(Escolteu el programa en directe)
«La primavera és el coixí que separa l’hivern de l’estiu. Cada any, l’esclat de vida ens sorprèn, mentre cuegen els darrers freds. La primavera és una simfonia de colors, una bacanal d’olors, el despertar de la vida de la letargia hivernal. Temps de contrastos i sorpreses en forma de temps variable i imprevisible».
La setmana de la vella
Diu la tradició que el març i l’abril es van intercanviar uns quants dies per poder sorprendre una vella xaruga que se’n reia del març, perquè no li podia matar cap animal del seu bestiar:
Març, marçot
no m’has mort cap ovella
ni ovellot.
cent borrecs tinc a Cerdanya,
tots ells amb un pam de banya;
cent ovelles a l’Urgell,
totes elles amb el seu anyell.
Cara de gos,
de març marcell
que no m’has mort
cabra ni anyell,
truja ni porcell,
arri allí, malapell.
no m’has mort cap ovella
ni ovellot.
cent borrecs tinc a Cerdanya,
tots ells amb un pam de banya;
cent ovelles a l’Urgell,
totes elles amb el seu anyell.
Cara de gos,
de març marcell
que no m’has mort
cabra ni anyell,
truja ni porcell,
arri allí, malapell.
El març, enfurismat, va intercanviar uns quants dies amb l’abril per enganyar la vella i fer-li creure que ja havia arribat el bon temps. I així, quan tragués el bestiar a pasturar, quan més refiada estigués, el març tornaria a treure els seus dies dolents i li mataria la meitat del bestiar.
El març va dir a l’abril:
El març va dir a l’abril:
Abril gentil,
deixa-me’n un, deixa-me’n dos,
deixa-me’n tres, deixa-me’n quatre,
que aquesta vella
vull fer perbatre.
deixa-me’n un, deixa-me’n dos,
deixa-me’n tres, deixa-me’n quatre,
que aquesta vella
vull fer perbatre.
I l’engany va funcionar. I amb els forts vents i tramuntanes rufolades dels primers dies d’abril, el fort vent li deia a la vella:
No ho sóc l’abril gentil,
que sóc el març marçot,
que et mataré totes les ovelles
i els ovellots,
xais i anyellots,
truges i trujots,
i, si et descuides,
et mataré a tu i tot
a la vora del foc.
que sóc el març marçot,
que et mataré totes les ovelles
i els ovellots,
xais i anyellots,
truges i trujots,
i, si et descuides,
et mataré a tu i tot
a la vora del foc.
I és per això que els darrers dies de març fa bonança i la temperatura s’endolceix, perquè no són dies de març, sinó d’abril. I uns quants dies després de començat l’abril en tornen uns quants de més rúfols i dolents, que són els que el març va donar a l’abril, en compensació dels que li havia deixat. D’aquesta setmana canviant se’n diu la setmana de la vella.
Refranyer català-castellà
Us volem seguir oferint els referents en català d’aquelles dites i refranys que sovint sentim en castellà o d’altres idiomes. Així, demostrarem que el refranyer català és ric i té resposta per a qualsevol expressió que ens arribi des d’altres llengües.
Avui, doncs, uns quants refranys en català i castellà sobre el mes de març que he trobat al refranyer català-castellà:
- A los muertos se dice si quieren – Per a qui no té sembrats, agost és març.
- Agua de marzo, hierbazo – Aigua de març, herba als sembrats.
- Cuando cae la Pascua en marzo, se huelga el diablo – Quan la Pasqua cau pel març, el diable treu ses arts.
- Cuando marzo mayea, mayo marcea – Quan el març fa de maig, el maig fa de març.
- Cuando marzo no marcea, abril de las suyas espera – Quan el març no marceja, l’abril abrileja (Vol dir que si el març no és variable, ho serà l'abril).
- Desde mayo a San Miguel, pastor de ovejas quiero ser; pero de San Miguel a marzo, que las cuide el amo – Des de maig a Sant Miquel, pastor d’ovelles vull ser; però de Sant Miquel a març, que les meni l’amo del ramat (Sant Miquel és el 29 de setembre, i és la festa d’estiu de Vallromanes).
