Programa 24 - Refranys sobre Sant Martí

(Escolteu el programa en directe)

«Sant Martí és dels sants amb més devots del santoral. Dels pocs sants no martiritzats. Escau l'11 de novembre i diu la tradició que representa un asuaujament de temperatures dins el rigor tardoral, ja camí de l'hivern. Aquests dies de bonança són coneguts com l'estiuet de Sant Martí. Un sant que també dóna nom a l'arc iris, aquest arc de set colors que apareix quan coincideixen la llum del sol i la pluja. Novembre, mes de bolets, del tast del vi novell i de la matança del porc. Què més podem demanar en aquesta època rònega i rúfola?»

Refranyer català-castellà

Seguim aportant el nostre granet de sorra a la normalització de les expressions paremiològiques en català. Aquell refrany que no sabeu com es diu en català i que només us ve a la memòria en la seva equivalència castellana... ho trobaràs al Refranyer català-castellà. Uns quants sobre Sant Martí:

1. A cada cerdo le llega su san Martín - A cada porc li arriba el seu Sant Martí
2. Arco a la matina, apareja la gabardina - Arc de Sant Martí al matí, pren capot i segueix ton camí (Un altre pronòstic sobre l'arc de sant Martí al capvespre, diu «Arc de Sant Martí al capvespre, l'endemà festa». Aquest pronostica bon temps. Així, surti al matí o al vespre, indicarà mal temps o bon temps, respectivament, com recull aquest altre refrany: «Arc de sant Martí, al matí fa ploure i al vespre fa aclarir»)
3. Por San Agustín, ni merienda ni dormir- Per Sant Agustí (o Sant Martí), ni berenada ni dormir (s'escurcen les hores de sol i s'ajunta el dinar amb el sopar, que s'avança, estalviant-se tot sovint, el berenar)

L’estiuet de sant Martí

Tot just encetàvem el programa parlant de l'estiuet de sant Martí.

Us reprodueixo un article molt ben documentat del blog La Devocioteca, que haureu d'afegir als llocs de consulta preferits per anar a cercar informacions sobre cultura popular. Diu així:

«La tradició indica que al voltant de la data de l’11 de novembre de cada any –diada de sant Martí- esdevé un període de bon temps; o, almenys, es percep una major bonança climatològica respecte els dies precedents i, sobretot, dels que el segueixen. És l’anomenat estiuet de sant Martí.

[...] Sant Martí, a qui s’associa l’estiuet, va ser bisbe de la ciutat francesa de Tours i es tracta del primer sant no màrtir venerat. Abans d’ocupar aquest càrrec havia estat soldat romà, nascut a Panònia (Hongria) a principi del segle IV.

Segons la llegenda, la humanitat deu aquest temps de bonança, entre les inclemències meteorològiques de la tardor, al gest que va fer sant Martí com a mostra de la seva caritat.»

Joan Amades dóna dues versions del relat. La primera fa referència a una suposada estada del Sant a una masia de Catalunya, prop de Barcelona, on es va hostatjar per a passar les primeres fredorades; després de sentir les queixes del pagès sobre la mortaldat de plançons i planter que produïa el fred primerenc i com agraïment a l’hospitalitat rebuda, va endolcir el temps per ajudar a fer créixer i enfortir la plantació.

La més estesa, però, és la que presenta sant Martí quan era militar i que parteix de la Llegenda Àuria. En aquesta obra de Iacopo da Varazze s’explica que “un dia d’hivern, quan Martí estava a Amiens, al costat de les portes de la ciutat, va veure un home gairebé nu demanant almoina. Va veure com cap dels que passaven per allà li feia cas i va deduir que Déu l’havia reservat per a ell, de manera que tingués l’oportunitat d’exercir la caritat; un cop va deduir aquesta idea, sense dubtar-ho ni un moment, immediatament, va desembeinar la seva l'espasa i va dividir la seva capa en dues meitats, una de les quals va lliurar al necessitat i amb l’altre es va tapar ell mateix. Aquella mateixa nit se li va aparèixer Crist amb la mitja capa que havia donat al pobre i va sentir com Nostre Senyor deia als àngels que l’envoltaven que aquella capa li havia donat Martí”.

