Programa 11 - Refranys del mes de maig

(Escolteu el programa en directe)

«Si d’abril diuen que és el mes gentil, el maig és el mes de les pluges per excel·lència, ja ben entrada la primavera i quan als camps ja s’albira l’esclat floral i de verdor.
Diu el refranyer d’aquest mes que és el mes més llarg de l’any o que la fusta del maig, fa bona música.
Som gairebé a l’equador de l’any. Bon moment per replantejar-nos aquells projectes ambiciosos de primers de gener o de fer balanç del que ha estat l’any i el que en podem esperar.
El maig és l’avantsala de l’estiu. I ja se sap, que a l’estiu tota cuca viu, fins i tot les que han sobreviscut a les pluges del maig.»

Refranyer català-castellà

Tornem amb la secció fixa del programa on us ofereixo les equivalències entre refranys castellans i catalans per difondre les expressions nostrades i demostrar que el refranyer català és ric i té resposta per a qualsevol expressió que ens arribi d’altres llengües.
Podeu trobar aquests que ara us ofereixo i molts d’altres (més de 1.300 en aquests moments) al Refranyer català-castellà que mantinc a Internet.

1. Abril y mayo dan agua para todo el año – Abril i maig són la clau de l’any (La collita serà més o menys bona segons la pluja que hagi caigut durant aquests mesos).
2. Agua de mayo, agua para todo el año – Aigua de maig, pa per tot l’any.
3. Agua de mayo, mata gocho de un año – Aigua de maig, mal és per als animals.
4. Agua, Dios, y venga mayo – Al maig cada dia un raig.
5. Agua de por mayo, pan para todo el año – Pluja de maig, collita segura.
6. Are quien aró, que mayo ya entró – En maig el bon pagès, de llaurar ha d’estar llest.
7. Cuando marzo mayea, mayo marcea – Quan el març fa de maig, el maig fa de març.
8. Desde mayo a San Miguel, pastor de ovejas quiero ser; pero de San Miguel a marzo, que las cuide el amo - Des de maig a Sant Miquel, pastor d'ovelles vull ser; però de Sant Miquel a març, que les meni l'amo del ramat.
9. Días de mayo, días amargos; los panes cortos y los días largos – Dies de maig, dies amargs: els pans curts i els dies llargs.
10. El buen madero, para mayo lo quiero – La llenya del maig, la millor de l’any.
11. El mes de mayo es el mes más largo que tiene el año – Pel mes de maig, llargues setmanes.
12. El toro y gallo, trucha y barbo, todo en mayo – El barb, la truita i el gall, menjar de maig (La pesca és abundant).
13. En mayo la mosca deja al buey y coge al caballo – Pel mes de maig la mosca deixa el bou i va al cavall.
14. En mayo, ni mujer, ni rosario – Quan el maig ve, ni rosari ni muller.
15. Enero helado, febrero transtornado, marzo airoso, y abril lluvioso, hacen a mayo florido y hermoso – Gener gelat, febrer trasbalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós.
16. Hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo – Fins a setanta d’abril no et llevis fil o Fins al deu de juny, no et llevis roba ni et descordis el puny (Recomana prudència a l’hora de posar-se roba més lleugera).
17. Llueva para mí abril y mayo, y para ti todo el año – En abril, cada gota en val mil , i en maig cada gota un raig.
18. Marzo airoso y abril lluvioso, sacan mayo florido y hermoso – Març ventós i abril plujós, treuen el maig joiós.
19. Mayo come trigo y agosto bebe vino – El maig gemat fa el bon blat i l’agost fa el bon most.
20. Mayo entrado, un jardín en cada prado – Maig arribat, un jardí a cada prat.
21. Perejil de mayo, perejil de todo el año - Sembra el julivert pel maig i tot l'any en tindràs.
22. Pues mayo ha llegado, guarda la rueca en el sobrado – Maig arribat, guarda la filosa a l’antosta (Segurament vol indicar que hi ha altres feines prioritàries amb què omplir el temps).
23. Quien en mayo come la sardina, en agosto come la espina - Qui pel maig menja sardina per l'agost troba l'espina (o pel febrer caga l’espina) (Vol dir que és indigesta).
24. San Marcos Evangelista, mayo a la vista – Per Sant Marc Evangelista, el mes de maig a la vista (Sant Marc és el 25 d’abril).
25. Santa Cruz, ¿cuándo es? -Por mayo, el día tres – Santa Creu, el tres de maig la trobareu.
26. Tercianillas de mayo, salud para todo el año – Febres de maig, salut tot l’any (Les ‘tercianilles’ són calentures intermitents que repeteixen cada tercer dia. Vol dir que les febres de maig predisposen el cos per a una bona salut).

Santoral del mes de maig

Mes consagrat a Maria, Mare del Bell Amor


Dia 1. Sant Josep Obrer, Sant Jeremies, profeta i Sant Segimon. També és la Festa del Treball, que celebrem amb una bonica festa, cada cop menys reivindicativa... sobretot quan escau amb pont.
Dia 2. Mare de Déu d’Araceli, Sant Fèlix, diaca i Santa Mafalda, princesa i verge.
Dia 3. La Santa Creu, Sant Felip, apòstol, Sant Alexandre I, papa i màrtir.
Dia 4. L’Ascensió del Senyor. Cal destacar la festa que se celebra a Granollers.
Dia 5. Sant Teodor, bisbe i Santa Irene, màrtir.
Dia 6. Sant Joan, apòstol i evangelista i Santa Judit, màrtir.
Dia 7. Sant Quadrat i Sant Eovald (o Sant Hou, amb hac).
Dia 8. Maria Mitjancera de totes les Gràcies, Mare de Déu de Pompeia. Mare de Déu del Toro, a Menorca.
Dia 10. Mare de Déu dels Desemparats, Sant Joan d’Àvila, prevere, Sant Job, profeta i Santa Beatriu, verge.
Dia 11. Pasqua de Pentecosta i Sant Anastasi, màrtir i patró de Lleida.
Dia 13. Mare de Déu del Roser de Fàtima i Sant Pere Regalat, franciscà
Dia 14. Sant Maties, apòstol.
Dia 15. Sant Isidre Llaurador i Santa Joanna de Lestonnac, fundadora
Dia 18. la Santíssima Trinitat, Sant joan I, papa i màrtir i sant pròper, bisbe.
Dia 19. Sant Iu (o Sant Ivó), prevere i màrtir.
Dia 20. Escau la lluna plena i entrem en el signe zodiacal de Gèminis (els bessons)
Dia 21. Sant Valent, bisbe i màrtir, i Santa Virgínia, vídua.
Dia 22. Santa Joaquima de Vedruna, vídua i fundadora, Santa Quitèria i Santa Júlia, verges i màrtirs.
Dia 24. Santa Maria Auxiliadora i Nostra Senyora de la Providència.
Dia 25. Corpus Christi, Sant Gregori VII, papa. Per Corpus se celebra la Patum (a Berga), l’ou com balla (a la Catedral de Barcelona), l’estesa de catifes de colors (per exemple, a Sitges)... No us ho perdeu!
Dia 26. Sant Felip Neri, prevere i fundador
Dia 27. Sant Agustí de Canterbury, bisbe i Sant juli màrtir.
Dia 28. Sant Emili i Sant Llucià, màrtirs
Dia 29. Sant Just, bisbe d’Urgell i Sant Màxim, bisbe.
Dia 30. El Sagrat Cor de Jesús i Sant Ferran, rei. Santa Joana d’Arc, verge i el Beat Pere Tarrés.
Dia 31. Immaculat Cor de Maria. La Visitació de la Mare de Déu i Santa Peronella, verge.
[Música 2: Gossos – Tot és fosc]


Les recopilacions de refranys i dites

Qualsevol persona que cerqui refranys i dites, a l’actualitat, té moltes i diverses opcions. En un primer moment es va fer el pas de l'oralitat al paper. Ara som al moment del pas del paper a la pantalla, a Internet.

Les primeres recopilacions que trobem són addendes de diccionaris o llistats de vocables per a un bon ús de la llengua. Així trobem per exemple, el Refranero castellano-catalán, de Santiago Saura (1884) o el de Fra Magí Ferrer (1854) i són de consulta obligada els primers diccionaris catalans (Labèrnia, Lacavalleria, etc.).

Al costat d'aquestes obres, en aquells moments, també trobem reculls sapiencials de caire proverbial, provinents, en la majoria de casos, de traduccions d'obres llatines.

Amb l'eclosió del Romanticisme, hi ha un renovat interès pels temes folklòrics i llegendaris, que deriva aquí amb una munió de bons folkloristes que fan treballs monogràfics o generalistes sobre les tradicions i costums de la cultura catalana.

És l'època dels Amades, Farnés, Pons i Lluc, Serra i Pagès, Serra i Boldú o Violant i Simorra, entre molts d'altres.

