dimarts, 21 d’octubre del 2008

Programa 21 - Refranys del mes d'octubre


(Escolteu el programa en directe)
«Octubre és el mes tardoral per excel·lència, al bell mig de la tardor. Qui diu que la tardor és grisa i trista? Ompliu un bon cistell de bolets, castanyes, gínjols, magranes i altres productes típics d’aquesta època de l’any i ja me’n direu quina patxoca que fan.

Octubre també destaca per diverses celebracions raïmeres. Amb el final de la verema, quan el raïm ja és als cellers, és el temps de celebrar la collita. Corró d’Amunt! Corró d’Avall, Campins i cap endins! Brindem amb la fórmula de brindis típica de la nostra comarca.»

Refranyer català-castellà

El mes d’octubre és potser dels menys representats al refranyer. La natura s’adorm i amb ella se’n ressenten tot un seguit d’activitats, fins i tot l’arreplega de refranys. He trobat poques connexions entre refranys catalans i castellans, però alguna cosa hi ha. Ho trobareu a Internet al refranyer català-castellà.
  • En octubre de la sombra huye - Per l'octubre, fuig de l’ombra i busca el sol.
  • En octubre, la buena fruta pudre - Quan l'octubre creix, la fruita podreix.
  • La luna de octubre, siete lunas cubreLa lluna d'octubre en cobreix set, i si plou, nou.


    Santoral del mes d'octubre

    Mes consagrat a la Mare de Déu del Roser
    • Dia 1. Stes Teresina de l’Infant Jesús, verge carmelitana i Júlia, màrtir.
    • Dia 2. Mare de Déu de l’Acadèmia, patrona de Lleida i els Sants Àngels de la Guarda.
    • Dia 3. Sant Francesc de Borja, jesuïta.
    • Dia 4. Sant Francesc d’Assís, fundador.
    • Dia 6. Sant Emili, Marcel i Sadurní, màrtirs.
    • Dia 7. Mare de Déu del Roser, sant Sergi màrtir i sant Marc, papa.
    • Dia 12. Mare de Déu del Remei i Mare de Déu del Pilar.
    • Dia 13. Sant Eduard, rei i sant Marçal, màrtir.
    • Dia 14. Sant Calixt I, papa, Sant Evarist, màrtir i sant Just, bisbe.
    • S’escau la lluna plena, a les 8 hores i 2 minuts del vespre.
    • Dia 15. Santa Teresa de Jesús, carmelitana i doctora.
    • Dia 16. Sant Galderic, llaurador, agricultor occità, veritable patró de la pagesia catalana en contraposició a l'imposat sant Isidre, castellà.
    • Dia 17. Sant Ignasi d’Antioquia, bisbe i màrtir i sant Víctor, màrtir.
    • Dia 18. Sant Lluc evangelista.
    • Dia 19. Mare de Déu de la Bonanova, sant Pere d’Alcàntara, franciscà i santa Laura, màrtir.
    • Dia 21. Santa Úrsula, verge i màrtir i santa Grisel·la, verge.
    • Dia 23. Comença el signe d’escorpí.
    • Dia 24. Sant Antoni Maria Claret, bisbe i fundador.
    • Dia 27. Sant Simó Cananeui i Judes Tadeu, apòstols.
    • Dia 29. Sant Narcís, bisbe.
    • Dia 30. Sant Marcel centurió.
    • Dia 31. Sant Quintí.


    Sant Galderic

    A través del blog Lo Carranquer, dels diables de Cervera, arribo a una informació molt detallada del portal Festes.org sobre sant Galderic i el procés de substitució del seu patronatge.

    Galderic va néixer entre l’any 820 i el 840 a la vila occitana de Vievila (Viéleville en francès, actualment rebatejada com a Saint-Gaudéric), al sud-oest de Carcassona, en el si d'una família pagesa. Va ingressar a l'orde de sant Benet i va defensar aferrissadament la pagesia de la pressió i el maltractament que rebia dels senyors feudals de l'època.

    Mort l'any 900, va ser canonitzat l'any 990. L'any 1015, tot just acabades les obres del monestir de Sant Martí del Canigó, el comte Guifré II de Cerdanya i Conflent hi fa portar les relíquies del sant. Des de llavors, els monjos en baixaven les relíquies a la plana quan hi havia sequera o epidèmies. Representat amb un manoll d'espigues de blat a una mà i una agullada a l'altra, primer la pagesia del Rosselló, i després de bona part del Principat, el va adoptar com a sant patró per tots els miracles que havia obrat en vida.

    Amb les desfetes de 1707 i 1714, la jerarquia eclesiàstica castellana va començar a dominar l'església catalana i va imposar-hi el seu punt de vista, entre els quals la reconducció del patronatge de sant Galderic cap a san Isidro Labrador.


    Dites del mes d’octubre

    Del refranyer temàtic que també mantinc a internet he fet una tria d’uns quants refranys referits al mes d’octubre. Un polsim:


    L’octubre és mes boleter i el refranyer així ho recorda:
    • El bolet i el moixernó, de l'octubre és el millor
    • El bolet neix a l'octubre però és fill de l'agost
    • L'octubre mullat, assolellat i fred fa sortir el bolet (les condicions perquè la temporada de bolets sigui bona)
    • Pluges fortes per l'agost, bolets per l'octubre
    • Pluja a darrers de setembre, per l'octubre bolets sembra
    • Quan a l'octubre plou, el rovelló es mou

      També és un mes que comencen els freds rigorosos:
      • El fred d'octubre fa créixer la llana
      • El fred d'octubre mata l'eruga
      • En arribar l'octubre, l'hivern i l'estiu s'esgarrapen
      • L'octubre fred mata el cuquet
      • L'octubre mai no és fred, amb borregó i foguet
      • Octubre, octubret, s'enduu la calor i ens porta el fred
      • Per l'octubre comença el fred
      • Per l'octubre el temps renega
      • Si l'octubre és fred, no tinguis animals al descobert
      • Si l'octubre fos molt fred, l'any que ve no hi haurà cuquet

        Alguns ben diversos i variats
        • A l'octubre, ametlles collides; i al novembre olives marcides
        • Bels de maig, belets d'octubre
        • Compra estores pel setembre, cera per l'octubre i llard pel novembre i aniràs bé sempre
        • De l'abril al setembre navega sense témer, de l'octubre al març no vagis a la mar
        • De l'aigua d'octubre i del sol de maig, en neix el blat
        • Dels fruits de l'octubre, ningú no en viu
        • Dues Mares de Déu l'octubre té: la del Pilar i la més lluïda que és la del Roser
        • El raïm a l'agost es cova, al setembre es talla i a l'octubre s'amortalla
        • L'octubre acabat, mosca i mosquit enterrat
        • L'octubre és arribat, la gavina vora el mar
        • L'octubre vinater, pare del bon gener (o graner)
        • L'octubre, molt suc i poc bruc
        • Octubre bromós, hivern ruïnós
        • Octubre finit, mor la mosca i el mosquit
        • Octubre finit, raïm collit
        • Octubre humit, la fruita ha podrit
        • Octubre tronat, hivern nevat
        • Octubre, octubrot, fuig de l'ombra i busca el foc
        • Per l'octubre el porc sota el roure
        • Per l'octubre podaràs, però l'alzina no tocaràs
        • Per l'octubre, cauen cabells i castanyes, i creixen banyes
        • Per l'octubre, del foc, ni gaire lluny ni gaire a prop
        • Per l'octubre, fuig de l’ombra i busca el sol
        • Per l'octubre, la magrana madura
        • Per l'octubre, moltes històries i males memòries
        • Per sant Lluc (18 d'octubre) mata es porc i tapa es cup
        • Pluges per l'agost, boires per l'octubre
        • Pluja d'octubre, ni una gota perdura
        • Quan a l'octubre es fa fosc, busca la vora del foc
        • Quan l'octubre creix, la fruita podreix
        • Quan l'octubre és a la fi, de Tots els Sants és el matí (ja som a l’1 de novembre)
        • Quan l'octubre és acabat, tots els ocells d'hivern ja són arribats
        • Quan l'octubre és arribat, a mar a caçar i a terra a pescar
        • Quan l'octubre és arribat, llaura la terra i llaura la mar
        • Quan l'octubre és arribat, sembra el sègol, l'ordi i el blat
        • Quan l'octubre és finit, mor la mosca i el mosquit
        • Quan l'octubre trona, neu dóna
        • Quan l'octubre va a la fi, els ocells d'hivern són aquí
        • Quan l'octubre va a la fi, tords i guatlles són aquí
        • Quan trona pel mes d'octubre, neu segura
        • Si a darrers d'octubre sembres ton blat, el segaràs més aviat
        • Si dos octubres un any tenia, la gent es moriria
        • Si l'octubre mai venia, al món llana no hi hauria
        • Si per l'octubre canta l'alosa en jorn bromós, no serà plujós
        • Si per l'octubre fa bon sol, pagès, enfonsa bé el solc
        • Tramuntana per sant Miquel, octubre sec i serè
        • Tronades a darrers d'octubre, any de neu
        • Trons d'octubre, any de diluvi
          Recordem la pregunta del programa anterior: «Reprenem el fil dels enigmes que havíem plantejat en programes anteriors. Aquest d’avui es titula “L’ascensor”. Un home viu al pis trenta-tres d’un gratacels. Cada dia, per anar a la feina, agafa l’ascensor i baixa fins a l’entrada. En canvi, al vespre, quan torna a casa, puja amb ascensor fins al setzè pis i fa la meitat del trajecte a peu. I això ho fa cada dia, excepte quan plou! Per quin motiu?»
          [Resposta: «L’home és tan baixet que encara que es posi de puntetes la mà només li arriba fins al setzè botó del quadre de comandaments. Per això li cal pujar els altres disset pisos a peu. Els dies de pluja, amb ajuda del paraigua, pot arribar al botó trenta-tres i pujar fins al seu pis sense haver de fer servir l’escala.]

          I ara fem la pregunta del programa d’avui: «Tornem a plantejar una etimologia paremiològica, perquè ens digueu quin és l’origen de la següent frase proverbial: Haver-hi roba estesa, que té el significat de demanar silenci o discreció quan, enmig d’una reunió o conversa, apareixen persones a les quals no els importa gens ni mica el que s’està comentant o bé que, per la seva condició o sensibilitat, es poden escandalitzar, com ara els nens.»