divendres, 18 de gener del 2008

Programa 4 - La setmana dels barbuts


(Escolteu el programa en directe)

Som al gener, el primer mes de l’any, l’hereu de l’any anterior. Ja heu fet els vostres bons propòsits per aquest any que encetem?
Som en ple hivern. Fred rigorós i possibilitat de veure la neu més o menys de prop. S’acosta la setmana dels barbuts: la setmana més freda de l’any, entre el 15 i 17 de gener, quan escau sant Pau ermità, sant Maür i sant Antoni Abat.
L’hivern no convida a la festa, sinó al recolliment al voltant d’una bona llar de foc. Però vénen dies de festa a Vallromanes: s’acosta Sant Vicent, el 22 de gener, el nostre patró hivernal. I sobre això del fred i la festa, ja en tornarem a parlar per Carnestoltes, us sembla?
Un dels objectius d’aquest programa és oferir a tots els oients els referents en català del refranyer d’aquelles dites que sovint sentim en castellà o que ens han arribat a través d’altres idiomes. El refranyer català és ric i té resposta o equivalent a qualsevol expressió estranya a la nostra llengua.

Així, avui, cercarem equivalents en català a alguns refranys castellans sobre Sant Antoni abat. Els podeu trobar al Refranyer català-castellà que comparteixo amb vosaltres a Internet.

  1. En San Antón, dale un tiento al perdigón; si no está, deja la Virgen pasar - Per Sant Antoni de gener penja el perdigot on et vingui bé, i si no vol cantar, penja'l per Sant Sebastià.
  2. Las cinco dan ya con el sol, el día de San Antón - Per sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré
  3. Por san Antón, gallinita ponPer Sant Anton, la gallina pon
  4. Por san Antón, media hora más de sol - Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap
  5. Por San Antonio de enero, camina una hora más el traginero - Per Sant Antoni de gener camina una hora més el traginer
  6. Por san Antonio hace un frío de los demonios - Per sant Antoni fa un fred del dimoni
  7. San Antón, que barre las nieblas a un rincón - Sant Anton treu la boira del món
  8. Si sale con barba San Antón; si no, la Purísima Concepción - Si surt amb barba serà sant Antoni i si surt amb cua, serà el dimoni.
Sense més dilacions, encarem ja el santoral del mes i diguem alguna cosa de les diades més destacades.

  • Dia 1: Solemnitat de Santa Maria Mare de Déu. El nom de Jesús (també Manuel)
  • Dia 6: Epifania del Senyor, Adoració dels Reis Melcior, Gaspar i Baltasar. Nostra Senyora dels Reis o del Pi
  • Dia 7: Sant Ramon de Penyafort i Sant Julià, bisbe
  • Dia 9: Sant Julià, màrtir
  • Dia 13: El baptisme de Jesús
  • Dia 14: Sant Fèlix de Nola, prevere, Sant Malaquias, profeta
  • Dia 15: Sant Pau, primer ermità, Sant Maür, abat
  • Dia 17: Sant Antoni Abat
  • Dia 19: Sant Màrius i Sant Canut
  • Dia 20: Sant Sebastià, tribú romà, màrtir. Patró de la ciutat de Palma de Mallorca.
  • Dia 21: Sant Fructuós (o Sant Fruitós), bisbe i Santa Agnès
  • Dia 22: Sant Vicenç, diaca i màrtir
  • Dia 23: Sant Ildefons, arquebisbe
  • Dia 24: Sant Francesc de Sales, bisbe
  • Dia 25: La conversió de Sant Pau, Santa Elvira
  • Dia 28: Sant Tomàs d’Aquino, dominicà (el patró dels estudiants), Sant Valeri i Sant Julià, bisbes
  • Dia 29: Sant Pere Nolasc, fundador
  • Dia 30: Santa Martina, verge i màrtir
  • Dia 31: Dijous Gras. Sant Joan Bosco
Hi ha una dita del gener que fa: Quan vénen els tres barbuts: Sant Pau ermità, Sant Maure i Sant Antoni Abad, vénen els freds cascarruts. Tradicional aquesta setmana a l’inici de la segona quinzena de gener és la més freda de l’any.

També diu el refranyer:
  • Per la setmana dels barbuts governen els tres germans, tos, moquina i amagamans
  • La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts
  • La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts
En la tradició popular catalana hi ha un seguit de sants posseïdors de llargues i espesses barbes que celebren la seva onomàstica en el decurs de la mateixa setmana. Les principals diades que inclou la Setmana dels Barbuts són les dedicades a tres sants: Sant Pau ermità (15 de gener), Sant Antoni Abat (17 de gener) i Sant Maür (18 de gener). També hi ha qui hi inclou Sant Vicenç màrtir (22 de gener) i altres sants barbuts menors, com Sant Benet i Sant Efigi (15 de gener), Sant Faci (18 de gener) i Sant Canut (19 de gener).
D’entre les festes més importants de la setmana dels Barbuts hi ha, per la seva extensió dins el territori i la seva popularitat, Sant Antoni Abat, més conegut com Sant Antoni del porquet o dels ases, protector dels animals de peu rodó, els animals de treball de la pagesia i, per extensió, de tots els animals domèstics. En aquesta diada se celebrenles tradicionals beneides d’animals, els Tres Tombs i les representacions parateatrals que tenen al sant i a les seves temptacions, els dimonis, com a protagonistes.

Una altra creença popular, aquesta vegada més difícil de comprovar, afirma que els homes nats en aquesta setmana són peluts, amb una barba espessa, molt de geni, decidits i coratjosos i amb molta empenta, mentre que les nenes nascudes en aquesta setmana se les té per mostatxudes.

[Tret del portal Festes.org]

Sobre Sant Anton (o Sant Antoni, o Sant Antoni Abat, o Sant Antoni de gener, o Sant Antoni del porquet) hi ha moltíssims refranys i dites.

Com a frases fetes us en cito unes poques:
  1. Acabar com el porquet de sant Antoni o Anar més solt que el porquet de sant Antoni (Explicació: aplicat als infants o al jovent que gaudeixen de llibertat excessiva)
  2. Més barbut que sant Antoni
  3. Més brut que el porc de sant Antoni
  4. Sant Antoni, que el ruc cau (Explicació: invocacions còmiques i iròniques quan cau alguna persona i no es fa mal. També quan cau algun objecte)
  5. Semblar el ball de sant Antoni (Explicació: s’aplica als conjunts poc harmònics i a les festes mal organitzades i concorregudes de gents molt diverses)
  6. Tenir menys vergonya que el porquet de sant Antoni
  7. Tindre més fam que lo gorrinet de sant Antoni (o que lo xic de l'esquilador) (Explicació: molta gana)
  8. Voltar més que els porcs de sant Antoni
Hi ha també un seguit de refranys referits al cicle de l’allargament del dia, com veiem en el primer polsim de refranys:
  1. A sant Anton, un pas de bou
  2. A sant Antoni, un pas de dimoni
  3. Des de Sant Anton, una hora més de sol
  4. Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap
  5. Per Sant Antoni Abat, s'allarga el dia mitja hora per cap
  6. Per Sant Antoni de gener camina una hora més el traginer (o una hora més pel traginer)
  7. Per sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré
  8. Per Sant Antoni de gener, el sol al peu del carrer
  9. Per Sant Antoni del porquet, a les cinc ja es veu solet
A Sant Antoni també se’l coneix per Sant Antoni del porquet i així se’l representa en la iconografia del sant. És el patró dels animals de peu rodó i se celebren els Tres Tombs i les beneïdes d’animals. Trobem molts refranys que relacionen sant Antoni amb animals:

  1. Per Sant Anton tot ocell pon
  2. Per Sant Anton, diu el gall a la gallina: pon!
  3. Per sant Antoni de gener, cavalls amb flocs pel carrer (és la Festa dels Tres Tombs)
  4. Per Sant Antoni de gener, fan festa el cavall i el traginer
  5. Per sant Antoni del bacó, cada u en el seu recó
  6. Sant Antoni del porquí tot just ha nat el garrí
  7. Sant Antoni és un bon sant i el qui té un diner li dóna: mira't bé, tu, l'animal, que és de pèl i no de ploma
  8. Sant Antoni es va enamorar d'un porc, sant Joan d'un be i jo de vostè
  9. Sant Antoni va per mar amb un porc a cada costat
  10. Sant Antoni, patró dels rucs
També se’l mostra sovint enfrontant-se al dimoni. Diu la tradició que va haver de superar les temptacions que li imposà el dimoni:

  1. El disset és sant Antoni i el vint és sant Sebastià; qui bones obres farà no tindrà por del dimoni
  2. La maledicció del dimarts, sant Antoni la llevà
  3. L'endemà de Sant Antoni comencen a sortir el boig i el dimoni
  4. Les cols de sant Antoni mantenen fins el dimoni
  5. Per sant Antoni fa un fred del dimoni
  6. Sant Antoni guarda'ns de foc i dimoni
  7. Sant Antoni i el dimoni jugaven al trenta-u; el dimoni va fer trenta, i sant Antoni, trenta-u (Explicació: patró dels jugadors de naips, perquè segons tradició, el diable el volia temptar fent-lo jugar a cartes, però per més mala jugada que tingués, el sant sempre guanyava per efecte del poder de la seva santedat)
  8. Si surt amb barba serà sant Antoni i si surt amb cua, serà el dimoni
  9. Va dir sant Antoni que Déu va fer el vi i la borratxera el dimoni
Acabaré amb un recitat que va fent un repàs de diferents sants del gener, fins a la Candelera (el 2 de febrer), a les portes del Carnestoltes:
Sant Antoni se'n va a l'oli; gira la mà, troba sant Sebastià; sant Sebastià reganya les dents, troba sant Vicenç; sant Vicenç se'n va a palau, troba sant Pau; sant Pau se'n va a Niudolera, troba la Mare de Déu Candelera