D’aquest relat en va sorgir la llegenda, recollida pel mateix Amades i situada a Catalunya, que esmenta “un dia de fred rigorós, sant Martí passava a cavall per un bosc espès, situat en el terme de l’avui barri barceloní de Sant Martí, i trobà a un recó del camí un pobret que tremolava de fred i que cuidava morir-se. El sant, ferit de compassió, s’arrencà l’espasa, va partir pel mig la seva capa i va donar-ne la meitat al pobre perquè pogués abrigar-se i combatre el fred. Aquell pobre era el diable, que volia fer perdre al sant, i precisament se li va presentar per induir-lo a partir la capa per tal que així, mancat de la meitat d’abric, es morís de fred; però Nostre Senyor, que vetllava pel sant, al moment féu apaivagar i endolcir la temperatura, és a dir, la féu prou suportable per a poder anar sense abric, i així salvà el sant”. El folklorista també indica que “una variant de la tradició diu que el pobre era Nostre Senyor, que, desitjós de mesurar el grau de caritat del sant, se li presentà en forma de pobre, per veure què faria”.»

Variants i versions per a tots els gustos, com veieu, però amb el mateix personatge com a protagonista i amb el mateix fet com a resultat: un estiuet a les portes de l'hivern.


Refranyer temàtic

Alguns refranys sobre sant Martí, l’estiuet, l’arc, el tast del vi novell i la matança del porc. Us en faig un polsim:

Trobem una nova referència al cicle de l'allargament del dia referit a aquesta diada:

1. A Sant Martí, iguals el dia i la nit.

Sobre l'arc de Sant Martí, hi ha una llegenda que n'explica l'origen: «Es diu que sant Martí un dia es va trobar un pobre home tremolant de fred. El sant se'n va apiadar i li va donar un tros de la seva capa. En aquell moment va aparèixer un arc de colors al cel, es va aturar la intensa nevada que estava caient i va pujar força la temperatura. Vet aquí el primer Estiuet de Sant Martí i també el naixement de l'arc de Sant Martí.»


Són curioses les prediccions de pluja que els refranys expressen amb relació a l'arc de Sant Martí.

1. Arc de Sant Martí a la matinada, ton capot prepara
2. Arc de Sant Martí a la matinada, treu els bous de l'arada
3. Arc de Sant Martí a la prima, tapa't mariner, amb la caputxina
4. Arc de Sant Martí a la tarda, la pluja ja és passada
5. Arc de Sant Martí a la vesprada, pluja a la matinada
6. Arc de Sant Martí a migdia, pluja tot lo dia
7. Arc de Sant Martí a ponent assenyala bon temps
8. Arc de Sant Martí a ponent, amarra la barca i vine-te'n
9. Arc de Sant Martí al matí, aigua a desdir
10. Arc de Sant Martí al matí, aigua a la tarda
11. Arc de Sant Martí al matí, la pluja és aquí, arc de Sant Martí a la tarda, la pluja és passada
12. Arc de Sant Martí al matí, la pluja ja és aquí
13. Arc de Sant Martí al matí, pluja sense fi
14. Arc de Sant Martí al tardí, bon dia l'endemà al matí
15. Arc de Sant Martí al vespre, la pluja ja està llesta
16. Arc de Sant Martí al vespre, para-li la testa; arc de Sant Martí al matí, para-li el bací
17. Arc de Sant Martí atura el diluvi
18. Arc de Sant Martí cap al tard, bon temps assegurat
19. Arc de Sant Martí doblat, bon temps assegurat
20. Arc de Sant Martí o fa ploure o fa aclarir (o espargir)
21. Arc de Sant Martí, es matí fa ploure i es capvespre fa aclarir
22. L'arc de Sant Martí a llevant bon temps a l'instant; l'arc de Sant Martí a ponent, amaga la gent
23. L'arc de Sant Martí a migdia, pluja tot el dia
24. L'arc de Sant Martí al camp el temps d'avui farà demà
25. L'arc de Sant Martí al matí diu al bover: -Vés a dormir
26. L'arc de Sant Martí al matí no fa córrer el molí
27. L'arc de Sant Martí al matí, aigua a desdir
28. L'arc de Sant Martí al matí, aigua a la tarda
29. L'arc de Sant Martí al matí, aixeca't el caputxí
30. L'arc de Sant Martí al matí, la pluja és ací
31. L'arc de Sant Martí al matí, para-li el bací
32. L'arc de Sant Martí al matí, pluja al vespertí
33. L'arc de Sant Martí al matí, pluja sense fi, i de vespre, bon temps espera
34. L'arc de Sant Martí al migdia, pluja tot el dia
35. L'arc de Sant Martí al vespre alegra el mestre
36. L'arc de Sant Martí al vespre, fa ploure o fa aclarir
37. L'arc de Sant Martí al vespre, la pluja està llesta
38. L'arc de Sant Martí al vespre, obre la finestra
39. L'arc de Sant Martí al vespre, para-lila testa
40. L'arc de Sant Martí al vespre, pluja al matí
41. L'arc de Sant Martí de la matinada treu el bover de la llaurada
42. L'arc de Sant Martí fa ploure o fa aclarir
43. L'arc de Sant Martí pel matí, pluja ací; per la vesprada, pluja passada
44. L'arc de Sant Martí, fa ploure o fa aclarir
45. L'arc de Sant Martí, val més veure'l al vespre que al matí
46. Passar per davall un arc de Sant Martí és tan bo de fer com un home tornar dona
47. Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, el pastor se'n pot anar a dormir; però quan surt al tardí, cap a pastorí
48. Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, fins a la vesprada farà alguna ruixada
49. Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, la pluja pel camí