En l'actualitat i fent bona l'apreciació que diu que la llengua catalana deu ser de les que té més lingüistes i estudiosos del món en percentatge, trobem bàsicament quatre tipus de recopilacions:

• Recopilacions alfabètiques
• Recopilacions locals
• Recopilacions temàtiques
• Recopilacions comparatives amb altres llengües

Cadascuna té els seus avantatges i inconvenients, i en cada moment haurem de saber què hi cerquem i què ens pot oferir cada recull. Cadascuna pot ser tan extensa i completa com l'hagi volgut el seu autor.

Així, la meva recomanació és seguir furgant en els diccionaris generals (Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, Diccionari català-valencià-balear d'Alcover-Moll o el Gran diccionari de la llengua catalana d'Enciclopèdia Catalana, per cercar dites i expressions a partir d'una paraula clau.

Hi ha moltíssimes monografies locals, amb dites referides a llocs o a parlars concrets. Podem destacar les obres de Joan Bellmunt i Figueras o les informacions d'ús que acompanyen les entrades del Diccionari català-valencià-balear. A Internet també hi ha molts reculls locals, com ara el recull de l'IESI La Bisbal, les Canarevades d'Alcanar o el Refranyer de ponent.

Com a reculls temàtics, us recomano la reedició de la bibliografia d'Amades, la Biblioteca de tradicions populars que està oferint en edicions facsímils Edicions el Mèdol, de Tarragona, o a Internet, els refranys meteorològics de l'Observatori Meteorològic de Sort, les dites populars de Francesc Roig o el Refranyer temàtic que ja coneixeu d’altres programes.

I dins l'àmbit de la paremiologia comparada, hi ha uns magnífics reculls de dites i frases fetes d'Edicions 62, com el Diccionari de Frases fetes, de Joana Raspall i Joan Martí, el Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, de Joan Abril o el Diccionari de refranys català-castellà castellà-català, d'Anna Parés, o l'edició de la Paremiologia catalana comparada de Sebastià Farnés, feta en enciclopèdia de 7 volums per l'Editorial Columna. No acabaríem mai de recomanar llibres o pàgines d'Internet. I cada dia en surten de noves.

Us recomano llegir la bibliografia que utilitzo al Refranyer català-castellà o les recensions de llibres sobre paremiologia que faig a la Biblioteca paremiològica si voleu trobar nous llibres i novetats sobre el tema.


Dites del mes de maig

Del Refranyer temàtic que també mantinc a internet he fet una tria d’uns quants refranys referits al mes d’abril. Un polsim:

1. A bona hora vingui el maig, el millor mes de tot l'any
2. A l'abril, no me'n llevo fil; al maig, així com vaig
3. Abril fa la flor, maig fa l'honor
4. Abril ploraner, maig rialler (o Abril plovent, maig rient)
5. Aigua de maig, i plor de bagassa, en un dia passa
6. Aigua de maig, mala pels animals (o mala pels sembrats)
7. Al maig (o pel maig) cada dia un raig
8. Al maig, com vaig; al juny, com vull, i al juliol, tot al vol
9. Arribar com aigua de maig (frase feta que demostra que una cosa arriba oportunament)
10. De l'aigua d'octubre i del sol de maig, en neix el blat
11. De maig a l'agost, ni cargols ni most
12. Déu ens guard de febres de febrer, de còlics de març i de tos de maig
13. El barb, la truita i el gall, el menjar de maig (És època de bona pesca)
14. El gener fa el pecat i el maig n'és acusat
15. El maig a la meitat, l'hivern és acabat
16. El maig comença amb una creu, i qui s'hi casa en té dues (El refranyer insisteix que el maig no és un bon mes per a casar-se i als qui ho fan no els augura continuïtat)
17. El maig deixa l'ordi granat i el blat espigat
18. El maig menja pa, l'agost beu most
19. El maig té la clau de l'any (Veiem que el refranyer tracta amb molta consideració el mes de maig)
20. El mes de maig i mes de juny, mes d'agost i juliol, ni col, ni peix, ni cargol
21. El roser de maig fa olor per tot l'any
22. El terrisser que no treballa pel maig no treballa en tot l'any
23. Fins al trenta de maig no et treguis el gec, i per més segur, fins al trenta-u
24. Formatge d'abril, per a mi; el de maig, per al gavatx, i el de juny, per a ningú
25. L'abril diu al maig: "Jo no he plogut, tu plou a raig"
26. L'abril i maig, tenen la clau de l'any
27. L'olivera, que és arbre de pinyol, pel novembre s'enterra i pel maig surt al sol
28. La fusta de maig, fa bona música
29. La llenya del maig, la millor de l'any
30. La mel de maig, la reina de les mels
31. Negocis de maig, guanys a raig
32. No diguis blat, fins que el maig no hagi passat
33. Pel maig floreix el faig i canta el gaig
34. Pel maig floreix l'olivera i grana el blat
35. Pel maig les granotes fan rac-rac
36. Pel maig, així com vaig
37. Pel maig, cada dia un raig
38. Pel maig, cada gota val un raig
39. Pel maig, de raig en raig
40. Per l'abril, mullades, i pel maig, gebrades, fan les bones anyades
41. Per l'abril, plou a fil i pel maig, plou a raig
42. Sant Marc Evangelista, maig a la vista
43. Santa Creu, el tres de maig la trobareu
44. Trons pel maig, vents a raig
45. Una flor no fa maig, ni una gota raig

Recordem la pregunta del programa anterior: «Tornarem a plantejar un polsim d’endevinalles. Us recordo que l’endevinalla és una composició, generalment en vers, que es refereix, d'una manera ambigua, a un objecte o a un concepte que cal endevinar.

La primera, senzilleta, diu: «Una capsa blanca, que s’obre i no es tanca».

I una altra, una mica més complicada: «Plana com la mà, | blanca com la neu | parla sense boca, | camina sense peus.».»

[Resposta: La resposta a la primera endevinalla és l’ou i la resposta a la segona endevinalla, la carta.]

I ara fem la pregunta del programa d’avui: Tornem a recuperar les etimologies paremiològiques sobre l’origen de dites i refranys. L’expressió Treure faves d’olla equival a ‘obtenir un bon profit, guany o benefici, així com a trobar una bona manera de viure, càrrec o prebenda que permeti de viure sense maldecaps’. Però quin n’és l’origen?

Programa 10 - Refranys sobre Sant Jordi

(Escolteu el programa en directe)

«Sant Jordi és el patró de Catalunya i al seu voltant s’ha bastit una festa en honor de l’amor i la lectura. Cada any els carrers s’omplen de roses i de llibres, on els sentiments, a flor de pell, es fan penyora. Què en resta del guerrer vencedor del drac? Iconografia, llegenda i respecte. Però els veritables actors del nostre Sant Jordi són, sens dubte, les roses i els llibres».

Pregària de Salvador Espriu

Senyor sant Jordi,
patró,
cavaller sense por,
guarda'ns sempre
del crim
de la guerra civil.
Allibera'ns dels nostres
pecats
d'avarícia i enveja,
del drac
de la ira i de l'odi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda'ns a merèixer
la pau
i salva la parla
de la gent
catalana.
Amén.

Sant Jordi, patró de Catalunya

Sant Jordi és el patró de Catalunya. Al seu voltant, des d’antic, s’ha bastit una festa dedicada a l’amor i la cultura. Per Sant Jordi, llibres i roses.

Però, qui va ser Sant Jordi?

El nom de Jordi és un mot grec que vol dir ‘el qui treballa la terra, llaurador o pagès’.
Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que estava sota les ordres de l'emperador Dioclecià, va negar-se a portar a terme l'edicte de l'emperador que ordenava perseguir els cristians a tot el territori de l'Imperi. Per aquest motiu va ser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l'Imperi i de seguida aparegueren històries fantàstiques lligades a la seva figura.

En un principi, Sant Jordi era una figura lligada al món de les cavalleries i a l'amor cortès, fet que pot explicar el costum de regalar una rosa per la festivitat del sant. Algunes versions remunten aquesta pràctica a la Fira dels Enamorats que se celebrava a Barcelona pels volts del segle XV. El que és pot afirmar amb seguretat és que, per aquella època, ja es repartien roses a les dones que el dia de Sant Jordi assistien a la missa oficiada a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

Segons el Costumari Català de Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers, es deu a l’ajut que va fer el sant al rei Pere I l’any 1094. Segons s’explica, l’esmentat rei va guanyar una batalla contra els sarraïns després que aquest invoqués al sant. Per agrair la gesta, el rei va nomenar-lo no només patró de la cavalleria, sinó també de la noblesa catalana. A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja és esmentat a principis del segle XIX.

La llegenda de Sant Jordi

Al Costumari català de Joan Amades, també se’ns explica la llegenda de Sant Jordi.

Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.

Diuen que assolava els voltants de Montblanc un drac ferotge i terrible, que causava estralls entre els ramats i les gents d’aquella contrada.
Van pensar, com a solució, lliurar, per sorteig, cada dia una persona a la fera, perquè no causés més estralls. I així es va fer durant molt de temps, fins que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ser presa del drac. El rei ho acceptà amb resignació, perquè tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits.
La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va començar a caminar cap al cau del monstre. Quan portava una estona caminant se li va presentar un jove cavaller, cavalcant en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. El cavaller li digué que no temés, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa i la ciutat de Montblanc.
En aquestes, que la fera es va presentar, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d'una llançada la va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.

