diumenge, 30 de desembre del 2007

Programa 2 - Refranys del mes de desembre


(Escolteu el programa en directe)

Som al desembre, el darrer mes de l’any, el desè mes de l’antic calendari romà, que per aquelles coses de la vida ha acabat el darrer del calendari i ocupant el dotzè lloc. El mes dels bons propòsits, del creu i ratlla o del sant tornem-hi. Amb aquest mes comencen les ventades, el fred rigorós i les nevades. L’inici de l’hivern i de les baixes temperatures de debò ens porten a l’ocàs de l’any. L’últim de la fila, quan a ningú destorba sentir les 12 campanades. Un altre any se’n va, amb els seus bons propòsits i amb tot allò que ens havíem proposat ja ben lligat i al sac. Què li demanem a aquest any que comença? Com diria la Mafalda de Quino: que no ens l’espatllin gaire aviat, que acaba de néixer!

Calor pel desembre, calor pel gener, fort fred al febrer / Desembre ben fred, bon any i bon esplet (l’esplet és la collita). Refranys que parlen del mes de desembre com a condicionant de mesos posteriors: si fa calor, al febrer farà molt fred (o ens ho semblarà pel contrast del canvi de temperatura); si fa molt fred, serà bon any.

Un altre refrany: Si per Nadal fa lluna blanca, posa al llit una altra manta. Si no fa fred per Nadal, tot l’any va mal. Sembla, per aquests indicis que podem esperar un bon any! (la nit de Nadal hi havia lluna plena).

I un d’aquells refranys evidents, que sempre m’han agradat per la clarividència del seu missatge: Desembre finat, any acabat. És com aquell altre que diu Aigua cau, senyal de pluja. O altres de semblants amb el mateix sentit: Qui desembre acabarà, l'any nou veurà.

Em plantejo, a cada programa, de resseguir l’actualitat paremiològica tant pel que fa a publicacions en paper com electròniques. Farem tasts d’actualitat perquè tingueu eines on anar a cercar refranys si hi esteu interessats.

Així, avui us parlaré de dos articles setmanals que apareixen alhora en premsa escrita i a Internet. Un de Mallorca i l’altre d’aquí, del Principat. Llegirem un fragment de cada un d’ells perquè en veieu l’estil i la qualitat de les informacions que forneixen.

Joan Barceló fa un article cada diumenge al Diari de Balears Digital amb les referències al calendari del refranyer popular. Així, en l’article del primer diumenge de desembre fa referència a l’Advent, les quatre setmanes que serveixen de preparació per al Nadal, de les previsions del temps que farà i de les festivitats del mes.

Us llegeixo la referència que fa als quatre diumenges d’Advent:

«Les quatre setmanes d'Advent simbolitzen les quatre estacions i els quatre punts cardinals. Aquest període, que marca l'inici de l'any religiós, és citat en els refranys com a temps molt ventós. També es parla de neu: la neu per l'Advent, té llarga la dent i quan desembre duu els peus blancs, serà any de neu per la muntanya i pels plans. El diumenge de Santa Bibiana acabarà de fer els pronòstics a llarg termini. Convé recordar que els mesos d'hivern solen ser bastant plujosos a les Illes Balears, si bé les precipitacions alternen amb anticiclons secs hivernencs».

Un altre article setmanal interessant de seguir són «Els refranys setmanals» que Mònica Lòpez, la dona del temps de TV3, escriu en versió bilingüe a «El Periódico» cada diumenge, on fa un repàs als refranys meteorològics relacionats amb la setmana de l’article. Un article curtet, però amè. També us en llegeixo un fragment del de primers de desembre, dedicat a Santa Bibiana.

«Avui tenim dos sants amb dita meteorològica pròpia. Se celebra santa Bibiana. Ja ens aniria bé que l'adagi del dia s'acomplís... "Si plou per santa Bibiana, plou quaranta dies i una setmana". L'altra onomàstica és la de sant Llop (que no és el de la Caputxeta Vermella...) i fa referència al fred: "Per sant Llop, gela per tot".»

I aprofito que parlàvem de l’article setmanal de la Mònica López per dir-vos que acaba de treure un llibre de refranys: Si no plou, plourà, editat per Columna. És un recull de refranys populars meteorològics, amb un refrany per a cada dia de l’any, amb breus comentaris de la meteoròloga de TV3.

I bé, tornant a desembre el darrer mes del nostre calendari… Què ens ofereix? Què en podem destacar?

D’entrada, hem de dir que és el mes que dóna entrada a l’hivern i que acull la festivitat del Nadal. Anem a pams, però.

El mes comença amb Sant Eloi (1), Santa Bibiana (2) i Sant Francesc Xavier (3). Són sants amb una presència menor o gairebé testimonial al refranyer.

Després trobem Sant Nicolau (6), més conegut aquí per tradicions foranes, encarnat en la figura de Santa Claus o del Pare Noël. Us recomano un article d’un bloguer de Reus, Lo Consueta, que té un blog sobre tradicions que es diu Consuetudinàrium.

Però tornant al nostre Sant Nicolau, el refranyer ens el presenta com a portador de bons averanys, atès que diu: Per Sant Nicolau plou si a Déu plau i Per Sant Nicolau la neu hi cau. Ja ens aniria bé una mica de pluja en aquest any tant eixut! També diuen que Sant Nicolau obre les festes amb clau: és el preàmbul de les festes de Nadal.

Santa Llúcia (13), màrtir, és la patrona dels modistes, dels cecs i dels mals de vista. Per això diem Que Santa Llúcia et conservi la vista!

Recordem la pregunta del programa anterior: «Per què, si Santa Llúcia és el 13 de desembre, abans del solstici d’hivern, el refranyer diu que el dia ja s’allarga un pas de puça, quan sabem que no comença a allargar-se efectivament fins després del solstici?»
[Resposta: Mentre s’aplicà l’antic calendari julià, es va acumular un desfasament progressiu respecte del cicle solar, que feia que al segle XVI els solsticis i equinoccis esdevinguessin 10 dies abans del que correspondria. El 1582 es va dur a terme la reforma gregoriana. El papa Gregori XIII, institueix el calendari gregorià, que determina que aquell any s’eliminin 10 dies: del 4 d’octubre es va passar directament al 15, la qual cosa va servir per ressituar els equinoccis i els solsticis a partir d’aquell any, i mantenir-ho per la redistribució dels anys de traspàs]
Acabarem recordant unes altres dates assenyalades d’aquest mes: Nadal (25), Sant Esteve (26) i Sant Silvestre (31), el darrer dia de l’any.

Sobre sant Silvestre, el refranyer en recorda la condició de clau de l’any. També diu que Per Sant Silvestre entra el sol per la porta i per la finestra. També diu que Per Sant Silvestre les bruixes entren per la finestra. Diu la tradició que la nit de Sant Silvestre les bruixes es reunien en gran concili perquè era un dels dies que gaudien de més poder. I una obvietat, com quan diu el refranyer Aigua cau, senyal de pluja: Per Sant Silvestre, el darrer vespre o Sant Silvestre acabat, l'Any Nou ha començat.

Pel que fa a les previsions meteorològiques, es diu que Si Sant Silvestre plora, tot l'any plora; si Sant Silvestre riu, tot l'any riu.


I encara algun altre refrany espars d’aquest mes, per acabar:
  • El desembre és l'avi de l'any, i el gener l'hereu
  • Pel desembre tremola el vent i l'home més valent (ventades i fred intens)
  • Pel desembre, el temps que fa el dia tres el fa tota la resta del mes (algú recorda quin temps va fer el dia 3?) Em sembla recordar que no va ploure, això segur i tampoc va fer un fred gaire rigorós, encara.
  • Quan pel desembre canta el mussol, pluja o bon sol
  • Qui canta a l'agost, al desembre dejuna (ens recorda la faula de la formiga i la llagosta)
I la pregunta del programa per als més menuts: Ull, que el darrer dia de l’any surt al carrer l’Home dels nassos. No l’haureu pas vist passar per Vallromanes? Sabeu per què l’anomenen així? És un home que té tants nassos com dies li queden a l’any. Si algú el veu, que ens avisi, que el volem entrevistar en aquest programa.

I una pregunta per als més grans. Ara que vénen dies d’excessos i de grans menjades… com diríeu en castellà aquell refrany català que diu Lo bon menjar fa estar gras?

Feu-nos arribar les vostres respostes al contestador de la Ràdio, al 93-572 90 05, al correu electrònic de l’emissora, radiovallromanes@diba.cat o als comentaris de l’article corresponent al blog, a http://polsim.blogspot.com.

dimecres, 19 de desembre del 2007

Programa 1 - El cicle de l'allargament del dia: Per Santa Llúcia, un pas de puça


(Escolteu el programa en directe)

I avui, el primer tast. Som al desembre. Comença l’hivern i vénen unes festes ben assenyalades: Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, els Reis…

Avui em volia referir a un cicle de refranys molt profitós i recurrent que afecta especialment aquesta època de l’any: el cicle de l’allargament del dia.

Sempre hem sentit a dir que La nit de Sant Joan és la més curta de l’any.

Bé, de fet no és exacta aquesta dita, perquè la nit més curta és la del 21 de juny (Sant Lluís Gonzaga), que es correspon amb el solstici d’estiu. Ja sabem que El refranyer, de vegades, és mentider i s'ho fa venir bé perquè les seves ensenyances siguin més fàcils de recordar.

Els solsticis parteixen l’any en dos períodes de sis mesos i meteorològicament ho veiem amb les hores de sol. Així fins al solstici d’estiu, el dia es va allargant i les hores de sol van guanyant terreny a les hores de nit, just fins a la nit del solstici d’estiu, que llavors el procés s’inverteix i els dies es van escurçant enfront les nits que s’allarguen.

Prop dels solsticis (21 de juny i 21 de desembre) tenim dues festes ben assenyalades: Nadal i Sant Joan. Per això el refranyer, per simplificar, diu que Sant Joan és la nit més llarga de l’any i diu que la nit de Nadal és la més curta. Com deia, no és ben bé cert, però ja ens serveix per explicar les tendències del dia.

Doncs al voltant d’aquest fet observable hi ha una munió de refranys que configuren el que s’anomena el cicle de l’allargament del dia.

Coneixeu aquella dita que fa Per santa Llúcia, un pas de puça? Es refereix al fet, gairebé imperceptiblement, que a partir d’aquesta data es comença a allargar el dia amb uns minutets més de sol. Per això un salt de puça.

Doncs bé, amb una colla de refranys semblants, relacionats tots amb algun sant o santa entre mitjan desembre i mitjan març (per l’equinocci de primavera, vora Sant Josep, els dies i les nits s’igualen: tantes hores de nit com de dia) i una rima consonant o assonant per cloure la dita, tenim tot un cicle de refranys que ens donen notícia d’aquest allargar-se el dia.

Uns quants:

  • Per Santa Llúcia, un pas de puça (13 de desembre)
  • De Santa Caterina a Nadal, un pas de pardal. (25 de novembre – 25 de desembre)
  • Per Nadal, un pas de pardal (o Per Nadal, el dia s'estira un pam o Per Nadal, creix el dia un pas de gall) (25 de desembre)
  • Per Sant Esteve, un pas de llebre (26 de desembre)
  • Per Sant Tomàs, el dia més curt de l'any (29 de desembre)
  • Per Sant Silvestre, un pas de destre (31 de desembre). [Nota: El 'destre' és una mesura antiga, al voltant dels vint centímetres]
  • Per Ninou (o Any Nou), un pas de bou (1 de gener)
  • Pels Reis, un pas de vells (o un pas d'anyells) / Pels Reis, el dia creix, i ruc qui no ho coneix / Pels Reis ho noten els bous; i per Sant Sebastià, tot el bestiar (6 de gener: comença a fer-se notori que el dia creix)
  • Per Sant Julià, un pas de ca (o cent passes de marrà) (7 de gener)
  • Des de Sant Anton, una hora més de sol / Per Sant Anton, un pas de bou / Per Sant Antoni, un pas de dimoni /Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap (o s'allarga el dia mitja hora per cap) /Per Sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré ( o el sol al peu del carrer) / Per Sant Antoni de gener camina una hora més el traginer (o una hora més pel traginer) / Per Sant Antoni del porquet, a les cinc ja es veu solet (17 de gener)
  • Per Sant Sebastià, un pas de marrà (o una passa de marrà, o cent passes de ca) / Per Sant Sebastià, mitja hora al matí, mitja hora a la tarda, el dia s'allarga / Per Sant Sebastià, una hora més de dia hi ha (o una hora s'allarga ja) (20 de gener)
  • Per Santa Agnès, el dia s'allarga una hora més (o una hora més) (21 de gener)
  • Per Sant Pau, una hora hi cau (25 de gener)
  • Darrer dia de gener, una hora més ja té; qui la vulgui ben comptar hora i mitja hi trobarà (31 de gener)
  • Per la Candelera, una hora entera (2 de febrer)
  • Per Sant Blai, un pas de cavall (3 de febrer)
  • Per Sant Maties, iguals són les nits que els dies / Per Sant Maties, fa tanta nit com dia / Per Sant Maties el sol ja entra per les ombries, i d'aquí a tres setmanes, per les ombries i les solanes (24 de febrer)
  • Per Sant Macià, una passa de ca (25 de febrer)
  • Per Sant Benet, el sol toca per les parets (21 de març)
  • Per Sant Urbà, un pas de gavilà (finals de maig)
  • Del juny endavant el dia es va escurçant / Del juny enllà, el dia comença a baixar / Del juny enllà, el dia es comença a escurçar / Juny acabat, dia escurçat
  • Sant Joan l'escurça i Nadal (o el Nen Jesús) l'allarga / Sant Joan escurça els dies i el Nadal els estira (24 de juny – 25 de desembre)
  • La nit de Sant Joan, la més curta de l’any / Sant Joan és la [nit] més curta de l’any / Per Sant Joan es dia creix una passa de gegant / Per Sant Joan, el dia més llarg de l'any (24 de juny)
  • Per Sant Pere, una passa enrere (28 de juny)

Josep Pons i Lluc, al Refranyer menorquí, recull una cantarella que vol agrupar part de la cadena:

Per Nadal, es dia creix una passa de pardal

per sant Esteve, una passa de cega;

per any nou, una passa de bou;

i per sant Antoni, una passa de dimoni.

