(Escolteu el programa en directe)
«Metafòricament els poetes han jugat tot sovint amb la imatge de la tardor com l’ocàs d’una vida. Símbol de vellesa i senectud per la caiguda de les fulles dels arbres. Pas silenciós de l’esclat de colors de la primavera a la paleta gradada de marrons i ocres de la natura adormida. És el final de la verema, de les feines feixugues del camp... i la matança del porc.
La terra descansa. És l’avantsala de l’hivern. Però heu vist un paisatge més impactant que les catifes de fulles amb aquells mil tons de colors foscos dels boscos del Montseny?»
Refranyer català-castellà
Com ens va passar en el programa anterior, sobre les dites del mes d’octubre, la tardor és l’època de l’any menys prolífica pel que fa a refranys. La natura descansa i el cap també.
Tot i així, us podem oferir algunes equivalències entre el refranyer català i el castellà, que, com sempre, trobem al refranyer català-castellà que mantinc a internet.
Tot i així, us podem oferir algunes equivalències entre el refranyer català i el castellà, que, com sempre, trobem al refranyer català-castellà que mantinc a internet.
- La mujer del vinatero, buen otoño y mal invierno - A casa del vinater bona tardor i mal hivern.
- Mucha flor en primavera, buen otoño nos espera - Molta flor de primavera, bona tardor espera.
- Septiembre, en fin de mes, el calor vuelve otra vez - Del setembre a la tardor, torna la calor.
- Tras secos veranos, otoños tempranos - Estiu sec, tardor molla.
- Verano que dura, otoño asegura - Estiu que dura, tardor assegura.
La vellesa
Tot sovint, metafòricament, s’ha relacionat la tardor amb la vellesa. La tardor com a estació és el preludi de l’hivern, amb els arbres adormits per fer front al fred que s’acosta i la vellesa és l’estat anterior al traspàs de les persones. Ja no som a la flor de la vida, que ens deien quan érem joves!
Però la vellesa pot ser un estadi que les persones poden viure amb plenitud, alegria i inquietuds, ben consolidat amb l’experiència acumulada al llarg dels anys. He anat al Diccitionari, un diccionari de citacions i frases cèlebres que trobareu a l’adreça diccitionari punt blogspot punt com i us en destaco unes quantes:
Però la vellesa pot ser un estadi que les persones poden viure amb plenitud, alegria i inquietuds, ben consolidat amb l’experiència acumulada al llarg dels anys. He anat al Diccitionari, un diccionari de citacions i frases cèlebres que trobareu a l’adreça diccitionari punt blogspot punt com i us en destaco unes quantes:
- La vellesa comença quan el record és més fort que l’esperança, segons un proverbi hindú.
- Morir-se de vell no és tan dolent, vistes les alternatives, Anònim.
- És una desgràcia que hi hagi tan poca distància entre el temps en què s’és massa jove i el temps en què s’és massa vell, Montesquieu, filòsof i jurista francès del segle XVIII.
- La vellesa no és res més que deixar de patir pel passat, segons la visió optimista d’Stefan Zweig, escriptor austríac.
- La vellesa de l’home no la fan els anys, sinó la quantitat de vida que ha gastat, de Narcís Oller, a La febre d’or.
- Comencem a envellir quan ens costa un gran esforç fer allò que abans fèiem d’una tirada, Gregorio Morán.
- S’és vell quan es té més alegria pel passat que pel futur, John Knittel.
- El secret de la genialitat és conservar l’esperit del nen fins a la vellesa, i això vol dir que no s’ha de perdre mai l’entusiasme, d’Aldous Huxley, escriptor anglès.
Novetats paremiològiques
Aprofito la migradesa de refranys sobre la tardor per avançar-vos algunes novetats editorials en el camp de la paremiologia, la ciència que estudia els refranys.
Això pel que fa a novetats en paper. Pel que fa a novetats a la xarxa, he ampliat sensiblement el meu espai de paremiologia catalana amb dues novetats importants.
D’una banda he obert una paremiologia geogràfica, amb un recull de dites referides a pobles, geolocalitzades en un mapa de google, per poder veure la ubicació geogràfica de determinats refranys.
Així per exemple, sobre Barcelona trobem:
I, d’altra banda, un altre blog que em feia molt respecte començar, per la complexitat dels seus continguts, les etimologies paremiològiques, que tracta sobre l’origen etimològic de les parèmies. Saber d’on prové o què ha originat una determinada expressió.
Doncs ja és actiu des de mitjan agost, amb una actualització de dos cops per setmana, com a mínim i amb una vintena llarga d’expressions comentades i desvelades. Així podreu saber d’on provenen expressions com ara Acabar com el rosari de l’aurora, A perdiu per barba i peti qui peti o Ser la xocolata del lloro, entre moltes d’altres. El blog segueix el format rigorós i documentat de la resta d’obres que comparteixo amb vosaltres a la xarxa.
Refranys sobre la tardor
No és de les èpoques de l'any més representades al refranyer, però alguns refranys trobarem. Us en faig un polsim:- El manacorí Antoni Llull Martí ha publicat el Diccionari d’expressions lingüístiques recollides dels versos d’Alcover. Ho publica Editorial Moll de Palma i recull el lèxic usat per mossèn Alcover en les Rondaies mallorquines, que escrigué amb el pseudònim de Jordi des Racó. Més de 5.600 locucions, dites, refranys i tota classe d’expressions lingüístiques recollides als 24 volums de l’Aplec de rondaies mallorquines.
