Un polsim de refranys: Programa 13 - Refranys del mes de juny

(Escolteu el programa en directe)

«Després d’un mes generós i plujós com ha estat aquest maig, l’arribada de l’estiu es fa més agraïda i valorada. Hem passat un fred hivern i una primavera canviant, de cada dia un raig. I ja tenim ganes de sol, de calor i de posar la marxa curta en el ritme diari dels nostres quefers. Al maig, cada dia un raig. I tant! I raigs ben generosos que han esvaït, almenys momentàniament, els fantasmes de la sequera i les restriccions. Una aigua on cada gota volíem que quedés hostatjada en els nostres pantans. Vine! Cuita, que s’escola avall, avall!! I el juny? Bé, mai ha estat un mes generós en pluges, però segur que ens semblarà molt més radiant després de la regada de maig.»

Refranyer català-castellà

Tornem amb la secció fixa del programa on us ofereixo les equivalències entre refranys castellans i catalans a partir del Refranyer català-castellà que mantinc a Internet.

A fines de junio, deja de cantar el cuco - Acabat el juny, no canta el cucut.
Agua por San Juan quitan aceite, vino y pan – Aigües de juny mal solen dur.
Cuando junio llega, busca la hoz y limpia la era - Quan el juny entra, agafa la falç i neteja l'era.
El heno, corto o largo, por junio ha de estar segado - El blat, curt o llarg, pel juny ja ha d'ésser segat.
El queso de abril, para mí; el de mayo, para mi hermano, y el de junio, para ninguno - Formatge d'abril, per mi; el de maig, pel gavatx, i el de juny, per ningú.
En abril, espigado; en mayo, granado; en junio, segado; en julio, trillado, y en agosto, encaramado - Per l'abril, blat espigat; pel maig, granat; pel juny segat; pel juliol trillat; per l'agost, mòlt i pastat.
En junio, si pica el sol, ni mujer ni caracol - Al juny, si pica el sol, ni dona ni cargol.
En mayo, junio, julio y agosto, ni caracoles, ni Venus, ni mosto - Juny, juliol i agost, ni dones, ni carn, ni most.
Enero helado, febrero transtornado, marzo airoso, y abril lluvioso, hacen a mayo florido y hermoso - Gener gelat, febrer trasbalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós.
Hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo; y si junio es ruin, hasta el fin - Fins al trenta de maig no et treguis el gec, i per més segur, fins al trenta-u o Fins al deu de juny, no et llevis (la) roba ni et descordis el puny (recomana prudència a l'hora de posar-se roba més lleugera).
Junio brillante, año abundante – Juny brillant, any abundant.
Junio, hoz en puño – Pel juny, la falç al puny.
Junio, julio y agosto, señora, no soy vostro – Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós.

Santoral del mes de juny

Mes consagrat al Sagrat Cor de Jesús

Dia 1. Sant Justí, filòsof i màrtir, Sant Ignasi, abat i Santa Laura, verge.
Dia 2. Sants Marcel·lí, prevere i Pere, màrtirs; Sant Erasme (Elm o Telm), bisbe i màrtir.
Dia 4. Santes Rut i Noemí, matrones bíbliques.
Dia 7. Sant Robert, abat cistercenc.
Dia 8. Sant Guillem, bisbe.
Dia 10. Sant Maurici, abat i màrtir.
Dia 11. Sant Bernabé, apòstol i Santa Alícia, verge.
Dia 12. Sant Onofre, anacoreta.
Dia 13. Sant Antoni de Pàdua, franciscà.
Dia 14. Sant Eliseu, profeta, Sant Fèlix, monjo i Santa Digna, verge i màrtir.
Dia 16. Sant Quirze i Sant Ferriol, prevere i màrtir.
Dia 17. Sants Manuel, Sabel i Ismael, màrtirs.
Dia 18. Sant Marc, màrtir i Santa Marina, verge i màrtir i Santa Isabel, verge i monja.
Escau la lluna plena a les 5’ 30.
Dia 19. Sants Gervasi i Protasi, germans i màrtirs, Santa Juliana de Falconieri, fundadora i Santa Aurora, verge i màrtir.
Dia 20. Comença l’estiu i el signe de Cranc.
Dia 21. Sant Lluís Gonzaga, jesuïta.
Dia 23. Sants Zenon i Zenas, màrtirs i Santa Agripina, verge i màrtir. Revetlla de Sant Joan.
Dia 24. La Nativitat de Sant Joan Baptista.
Dia 25. Sant Guillem, ermità i Santa Eva, monja.
Dia 26. Sant Eloi.
Dia 27. Mare de Déu del Perpetu Socors.
Dia 29. Sants Pere i Pau, apòstols.
Dia 30. Els primers sants màrtirs de l’església romana, Sant Marçal, bisbe.