- En marzo el sol riega y el agua quema – Pel març el sol rega i l’aigua crema.
- Enero helado, febrero transtornado, marzo airoso, y abril lluvioso, hacen a mayo florido y hermoso – Gener gelat, febrer trambalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós.
- Marzo airoso y abril lluvioso, sacan mayo florido y hermoso – Març ventós i abril plujós treuen el maig joiós (Vol dir que el maig s’aprofita de les pluges d’abril).
- Marzo, marceador, que de noche llueve y de día hace sol – Març marçador, que de nit fa fred i de dia calor.
- Marzo, marcero, por la mañana cara de perro, y por la tarde hermoso mancebo – Març, marçó, al matí cara de gos i al vespre galant minyó (Fa referència a la variabilitat del temps).
- Nieblas en marzo, aguas en abril – Boira de març, agua segura i la mar moguda (Aquest any hi ha hagut boires a finals de febrer i primers de març).
- Por San Matías, igualan las noches con los días, cata a marzo a cinco días; y si es bisiesto, cátalo al sexto – Per Sant Maties, març al cap de cinc dies, però si és l’any de traspàs, al cap de sis el trobaràs (Sant Maties és el 24 de febrer. Calcula els dies que falten perquè sigui març).
- Quien tenga fuerza en el brazo, que cave y pode en marzo – Qui tingui força al braç, que cavi pel març.
- Si marzo truena, cosecha buena – Quan per març trona, l’ametlla és bona.
- Si tienes hijas que casar, del sol de marzo las tienes que guardar - Si tens filles per casar, del sol de març les has de guardar.
Santoral
Dia 2. Quart diumenge de Quaresma.
Dia 3. Sant Medir.
Dia 5. Nostra Senyora d’Àfrica i sant Adrià, màrtir.
Dia 6. Sant Oleguer, bisbe de barcelona i sant Víctor.
Dia 7. Santes Perpètua i Felicitat, màrtirs.
Dia 8. Sant Joan de Déu, fundador i sant Julià, arquebisbe.
Dia 9. Cinquè diumenge de Quaresma. Sant Pacià, bisbe de Barcelona.
Dia 10. Sant Melitó, màrtir.
Dia 12. Sant Bernat, bisbe.
Dia 13. Sant Macedoni i Santa Patrícia, esposos i màrtirs.
Dia 14. Santa Matilde, reina.
Dia 15. Santa Madrona, verge i màrtir, santa Lluïsa de Marillac, fundadora
Dia 16. Diumenge de Rams de la Passió del Senyor. Sants Agapit i Heribert, bisbes, i sant Hilari, bisbe i màrtir.
Dia 17. Sant Patrici, bisbe, sant Josep d’Arimatea.
Dia 18. Sant Salvador d’Horta, franciscà i sant Anselm, bisbe.
Dia 19. Sant Josep, espòs de la Mare de Déu
Dia 20. Santa Alexandra
Dia 21. Comença el signe d’Àries. Sant Filemó, màrtir i santa Fabiola. Lluna plena.
Dia 22. Sant Benvingut, bisbe.
Dia 23. Pasqua de Ressurrecció. Sant Josep Oriol, prevere.
Dia 24. Dilluns de Pasqua. La Mare de Déu de l’Alegria. Sants Agapit i Llatí, bisbes.
Dia 25. L’Anunciació de la Mare de Déu (L’Encarnació)
Dia 26. Santa Màxima.
Dia 27. Sant Joan, ermità, Santa Lídia, mare i màrtir.
Dia 30. Segon diumenge de Pasqua.
Dia 31. Sant Amadeu, duc de Savoia i Santa Balbina, verge.