- Julià Peiró i Anna Garriga ha publicat a través del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural la guia De Catalunya al plat. Guia dels productes agroalimentaris de casa nostra. Aquesta guia pretén donar a conèixer, d'una manera senzilla i pràctica, els productes de la nostra terra. L'obra també inclou endevinalles, cançons, receptes i refranys.
Això pel que fa a novetats en paper. Pel que fa a novetats a la xarxa, he ampliat sensiblement el meu espai de paremiologia catalana amb dues novetats importants.
D’una banda he obert una paremiologia geogràfica, amb un recull de dites referides a pobles, geolocalitzades en un mapa de google, per poder veure la ubicació geogràfica de determinats refranys.
Així per exemple, sobre Barcelona trobem:
- Barcelona és bona, si la bossa sona; tan si sona com si no sona, Barcelona sempre és bona.
- A Barcelona, fins els gossos porten rellotge.
- A Barcelona hi ha barques, a Tarragona hi ha peix, a València hi ha taronges i a Benavent no hi ha res.
- A Barcelona i a Cubells deu mules són cinc parells.
- A Barcelona són dames.
- A més a més, no hi ha terra com Granollers ni ciutat com Barcelona.
- A Vallromanes, esquelles en lloc de campanes.
- A Vallromanes, romanins, i a la Roca escorxen pins.
- A Vallromanes, toquen les campanes.
I, d’altra banda, un altre blog que em feia molt respecte començar, per la complexitat dels seus continguts, les etimologies paremiològiques, que tracta sobre l’origen etimològic de les parèmies. Saber d’on prové o què ha originat una determinada expressió.
Doncs ja és actiu des de mitjan agost, amb una actualització de dos cops per setmana, com a mínim i amb una vintena llarga d’expressions comentades i desvelades. Així podreu saber d’on provenen expressions com ara Acabar com el rosari de l’aurora, A perdiu per barba i peti qui peti o Ser la xocolata del lloro, entre moltes d’altres. El blog segueix el format rigorós i documentat de la resta d’obres que comparteixo amb vosaltres a la xarxa.
Refranys sobre la tardor
- A la tardor, cauen les fulles a muntó
- A la tardor, la foscor fa por
- A la tardor, tot rodó
- Estiu que dura, tardor assegura
- Estiu sec, tardor molla
- Flor de tardor fan el bo i millor
- Flors de tardor, plors de primavera
- La murga i el rovelló són bolets de tardor
- La tardor és la primavera de l'hivern
- La tardor porta tristor
- La tardor, temps de xaloc
- Les pluges d'agost duen la tardor
- Molta flor de primavera, bona tardor espera
- Per la tardor, ni fred ni calor
- Per Sant Sirvent, acaba la tardor i comença l'Advent (Sant Servent màrtir és el 7 de desembre)
- Pluges d'abril i sol de tardor, fan l'any bo i millor
- Quan plou pel setembre, la tardor bé entra
- Si per santa Clara està serè i trona, la tardor serà bona (Santa Clara és l’11 d’agost)
- Si plou per Sant Bartomeu, bona tardor tindreu (Sant Bartomeu, apòstol és el 24 d’agost. Sant Tomeu)
- Si plou per Sant Jaume, la tardor es prepara (sant Jaume apòstol és el 25 de juliol)
- Tardor amb serenera, hivern amb ventera
- Tardor i hivern, per al vell, temps d'infern
- Tardor serena, hivern ventós; tardor ventosa, hivern serè
- Tardor verdadera, per sant Miquel la pluja primera (Sant Miquel arcàngel és el 29 de setembre)
- Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca
- Tardorada segura, Sant Francesc la procura (Penso que es refereix a Sant Francesc d’Assís, el 4 d’octubre).
Recordem la pregunta del programa anterior: «Tornem a plantejar una etimologia paremiològica, perquè ens digueu quin és l’origen de la següent frase proverbial: Haver-hi roba estesa, que té el significat de demanar silenci o discreció quan, enmig d’una reunió o conversa, apareixen persones a les quals no els importa gens ni mica el que s’està comentant o bé que, per la seva condició o sensibilitat, es poden escandalitzar, com ara els nens».
[Resposta: «Aquest crit d’alerta sembla que té el seu origen a l’argot carcerari, ja que originàriament, quan els reclusos es trobaven parlant sobre algun tema reservat o que no volien que transcendís als guardes de la presó, si un vigilant s’hi acostava massa, acostumaven a dir: «Ull viu... hi ha roba estesa!», donant a entendre que era el moment de canviar de tema»].
I ara fem la pregunta del programa d’avui: «Aquesta setmana, sense que serveixi de precedent, també tindreu deures, però no serà pas resoldre cap enigma, ni acabar un refrany, ni donar l’explicació o l’origen d’una parèmia. Aquesta setmana us vull demanar que em feu arribar, amb tots els detalls i explicacions que us plaguin i que recordeu, refranys que comencin amb la fòrmula “Val més” o “Més val”, tant se val. Vinga uns exemples: “Val més ser cap d’arengada que cua de pagell” o “Val més boig conegut que savi per conèixer” o “Val més caure en gràcia que ser graciós”. Vinga, la setmana que ve us els explico, us en dic algun més i resumeixo les aportacions dels oients».
(Des del 19 de desembre de 2007)