El rei volia casar la seva filla amb el cavaller, però Sant Jordi va replicar que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d'anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc. I desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.

Dites de Sant Jordi

Del refranyer temàtic que també mantinc a internet he fet una tria d’uns quants refranys referits a Sant Jordi. Un polsim:

1. Bon Sant Jordi i Santa Creu, hi haurà vi pertot arreu.
2. Bon sol per Sant Jordi i per Sant Marc, podràs beure el vi a raig.
3. De Sant Jordi a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix (aconsella ser moderat en les relacions sexuals, beure vi i menjar peix des del 23 d'abril fins al 29 de setembre, a causa de la calor).
4. Dos mesos abans de Sant Jordi sembra el teu ordi.
5. El bon pagès per Sant Jordi ja sap el que farà l'ordi.
6. Entre Sant Jordi i Sant Marc un dia d'hivern hi cap (Sant Marc és el 25 d’abril).
7. L'any que Sant Jordi el crucificarà, que Sant Marc el ressuscitarà i que Sant Joan el passejarà, el món s'acabarà (es refereix a Jesús. Es creu que si Corpus s'esdevingués per Sant Joan, Dijous Sant seria per Sant Jordi, i el Dissabte de Glòria cauria per Sant Marc; aleshores es confondrien el sagrat i el profà, la qual cosa provocaria la fi del món).
8. L'ordi, si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és madurat.
9. No diguis hivern passat que Sant Jordi no hagi estat.
10. Per sant Jordi, garbes d'ordi.
11. Per Sant Jordi cava ton ordi, per Sant Robert que ja el tinguis cobert, que per Sant Marc ja faràs tard.
12. Per Sant Jordi vés a veure ton ordi; si per Sant Jordi és en canella, per Sant Joan és en gavella; si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és colltorçat.
13. Per Sant Jordi vigila ton ordi; si en veus una espiga ací, altra espiga allà, vés-te'n a casa, que prou ordi hi haurà.
14. Per Sant Jordi, carabasses.
15. Per Sant Jordi, espiga d'ordi. Per Sant Marc, espiga de blat.
16. Per Sant Jordi, garbes de blat i d'ordi.
17. Per Sant Jordi, la piula a l'ordi (o pica l’ordi) (la piula és un ocell).
18. Per Sant Jordi, l'espiga a l'ordi i la flor al lli, si no és al vespre és al matí.
19. Per Sant Jordi, pagès, rega ton ordi, que per Sant Marc ja és tard.
20. Per Sant Jordi, roses.
21. Per Sant Jordi, s'han de treure les unces al sol, i el que no les trau és perquè no n'hau (els nostres avis creien que els diners guardats en gerres o en olles, sobretot si eren d'or, encara que se'n guardaven d'altres metalls, cada any, calia treure'ls al sol almenys una vegada. El dia de l'any més afavorit per airejar els diners amagats era el dia de sant Jordi).
22. Per Sant Jordi, tapa l'ordi.
23. Per Sant Jordi, vés a veure el teu ordi, si veus espigueta ençà, espigueta enllà, entorna-te'n a casa que prou n'hi haurà.
24. Per Santa Madrona, la guatlla a la sorra; per Sant Jordi, ja volta l'ordi, i per Sant Joan, ja pica el blat (arriben les guatlles i reposen un temps a la platja per després anar cap a l'interior. La seva presència és indici de bona collita de cereals).
25. Pluja per Sant Jordi i per Sant Marc, porrons i barrals trencats (perjudica molt la collita de vi).
26. Quan per Sant Jordi gela, mal any de peres.
27. Sant Jordi arribat, surt la cuca del forat.
28. Sant Jordi mata Jesús, Sant Marc el ressuscita, i Sant Joan el torna sagramentat.
29. Sant Jordi mata l'aranya.
30. Sant Jordi, carbasser.
31. Sant Jordi, llibre i roses.
32. Sembraràs quan voldràs i per Sant Jordi segaràs.
33. Si no plou per Sant Jordi, s'ha acabat l'ordi.
34. Si no plou per Sant Jordi, tururut ordi.
35. Si per Sant Jordi l'ordi ha espigat, per Sant Joan és gavellat.
36. Si per Sant Jordi l'ordi ha espigat, per Sant Joan serà madurat.
37. Si plou per Sant Jordi, les cireres en orris.
38. Si plou per Sant Jordi, ni prunes ni ordi.
39. Si Sant Jordi no ha passat, l'hivern encara no s'ha acabat.
40. Si trona per Sant Jordi, blat, xeixa i ordi (perjudica la collita de vi).
41. Valent com el cavall de sant Jordi

Recordem la pregunta del programa anterior: «Avui tornarem a preguntar-vos sobre refranys. Tornarem a fer allò de dir el primer hemistiqui del refrany i vosaltres l’heu d’acabar. Vinga, uns pocs refranys d’abril prou coneguts:
# Abril abrilet, ...
# Abril acabat, ...
# Abril mullat, ...»

[Resposta: Abril abrilet, ... [a migjorn calor i al vespre fred o mata sa mare de fred o més dolent que set; arriba el maig i fuig tot dret] – Abril acabat, ... [hivern passat o l’hivern ja és passat] – Abril mullat, ... [creix l'herba per al ramat o bo pel blat o de pa en ve carregat o fa créixer l'herba per al ramat o mal pel bestiar i bo pel blat o mal per a l'hort, bé per al sembrat]].

I ara fem la pregunta del programa d’avui

Pregunta: Tornarem a plantejar un polsim d’endevinalles. Us recordo que l’endevinalla és una composició, generalment en vers, que es refereix, d'una manera ambigua, a un objecte o a un concepte que cal endevinar.
La primera, senzilleta, diu: «Una capsa blanca, que s’obre i no es tanca».
I una altra, una mica més complicada: «Plana com la mà | blanca com la neu | parla sense boca, | camina sense peus.».

Programa 9 - Refranys del mes d'abril

(Escolteu el programa en directe)

«L’abril és el mes gentil per excel•lència. Ja en el cor de la primavera, comencem a gaudir de dies més llargs i clima atemperat. Som a l’avantsala de la bohèmia estival, mentre esperem que la pluja regui la terra sadollada i que aquesta, agraïda, ens mostri el seu esclat de colors i d’olors».

Diu Bartomeu Rosselló-Pòrcel a Cançó després de la pluja:

El vent juga amb el molí
i amb la rosa desclosa.
Matinet matí,
no ballis amb la calitja.

A l’escarabat bum bum
les ales li frisen.
Les flors de la perera
riuen i riuen.

Una mica de cel blau,
una mica mica.
El núvol empeny el núvol
i llisca que llisca.

Qui puja la muntanya?
El caragol que treu banya.
El sol s’encén i s’apaga,
albó, romaní, argelaga.
El sol s’apaga i s’encén,
farigola, romeguer.

El sol és aquí,
entre la rosa i el molí.
Matinet matí,
les bruixes es pentinen.
El sol és aquí.
Ai! Que es menja la calitja!»

Refranyer català-castellà

Passem a la secció fixa del programa on us ofereixo les equivalències entre refranys castellans i catalans per difondre les expressions nostrades i demostrar que el refranyer català és ric i té resposta per a qualsevol expressió que ens arribi d’altres llengües.
Podeu trobar aquests que ara us ofereixo i molts d’altres (més de 1.300 en aquests moments) al refranyer català-castellà.

1. Abril, abril, de cien en cien años tendrías que venir – Abril, abriló, de cada cent un de bo; la vella que això deia en tenia cent un, i no n’havia vist ni un.
2. Abril abriliento, frío y hambriento – Abril, abrilet, va matar (o mata) sa mare de fred (El fred d’abril pot perjudicar la salut, sobretot de la gent gran o malalta).
3. Abril frío, pan y vino – Fred en abril, no faltarà ni pa ni vi.
4. Altas o bajas, en abril son las Pascuas, y si son marciales, años mortales – Altes o baixes, a l’abril les Pasqües (La Pasqua se sol escaure per l'abril; quan no hi cau la florida, s'hi escau la granada).
5. Cuando marzo no marcea, abril de las suyas espera – Si el març no marceja, l’abril abrileja (Vol dir que si el març no és variable, ho serà l'abril).
6. En abril aguas mil y todas caben en un barril – A l’abril totes caben en un barril.
7. En abril, espigas mil – Per l’abril, espigues mil.
8. Enero helado, febrero transtornado, marzo airoso, y abril lluvioso, hacen a mayo florido y hermoso – Gener gelat, febrer trambalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós.
9. Hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo – Fins a setanta d’abril no et llevis fil.
10. Llueva para mí abril y mayo, y para ti todo el año – En abril, cada gota en val mil , i en maig cada gota un raig.
11. Marzo airoso y abril lluvioso, sacan mayo florido y hermoso – Març ventós i abril plujós treuen el maig joiós (El març és el mes dels vents i l’abril , el de les pluges).