Dites del mes de març
Del refranyer temàtic que també mantinc a internet he fet una tria d’uns quants refranys referits al mes de març. Un polsim:
- A primers d'abril o darrers de març el cucut ha d'arribar; l'any que no arribarà, el món s'acabarà
- Abril fa el pecat i març és acusat
- Aigua de març, mal per als sembrats
- Ajuntar-se març amb quaresma
- Al març, calamarçades
- Boira de març, aigua segura i la mar moguda
- Bon any no seria, si març no hi havia
- Botifarra de març, xai d'abril i carbó de maig
- Cada gelada al mes de març, una ploguda (o una pedregada) al mes de maig
- Cava pel març, que després ja és tard
- Com la llaurada de març, cap altre no en faràs
- Covar més que una lloca de març
- De flor de març, fruit no en veuràs
- Des de maig a Sant Miquel, pastor d'ovelles vull ser; però de Sant Miquel a març, que les meni l'amo del ramat
- Déu ens guard de febres de febrer, de còlics de març i de tos de maig
- Diu la vinya: L'amo em planta, l'amo em poda, l'amo em lliga i el març em dóna la vida
- El març comença com una cordera i acaba com una fera
- El març dóna de tot
- El març marceja i l'abril bogeja
- El sol de març es coneix set anys a la cara
- Els fruits del gener, el març els treu del bolquer
- Els trons de les marçades fan bones anyades
- Gener ens portarà neus, febrer serà variable, pel març bufaran vents forts, i l'abril serà agradable
- La lluna vella de març, no marxa sense glaç
- Març ventós i abril plujós fan al maig florit i gloriós
- Març, falsa primavera que enganya al bestiar
- Més ençà o més enllà, la Quaresma en març caurà
- No hi ha març sense Quaresma
- Pel març, els ametllers en flor, i el jovent en amor
- Pel març, les xarxes a la mar
- Ploure de març, dóna faves i lleva blat
- Quan al març trona, l'ametlla és bona
- Quan el març fa de maig, el maig fa de març
- Quan el març hagi passat, mariner, fes-te a la mar
- Quan el març no marceja, l'abril, abrileja
- Si trona entre la Candelera i la Mare de Déu de març, s'allarga quaranta dies l'hivern
- Tota vinya estimada, pel març treballada
- Trons al març, fred abril i maig
- Val més estopa de març, que cànem d'abril
Em deia un amic: no hi ha cap refrany que parli bé del març. Bé, discrepo, i per exemple El març té trenta-un dies i tres-centes fesomies, el trobo excel•lent.
Recordem la pregunta del programa anterior: «L'altre dia em preguntaven per correu quin seria l'equivalent català de l'expressió El roce hace el cariño. Qui s'aventura a trobar-ne un equivalent?»
[Resposta: Està recollida al meu refranyer català-castellà per internet. Aquesta pregunta ja es va plantejar el 2005 a la llista per a professionals de la llengua catalana, Zèfir. I prenent de font el Diccionari català-valencià-balear, d'Alcover-Moll, que també es troba en línia, van donar com a alternativa Qui t’estima, s’arrima o també L'amor (o la familia o l’afecte) és fer-se]
I ara fem la pregunta del programa d’avui: En aquest programa introduïrem un nou element de joc lingüístic: l’endevinalla. L’endevinalla és una composició, generalment en vers, que es refereix, d’una manera ambigua, a un objecte o a un concepte que cal endevinar.
Per exemple, quan diem: No tinc cap color, / no faig cap olor, / no dono sabor, / i en temps de calor / us dono frescor. Fàcil, oi? Segur que tots heu endevinat que parlàvem de l’aigua.
Doncs apa, una endevinalla d’un objecte ben nostrat. Diu així: La gràcia la porto a dins; / sóc emblema català, / i aquell que pel coll m’agafa / tot el que tinc em fa donar.
Per exemple, quan diem: No tinc cap color, / no faig cap olor, / no dono sabor, / i en temps de calor / us dono frescor. Fàcil, oi? Segur que tots heu endevinat que parlàvem de l’aigua.
Doncs apa, una endevinalla d’un objecte ben nostrat. Diu així: La gràcia la porto a dins; / sóc emblema català, / i aquell que pel coll m’agafa / tot el que tinc em fa donar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada