dimarts, 10 de juny del 2008

Programa 14 - Refranys sobre Sant Joan


(Escolteu el programa en directe)

«La nit de Sant Joan és nit d’alegria.
Estrellat de flors, l’estiu ens arriba.
De mans d’un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l’hivern es retira.

Si arribés l’amor mai més moriria.
Les flames del foc la nit tornen dia.
Si arribés l’amor, que dolç que seria.

La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l’any tant grinyoladissa,
comença a tancar-se, doneu-me xampany.
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Així comença la cançó «La nit de Sant Joan», de Jaume Sisa, de l’any 1981»

La festivitat de Sant Joan

Les festes de Sant Joan són les festes que tenen lloc pel solstici d’estiu (el 21 de juny) i especialment la nit del 23 al 24 de juny, la revetlla de Sant Joan. Sant Joan, la nit més curta de l’any. Quan parlàvem del cicle de l’allargament del dia ja vam desmentir aquesta dita. Però ja sabeu que el refranyer és la filosofia popular, que apunta a grans trets, però no cerca veritats absolutes.

Són festes de tradició ancestral relacionades amb el foc. Costums i pràctiques sorgits de les diverses solemnitats paganes en honor del Sol i els cultes vinculats al solstici d'estiu, caracteritzats per l'exaltació de la vida i l'amor.

Com destaquen al portal festes.org, que us recomano si mai voleu consultar res sobre festes i cultura popular, «La festa té una riquesa ritual i simbòlica que poques festes posseeixen: el foc, els misteris de la natura, el menjar, les cançons, les dites, el ball, les curacions i altres pràctiques configuren un dia de transformació de la realitat quotidiana, en què els elements que ens envolten prenen nous significats.»

Comença la temporada de festes majors, on es barreja la música festiva, amb el crepitar de les guspires de les fogueres, el terrabastall dels petards i la màgia de la natura. Diuen que les plantes collides durant la nit de Sant Joan tenen més poder curatiu que les collides la resta de l’any. Es quan els herbolaris i guaridors aprofiten per fer arreplega de plantes medicinals.

D’aquesta festa, destaquen les revetlles al Principat, les fogueres de Sant Joan d’Alacant, la festa de Sant Joan a Ciutadella ─amb l’exhibició de cavalls─, les falles d’Isil, les baixades de falles, la flama del Canigó o la coca, com a elements principals de la festa.

On podeu trobar més informació de la Festa? En paper, al Costumari català, d’Amades, sens dubte. A la xarxa, us recomano un parell de llocs que ja us sonaran d’altres vegades: el portal festes.org i el blog consueta.cat.