Santoral

Abril és el mes consagrat als Dolors i Soledat de la Mare de Déu

Dia 2. Sant Francesc de Paula, fundador.
Dia 3. Beata Guiomar.
Dia 4. Sants Plató, monjo, i sant Benet el Negre, franciscà.
Dia 5. Sant Vicenç Ferrer, dominicà, patró de València. santa Emília, verge i santa Irene, verge i màrtir.
Dia 6. Sant Guillem, abat, i sant Marcel•lí, màrtir.
Dia 7. Sant Joan Baptista de la Salle, prevere i fundador, i sant Sadurní, bisbe.
Dia 9. Sant Marcel, bisbe.
Dia 10. Sant Pompeu, màrtir i Sant Dimes, el bon lladre.
Dia 11. Sant Estanislau, bisbe i màrtir, i sant Isaac, monjo.
Dia 12. Sant Juli I, papa i sant Damià, bisbe.
Dia 13. El Bon Pastor i la Divina Pastora, sant Hermenegild, prìncep i màrtir i sant Martí I, papa i màrtir.
Dia 17. Sant Pau i sant Isidor, monjos i màrtirs i sant Robert, abat.
Dia 18. Sant Perfecte, prevere.
Dia 19. Sant Lleó IX, papa, sant Vicenç i sant Sòcrates, màrtirs. Comença el signe de taure.
Dia 20. Lluna plena.
Dia 21. Sant Anselm de Canterbury, bisbe
Dia 22. Sant Apel•les.
Dia 23. Sant Jordi, patró de Catalunya i dia de la rosa i del llibre.
Dia 25. Sant Marc Evangelista.
Dia 26. Mare de Déu del Bon Consell, sant Isidor bisbe i sant Clet (o Anaclet), papa i màrtir.
Dia 27. Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya.
Dia 29. Santa Caterina de Siena, verge, sant Robert, abat i sant Pere, dominicà i màrtir.
Dia 30. Sant Pius V, papa i santa Sofia, verge i màrtir.


Costumaris i calendaris de refranys

Potser les dites i refranys més coneguts o que desperten més interès en la gent són els refranys meteorològics o els que parlen de costums i tradicions.

Avui us vull parlar d’un seguit d’obres que, tot i no ser estrictament de refranys, perquè contenen moltes més coses, s’inscriuen perfectament dins el món de la paremiologia i el folklore.

Em vull fixar en les obres que ressegueixen el calendari a través dels costums i dels refranys.

D’una banda tenim els costumaris, que ressegueixen les festes, tradicions i costums diversos a través de les estacions i els mesos de l’any. Potser el més conegut és el Costumari català de Joan Amades, publicat per l’Editorial Salvat en cinc volums, però n’hi ha d’altres, potser no tan pretenciosos o complets però que fan de bon consultar i que ens aporten un munt d’històries i anècdotes interessants. Per exemple, el llibre Costums i tradicions catalanes, d’Aureli Capmany, publicat per editorial Laia el 1982 o les Festes i costums dia a dia, basat en l’obra d’Amades i publicat en fascicles pel diari «Avui» l’any 1991. O encara un munt d’obres dedicades als infants, amb poca lletra i força dibuixos, com per exemple el cicle Les nostres tradicions, de Vicenta Ferer Escrivà, amb dibuixos de Pilarin Bayés, publicat a València per Comercial Denes el 1996.

Un altre tipus d’obra són els calendaris de refranys o altres obres que, com si d’una narració es tractés, presenten els refranys i les tradicions del curs de l’any al llarg d’una història narrada. Són el cas del Calendari de refranys de Joan Amades, del 1933, publicat en edició facsímil per Edicions El Mèdol de Tarragona el 2002 o una altra, adreçada a infants, d’Antoni Gimeno i Amadeu Roura, Anys i panys, publicada per Graó editorial el 1986, que conté dites i frases fetes, contes, recitacions, endevinalles, corrandes, refranys i tradicions i creences.

Finalment us vull esmentar una petita joia de Joaquim Carbó, que es diu L’home dels nassos i que ha publicat editorial La Galera el 1995, que fa un repàs del curs de l’any a través de dites, poemes i cançons.

Totes aquestes obres m’estan resultant imprescindibles per preparar els Polsims de refranys.


Dites del mes d’abril

Del refranyer temàtic que també mantinc a Internet, he fet una tria d’uns quants refranys referits al mes d’abril. Un polsim:

1. A l'abril cada gota val per mil
2. A l'abril totes les aigües caben en un barril
3. A l'abril, no et llevis fil
4. Abril abrilet, mata sa mare de fred
5. Abril acabat, hivern passat
6. Abril banyat, de pa ve carregat
7. Abril i senyors, tots traïdors
8. Abril mullat, fa créixer l'herba per al ramat
9. Abril ploraner, maig rialler
10. Abril sempre vil; al principi, al mig i a la fi
11. Abril tronat, bon any assegurat
12. Abril, abril, un de bo de cada mil
13. Abril, abrileja
14. Abril, abrilet; al migdia (o a migjorn) calor i al vespre fred
15. Abril, pluges mil
16. Crema més el sol d'abril que el de tot l'estiu
17. D'abrils i sogres, poques de bones
18. De l'abril al setembre navega sense témer, de l'octubre al març no vagis per mar
19. Els espàrrecs a l'abril per mi, al maig per tu i al juny per ningú
20. Fins a quaranta (o setanta) d'abril, no et llevis fil
21. L'aigua d'abril omple la gerra i el barril; la gerra de l'oli i el barril del vi
22. Matant una mosca per l'abril, se'n maten deu mil
23. Per l'abril canta la granota i el grill
24. Per l'abril llibres i roses mil
25. Si plou a l’abril, prepara el setrill

El refranyer ens indica quina meteorologia és l’adequada per a cada mes perquè el pagès es faci ric:

1. Gener ens portarà neus, febrer serà variable, pel març bufaran vents forts, i l'abril serà agradable
2. Gener, gelat; febrer, amarat; març, ventós; abril, aigolós; maig, humit: vet aquí (o fan) un pagès ric

Trobem molt refranys dedicats als ocells. Durant l’hivern no n’hem sentit gaires, però ara tornen:

1. A primers d'abril o darrers de març el cucut ha d'arribar; l'any que no arribarà, el món s'acabarà
2. El cucut i la puput tots dos vénen per l'abril, el cucut pel juny se'n va i la puput per sant Urbà
3. El verdet i la bosqueta els dos vénen per l'abril; els dos covaven un niu; la bosqueta ja n'és morta i el verdet encara és viu
4. Per l'abril, l'oriol ha de venir, i si no venia, les cireres no madurarien
5. Per l'abril, orenetes mil
6. Per l'abril, tot pardal fa son niu
7. Si el cucut el tres d'abril no fa xiu-xiu, o és pres, o no viu, o sent l'estiu
8. Si el cucut no canta, el primer d'abril no és viu
9. Si el dia tres d'abril el cucut no fa piu-piu, o és mort o és viu, o assenyala mal estiu
10. Si per l'abril la tórtora no rondina, ja pots donar per perduda la collita

També són recurrents els que fan referència a relacions entre els diversos mesos:

1. Abril carda la llana, i el maig se'n duu la fama
2. Abril fa el pecat i març és acusat
3. Abril fa la flor, maig fa l'honor
4. Abril i maig són (o tenen) la clau de l'any

I unes quantes frases fetes sobre l’abril per acabar aquest apartat:

1. Faltar-li l'aigua d'abril
2. Ser com l'abril, la mostra i no la dóna
3. Ser més arruat que una trumfa al mes d'abril
4. Ser més estret que l'abril
5. Ser pluja d'abril!
6. Tenir (tants) abrils (per dir quanta anys té algú, es compta per abrils)
7. Tenir més set que l'abril
8. Xisclar més que les orenetes per l'abril

Recordem la pregunta del programa anterior: «Iniciem un altre tipus de preguntes. Avui plantejarem un enigma. Presentarem un supòsit, donarem unes pistes i a través d’aquestes pistes, heu de respondre una pregunta molt concreta. L’enigma és el del rei amagat. Per cinc-cents comença. | Per cinc-cents acaba. | Té el cinc al centre. | La primera de les lletres | i la primera de les xifres | el completen. | Desxifreu, barregeu, | i el nom d’un rei antic | descobrireu. Fàcil, oi? Apa, la resposta al programa que ve.»

[Resposta: El rei David. D equival a cinc-cents en xifres romanes; V a cinc i I a u. Només queda la primera lletra de l’alfabet, la ‘A’.]

I ara fem la pregunta del programa d’avui: Avui tornarem a preguntar-vos sobre refranys. Tornarem a fer allò de dir el primer hemistiqui del refrany i vosaltres l’heu d’acabar. Vinga, uns pocs refranys d’abril prou coneguts:

• Abril abrilet, ...
• Abril acabat, ...
• Abril mullat, ...

