona pel sementer
  3. Al febrer, abriga't bé
  4. Al mes de febrer, deixa'l fer
  5. Allà on toquen al febrer les calamarsades, al juliol hi toquen les pedregades
  6. Avui febrer, demà candeler
  7. Avui febrer, demà candelera. Santa Àgata tres dies al darrera
  8. Carinyos de sogra són com els dies del febrer: pocs i freds
  9. De febrers, n'hi ha pocs de bons
  10. Desembre la posa dins, gener l'assenta i febrer, que ve darrera amb la pala al coll, la treu (es refereix a la neu)
  11. Déu ens guard de febres de febrer, de còlics de març i de tos de maig
  12. El febrer curt, amb vint-i-vuit dies se'n surt
  13. El febrer curt, més brau que un turc
  14. El febrer omple el graner
  15. El fred de febrer és pitjor que el de gener
  16. El porc mort pel febrer no sala bé
  17. Febrer acabat, xarxes al mar
  18. Febrer nuvolat, bona anyada de blat
  19. Gener polsós, febrer plujós (ha plogut poc al gener i el febrer ha començat plovent)
  20. Guarda llenya al llenyer per quan arribi el febrer
  21. L'aigua del febrer, tota dins d'un calder
  22. Mes de febrer, mes mentider
  23. Mes de febrer, un dia dolent i l'altre també
  24. Neu de febrer, bona si és de primer
  25. Nevades de febrer, pluges pel juny solen fer
  26. No fa bon gener si no deixa les basses plenes, ni bon febrer si no les manté
  27. Orenetes pel febrer, mal any ve
  28. Pel febrer surt el liró del seu recó
  29. Pel febrer surt l'ós del seu osser
  30. Pel febrer, abriga't bé
  31. Pel febrer, Carnestoltes ve
  32. Pel febrer, un dia al sol i un altre al braser
  33. Pel gener el mar s'empedra i pel febrer es desempedra
  34. Per la Candelera una hora entera (2 febrer)
  35. Per Sant Maties, fa tanta nit com dia (24 febrer)
  36. Pluges pel febrer, any civader
  37. Podar pel gener i sembrar pel febrer, quasi sempre convé
  38. Quan trona pel febrer, tremola el vinyater
  39. Qui balla al febrer, poca feina té
  40. Qui sembra pel febrer, collita té
  41. Qui tus pel febrer, tossirà pel març i per l'abril també
  42. Sagnia de febrer, la fa el barber i la cura el fosser
  43. Si el febrer febrereja, el març marceja
  44. Si el febrer no fa februres, el març fa esgarradures
  45. Si el febrer no febreja, tot l'any bogeja
  46. Si el febrer riu, el fred reviu
  47. Si plou al febrer, tot va bé
  48. Si vols encertar-ho bé, casa't el trenta de febrer
  49. Trons de febrer, dolents per a la vinya i bons per al sementer
Pel temps que disposem de programa i perquè normalment els refranys són prou clars del seu significat, no sempre ens aturem a explicar-los. Això no treu que si n’hi ha algun que voleu que us fem una explicació més detallada ens ho pugueu demanar sense compromís, d’acord?

Recordem la pregunta del programa anterior: «La setmana passada començàvem el polsim de refranys amb una dita per recordar quants dies té cada mes: Trenta dies té el novembre | i l’abril, juny i setembre; | tots els altres trenta-un | i el febrer vint-i-vuit. Teniu algun altre truc o regla mnemotècnica per recordar-ho?»

[Resposta: Ho recull Joan Amades al llibre Calendari de refranys, de la Biblioteca de Tradicions Populars, publicat el 1933 i reeditat en edició facsímil per Edicions El Mèdol, de Tarragona el 2002 (pàg. 28): Hi ha un altre procediment popular per a saber si els mesos tenen trenta o trenta-un dies. Amb la mà closa es van dient per ordre els mesos de l’any mentre es van assenyalant amb rigorós ordre els nusos fets per les falanges dels dits en llur base, i els clotets i buits que hi ha entre nus i nus començant pel dit índex, que pertany al gener. En arribar al dit xic, al qual toca el juliol, es torna a començar seguint el mateix ordre, però tocant dues vegades la falangeta del dit xic, al qual tocaran dos mesos seguits, juliol i agost. Segons toqui per ordre un nus d’una falange o un clotet intermedi, el mes serà de trenta dies o trenta-un. Els de la falange pertanyen als mesos més llargs i els del clotet als més curts.]
I ara fem la pregunta del programa d’avui. Iniciarem un altre tipus de preguntes que farem recurrentment al programa. Direm com comença un refrany i l’heu d’acabar vosaltres. Fa? Doncs vinga, per començar, un de facilet: Febrer (o febreret) el curt...