Refranyer català-castellà

Mentre Sant Jordi era una festa de tradició catalana, amb poca presència al refranyer castellà, no passa el mateix amb Sant Joan. M’ha sorprès trobar tants refranys equivalents entre el català i el castellà. Els podeu trobar al Refranyer català-castellà que ofereixo a Internet.
  1. Agua de por san Juan quita vino y no da panAigua de Sant Joan no dóna vi ni pa.
  2. De San Juan a San Miguel (29 de setembre), ni pescado, ni vino, ni mujerDe Sant Joan a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix.
  3. El conejo, por San Juan, y la perdiz, por NavidadEl bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal.
  4. En la noche de San Juan, las enamoradas recogen de sus novios las enramadasPer Sant Joan, les estimades troben les enramades.
  5. Entre San Juan y San Pedro, esquila al perroEsquila el gos per Sant Joan, si vols que passi un bon any.
  6. Flor de olivera en abril, aceite para el candil; en mayo, aceite para el año; y en San Juan, aceite para entinajarFlor d'olivera per Sant Joan, oli en gran.
  7. Hasta San Juan, no te quites el gabánFins a Sant Joan, no et treguis un fil d'estam.
  8. La sardina por abril, cógela por la cola y déjala ir; por mayo, ásala en el rescoldo; y por San Juan ya pringa el panLa sardina, pel març, deixa-la anar; per l'abril, vés-la a buscar; pel maig i per Sant Joan, no tant.
  9. Por bien o por mal, no te quites el sayo hasta San JuanFins a Sant Joan no et treguis el saial, si no vols que et vagi mal.
  10. Por San Juan, el primer bañoPer Sant Joan, el primer bany.
  11. Quien no come por San Juan, o es loco o no tiene panQui no menja per Sant Joan, o és boig o no té pa.
  12. Rencilla de por San Juan, paz para todo el añoBaralles per Sant Joan, pau per tot l'any.
  13. San Juan acorta y el Niño alargaSant Joan l’escurça i el Nen Jesús l’allarga (del cicle de l’allargament del dia).
  14. San Juan de los cuidados, cuando los mozos dejan a sus amos, y ellos toman nuevos criadosSant Joan dels llogats, els mossos deixen els amos i els amos cerquen criats.
  15. ¿San Juan y san Pedro? Adiós primaveraPer Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera.
  16. Sanjuanada venida, primavera idaSant Joan arribat, la primavera ha passat.
  17. Si a tu marido quieres bien, dale coles por San Andrés (30 de novembre); y si le quieres mal, dáselas por San JuanSi al teu marit vols mal en gran, dóna-li cols per Sant Joan.
  18. Si a tu marido quieres matar, dale caracoles en el mes de San JuanQui menja cargols per Sant Joan no arriba a Sant Pere.
  19. Sin engaño, la noche de San Juan, es la más corta del añoLa nit de Sant Joan, la més curta de l’any.

Dites sobre Sant Joan

Del Refranyer temàtic que també mantinc a Internet he fet una tria d’uns quants refranys referits a Sant Joan. Un polsim:
  1. A Sant Joan, les garbes al camp; a Sant Pere, les garbes a les eres
  2. A Sant Joan, vénen i van
  3. Bany de Sant Joan, salut per tot l'any
  4. Baralles per Sant Joan, pau per tot l'any
  5. D'olives, una per Sant Joan i cent per Nadal
  6. De Nadal a Sant Joan, mig any cabal
  7. De Nadal i de Sant Joan, només n'hi ha un cada any
  8. De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona ni peix ni mel
  9. Diner per Nadal, pobresa per Sant Joan
  10. El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal
  11. El millor sant és Sant Joan
  12. El que Sant Joan no té, ho manlleva a Sant Pere
  13. El ral guanyat per Sant Joan, és ral i mig per Nadal, si hom sap guarda'l
  14. El vent que bufa per Sant Joan, bufa la resta de l'any
  15. Els focs de Sant Pere, se salten pel darrere, i els de Sant Joan, se salten pel davant
  16. Els mossos es lloguen per Sant Joan i es lloguen per Tots Sants
  17. Fins a Sant Joan i Sant Pere no dormis a l'era
  18. Fins a Sant Joan no et treguis el saial, si no vols que et vagi mal
  19. Fins a Sant Joan, no et treguis un fil d'estam
  20. Fred per Nadal i calor per Sant Joan, salut per tot l'any
  21. L'ordi, si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és madurat
  22. La dona que al seu marit vulgui matar, que li doni cols per Sant Joan
  23. La llaurada de Sant Joan per quatre femades val
  24. La llaurada de Sant Joan, molts la saben i pocs la fan
  25. Les olives per Sant Joan són com un gra de sal; per Sant Pere, com un gra de pebre
  26. Llaura per Sant Joan, si vols menjar bon pa
  27. Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca
  28. Nit de Sant Joan, nit d'amoretes
  29. No maduren totes per Sant Joan; sempre en queden per Sant Pere
  30. Pel juny serà Sant Joan; per l'agost, Maria; pel gener, l'Epifania; i Sant Pere el juny; tant si es vol com si no es vol, Sant Jaume pel juliol
  31. Per Nadal al jóc, per Sant Joan al foc
  32. Per Pasqua granada, l'espiga daurada; per Sant Joan, segada, i per Sant Pere, a l'era
  33. Per Sant Joan el primer bany
  34. Per Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera
  35. Per Sant Joan, creix l'arbre i creix l'infant
  36. Per Sant Joan, el blat al camp; per Sant Pere, el blat a l'era
  37. Per Sant Joan, mira les ametlles i les nous com estan
  38. Per Sant Jordi vés a veure ton ordi; si per Sant Jordi és en canella, per Sant Joan és en gavella; si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és colltorçat
  39. Qui encén foc per Sant Joan, no es crema en tot l'any
  40. Qui es gronxa per Sant Joan, creix més d'un pam
  41. Qui es pentina per Sant Joan, no té polls en tot l'any
  42. Qui riu per Sant Joan, plora per Nadal
  43. Qui s'alegra per Nadal, plora per Sant Joan
  44. Sant Antoni es va enamorar d'un porc; Sant Joan, d'un be, i jo de vostè
  45. Sant Joan, alegria de xics i grans
  46. Sembraràs quan podràs, però fins Sant Joan no colliràs

