Programa 14 - Refranys sobre Sant Joan

(Escolteu el programa en directe)

«La nit de Sant Joan és nit d’alegria.
Estrellat de flors, l’estiu ens arriba.
De mans d’un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l’hivern es retira.

Si arribés l’amor mai més moriria.
Les flames del foc la nit tornen dia.
Si arribés l’amor, que dolç que seria.

La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l’any tant grinyoladissa,
comença a tancar-se, doneu-me xampany.
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Així comença la cançó «La nit de Sant Joan», de Jaume Sisa, de l’any 1981»

La festivitat de Sant Joan

Les festes de Sant Joan són les festes que tenen lloc pel solstici d’estiu (el 21 de juny) i especialment la nit del 23 al 24 de juny, la revetlla de Sant Joan. Sant Joan, la nit més curta de l’any. Quan parlàvem del cicle de l’allargament del dia ja vam desmentir aquesta dita. Però ja sabeu que el refranyer és la filosofia popular, que apunta a grans trets, però no cerca veritats absolutes.

Són festes de tradició ancestral relacionades amb el foc. Costums i pràctiques sorgits de les diverses solemnitats paganes en honor del Sol i els cultes vinculats al solstici d'estiu, caracteritzats per l'exaltació de la vida i l'amor.

Com destaquen al portal festes.org, que us recomano si mai voleu consultar res sobre festes i cultura popular, «La festa té una riquesa ritual i simbòlica que poques festes posseeixen: el foc, els misteris de la natura, el menjar, les cançons, les dites, el ball, les curacions i altres pràctiques configuren un dia de transformació de la realitat quotidiana, en què els elements que ens envolten prenen nous significats.»

Comença la temporada de festes majors, on es barreja la música festiva, amb el crepitar de les guspires de les fogueres, el terrabastall dels petards i la màgia de la natura. Diuen que les plantes collides durant la nit de Sant Joan tenen més poder curatiu que les collides la resta de l’any. Es quan els herbolaris i guaridors aprofiten per fer arreplega de plantes medicinals.

D’aquesta festa, destaquen les revetlles al Principat, les fogueres de Sant Joan d’Alacant, la festa de Sant Joan a Ciutadella ─amb l’exhibició de cavalls─, les falles d’Isil, les baixades de falles, la flama del Canigó o la coca, com a elements principals de la festa.

On podeu trobar més informació de la Festa? En paper, al Costumari català, d’Amades, sens dubte. A la xarxa, us recomano un parell de llocs que ja us sonaran d’altres vegades: el portal festes.org i el blog consueta.cat.

Refranyer català-castellà

Mentre Sant Jordi era una festa de tradició catalana, amb poca presència al refranyer castellà, no passa el mateix amb Sant Joan. M’ha sorprès trobar tants refranys equivalents entre el català i el castellà. Els podeu trobar al Refranyer català-castellà que ofereixo a Internet.

1. Agua de por san Juan quita vino y no da pan – Aigua de Sant Joan no dóna vi ni pa.
2. De San Juan a San Miguel (29 de setembre), ni pescado, ni vino, ni mujer – De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix.
3. El conejo, por San Juan, y la perdiz, por Navidad – El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal.
4. En la noche de San Juan, las enamoradas recogen de sus novios las enramadas – Per Sant Joan, les estimades troben les enramades.
5. Entre San Juan y San Pedro, esquila al perro – Esquila el gos per Sant Joan, si vols que passi un bon any.
6. Flor de olivera en abril, aceite para el candil; en mayo, aceite para el año; y en San Juan, aceite para entinajar – Flor d'olivera per Sant Joan, oli en gran.
7. Hasta San Juan, no te quites el gabán – Fins a Sant Joan, no et treguis un fil d'estam.
8. La sardina por abril, cógela por la cola y déjala ir; por mayo, ásala en el rescoldo; y por San Juan ya pringa el pan – La sardina, pel març, deixa-la anar; per l'abril, vés-la a buscar; pel maig i per Sant Joan, no tant.
9. Por bien o por mal, no te quites el sayo hasta San Juan – Fins a Sant Joan no et treguis el saial, si no vols que et vagi mal.
10. Por San Juan, el primer baño – Per Sant Joan, el primer bany.
11. Quien no come por San Juan, o es loco o no tiene pan – Qui no menja per Sant Joan, o és boig o no té pa.
12. Rencilla de por San Juan, paz para todo el año – Baralles per Sant Joan, pau per tot l'any.
13. San Juan acorta y el Niño alarga – Sant Joan l’escurça i el Nen Jesús l’allarga (del cicle de l’allargament del dia).
14. San Juan de los cuidados, cuando los mozos dejan a sus amos, y ellos toman nuevos criados – Sant Joan dels llogats, els mossos deixen els amos i els amos cerquen criats.
15. ¿San Juan y san Pedro? Adiós primavera – Per Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera.
16. Sanjuanada venida, primavera ida – Sant Joan arribat, la primavera ha passat.
17. Si a tu marido quieres bien, dale coles por San Andrés (30 de novembre); y si le quieres mal, dáselas por San Juan – Si al teu marit vols mal en gran, dóna-li cols per Sant Joan.
18. Si a tu marido quieres matar, dale caracoles en el mes de San Juan – Qui menja cargols per Sant Joan no arriba a Sant Pere.
19. Sin engaño, la noche de San Juan, es la más corta del año – La nit de Sant Joan, la més curta de l’any.

Dites sobre Sant Joan

Del Refranyer temàtic que també mantinc a Internet he fet una tria d’uns quants refranys referits a Sant Joan. Un polsim:

1. A Sant Joan, les garbes al camp; a Sant Pere, les garbes a les eres
2. A Sant Joan, vénen i van
3. Bany de Sant Joan, salut per tot l'any
4. Baralles per Sant Joan, pau per tot l'any
5. D'olives, una per Sant Joan i cent per Nadal
6. De Nadal a Sant Joan, mig any cabal
7. De Nadal i de Sant Joan, només n'hi ha un cada any
8. De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona ni peix ni mel
9. Diner per Nadal, pobresa per Sant Joan
10. El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal
11. El millor sant és Sant Joan
12. El que Sant Joan no té, ho manlleva a Sant Pere
13. El ral guanyat per Sant Joan, és ral i mig per Nadal, si hom sap guarda'l
14. El vent que bufa per Sant Joan, bufa la resta de l'any
15. Els focs de Sant Pere, se salten pel darrere, i els de Sant Joan, se salten pel davant
16. Els mossos es lloguen per Sant Joan i es lloguen per Tots Sants
17. Fins a Sant Joan i Sant Pere no dormis a l'era
18. Fins a Sant Joan no et treguis el saial, si no vols que et vagi mal
19. Fins a Sant Joan, no et treguis un fil d'estam
20. Fred per Nadal i calor per Sant Joan, salut per tot l'any
21. L'ordi, si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és madurat
22. La dona que al seu marit vulgui matar, que li doni cols per Sant Joan
23. La llaurada de Sant Joan per quatre femades val
24. La llaurada de Sant Joan, molts la saben i pocs la fan
25. Les olives per Sant Joan són com un gra de sal; per Sant Pere, com un gra de pebre
26. Llaura per Sant Joan, si vols menjar bon pa
27. Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca
28. Nit de Sant Joan, nit d'amoretes
29. No maduren totes per Sant Joan; sempre en queden per Sant Pere
30. Pel juny serà Sant Joan; per l'agost, Maria; pel gener, l'Epifania; i Sant Pere el juny; tant si es vol com si no es vol, Sant Jaume pel juliol
31. Per Nadal al jóc, per Sant Joan al foc
32. Per Pasqua granada, l'espiga daurada; per Sant Joan, segada, i per Sant Pere, a l'era
33. Per Sant Joan el primer bany
34. Per Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera
35. Per Sant Joan, creix l'arbre i creix l'infant
36. Per Sant Joan, el blat al camp; per Sant Pere, el blat a l'era
37. Per Sant Joan, mira les ametlles i les nous com estan
38. Per Sant Jordi vés a veure ton ordi; si per Sant Jordi és en canella, per Sant Joan és en gavella; si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és colltorçat
39. Qui encén foc per Sant Joan, no es crema en tot l'any
40. Qui es gronxa per Sant Joan, creix més d'un pam
41. Qui es pentina per Sant Joan, no té polls en tot l'any
42. Qui riu per Sant Joan, plora per Nadal
43. Qui s'alegra per Nadal, plora per Sant Joan
44. Sant Antoni es va enamorar d'un porc; Sant Joan, d'un be, i jo de vostè
45. Sant Joan, alegria de xics i grans
46. Sembraràs quan podràs, però fins Sant Joan no colliràs

El refranyer parla de diferents auguris segons Sant Joan escaigui en un dia o un altre de la setmana. Tret del dissabte, he trobat referències a tots els dies:

• Sant Joan en dilluns, ventura a munts
• Sant Joan en dimarts, mala ventura a grapats
• Sant Joan en dimecres, només dura un vespre
• Sant Joan en dijous, alegria del pagès i afany dels bous
• Sant Joan en dijous, les pedres es tornen ous
• Sant Joan en divendres, collita de cendres
• Sant Joan en diumenge, qui no compra pa no en menja

La pluja per aquesta diada tampoc és molt desitjada:

• Abans de Sant Joan, pluja beneïda; després de Sant Joan, pluja maleïda
• Aigua de (o per) Sant Joan, cap guany i molta fam
• Aigua de Sant Joan no dóna vi ni pa
• Aigua per Sant Joan, celler buit i molta fam
• L'aigua per Sant Joan, al pa i al vi causen dany
• La pluja de Sant Joan podreix la fruita al camp
• La pluja de Sant Joan s'emporta les avellanes i les glans
• Pluja per Sant Joan, lleva vi i no dóna pa
• Si per Sant Joan plou, quaranta dies plou
• Si per Sant Joan trona, les nous es corquen
• Val més bona pluja per Sant Joan que quatre gotes tot l'any

També ens retrobem amb unes quantes dites del cicle de l’allargament del dia: a partir de Sant Joan, el dia ja s’escurça visiblement.

• La nit de Sant Joan, la més curta de l'any
• Per Sant Joan es dia creix una passa de gegant
• Per Sant Joan, el dia més llarg de l'any
• Sant Joan escurça els dies i el Nadal els estira
• Sant Joan l'escurça i el Nen Jesús l'allarga
• Sant Joan l'escurça i Nadal l'allarga

I també trobem un seguit de frases fetes amb Sant Joan com a motiu:

• Arribar Sant Joan d'estopa (en llenguatge familiar es dóna el nom d'estopa a l'acte de pegar o apallissar algú. El refrany equival a dir que hi haurà algú que rebrà o que es pegarà a algú. Sant Joan de Déu se'l presenta amb unes borres o estopes de mà; segurament que el refrany té origen en la iconografia d'aquest sant).
• Comptar amb la «o» de Sant Joan (no tenir cap diner. No tenir res amb què comptar).
• Fer uns ulls com la «o» de Sant Joan (fer els ulls grossos. recorda la «o» majúscula del Sant Joan «ante portam latinam»).
• Fins que Sant Joan abaixi el dit (equivalent de «fins que les gallines pixin». Equival a mai. La iconografia popular ens el presenta sota la forma d'un infant cobert només amb una pell de moltó assenyalant amb un dit el cel. Com en les estampes i els gravats on figura el sant en aquesta actitud, mai la imatge no deixarà d'assenyalar el cel).
• No despullem Sant Joan per vestir Sant Pere (Equivalent: despullar un altar per vestir-ne un altre o desvestir un sant per vestir-ne un altre. Vol dir atendre una cosa desatenent-ne una altra).
• Pagant, Sant Pere canta i Sant Joan fa esclops (Equivalents: Pagant, sant Pere canta, Pagant, a Girona fan barrets o Pagant, al botxí fan roba. Vol dir que amb els diners s’aconsegueix qualsevol cosa).
• Prendre la santjoanada (Prendre un bany durant la revetlla).
• Valga'ns Sant Joan de les lletres grosses (exclamació ponderativa de to mig humorístic. Es refereix a Sant Joan Evangelista, que per ser patró del gremi d'estampers, aquests, en estampar calendaris i pronòstics, l'escrivien tot amb lletres majúscules, pel que es presentava als ulls populars com un sant diferent dels altres).

Com a curiositat, voldria fer esment d’unes antiparèmies que he trobat referides a aquesta diada:

• Qui menja cargols per Sant Joan no arriba a Sant Pere
• Qui menja cargols per Sant Joan, té diners tot l'any

Diem que són antiparèmies, perquè tenen sentits absolutament contraposats i contraris. Són aquelles dites que posen en dubte aquella parèmia tan amanida que fa: El refranyer mai és mentider. Perquè, és clar, de dues parèmies que es contradiuen, una ha de ser veritat, i l’altra mentida.

Recordem la pregunta del programa anterior: «L’expressió A perdiu per barba i peti qui peti, s’aplica, no tan sols a la gola, sinó també als qui volen fer una cosa malgrat tot i tots, conformant-se amb tots els perjudicis i dificultats que puguin sobrevenir. Però quin és l’origen d’aquesta dita proverbial?»

Resposta: «Encara que en sembla que la recull Amades, ho he trobat també explicat en un llibre de Nèstor Luján, el volum I del «Cuento de cuentos», on explica que els monjos del reial Monestir de Poblet van veure que entre ells hi havia molta mortaldat. Així, van fer cridar un físic de renom que en pogués determinar la causa. Mentre el físic estudiava el cas va poder veure que els monjos tenien una alimentació exagerada, en desacord amb el poc exercici que feien. Els va dir, llavors, que no mengessin tant i, sobretot, que deixessin de consumir perdius, ja que cada un se’n menjava almenys una cada dia. Aquest intent de dieta no va agradar als monjos, que van pensar que les abstencions, els seus contrincants, els monjos de Santes Creus, les podien interpretar com un signe d’estalvi o de pobresa. Es van reunir en capítol i van proclamar unànimement el seu lema: "A perdiu per barba, i peti qui peti".»

I ara fem la pregunta del programa d’avui: «Seguim amb la recerca de l’origen de les dites proverbials. Tots haureu sentit alguna vegada aquella dita proverbial que fa: “Dimarts, ni casat ni embarcat". Però en sabeu l’origen?»