Programa 8 - Refranys de la primavera

(Escolteu el programa en directe)

«El refranyer té pocs refranys dedicats a la primavera. Sabem que una flor no fa estiu, ni dues primavera, però una ovació comença amb un únic aplaudiment. I que per Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera. Fruïm d’aquesta bonança de temps, de l’esclat de vida en els jardins i el camp i de l’allargament del dia, que ja es fa visible amb claredat. I que plogui, que és l’estació de l’aigua. I l’aigua d’aquests mesos ens ha de servir per omplir els pantans, que prou que ho necessiten.»

Refranyer català-castellà

Us volem seguir oferint els referents en català d’aquelles dites i refranys que sovint sentim en castellà o d’altres idiomes. Així, demostrarem que el refranyer català és ric i té resposta per a qualsevol expressió que ens arribi des d’altres llengües.

Així, he consultat el refranyer català-castellà que comparteixo amb tots vosaltres a Internet i he trobat els següents refranys del mes de març:

1. Agua en primavera, si no es torrencial, llena la panera - Aigua de primavera, si no és torrencial, omple la panera (les pluges torrencials d’aquesta estació provoquen inundacions i danys; però si són moderades, beneficien els cultius).
2. Arco a la matina, apareja la gabardina - Arc de sant Martí, al matí fa ploure i al vespre fa aclarir (pronostica pluja).
3. La primavera la sangre altera – La primavera la sang altera (és potser dels refranys més populars i famosos del refranyer).
4. Mucha flor en primavera, buen otoño nos espera - Molta flor de primavera, bona tardor espera.
5. Sanjuanada venida, primavera ida - Sant Joan arribat, la primavera ha passat (se celebra el 24 de juny i, per tant, és estiu).
6. Una espiga no hace manojo o Una golondrina no hace verano – Una flor (o una oreneta) no fa estiu (ni dues primavera) (vol dir que un objecte o fet isolat no es pot prendre com a norma o regla general).

La vella Quaresma

Una de les tradicions infantils més recordades i continuades a les escoles del nostre país és la vella Quaresma.
La Quaresma és el temps litúrgic que comença l’endemà del Dimecres de Cendra i s’allarga fins al Diumenge de Rams.
La Vella Quaresma és una mena de calendari que utilitzem per tal d’anar marcant el pas del temps en les llargues set setmanes quaresmals. La Vella, cal retallar-la el Dimarts Gras, l’últim dia dels Carnestoltes, i cal penjar-la el Dimecres de Cendra. Els dissabtes de Quaresma li tallarem un peuet. Així, sempre sabrem quantes setmanes falten perquè arribi la Pasqua… I els nens poden portar el control de quan manca per a les vacances de Pasqua.

La Viquipèdia diu que la vella quaresma és la «Representació de l'expulsió de la mort i de la Quaresma. Adopta la forma d'una vella arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d'una en una a mesura que van passant les setmanes de Quaresma. Va vestida com una pagesa mallorquina o una vella catalana, amb riques robes de seda. A les mans duu o bé dos bacallans, o bé un bacallà i una graella. Era l'encarregada de procurar que els infants mengessin peix durant la Quaresma.»

Dites de la primavera

Del refranyer temàtic que també mantinc a internet, he fet una tria d’uns quants refranys referits a la primavera. Un polsim:

1. Aigua de primavera, si no és torrencial, omple la panera
2. Al llit tot l'any és primavera
3. Alegre com una primavera
4. Bella Candelera, lletja primavera (si fa bon temps per la Candelera, el 2 de febrer, tindrem una primavera dolenta)
5. Còlics d'hivern, refredats d'estiu i febres de primavera, la mort darrera
6. El bou, de tardor, i el cavall, de primavera
7. El mal hivern, de la primavera fa govern
8. Estar a la primavera de la vida
9. Falsa primavera enganya al bestiar
10. Flor en abundor a la primavera, bona tardor ens espera
11. Flors de tardor, plors de primavera
12. Hivern fred, primavera regalada (si fa fred a l’hivern, durant la primavera plourà)
13. L'Encarnació tronera, allunya quaranta dies la primavera (és el 25 de març)
14. L'hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc (o les juga)
15. La primavera la sang altera
16. La tardor és la primavera de l'hivern
17. Mal hivern, primavera d'infern
18. Març, falsa primavera que enganya el bestiar
19. Oreneta arribada, primavera començada
20. Oreneta primerenca, primavera calorenca
21. Pasqua nevada, primavera gemmada
22. Per la primavera, pastor, no deixis la capa ni la berena
23. Per la primavera, res no és com era
24. Per Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera
25. Quan arriba el noguerol, primavera, si Déu vol
26. Quan fa dissabte la formiga, a venir la primavera no triga
27. Quan la primavera arriba, l'ovella esquila
28. Qui treballa a la primavera, prepara un bon estiu
29. Sant Antoni ha arribat, la primavera ha pasta (es refereix a Sant Antoni de Pàdua, el 13 de juny)
30. Sant Joan i Sant Pere, adéu, primavera!
31. Si l'hivern primavereja, la primavera hiverneja
32. Tramuntana de primavera, pluja al darrera
33. Una cuca no fa estiu ni una flor fa primavera
34. Una flor no fa estiu, ni dues primavera
35. Una mosca no fa primavera, ni dues estiu
36. Una oreneta no fa estiu, ni dues primavera
37. Xaloc és calent; llebeig més; tramuntana, pluja; seca el terral i a l'hivern i primavera gela el mestral

Així, veiem que la natura comença a despertar-se, arriben els primers ocells de temporada (l’oreneta i el noguerol) i les formigues comencen a fer feina.

Pel temps que disposem de programa i perquè normalment els refranys són prou clars del seu significat, no sempre ens aturem a explicar-los. Això no treu que si n’hi ha algun que voleu que us fem una explicació més detallada ens ho pugueu demanar sense compromís, d’acord?

Recordem la pregunta del programa anterior: «En aquest programa introduïrem un nou element de joc lingüístic: l’endevinalla. L’endevinalla és una composició, generalment en vers, que es refereix, d’una manera ambigua, a un objecte o a un concepte que cal endevinar. Per exemple, quan diem: No tinc cap color, / no faig cap olor, / no dono sabor, / i en temps de calor / us dono frescor. Fàcil, oi? Segur que tots heu endevinat que parlàvem de l’aigua. Doncs apa, una endevinalla d’un objecte ben nostrat. Diu així: La gràcia la porto a dins; / sóc emblema català, / i aquell que pel coll m’agafa / tot el que tinc em fa donar.»

[Resposta: El porró]

I ara fem la pregunta del programa d’avui: Iniciem un altre tipus de preguntes. Avui plantejarem un enigma. Presentarem un supòsit, donarem unes pistes i a través d’aquestes pistes, heu de respondre una pregunta molt concreta. L’enigma és el del rei amagat. Per cinc-cents comença. | Per cinc-cents acaba. | Té el cinc al centre. | La primera de les lletres | i la primera de les xifres | el completen. | Desxifreu, barregeu, | i el nom d’un rei antic | descobrireu. Fàcil, oi? Apa, la resposta al programa que ve.

Programa 7 - Refranys del mes de març

(Escolteu el programa en directe)

«La primavera és el coixí que separa l’hivern de l’estiu. Cada any, l’esclat de vida ens sorprèn, mentre cuegen els darrers freds. La primavera és una simfonia de colors, una bacanal d’olors, el despertar de la vida de la letargia hivernal. Temps de contrastos i sorpreses en forma de temps variable i imprevisible».

La setmana de la vella

Diu la tradició que el març i l’abril es van intercanviar uns quants dies per poder sorprendre una vella xaruga que se’n reia del març, perquè no li podia matar cap animal del seu bestiar:

Març, marçot
no m’has mort cap ovella
ni ovellot.
cent borrecs tinc a Cerdanya,
tots ells amb un pam de banya;
cent ovelles a l’Urgell,
totes elles amb el seu anyell.
Cara de gos,
de març marcell
que no m’has mort
cabra ni anyell,
truja ni porcell,
arri allí, malapell.

El març, enfurismat, va intercanviar uns quants dies amb l’abril per enganyar la vella i fer-li creure que ja havia arribat el bon temps. I així, quan tragués el bestiar a pasturar, quan més refiada estigués, el març tornaria a treure els seus dies dolents i li mataria la meitat del bestiar.
El març va dir a l’abril:

Abril gentil,
deixa-me’n un, deixa-me’n dos,
deixa-me’n tres, deixa-me’n quatre,
que aquesta vella
vull fer perbatre.

I l’engany va funcionar. I amb els forts vents i tramuntanes rufolades dels primers dies d’abril, el fort vent li deia a la vella:

No ho sóc l’abril gentil,
que sóc el març marçot,
que et mataré totes les ovelles
i els ovellots,
xais i anyellots,
truges i trujots,
i, si et descuides,
et mataré a tu i tot
a la vora del foc.

I és per això que els darrers dies de març fa bonança i la temperatura s’endolceix, perquè no són dies de març, sinó d’abril. I uns quants dies després de començat l’abril en tornen uns quants de més rúfols i dolents, que són els que el març va donar a l’abril, en compensació dels que li havia deixat. D’aquesta setmana canviant se’n diu la setmana de la vella.