El refranyer parla de diferents auguris segons Sant Joan escaigui en un dia o un altre de la setmana. Tret del dissabte, he trobat referències a tots els dies:
  • Sant Joan en dilluns, ventura a munts
  • Sant Joan en dimarts, mala ventura a grapats
  • Sant Joan en dimecres, només dura un vespre
  • Sant Joan en dijous, alegria del pagès i afany dels bous
  • Sant Joan en dijous, les pedres es tornen ous
  • Sant Joan en divendres, collita de cendres
  • Sant Joan en diumenge, qui no compra pa no en menja

La pluja per aquesta diada tampoc és molt desitjada:
  • Abans de Sant Joan, pluja beneïda; després de Sant Joan, pluja maleïda
  • Aigua de (o per) Sant Joan, cap guany i molta fam
  • Aigua de Sant Joan no dóna vi ni pa
  • Aigua per Sant Joan, celler buit i molta fam
  • L'aigua per Sant Joan, al pa i al vi causen dany
  • La pluja de Sant Joan podreix la fruita al camp
  • La pluja de Sant Joan s'emporta les avellanes i les glans
  • Pluja per Sant Joan, lleva vi i no dóna pa
  • Si per Sant Joan plou, quaranta dies plou
  • Si per Sant Joan trona, les nous es corquen
  • Val més bona pluja per Sant Joan que quatre gotes tot l'any

També ens retrobem amb unes quantes dites del cicle de l’allargament del dia: a partir de Sant Joan, el dia ja s’escurça visiblement.
  • La nit de Sant Joan, la més curta de l'any
  • Per Sant Joan es dia creix una passa de gegant
  • Per Sant Joan, el dia més llarg de l'any
  • Sant Joan escurça els dies i el Nadal els estira
  • Sant Joan l'escurça i el Nen Jesús l'allarga
  • Sant Joan l'escurça i Nadal l'allarga

I també trobem un seguit de frases fetes amb Sant Joan com a motiu:
  • Arribar Sant Joan d'estopa (en llenguatge familiar es dóna el nom d'estopa a l'acte de pegar o apallissar algú. El refrany equival a dir que hi haurà algú que rebrà o que es pegarà a algú. Sant Joan de Déu se'l presenta amb unes borres o estopes de mà; segurament que el refrany té origen en la iconografia d'aquest sant).
  • Comptar amb la «o» de Sant Joan (no tenir cap diner. No tenir res amb què comptar).
  • Fer uns ulls com la «o» de Sant Joan (fer els ulls grossos. recorda la «o» majúscula del Sant Joan «ante portam latinam»).
  • Fins que Sant Joan abaixi el dit (equivalent de «fins que les gallines pixin». Equival a mai. La iconografia popular ens el presenta sota la forma d'un infant cobert només amb una pell de moltó assenyalant amb un dit el cel. Com en les estampes i els gravats on figura el sant en aquesta actitud, mai la imatge no deixarà d'assenyalar el cel).
  • No despullem Sant Joan per vestir Sant Pere (Equivalent: despullar un altar per vestir-ne un altre o desvestir un sant per vestir-ne un altre. Vol dir atendre una cosa desatenent-ne una altra).
  • Pagant, Sant Pere canta i Sant Joan fa esclops (Equivalents: Pagant, sant Pere canta, Pagant, a Girona fan barrets o Pagant, al botxí fan roba. Vol dir que amb els diners s’aconsegueix qualsevol cosa).
  • Prendre la santjoanada (Prendre un bany durant la revetlla).
  • Valga'ns Sant Joan de les lletres grosses (exclamació ponderativa de to mig humorístic. Es refereix a Sant Joan Evangelista, que per ser patró del gremi d'estampers, aquests, en estampar calendaris i pronòstics, l'escrivien tot amb lletres majúscules, pel que es presentava als ulls populars com un sant diferent dels altres).
Com a curiositat, voldria fer esment d’unes antiparèmies que he trobat referides a aquesta diada:
  • Qui menja cargols per Sant Joan no arriba a Sant Pere
  • Qui menja cargols per Sant Joan, té diners tot l'any
Diem que són antiparèmies, perquè tenen sentits absolutament contraposats i contraris. Són aquelles dites que posen en dubte aquella parèmia tan amanida que fa: El refranyer mai és mentider. Perquè, és clar, de dues parèmies que es contradiuen, una ha de ser veritat, i l’altra mentida.

Recordem la pregunta del programa anterior: «L’expressió A perdiu per barba i peti qui peti, s’aplica, no tan sols a la gola, sinó també als qui volen fer una cosa malgrat tot i tots, conformant-se amb tots els perjudicis i dificultats que puguin sobrevenir. Però quin és l’origen d’aquesta dita proverbial?»
Resposta: «Encara que en sembla que la recull Amades, ho he trobat també explicat en un llibre de Nèstor Luján, el volum I del «Cuento de cuentos», on explica que els monjos del reial Monestir de Poblet van veure que entre ells hi havia molta mortaldat. Així, van fer cridar un físic de renom que en pogués determinar la causa. Mentre el físic estudiava el cas va poder veure que els monjos tenien una alimentació exagerada, en desacord amb el poc exercici que feien. Els va dir, llavors, que no mengessin tant i, sobretot, que deixessin de consumir perdius, ja que cada un se’n menjava almenys una cada dia. Aquest intent de dieta no va agradar als monjos, que van pensar que les abstencions, els seus contrincants, els monjos de Santes Creus, les podien interpretar com un signe d’estalvi o de pobresa. Es van reunir en capítol i van proclamar unànimement el seu lema: "A perdiu per barba, i peti qui peti".»
I ara fem la pregunta del programa d’avui: «Seguim amb la recerca de l’origen de les dites proverbials. Tots haureu sentit alguna vegada aquella dita proverbial que fa: “Dimarts, ni casat ni embarcat". Però en sabeu l’origen?»

dimarts, 3 de juny del 2008

Programa 13 - Refranys del mes de juny


(Escolteu el programa en directe)
«Després d’un mes generós i plujós com ha estat aquest maig, l’arribada de l’estiu es fa més agraïda i valorada. Hem passat un fred hivern i una primavera canviant, de cada dia un raig. I ja tenim ganes de sol, de calor i de posar la marxa curta en el ritme diari dels nostres quefers. Al maig, cada dia un raig. I tant! I raigs ben generosos que han esvaït, almenys momentàniament, els fantasmes de la sequera i les restriccions. Una aigua on cada gota volíem que quedés hostatjada en els nostres pantans. Vine! Cuita, que s’escola avall, avall!! I el juny? Bé, mai ha estat un mes generós en pluges, però segur que ens semblarà molt més radiant després de la regada de maig.»

Refranyer català-castellà


Tornem amb la secció fixa del programa on us ofereixo les equivalències entre refranys castellans i catalans a partir del Refranyer català-castellà que mantinc a Internet.
  1. A fines de junio, deja de cantar el cuco - Acabat el juny, no canta el cucut.
  2. Agua por San Juan quitan aceite, vino y panAigües de juny mal solen dur.
  3. Cuando junio llega, busca la hoz y limpia la era - Quan el juny entra, agafa la falç i neteja l'era.
  4. El heno, corto o largo, por junio ha de estar segado - El blat, curt o llarg, pel juny ja ha d'ésser segat.
  5. El queso de abril, para mí; el de mayo, para mi hermano, y el de junio, para ninguno - Formatge d'abril, per mi; el de maig, pel gavatx, i el de juny, per ningú.
  6. En abril, espigado; en mayo, granado; en junio, segado; en julio, trillado, y en agosto, encaramado - Per l'abril, blat espigat; pel maig, granat; pel juny segat; pel juliol trillat; per l'agost, mòlt i pastat.
  7. En junio, si pica el sol, ni mujer ni caracol - Al juny, si pica el sol, ni dona ni cargol.
  8. En mayo, junio, julio y agosto, ni caracoles, ni Venus, ni mosto - Juny, juliol i agost, ni dones, ni carn, ni most.
  9. Enero helado, febrero transtornado, marzo airoso, y abril lluvioso, hacen a mayo florido y hermoso - Gener gelat, febrer trasbalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós.
  10. Hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo; y si junio es ruin, hasta el fin - Fins al trenta de maig no et treguis el gec, i per més segur, fins al trenta-u o Fins al deu de juny, no et llevis (la) roba ni et descordis el puny (recomana prudència a l'hora de posar-se roba més lleugera).
  11. Junio brillante, año abundanteJuny brillant, any abundant.
  12. Junio, hoz en puñoPel juny, la falç al puny.
  13. Junio, julio y agosto, señora, no soy vostroJuny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós.

Santoral del mes de juny

Mes consagrat al Sagrat Cor de Jesús

Dia 1. Sant Justí, filòsof i màrtir, Sant Ignasi, abat i Santa Laura, verge.
Dia 2. Sants Marcel·lí, prevere i Pere, màrtirs; Sant Erasme (Elm o Telm), bisbe i màrtir.
Dia 4. Santes Rut i Noemí, matrones bíbliques.
Dia 7. Sant Robert, abat cistercenc.
Dia 8. Sant Guillem, bisbe.
Dia 10. Sant Maurici, abat i màrtir.
Dia 11. Sant Bernabé, apòstol i Santa Alícia, verge.
Dia 12. Sant Onofre, anacoreta.
Dia 13. Sant Antoni de Pàdua, franciscà.
Dia 14. Sant Eliseu, profeta, Sant Fèlix, monjo i Santa Digna, verge i màrtir.
Dia 16. Sant Quirze i Sant Ferriol, prevere i màrtir.
Dia 17. Sants Manuel, Sabel i Ismael, màrtirs.
Dia 18. Sant Marc, màrtir i Santa Marina, verge i màrtir i Santa Isabel, verge i monja.
Escau la lluna plena a les 5’ 30.
Dia 19. Sants Gervasi i Protasi, germans i màrtirs, Santa Juliana de Falconieri, fundadora i Santa Aurora, verge i màrtir.
Dia 20. Comença l’estiu i el signe de Cranc.
Dia 21. Sant Lluís Gonzaga, jesuïta.
Dia 23. Sants Zenon i Zenas, màrtirs i Santa Agripina, verge i màrtir. Revetlla de Sant Joan.
Dia 24. La Nativitat de Sant Joan Baptista.
Dia 25. Sant Guillem, ermità i Santa Eva, monja.
Dia 26. Sant Eloi.
Dia 27. Mare de Déu del Perpetu Socors.
Dia 29. Sants Pere i Pau, apòstols.
Dia 30. Els primers sants màrtirs de l’església romana, Sant Marçal, bisbe.


Dites del mes de juny

Del Refranyer temàtic que també mantinc a internet he fet una tria d’uns quants refranys referits al mes d’abril. Un polsim:
  1. Al juny, l'estiu no és lluny
  2. Al juny, si pica el sol, ni dona ni cargol
  3. Al maig, com vaig; al juny, com vull, i al juliol, tot al vol
  4. Bon sol pel primer de juny, any de llegum
  5. De Sant Joan de juny a Nadal, mig any cabal
  6. Dels aglans de juny, tot l'any el porc gruny
  7. Dona llemenera, pel gener, pollera, pel juny, pucera i tot l'any porquera
  8. El cucut i la puput tots dos vénen per l'abril, el cucut pel juny se'n va i la puput per Sant Urbà (Sant Urbà és el 25 de maig)
  9. El juny la madura i el juliol porta la fruita
  10. El maig cova l'herba i el juny la treu
  11. El maig podreix la fruita i el juny s'enduu la culpa
  12. El mes de maig i mes de juny, mes d'agost i juliol, ni col, ni peix, ni cargol
  13. El sol de juny encén els sembrats
  14. El sol de juny estalvia llum
  15. Els espàrrecs a l'abril per mi, al maig per tu i al juny per ningú
  16. En juny, vaig com vull
  17. Fins al deu de juny no et llevis roba ni et descordis el puny
  18. Formatge d'abril, per mi; el de maig, pel gavatx, i el de juny, per ningú
  19. Fredors de maig, pedregades de juny
  20. Juny assolellat i ben tronat, any de molt vi i de molt blat
  21. Juny brillant, any abundant
  22. Juny i juliol, ni col ni cargol
  23. Juny i juliol, ni dona ni caragol
  24. Juny plorós, graner polsós
  25. Juny, juliol i agost, ni dona, ni col, ni most
  26. Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós
  27. Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós; desembre, gener i febrer, aleshores no et voldré
  28. Juny, juliol, agost i Maó són els millors ports del Mediterrani
  29. Les cireres, d'una a una pel maig, i pel juny, a grapats
  30. L'espàrrec, l'abril per mi; el maig, per tu; i, el juny, per a ningú
  31. Maig ventós i juny calent, fan bon vi i bon forment
  32. Maig, juny i juliol, qui no pesca sardina és perquè no vol
  33. Mel de maig, rica mel; mel de juny, mitja mel
  34. Pel juny confitures, pel juliol fesols i per l'agost figues i most
  35. Pel juny el raïm comença a fer suc
  36. Pel juny fresca, per la Mare de Déu del Carme serè, i per Sant Jaume calor, fan l'any bo i millor
  37. Pel juny i pel juliol, els gats de panxa al sol
  38. Pel juny no preguntis res a ningú
  39. Pel juny, el porc gruny
  40. Pel juny, falziots a muntanya i falzies a la plana
  41. Pel juny, l'albercoc, en vuit dies és groc
  42. Pel juny, les puces a munts
  43. Pel juny, molt sol i molta son
  44. Pel març, el pa a crostons; per l'abril, a llesques; pel maig, a rosegons, i pel juny, sencer
  45. Per juny, confitures, pel juliol, fesols, i per l'agost, figues i most
  46. Per Sant Joan les figures són veritat, com pel maig roses i pel juny blat
  47. Pollet que ve del gener, pel juny me'l menjaré
  48. Quan el juny entra, agafa la falç i neteja l'era
  49. Qui va a festa a Sant Marçal, hi va al juny i torna al juliol
  50. Qui va a Sant Marçal i hi dorm, hi va pel juny i torna pel juliol

Ens retrobem amb uns quants refranys del cicle de l’allargament del dia, que ja indiquen que el dia comença a escurçar-se (de fet a partir del solstici d’estiu, el 21 de juny):
  • Del juny endavant el dia es va escurçant
  • Del juny enllà, el dia comença a baixar
  • Del juny enllà, el dia es comença a escurçar
  • Juny acabat, dia escurçat

També trobem referències recurrents a la pluja durant aquests mes. No acostumen a ser ben considerades, després de l’abundància de pluges del mes de maig i més aviat comporten perjudicis per al camp:
  • Aigua de juny primerenca, molts mals arrenca
  • Aigües de juny, mal solen dur
  • Al juny, la pluja està lluny
  • Bon temps pel juny, bon estiu segur
  • El juny diu al juliol: jo he plogut; tu fes bon sol
  • Maig plujós, juny ventós
  • Pel juny (o al mes de juny), cada gota com el puny
  • Pel juny la pluja de lluny en lluny
  • Pel juny, la pluja és lluny, i si plou, cada gota com el puny
  • Sant Pere plorós, juny plujós
  • Si pel juny plou, poca fruita pel juliol
  • Si plou a primers de juny, el bon temps és lluny

També el juny és un mes de feina dura al camp. És el mes de la sega per antonomàsia:
  • Al juny, la falç al (o en) puny
  • Amb poc o molt gra, pel juny has de segar
  • Diu el blat: "Amb poc gra o amb molt gra, pel juny has de segar"
  • Diu el juny al jornaler: "Ja dormiràs pel gener"
  • El juny arribat, la falç agafada i l'era netejada
  • L'herba seca, curta o llarga, pel juny ha d'ésser tallada
  • Pel juny la falç al puny
  • Pel juny segaràs i pel juliol batràs
  • Pel juny, primerenc o tardà, el blat has de segar
  • Per l'abril, blat espigat; pel maig, granat; pel juny segat; pel juliol trillat; per l'agost, mòlt i pastat (resumeix les tasques al camp durant els diferents mesos)
  • Quan siga juny, segaré; i, per juliol, batré
  • Qui treballa pel juny, treballa amb orgull
  • Sembraràs quan voldràs, però pel juny segaràs

Una altra data assenyalada del mes de juny, a banda de Sant Joan, que en parlarem amb detall al pròxim programa, és Sant Pere i Sant Pau, apòstols, el dia 29, ja tancant el mes. La revetlla no és tan sonada, però encara retrunyen els petards sobrants de la de Sant Joan.
  • Per Sant Pere el juny queda enrera, i Sant Pau ja el tanca amb clau
  • Per Sant Pere, juny darrere; i Sant Pau, gira la clau
  • Sant Pere i Sant Pau tanquen el juny amb clau
  • Sant Pere treu juny enrere
  • Sant Pere, juny enrere, i Sant Pau tanca amb clau

I encara voldria destacar un embarbussament típic d’aquest mes: Pel juny el bou, no és juny al jou.

Recordem la pregunta del programa anterior: «Seguim amb les etimologies paremiològiques, que intenten trobar l’origen de les dites i els refranys, allò que les ha generat. Quan diem que un infant ha fet campana, ens referim al fet que ha deixat d’anar a escola. Però quin és l’origen d’aquesta expressió?»
[Resposta: «També ens ho resol Joan Amades al Refranyer català comentat (que us recomano ferventment): «La frase té origen en aquells temps en què encara no hi havia escoles públiques i la mainada anaven a aprendre a la rectoria i, per tant, eren alhora deixebles i escolans, nom aquest darrer que també té origen en l’escola exercida pels capellans i a la rectoria, i enclou el doble sentit de deixeble i ajudant de l’església. En aquell temps el noi que mancava a classe era castigat a tocar la campana en tocar les funcions religioses que havien de celebrar-se el dia o els dies següents, segons la importància del càstig que li volien donar. Aquesta feina, pròpia d’un home i no d’un infant, resultava pesada per a aquest i constituïa un veritable càstig.»]

I ara fem la pregunta del programa d’avui: «L’expressió A perdiu per barba i peti qui peti, s’aplica, no tan sols a la gola, sinó també als qui vone fer una cosa malgrat tot i tots, conformant-se amb tots els perjudicis i dificultats que puguin sobrevenir. Però quin és l’origen d’aquesta dita proverbial?»