Dites del mes de juny

Del Refranyer temàtic que també mantinc a internet he fet una tria d’uns quants refranys referits al mes d’abril. Un polsim:

Al juny, l'estiu no és lluny
Al juny, si pica el sol, ni dona ni cargol
Al maig, com vaig; al juny, com vull, i al juliol, tot al vol
Bon sol pel primer de juny, any de llegum
De Sant Joan de juny a Nadal, mig any cabal
Dels aglans de juny, tot l'any el porc gruny
Dona llemenera, pel gener, pollera, pel juny, pucera i tot l'any porquera
El cucut i la puput tots dos vénen per l'abril, el cucut pel juny se'n va i la puput per Sant Urbà (Sant Urbà és el 25 de maig)
El juny la madura i el juliol porta la fruita
El maig cova l'herba i el juny la treu
El maig podreix la fruita i el juny s'enduu la culpa
El mes de maig i mes de juny, mes d'agost i juliol, ni col, ni peix, ni cargol
El sol de juny encén els sembrats
El sol de juny estalvia llum
Els espàrrecs a l'abril per mi, al maig per tu i al juny per ningú
En juny, vaig com vull
Fins al deu de juny no et llevis roba ni et descordis el puny
Formatge d'abril, per mi; el de maig, pel gavatx, i el de juny, per ningú
Fredors de maig, pedregades de juny
Juny assolellat i ben tronat, any de molt vi i de molt blat
Juny brillant, any abundant
Juny i juliol, ni col ni cargol
Juny i juliol, ni dona ni caragol
Juny plorós, graner polsós
Juny, juliol i agost, ni dona, ni col, ni most
Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós
Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós; desembre, gener i febrer, aleshores no et voldré
Juny, juliol, agost i Maó són els millors ports del Mediterrani
Les cireres, d'una a una pel maig, i pel juny, a grapats
L'espàrrec, l'abril per mi; el maig, per tu; i, el juny, per a ningú
Maig ventós i juny calent, fan bon vi i bon forment
Maig, juny i juliol, qui no pesca sardina és perquè no vol
Mel de maig, rica mel; mel de juny, mitja mel
Pel juny confitures, pel juliol fesols i per l'agost figues i most
Pel juny el raïm comença a fer suc
Pel juny fresca, per la Mare de Déu del Carme serè, i per Sant Jaume calor, fan l'any bo i millor
Pel juny i pel juliol, els gats de panxa al sol
Pel juny no preguntis res a ningú
Pel juny, el porc gruny
Pel juny, falziots a muntanya i falzies a la plana
Pel juny, l'albercoc, en vuit dies és groc
Pel juny, les puces a munts
Pel juny, molt sol i molta son
Pel març, el pa a crostons; per l'abril, a llesques; pel maig, a rosegons, i pel juny, sencer
Per juny, confitures, pel juliol, fesols, i per l'agost, figues i most
Per Sant Joan les figures són veritat, com pel maig roses i pel juny blat
Pollet que ve del gener, pel juny me'l menjaré
Quan el juny entra, agafa la falç i neteja l'era
Qui va a festa a Sant Marçal, hi va al juny i torna al juliol
Qui va a Sant Marçal i hi dorm, hi va pel juny i torna pel juliol

Ens retrobem amb uns quants refranys del cicle de l’allargament del dia, que ja indiquen que el dia comença a escurçar-se (de fet a partir del solstici d’estiu, el 21 de juny):