Recordem la pregunta del programa anterior: «Quan diem que esperem una cosa amb candeletes, volem dir que l’esperem amb ànsia, amb inquietud, amb fruïció. Però quin és l’origen d’aquesta frase proverbial?»

[Resposta: Ho recull Joan Amades al llibre Refranys i dites, de la «Biblioteca de Tradicions Populars», publicat el 1935 i reeditat en edició facsímil per Edicions l’Agulla de Cultura Popular de Tarragona el 2006 (pàg. 47): Antigament era usada una candeleta per fixar la duració de diferents afers. En les subhastes era encesa una candeleta en començar i hom només podia fer ofertes mentre cremava. En els judicis l’acusat només es podia defensar durant el temps que cremava una candela, i, un cop acabada, els jutges dictaven sentència. La candeleta va, doncs, associada a la idea de l’ansietat, de la inquietud per conèixer una cosa de cabal interès.]
I acabem amb una pregunta que contestarem en el programa vinent: La setmana passada començàvem el polsim de refranys amb una dita per recordar quants dies té cada mes: Trenta dies té el novembre | i l’abril, juny i setembre; | tots els altres trenta-un | i el febrer vint-i-vuit. Teniu algun altre truc o regla mnemotècnica per recordar-ho? Nosaltres us n’explicarem una la setmana que ve.


Programa 3 - Refranys del mes de gener


(Escolteu el programa en directe)
Gener és el primer mes de l'any del calendari gregorià i té 31 dies. El seu nom ve del llatí Ianuarius, relatiu al déu Janus, el protector de les portes i entrades (per això s'entra a un any nou). Som a l’hivern i el refranyer ens avisa del fred rigorós i que el pagès no tingui pressa per anar al camp, perquè poca feina hi podrà fer. També dèiem al darrer programa que Desembre és l’avi de l’any i gener és l’hereu.
Cada any nou és hereu de l’anterior. Tots som hereus dels nostres actes passats, encara que haguem d’encarar el futur mirant avant.
Comença, doncs, aquest any 2008, any bixest o de traspàs. Què li demanem a aquest nou any que estrenem?
Ara que comença l’any, és bo fer un recordatori sobre la durada dels mesos de l’any. Hi ha una parèmia que ens ajuda a recordar quants dies té cada mes:
Trenta dies té el novembre
i l’abril, juny i setembre;
tots els altres trenta-un
i el febrer vint-i-vuit.
Tingueu en compte que és any de traspàs i febrer en té 29! I en castellà? També ho diuen, és clar: Treinta días tiene noviembre, con abril, junio y septiembre; veintiocho tiene uno, y los otros treinta y uno.

Un dels objectius d’aquest programa és oferir a tots els oients els referents en català del refranyer d’aquelles dites que sovint sentim en castellà o que ens han arribat a través d’altres idiomes. El refranyer català és ric i té resposta o equivalent a qualsevol expressió estranya a la nostra llengua.

Així, per exemple, us dic ara els equivalents en català a alguns refranys castellans sobre el mes de gener. Els podeu trobar al Refranyer català-castellà que comparteixo amb vosaltres a Internet.

  1. Por San Antonio de enero, camina una hora más el traginero - Per Sant Antoni de gener camina una hora més el traginer.
  2. Le dijo julio al parvero: «Ya dormirás en enero» - El gener és dormiler.
  3. Agua de enero, todo el año tiene tempero - Aigua (o pluja) de gener, omple bótes i graner (o sempre fa bé). També: No fa bon gener si no deixa les basses plenes.
  4. Enero el friolero, entra soplándose los dedos - Gener fredolic entra bufant els dits (Explicació: els mesos de gener i febrer són els de més fama, i amb raó, de freds. L'acció d’escalfar-se els dits amb la calor de l'alè és espontània per tot).
  5. Al fin postrero, el dinero es del banquero - De gener a gener es doblers són d'es banquer (Explicació: es diu per assenyalar que no solen existir els despreniments desinteressats i menys quan es tracta de diners).
Diem del gener:

  1. Aigua al gener, omple bótes i graner i la pica de l’oli també (o tot l’any va bé)
  2. Al gener, cada ovella amb el seu corder
  3. Al gener, hi perd el metge i hi guanya el fosser
  4. Al gener, tanca la porta i encén el braser
  5. Amoretes de gener, per sant Miquel bolquer (Sant Miquel és el 29 de setembre, festa d’estiu e Vallromanes)
  6. Cada boira de gener, una pluja pel maig sol ser
  7. Com més fred és el gener més suc dóna el taronger
  8. El bon ametller floreix pel gener
  9. El fred pel desembre es fica dins, pel gener s'hi asseu i pel febrer va amb la pala al coll i el treu
  10. El sol del desembre i del gener porta gelades pel febrer
  11. Gener eixut, graner ple; gener plujós, graner buit
  12. Gener ens portarà neus, febrer serà variable, pel març bufaran vents forts, i l'abril serà agradable
  13. Gener mullat, bo pel temps i dolent pel ramat
  14. Gener, gelat; febrer, amarat; març, ventós; abril, aigolós; maig, humit: vet aquí (o fan) un pagès ric
  15. La perdiu, pel gener busca muller; pel febrer, el niu ja té; pel març, ja està covant; per l'abril, tot el dia al niu; pel maig, a fer piu-piu; pel juliol, corre pel poliol; i per l'agost, no les agafa qui vol
  16. Pel gener arreplega les soques que pel febrer les gastaràs totes
  17. Pel gener tanca la porta i encén el braser
  18. Qui arreplega l'oliva abans del gener deixa l'oli a l'olivera, i qui la cull passat el gener, cull la d'aquest any i la de l'any que ve
  19. Refranys i geners són verdaders
  20. Sant Antoni del porquet és el primer sant del fred
  21. Si pel gener plou, les fonts fan renou.

Com dèiem en el programa anterior, volem dedicar part del programa del mes de gener a parlar de la lluna de gener. Hi ha una munió de dites referides a diferents circumstàncies que apunta la lluna d’aquest mes. Un polsim:

  1. Clara és la lluna d'agost, però encara ho és més la de gener
  2. D'amors, el primer; de lluna, la de gener
  3. De la lluna de gener, l'amor primer
  4. De la lluna del gener el cinquè dia veuràs quin any tindràs
  5. De llunes, la de gener, i la d'octubre també
  6. De llunes, la del gener i la d'agost (o la d’octubre) també
  7. Després de la lluna nova de gener, pluja hi sol haver
  8. El millor femer, el de la lluna nova del gener
  9. La fusta que has de gastar, en lluna vella de gener l'has de tallar
  10. La lluna de gener és la més clara de l'any
  11. La lluna de gener i el sol d'agost són els millors de tots
  12. La lluna de gener la reina del cel és
  13. La lluna del gener és la més clara de l'any i mirar-la no fa dany
  14. La lluna del gener fa sortir la formiga del formiguer
  15. La vinya per són menester, cavada i podada en la lluna vella de gener
  16. Lluna de gener girada, mar avalotada
  17. Lluna de gener tombada, maror i marinada
  18. Mata el porc en lluna de gener, i se't conservarà bé
  19. Pel gener lluna vella, pesca vora terra; pel gener lluna nova, surt a pescar fora
  20. Per gener mana la lluna i pel juliol mana el sol
  21. Per la lluna vella de gener talla la fusta el bon fuster
  22. Si vols veure la lluna bé, mira-la pel gener
La lluna de gener té una gran força i influeix favorablement en els conreus, en la salut i en la vida de les persones. És bo tallar la fusta per fer carbó i per obrar en les "minves" de gener (lluna vella), junyir els animals el dia setè de la lluna nova de gener, sembrar les cebes en la lluna creixent i casar-se en la lluna plena. Sembla que la mar minvi o es buidi; els pescadors creuen que és per la influència de la lluna.
Tot això ens ho explica Felip Munar i Munar al seu article ‘Pel gener no siguis matiner’, de la seva columna “Costumari popular” del Diario de Mallorca, del diumenge 6 de gener de 2008.

Recordem la pregunta del programa anterior: «Com diríeu en castellà aquell refrany català que diu Lo bon menjar fa estar gras?»
[Resposta: Aquest refrany està recollit al Refranyer català-castellà que mantinc a Internet des del maig passat, amb gairebé 1.200 refranys catalans amb l’equivalent en castellà. Aquest refrany el recull Santiago Ángel Saura (1884), al Refranero castellano-catalán, una separata d’un Diccionari manual del mateix autor. I dóna com a equivalent Carne de pluma quita del rostro la arruga.]
Per acabar, aquesta setmana preguntarem l’etimologia d’una frase ben usual:
Quan diem que esperem una cosa amb candeletes, volem dir que l’esperem amb ànsia, amb inquietud, amb fruïció. Però quin és l’origen d’aquesta frase proverbial?