Refranyer català-castellà

Us volem seguir oferint els referents en català d’aquelles dites i refranys que sovint sentim en castellà o d’altres idiomes. Així, demostrarem que el refranyer català és ric i té resposta per a qualsevol expressió que ens arribi des d’altres llengües.

Avui, doncs, uns quants refranys en català i castellà sobre el mes de març que he trobat al refranyer català-castellà:

1. A los muertos se dice si quieren – Per a qui no té sembrats, agost és març.
2. Agua de marzo, hierbazo – Aigua de març, herba als sembrats.
3. Cuando cae la Pascua en marzo, se huelga el diablo – Quan la Pasqua cau pel març, el diable treu ses arts.
4. Cuando marzo mayea, mayo marcea – Quan el març fa de maig, el maig fa de març.
5. Cuando marzo no marcea, abril de las suyas espera – Quan el març no marceja, l’abril abrileja (Vol dir que si el març no és variable, ho serà l'abril).
6. Desde mayo a San Miguel, pastor de ovejas quiero ser; pero de San Miguel a marzo, que las cuide el amo – Des de maig a Sant Miquel, pastor d’ovelles vull ser; però de Sant Miquel a març, que les meni l’amo del ramat (Sant Miquel és el 29 de setembre, i és la festa d’estiu de Vallromanes).
7. En marzo el sol riega y el agua quema – Pel març el sol rega i l’aigua crema.
8. Enero helado, febrero transtornado, marzo airoso, y abril lluvioso, hacen a mayo florido y hermoso – Gener gelat, febrer trambalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós.
9. Marzo airoso y abril lluvioso, sacan mayo florido y hermoso – Març ventós i abril plujós treuen el maig joiós (Vol dir que el maig s’aprofita de les pluges d’abril).
10. Marzo, marceador, que de noche llueve y de día hace sol – Març marçador, que de nit fa fred i de dia calor.
11. Marzo, marcero, por la mañana cara de perro, y por la tarde hermoso mancebo – Març, marçó, al matí cara de gos i al vespre galant minyó (Fa referència a la variabilitat del temps).
12. Nieblas en marzo, aguas en abril – Boira de març, agua segura i la mar moguda (Aquest any hi ha hagut boires a finals de febrer i primers de març).
13. Por San Matías, igualan las noches con los días, cata a marzo a cinco días; y si es bisiesto, cátalo al sexto – Per Sant Maties, març al cap de cinc dies, però si és l’any de traspàs, al cap de sis el trobaràs (Sant Maties és el 24 de febrer. Calcula els dies que falten perquè sigui març).
14. Quien tenga fuerza en el brazo, que cave y pode en marzo – Qui tingui força al braç, que cavi pel març.
15. Si marzo truena, cosecha buena – Quan per març trona, l’ametlla és bona.
16. Si tienes hijas que casar, del sol de marzo las tienes que guardar - Si tens filles per casar, del sol de març les has de guardar.

Santoral

Dia 2. Quart diumenge de Quaresma.
Dia 3. Sant Medir.
Dia 5. Nostra Senyora d’Àfrica i sant Adrià, màrtir.
Dia 6. Sant Oleguer, bisbe de barcelona i sant Víctor.
Dia 7. Santes Perpètua i Felicitat, màrtirs.
Dia 8. Sant Joan de Déu, fundador i sant Julià, arquebisbe.
Dia 9. Cinquè diumenge de Quaresma. Sant Pacià, bisbe de Barcelona.
Dia 10. Sant Melitó, màrtir.
Dia 12. Sant Bernat, bisbe.
Dia 13. Sant Macedoni i Santa Patrícia, esposos i màrtirs.
Dia 14. Santa Matilde, reina.
Dia 15. Santa Madrona, verge i màrtir, santa Lluïsa de Marillac, fundadora
Dia 16. Diumenge de Rams de la Passió del Senyor. Sants Agapit i Heribert, bisbes, i sant Hilari, bisbe i màrtir.
Dia 17. Sant Patrici, bisbe, sant Josep d’Arimatea.
Dia 18. Sant Salvador d’Horta, franciscà i sant Anselm, bisbe.
Dia 19. Sant Josep, espòs de la Mare de Déu
Dia 20. Santa Alexandra
Dia 21. Comença el signe d’Àries. Sant Filemó, màrtir i santa Fabiola. Lluna plena.
Dia 22. Sant Benvingut, bisbe.
Dia 23. Pasqua de Ressurrecció. Sant Josep Oriol, prevere.
Dia 24. Dilluns de Pasqua. La Mare de Déu de l’Alegria. Sants Agapit i Llatí, bisbes.
Dia 25. L’Anunciació de la Mare de Déu (L’Encarnació)
Dia 26. Santa Màxima.
Dia 27. Sant Joan, ermità, Santa Lídia, mare i màrtir.
Dia 30. Segon diumenge de Pasqua.
Dia 31. Sant Amadeu, duc de Savoia i Santa Balbina, verge.


Dites del mes de març

Del refranyer temàtic que també mantinc a internet he fet una tria d’uns quants refranys referits al mes de març. Un polsim:

1. A primers d'abril o darrers de març el cucut ha d'arribar; l'any que no arribarà, el món s'acabarà
2. Abril fa el pecat i març és acusat
3. Aigua de març, mal per als sembrats
4. Ajuntar-se març amb quaresma
5. Al març, calamarçades
6. Boira de març, aigua segura i la mar moguda
7. Bon any no seria, si març no hi havia
8. Botifarra de març, xai d'abril i carbó de maig
9. Cada gelada al mes de març, una ploguda (o una pedregada) al mes de maig
10. Cava pel març, que després ja és tard
11. Com la llaurada de març, cap altre no en faràs
12. Covar més que una lloca de març
13. De flor de març, fruit no en veuràs
14. Des de maig a Sant Miquel, pastor d'ovelles vull ser; però de Sant Miquel a març, que les meni l'amo del ramat
15. Déu ens guard de febres de febrer, de còlics de març i de tos de maig
16. Diu la vinya: L'amo em planta, l'amo em poda, l'amo em lliga i el març em dóna la vida
17. El març comença com una cordera i acaba com una fera
18. El març dóna de tot
19. El març marceja i l'abril bogeja
20. El sol de març es coneix set anys a la cara
21. Els fruits del gener, el març els treu del bolquer
22. Els trons de les marçades fan bones anyades
23. Gener ens portarà neus, febrer serà variable, pel març bufaran vents forts, i l'abril serà agradable
24. La lluna vella de març, no marxa sense glaç
25. Març ventós i abril plujós fan al maig florit i gloriós
26. Març, falsa primavera que enganya al bestiar
27. Més ençà o més enllà, la Quaresma en març caurà
28. No hi ha març sense Quaresma
29. Pel març, els ametllers en flor, i el jovent en amor
30. Pel març, les xarxes a la mar
31. Ploure de març, dóna faves i lleva blat
32. Quan al març trona, l'ametlla és bona
33. Quan el març fa de maig, el maig fa de març
34. Quan el març hagi passat, mariner, fes-te a la mar
35. Quan el març no marceja, l'abril, abrileja
36. Si trona entre la Candelera i la Mare de Déu de març, s'allarga quaranta dies l'hivern
37. Tota vinya estimada, pel març treballada
38. Trons al març, fred abril i maig
39. Val més estopa de març, que cànem d'abril

Em deia un amic: no hi ha cap refrany que parli bé del març. Bé, discrepo, i per exemple El març té trenta-un dies i tres-centes fesomies, el trobo excel•lent.

Recordem la pregunta del programa anterior: «L'altre dia em preguntaven per correu quin seria l'equivalent català de l'expressió El roce hace el cariño. Qui s'aventura a trobar-ne un equivalent?»

[Resposta: Està recollida al meu refranyer català-castellà per internet. Aquesta pregunta ja es va plantejar el 2005 a la llista per a professionals de la llengua catalana, Zèfir. I prenent de font el Diccionari català-valencià-balear, d'Alcover-Moll, que també es troba en línia, van donar com a alternativa Qui t’estima, s’arrima o també L'amor (o la familia o l’afecte) és fer-se]

I ara fem la pregunta del programa d’avui: En aquest programa introduïrem un nou element de joc lingüístic: l’endevinalla. L’endevinalla és una composició, generalment en vers, que es refereix, d’una manera ambigua, a un objecte o a un concepte que cal endevinar.
Per exemple, quan diem: No tinc cap color, / no faig cap olor, / no dono sabor, / i en temps de calor / us dono frescor. Fàcil, oi? Segur que tots heu endevinat que parlàvem de l’aigua.
Doncs apa, una endevinalla d’un objecte ben nostrat. Diu així: La gràcia la porto a dins; / sóc emblema català, / i aquell que pel coll m’agafa / tot el que tinc em fa donar.

Programa 6 – Refranys del Carnestoltes

(Escolteu el programa en directe)

«El Carnaval o Carnestoltes (carns soltes), sempre ha estat la festa que ha desagradat més als règims autoritaris, pel que té de transgressora, de disbauxa i d’arrauxament. Per això l’obscur règim franquista va prohibir-lo durant tants anys. És la festa del poble, que et permet ser un altre per un dia, que permet l’abrandament des de l’anonimat. Sitges, Vilanova i la Geltrú o Barcelona. Cada vila un carnaval.»

Us volem seguir oferint els referents en català d’aquelles dites i refranys que sovint sentim en castellà o d’altres idiomes. Així, demostrarem que el refranyer català és ric i té resposta per a qualsevol expressió que ens arribi des d’altres llengües.

Així, he consultat el refranyer català-castellà que comparteixo amb tots vosaltres a Internet i he trobat els següents refranys del mes de febrer:

1. Por San Antón Carnestolendas son - Per Sant Anton, carnestoltes són
2. Ni Antrueio sin luna, ni feria sin puta, ni piara sin artuña - Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria esgarriada ('Antruejo', segons el Diccionari de la Real Academia Española de la Lengua (RAE) vol dir "Conjunto de los tres días de carnestolendas". «Significa que por Carnestolendas hay siempre luna nueva, en las ferias malas mujeres y en los rebaños de ovejas alguna que ha perdido el cordero»)
3. Alegrías, antruejo, que mañana será ceniza - Alegria, carnestoltes, que demà és cendra (Indica la caducitat de les coses i incita a aprofitar els motius de satisfacció i acontentament)
4. Si llueve en la Purísima Concepción, llueve en Carnaval, Semana Santa y Resurrección - Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció
5. Febrero, mes carnavalero - Més tard o més matiner, carnaval, dins del febrer
6. Andar hecho un carnaval - Anar fet un carnestoltes (vestit amb molt mal gust)

La festa del Carnaval o Carnestoltes

Les festes de Carnaval o Carnestoltes a casa nostra se celebren de Dijous Gras a Dimecres de Cendra i es caracteritzen per ser un moment de transgressions desenfrenades, per la sàtira política, pels enfrontaments festius, per les desfilades de comparses i rues plenes de gent disfressada, per les mascarades i per tot tipus d'altres inversions dels papers socials, moments de revolta controlada en què el món es posa momentàniament de cap per avall. Uns dies plens d'excessos carnals i gastronòmics previs a l'arribada de la meditació i els dejunis propis de la Quaresma, que amb el temps i davant la impossibilitat d’eradicar aquests costums, la religió cristiana es va veure obligada a adaptar aquesta festa tot introduint-hi un nou element: el Carnestoltes esdevé l’avantsala de la Quaresma.

El Carnaval és una festa mòbil.

Per saber on situar el Carnaval cal saber quan cau la primera lluna plena posterior a l’inici de la primavera (l’equinocci del dia 20 de març). El diumenge posterior a aquest dia de lluna plena és el Diumenge de Pasqua, i el diumenge anterior és el Diumenge de Rams. Respecte el Diumenge de Rams s’han de comptar 40 dies endarrera i trobem el Dimecres de Cendra que és el primer dia de la Quaresma i l’últim dia del Carnaval.


La Candelera

La festa de la Candelera, com expliquen al portal Festes.org, és una festa cristiana que commemora la presentació de l’infant Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la Mare de Déu, 40 dies després de Nadal, seguint la tradició jueva.

La Candelera, segons la tradició, ens serveix per saber com evolucionarà l’estiu en les setmanes venideres.

Així, diu el refranyer: “Si la Candelera plora l'hivern ja és fora; si la Candelera riu l'hivern és viu. Però tant si plora com si no plora l'hivern ja és fora”. Però, d’altra banda, també diu: “Si la Candelera plora, l'hivern és fora. Si la Candelera riu, l'hivern és viu. Tant si plora com si riu, l'hivern és ben viu”. Hem d’entendre “plorar” com a 'ploure' i “riure” com a 'fer sol'. Significa que si plou per la Candelera, el fred minva; i si està serè, augmenta. On no hi ha acord és en la segona part del refrany, que en un dóna per acabat l’hivern i en l’altre diu que encara continua.


Dites del Carnestoltes

Del refranyer temàtic que també mantinc a internet he fet una tria d’uns quants refranys referits a la festa del Carnaval. Un polsim:

1. A Carnestoltes, bones voltes
2. A Carnestoltes, totes les bèsties van soltes
3. Al Carnaval, tot s'hi val
4. Amors de Carnestoltes, amors (o casaments) de revoltes
5. Anar fet un carnestoltes (Anar vestit de mal gust)
6. Baralles per Carnestoltes, baralles per Tots Sants
7. Carnaval amb la dona, Pasqua amb el capellà
8. Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades
9. Carnestoltes mullades, Pasqües eixutes
10. Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués
11. Casament de Carnaval, casament que res val
12. De Nadal a Carnaval, set setmanes per igual
13. De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes
14. De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer
15. Després de la Candelera, Carnestoltes ve al darrera
16. Després de Sant Anton Carnestoltes són
17. El qui és carcamal, tot l'any fa carnaval
18. Els pecats de carnaval surten per Tots Sants
19. Ésser un carnestoltes (Ésser un baliga-balaga, un poca-solta que hom no pot prendre’s seriosament)
20. Fer cara de Dijous Sant i fets de Carnestoltes
21. Fer la fi d'en Carnestoltes
22. La carn que no es remou per Carnestoltes, no és carn, que és fang
23. Les bromes de Carnestoltes són penes de Tots Sants
24. Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna
25. Pel boig, tot l'any és Carnestoltes
26. Quan el pare fa Carnestoltes, els fills fan Quaresma
27. Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots Sants
28. Ser un carnestoltes
29. Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció
30. Si plou per Nadal, plou per Setmana Santa i per Carnaval
31. Tenir paraules de Dijous Sant i fets de Carnestoltes
32. Tindre bones paraules i els fets de carnaval

Pel temps que disposem de programa i perquè normalment els refranys són prou clars del seu significat, no sempre ens aturem a explicar-los. Això no treu que si n’hi ha algun que voleu que us fem una explicació més detallada ens ho pugueu demanar sense compromís, d’acord?

Recordem la pregunta del programa anterior: «Iniciarem un altre tipus de preguntes que farem recurrentment al programa. Direm com comença un refrany i l’heu d’acabar vosaltres. Fa? Doncs vinga, per començar, un de facilet: Febrer (o febreret) el curt...»

[Resposta: Aquest refrany té molts possibles acabaments. Per exemple: Febreret el curt, amb vint-i-vuit dies en surt, Febrer el curt, brau i tossut, Febrer el curt, més brau que un turc, Febreret el curt, pitjor que el turc, Febreret curt, fred com un turc, Febrer el curt, si entra dolent, pitjor en surt.]

I ara fem la pregunta del programa d’avui: L'altre dia em preguntaven per correu quin seria l'equivalent català de l'expressió El roce hace el cariño. Qui s'aventura a trobar-ne un equivalent?

Programa 5 - Refranys del mes de febrer

(Escolteu el programa en directe)

«Febrer és el mes més curt del calendari. El mes que s’adiu amb els cicles de vint-i-vuit dies de la lluna. Les setmanes de febrer es repeteixen idèntiques al mes de març, tret que, com aquest any, sigui any de traspàs i febrer tingui vint-i-nou dies. Un mes que entra amb la Candelera i surt amb els últims freds rigorosos... si el canvi climàtic i la meteorologia ho volen, és clar.»

Llegeixo un poema de Júlia Costa, la bibliotecària blogantera:

Febrer el curt, brau i tossut,
sol, solet, no triguis massa,
que no puc jugar a la plaça
i seràs molt ben rebut.
Febrer el curt, gats pel terrat,
somnis d’or a la flassada,
la disfressa preparada
i el cel ben esbojarrat.
Febrer el curt, sol estantís,
un xim-xim de pluja freda,
haurem de tancar la cleda
i jugar tots al parxís.

Us volem seguir oferint els referents en català d’aquelles dites i refranys que sovint sentim en castellà o d’altres idiomes. Així, demostrarem que el refranyer català és ric i té resposta per a qualsevol expressió que ens arribi des d’altres llengües.

Així, he consultat el refranyer català-castellà que comparteixo amb tots vosaltres a Internet i he trobat els següents refranys del mes de febrer:

1. Abrígate por febrero con dos capas y un sombrero – Pel febrer, abriga't amb dues capes si pot ser
2. Caliente diciembre, caliente enero, frío seguro para febrero – Calor pel desembre, calor pel gener, fort fred al febrer
3. Cuando llueve en febrero, todo el año ha tempero – Aigua de febrer, bona pel sementer
4. En febrero busca la sombra el perro, pero a finales, no a primeros – Pel febrer, busca la ombra el llebrer, però no tot el mes sencer
5. En febrero busca tú al jornalero, que él te buscó en enero – Al febrer busca tu el jornaler, que ell et va buscar al gener
6. En febrero mete obrero, que pan te comerá, pero buen trabajo te hará – Pel febrer lloga jornaler; pa menjarà, però feina farà
7. En febrero, un día al sol y otro al brasero – Pel febrer, un dia al sol i un altre al braser (és un mes molt variable)
8. Enero helado, febrero transtornado, marzo airoso, y abril lluvioso, hacen a mayo florido y hermoso – Gener gelat, febrer trambalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós
9. Enero y febrero comen más que Madrid y Toledo – Gener i febrer mengen més que el món sencer (o enter)
10. Febrero el corto, el peor de todos – El febrer curt, amb vint-i-vuit dies se'n surt
11. Febrero, mes carnavalero – Més tard o més matiner, carnaval, dins del febrer
12. Flor de febrero no va al granero – Flor de febrer no omple el paner (es refereix a les flors de l'ametller, les quals ompliran la panera d'ametlles)

Del santoral de febrer destaquen les següents festes:

• Dia 2: La Purificació de la Mare de Déu (La Candelera)
• Dia 3: Sant Blai, bisbe mr.
• Dia 4: Sant Andreu Corsini, bisbe, carmelità i Santa Joana de Valois, reina
• Dia 5: Santa Àgata, vg. i mr.
• Dia 6: Dimecres de Cendra
• Dia 7: Sant Ricard, rei
• Dia 8: Santa Elisenda, vg.
• Dia 10: Primer diumenge de Quaresma, Sant Jacint, mr.
• Dia 11: Mare de Déu de Lourdes i Sant Llàtzer, bisbe
• Dia 12: Santa Eulàlia, vg. i mr., patrona de Barcelona
• Dia 14: Sant Valentí, prevere, mr.
• Dia 17: Segon diumenge de Quaresma i Sant Ròmul, mr.
• Dia 21: Sant Pere Damià, bisbe
• Dia 22: Santa Elionor, reina.
• Dia 23: Santa Marta d’Astorga, vg. mr.
• Dia 24: Tercer diumenge de Quaresma. Dia afegit per ser any bixest
• Dia 25: Sant Modest, bisbe, sant Sergi, mr. I Santa Primitiva, mr.
• Dia 26: Sant Cesari, metge, i Sant Valeri, ermità.
• Dia 27: Sant Néstor, bisbe, mr., Sant Fèlix, mr. I Sant Alexandre, bisbe.
• Dia 29: Sant Romà, abat.

Avui us explicaré una altra curiositat o creença referida als pronòstics del temps. Heu sentit a parlar mai de les Cabanyetes? Les cabanyetes són una tradició de pagès on es fa la previsió per tot l'any en funció del temps que hagi fet els 12 primers dies de l'any.
Així, al blog dels meteoròlegs de la Corporació de Ràdio i Televisió de Catalunya, “El Temps amb noms i cognoms”, presentaven la següent previsió, feta per un observador del Baix Camp:

• GENER (dia 1): Mes sec. Temperatures fredes. Vents de serè. Poques pluges.
• FEBRER (dia 2): Mes plujós a la segona meitat. Primera meitat seca. Fred i alguna ventada.
• MARÇ (dia 3): Mes humit. Primera meitat de mes plujosa.
• ABRIL (dia 4): Mes sec. Bon temps. Temperatures agradables.
• MAIG (dia 5): Mes sec. Bon temps. Alguna ventada. Temperatures fresques.
• JUNY (dia 6): Mes sec. Bon temps. Temperatures altes.
• JULIOL (dia 7): Mes sec. Bon temps. Temperatures altes.
• AGOST (dia 8): Mes humit. Algunes pluges. Vents en calma. Temperatures agradables.
• SETEMBRE (dia 9): Mes humit. Pluges. Temperatures altes.
• OCTUBRE (dia 10): Mes plujós. Temperatures agradables. Vents en calma.
• NOVEMBRE (dia 11): Pluges. Ventades. Boires. Temperatures fredes.
• DESEMBRE (dia 12): Mes sec. Ventades a la primera quinzena. Bon temps a la segona quinzena.

Curiosament, l’altre dia ho comentava amb un veí i em deia que el seu pare en deia “Cabañuelas” i que la previsió la feia a partir dels 12 primers dies d’agost, comparats amb els 12 següents i fent un seguit de càlculs. Ho he cercat després a Internet i és ben cert que hi ha molta tradició al respecte a l’Amèrica llatina i al sud de l’estat espanyol.


Dites del mes de febrer

Del refranyer temàtic, que també mantinc a internet, he fet una tria d’uns quants refranys referits al mes de febrer. Un polsim:

1. A pesar del febrer, floreix l'ametller
2. Aigua de febrer, bona pel sementer
3. Al febrer, abriga't bé
4. Al mes de febrer, deixa'l fer
5. Allà on toquen al febrer les calamarsades, al juliol hi toquen les pedregades
6. Avui febrer, demà candeler
7. Avui febrer, demà candelera. Santa Àgata tres dies al darrera
8. Carinyos de sogra són com els dies del febrer: pocs i freds
9. De febrers, n'hi ha pocs de bons
10. Desembre la posa dins, gener l'assenta i febrer, que ve darrera amb la pala al coll, la treu (es refereix a la neu)
11. Déu ens guard de febres de febrer, de còlics de març i de tos de maig
12. El febrer curt, amb vint-i-vuit dies se'n surt
13. El febrer curt, més brau que un turc
14. El febrer omple el graner
15. El fred de febrer és pitjor que el de gener
16. El porc mort pel febrer no sala bé
17. Febrer acabat, xarxes al mar
18. Febrer nuvolat, bona anyada de blat
19. Gener polsós, febrer plujós (ha plogut poc al gener i el febrer ha començat plovent)
20. Guarda llenya al llenyer per quan arribi el febrer
21. L'aigua del febrer, tota dins d'un calder
22. Mes de febrer, mes mentider
23. Mes de febrer, un dia dolent i l'altre també
24. Neu de febrer, bona si és de primer
25. Nevades de febrer, pluges pel juny solen fer
26. No fa bon gener si no deixa les basses plenes, ni bon febrer si no les manté
27. Orenetes pel febrer, mal any ve
28. Pel febrer surt el liró del seu recó
29. Pel febrer surt l'ós del seu osser
30. Pel febrer, abriga't bé
31. Pel febrer, Carnestoltes ve
32. Pel febrer, un dia al sol i un altre al braser
33. Pel gener el mar s'empedra i pel febrer es desempedra
34. Per la Candelera una hora entera (2 febrer)
35. Per Sant Maties, fa tanta nit com dia (24 febrer)
36. Pluges pel febrer, any civader
37. Podar pel gener i sembrar pel febrer, quasi sempre convé
38. Quan trona pel febrer, tremola el vinyater
39. Qui balla al febrer, poca feina té
40. Qui sembra pel febrer, collita té
41. Qui tus pel febrer, tossirà pel març i per l'abril també
42. Sagnia de febrer, la fa el barber i la cura el fosser
43. Si el febrer febrereja, el març marceja
44. Si el febrer no fa februres, el març fa esgarradures
45. Si el febrer no febreja, tot l'any bogeja
46. Si el febrer riu, el fred reviu
47. Si plou al febrer, tot va bé
48. Si vols encertar-ho bé, casa't el trenta de febrer
49. Trons de febrer, dolents per a la vinya i bons per al sementer

Pel temps que disposem de programa i perquè normalment els refranys són prou clars del seu significat, no sempre ens aturem a explicar-los. Això no treu que si n’hi ha algun que voleu que us fem una explicació més detallada ens ho pugueu demanar sense compromís, d’acord?

Recordem la pregunta del programa anterior: «La setmana passada començàvem el polsim de refranys amb una dita per recordar quants dies té cada mes: Trenta dies té el novembre | i l’abril, juny i setembre; | tots els altres trenta-un | i el febrer vint-i-vuit. Teniu algun altre truc o regla mnemotècnica per recordar-ho?»

[Resposta: Ho recull Joan Amades al llibre Calendari de refranys, de la Biblioteca de Tradicions Populars, publicat el 1933 i reeditat en edició facsímil per Edicions El Mèdol, de Tarragona el 2002 (pàg. 28): Hi ha un altre procediment popular per a saber si els mesos tenen trenta o trenta-un dies. Amb la mà closa es van dient per ordre els mesos de l’any mentre es van assenyalant amb rigorós ordre els nusos fets per les falanges dels dits en llur base, i els clotets i buits que hi ha entre nus i nus començant pel dit índex, que pertany al gener. En arribar al dit xic, al qual toca el juliol, es torna a començar seguint el mateix ordre, però tocant dues vegades la falangeta del dit xic, al qual tocaran dos mesos seguits, juliol i agost. Segons toqui per ordre un nus d’una falange o un clotet intermedi, el mes serà de trenta dies o trenta-un. Els de la falange pertanyen als mesos més llargs i els del clotet als més curts.]

I ara fem la pregunta del programa d’avui. Iniciarem un altre tipus de preguntes que farem recurrentment al programa. Direm com comença un refrany i l’heu d’acabar vosaltres. Fa? Doncs vinga, per començar, un de facilet: Febrer (o febreret) el curt...