Del juny endavant el dia es va escurçant
Del juny enllà, el dia comença a baixar
Del juny enllà, el dia es comença a escurçar
Juny acabat, dia escurçat

També trobem referències recurrents a la pluja durant aquests mes. No acostumen a ser ben considerades, després de l’abundància de pluges del mes de maig i més aviat comporten perjudicis per al camp:

Aigua de juny primerenca, molts mals arrenca
Aigües de juny, mal solen dur
Al juny, la pluja està lluny
Bon temps pel juny, bon estiu segur
El juny diu al juliol: jo he plogut; tu fes bon sol
Maig plujós, juny ventós
Pel juny (o al mes de juny), cada gota com el puny
Pel juny la pluja de lluny en lluny
Pel juny, la pluja és lluny, i si plou, cada gota com el puny
Sant Pere plorós, juny plujós
Si pel juny plou, poca fruita pel juliol
Si plou a primers de juny, el bon temps és lluny

També el juny és un mes de feina dura al camp. És el mes de la sega per antonomàsia:

Al juny, la falç al (o en) puny
Amb poc o molt gra, pel juny has de segar
Diu el blat: "Amb poc gra o amb molt gra, pel juny has de segar"
Diu el juny al jornaler: "Ja dormiràs pel gener"
El juny arribat, la falç agafada i l'era netejada
L'herba seca, curta o llarga, pel juny ha d'ésser tallada
Pel juny la falç al puny
Pel juny segaràs i pel juliol batràs
Pel juny, primerenc o tardà, el blat has de segar
Per l'abril, blat espigat; pel maig, granat; pel juny segat; pel juliol trillat; per l'agost, mòlt i pastat (resumeix les tasques al camp durant els diferents mesos)
Quan siga juny, segaré; i, per juliol, batré
Qui treballa pel juny, treballa amb orgull
Sembraràs quan voldràs, però pel juny segaràs

Una altra data assenyalada del mes de juny, a banda de Sant Joan, que en parlarem amb detall al pròxim programa, és Sant Pere i Sant Pau, apòstols, el dia 29, ja tancant el mes. La revetlla no és tan sonada, però encara retrunyen els petards sobrants de la de Sant Joan.

Per Sant Pere el juny queda enrera, i Sant Pau ja el tanca amb clau
Per Sant Pere, juny darrere; i Sant Pau, gira la clau
Sant Pere i Sant Pau tanquen el juny amb clau
Sant Pere treu juny enrere
Sant Pere, juny enrere, i Sant Pau tanca amb clau

I encara voldria destacar un embarbussament típic d’aquest mes: Pel juny el bou, no és juny al jou.

Recordem la pregunta del programa anterior: «Seguim amb les etimologies paremiològiques, que intenten trobar l’origen de les dites i els refranys, allò que les ha generat. Quan diem que un infant ha fet campana, ens referim al fet que ha deixat d’anar a escola. Però quin és l’origen d’aquesta expressió?»

[Resposta: «També ens ho resol Joan Amades al Refranyer català comentat (que us recomano ferventment): «La frase té origen en aquells temps en què encara no hi havia escoles públiques i la mainada anaven a aprendre a la rectoria i, per tant, eren alhora deixebles i escolans, nom aquest darrer que també té origen en l’escola exercida pels capellans i a la rectoria, i enclou el doble sentit de deixeble i ajudant de l’església. En aquell temps el noi que mancava a classe era castigat a tocar la campana en tocar les funcions religioses que havien de celebrar-se el dia o els dies següents, segons la importància del càstig que li volien donar. Aquesta feina, pròpia d’un home i no d’un infant, resultava pesada per a aquest i constituïa un veritable càstig.»]

I ara fem la pregunta del programa d’avui: «L’expressió A perdiu per barba i peti qui peti, s’aplica, no tan sols a la gola, sinó també als qui vone fer una cosa malgrat tot i tots, conformant-se amb tots els perjudicis i dificultats que puguin sobrevenir. Però quin és l’origen d’aquesta dita proverbial?»