Programa 1 - El cicle de l'allargament del dia: Per Santa Llúcia, un pas de puça

(Escolteu el programa en directe)

I avui, el primer tast. Som al desembre. Comença l’hivern i vénen unes festes ben assenyalades: Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, els Reis…

Avui em volia referir a un cicle de refranys molt profitós i recurrent que afecta especialment aquesta època de l’any: el cicle de l’allargament del dia.

Sempre hem sentit a dir que La nit de Sant Joan és la més curta de l’any.

Bé, de fet no és exacta aquesta dita, perquè la nit més curta és la del 21 de juny (Sant Lluís Gonzaga), que es correspon amb el solstici d’estiu. Ja sabem que El refranyer, de vegades, és mentider i s'ho fa venir bé perquè les seves ensenyances siguin més fàcils de recordar.

Els solsticis parteixen l’any en dos períodes de sis mesos i meteorològicament ho veiem amb les hores de sol. Així fins al solstici d’estiu, el dia es va allargant i les hores de sol van guanyant terreny a les hores de nit, just fins a la nit del solstici d’estiu, que llavors el procés s’inverteix i els dies es van escurçant enfront les nits que s’allarguen.

Prop dels solsticis (21 de juny i 21 de desembre) tenim dues festes ben assenyalades: Nadal i Sant Joan. Per això el refranyer, per simplificar, diu que Sant Joan és la nit més llarga de l’any i diu que la nit de Nadal és la més curta. Com deia, no és ben bé cert, però ja ens serveix per explicar les tendències del dia.

Doncs al voltant d’aquest fet observable hi ha una munió de refranys que configuren el que s’anomena el cicle de l’allargament del dia.

Coneixeu aquella dita que fa Per santa Llúcia, un pas de puça? Es refereix al fet, gairebé imperceptiblement, que a partir d’aquesta data es comença a allargar el dia amb uns minutets més de sol. Per això un salt de puça.

Doncs bé, amb una colla de refranys semblants, relacionats tots amb algun sant o santa entre mitjan desembre i mitjan març (per l’equinocci de primavera, vora Sant Josep, els dies i les nits s’igualen: tantes hores de nit com de dia) i una rima consonant o assonant per cloure la dita, tenim tot un cicle de refranys que ens donen notícia d’aquest allargar-se el dia.

Uns quants:

• Per Santa Llúcia, un pas de puça (13 de desembre)
• De Santa Caterina a Nadal, un pas de pardal. (25 de novembre – 25 de desembre)
• Per Nadal, un pas de pardal (o Per Nadal, el dia s'estira un pam o Per Nadal, creix el dia un pas de gall) (25 de desembre)
• Per Sant Esteve, un pas de llebre (26 de desembre)
• Per Sant Tomàs, el dia més curt de l'any (29 de desembre)
• Per Sant Silvestre, un pas de destre (31 de desembre). [Nota: El 'destre' és una mesura antiga, al voltant dels vint centímetres]
  
• Per Ninou (o Any Nou), un pas de bou (1 de gener)
• Pels Reis, un pas de vells (o un pas d'anyells) / Pels Reis, el dia creix, i ruc qui no ho coneix / Pels Reis ho noten els bous; i per Sant Sebastià, tot el bestiar (6 de gener: comença a fer-se notori que el dia creix)
• Per Sant Julià, un pas de ca (o cent passes de marrà) (7 de gener)
• Des de Sant Anton, una hora més de sol / Per Sant Anton, un pas de bou / Per Sant Antoni, un pas de dimoni /Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap (o s'allarga el dia mitja hora per cap) /Per Sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré ( o el sol al peu del carrer) / Per Sant Antoni de gener camina una hora més el traginer (o una hora més pel traginer) / Per Sant Antoni del porquet, a les cinc ja es veu solet (17 de gener)
• Per Sant Sebastià, un pas de marrà (o una passa de marrà, o cent passes de ca) / Per Sant Sebastià, mitja hora al matí, mitja hora a la tarda, el dia s'allarga / Per Sant Sebastià, una hora més de dia hi ha (o una hora s'allarga ja) (20 de gener)
• Per Santa Agnès, el dia s'allarga una hora més (o una hora més) (21 de gener)
• Per Sant Pau, una hora hi cau (25 de gener)
• Darrer dia de gener, una hora més ja té; qui la vulgui ben comptar hora i mitja hi trobarà (31 de gener)
• Per la Candelera, una hora entera (2 de febrer)
• Per Sant Blai, un pas de cavall (3 de febrer)
• Per Sant Maties, iguals són les nits que els dies / Per Sant Maties, fa tanta nit com dia / Per Sant Maties el sol ja entra per les ombries, i d'aquí a tres setmanes, per les ombries i les solanes (24 de febrer)
• Per Sant Macià, una passa de ca (25 de febrer)
• Per Sant Benet, el sol toca per les parets (21 de març)
• Per Sant Urbà, un pas de gavilà (finals de maig)
• Del juny endavant el dia es va escurçant / Del juny enllà, el dia comença a baixar / Del juny enllà, el dia es comença a escurçar / Juny acabat, dia escurçat
  
• Sant Joan l'escurça i Nadal (o el Nen Jesús) l'allarga / Sant Joan escurça els dies i el Nadal els estira (24 de juny – 25 de desembre)
• La nit de Sant Joan, la més curta de l’any / Sant Joan és la [nit] més curta de l’any / Per Sant Joan es dia creix una passa de gegant / Per Sant Joan, el dia més llarg de l'any (24 de juny)
• Per Sant Pere, una passa enrere (28 de juny)

Josep Pons i Lluc, al Refranyer menorquí, recull una cantarella que vol agrupar part de la cadena:

Per Nadal, es dia creix una passa de pardal

per sant Esteve, una passa de cega;

per any nou, una passa de bou;

i per sant Antoni, una passa de dimoni.

En sabeu algun altre? Feu-nos-el arribar al programa i el comentarem la setmana que ve.

I per cert… la pregunta del programa d'avui. Algú em sabria respondre:

«si Santa Llúcia, que és el 13 de desembre, per tant abans dels solstici d’hivern, teòricament encara s’estan escurçant els dies, perquè anem de Sant Joan a Nadal, per què diu la dita que el dia creix un pas de puça?»

Ho resoldrem al pròxim programa... si els comentaris no s'avancen.