En sabeu algun altre? Feu-nos-el arribar al programa i el comentarem la setmana que ve.

I per cert… la pregunta del programa d'avui. Algú em sabria respondre:

«si Santa Llúcia, que és el 13 de desembre, per tant abans dels solstici d’hivern, teòricament encara s’estan escurçant els dies, perquè anem de Sant Joan a Nadal, per què diu la dita que el dia creix un pas de puça?»

Ho resoldrem al pròxim programa... si els comentaris no s'avancen.

Un polsim de refranys

Dels refranys també en diuen els Evangelis populars o que són tractats de filosofia popular. Del que no hi ha dubte és que recullen una saviesa que sovint no es troba en els llibres, que s’ha transmès de boca a orella de pares a fills, des de l’any de la picor, o de la catapum, o de la Maria Castanya, o de la Quica, o de la Nana... vaja!, des de fa molt, molt de temps.

I encara avui, qui més qui menys, sempre té un refrany a punt per fer més entenedora una expressió. I així continuarà sent. Almenys nosaltres hi posarem un granet de sorra perquè es mantinguin vius i no es perdin.

I amb l’ajuda de tots vosaltres n’aprendrem de nous a cada programa. Aquell refrany que saps de fa temps, aquell refrany que t’agrada... No el voldries compartir amb tots nosaltres?

Bona tarda. Avui comença «Un polsim de refranys»...

Teníem previst començar per Santa Llúcia. Finalment, amb uns dies de retard sobre el calendari previst, comencem un nou programa sobre refranys a Ràdio Vallromanes:

  • Que Santa Llúcia ens conservi la vista
  • Per Santa Llúcia, un pas (o un salt) de puça
  • Per Santa Llúcia s’escurça la nit i s’allarga el dia
  • Santa Llúcia, la bisbal, 13 dies per Nadal.

Queden així dits els primers refranys del programa, i amb ells comencem una singladura que ningú sap on ens durà.

Aquest programa que avui iniciem vol ser una represa de l’apartat sobre dites i refranys que amb una periodicitat intermitent apareixia al programa cultural Capvespre, també de Ràdio Vallromanes, cap a finals de l’any 2005.

Es pretén, amb un quart d’hora setmanal, parlar d’una manera amena i distesa sobre refranys, dites populars i tot allò relacionat amb el seu àmbit.

Em sentireu parlar sovint de la Paremiologia. Sí, la pa-re-mio-lo-gi-a, la ciència que estudia les parèmies, el terme genèric per encabir-hi refranys, proverbis, dites, frases fetes, apotegmes, sentències, aforismes, idiotismes, modismes i un llarg repertori de noms d’expressions molt semblants que, a peu de carrer, no ens interessarà gaire distingir. Ja sabeu allò que El nom no fa la cosa. Generalment, doncs, parlarem de refranys.

A cada programa presentarem un tema general o farem repàs d'un mes del calendari. També parlarem de llibres sobre refranys, de refranyers temàtics, de diccionaris que contenen frases fetes i de pàgines web o recursos que podem trobar a Internet si estem interessats en el tema. I farem memòria de folkloristes i historiadors que des que el català és català s’han dedicat a l’arreplega i estudi d’aquestes frases amb tanta personalitat, malgrat que la majoria són anònimes. Joan Amades, Valeri Serra i Boldú, Ramon Violant i Simorra, Sebastià Farnés…

I estem oberts a que ens feu arribar els vostres dubtes o suggeriments a través del telèfon de Ràdio Vallromanes (el 93-572 90 05) o per correu electrònic a l’adreça radiovallromanes@diba.cat. Aquell refrany que no sabeu com es diu en català, aquella dita que no sabeu què significa, aquell proverbi del qual no en sabeu l’origen… I també escoltarem els vostres suggeriments: les frases que heu sentit a dir sempre a casa, les dites relacionades amb el nostre poble i el nostre entorn, aquelles expressions que no hem tocat quan hem abordat un tema concret. Esperem els vostres comentaris i suggeriments. No us en esteu pas!

Tenim un nou espai per compartir refranys i dites, amb una cita inexcusable cada quinze dies. Quinze minuts cada quinze dies per parlar de tot, però de res en particular. Tots en sabem de dites. És la saviesa democratitzadora i ens remuntarem a l'origen dels temps, quan la gent no en sabia de lletra i per això es transmetien els coneixements en versets curts, musicals i fàcils de recordar: digues-li proverbi, digues-li refrany