També hi ha moltes referències en el refranyer a l'estiuet de Sant Martí.

Emili Casademont ens conta dues possibles explicacions d'aquest estiuet de Sant Martí:

La diada de Sant Martí és plena de refranys (la majoria, cal reconèixer-ho, molt encertats), alguns dels quals es refereixen a l'anomenat «estiuet de Sant Martí», com aquest que ens diu que «com més fort és l'estiuet, | guarda't més del fred».

S´explica de dues maneres l'origen d'aquest famós estiuet. Una d'elles té com a protagonista principal la capa del sant. I és ben coneguda. Però començaré per l'altra. Segons diuen, sant Martí, quan era soldat de cavall, vingué a Catalunya una tardorada molt crua i gelada, i s'allotjà en una casa de pagès dels afores de Barcelona. L'amo d'aquella casa li exposà que, a causa de les fredorades primerenques que mataven els esplets, es perdien les collites, cosa que motivava que el món patís fam i misèria. El sant l'escoltà i li digué que faria tots els possibles perquè, pels volts de l'11 de novembre, la temperatura s'endolcís una mica. I aquest temps de bonança que, després dels primers freds sempre sol fer, és el que, com cal suposar, nosaltres en diem l'«estiuet de Sant Martí». I cal afegir que hi ha quelcom que reforça aquesta història. O sigui, l'existència de l'església parroquial de Sant Martí de Provençals, la qual s'assegura que s'aixecà allà on hi hagué la casa d'aquell pagès, església que donà nom, per altra banda, al municipi de Sant Martí de Provençals, des de fa anys annexionat a la Ciutat Comtal.

L'altra manera com s'explica l'origen de l'«estiuet de Sant Martí» fa referència al fet que, en un dia de fred rigorós, el sant passava a cavall per un bosc espès, situat també al terme de Sant Martí de Provençals, i hi trobà un pobret que estava mig gelat i a punt de finar. Aleshores, sant Martí, compadit de la situació d'aquell home, amb la seva espasa partí pel mig la capa que duia i li'n donà la meitat, perquè pogués abrigar-se. Segons diuen, però, el pobret que es moria de fred era el diable, que volia que el sant, en mancar-li mitja capa, agafés una fenomenal pulmonia doble i se n'anés a l'altre barri. Però Déu Nostre Senyor, que vetllava per ell, féu que la temperatura s'endolcís, fins al punt que ja no calia portar capa o abric.

1. Abans de Sant Martí, pa i vi; després de l'estiuet, fam i fred
2. Com més fort és l'estiuet, guarda't més del fred
3. De l'estiuet de Sant Martí, a l'hivernet de Sant Mamet, mig any complet
4. De l'hivernet de Sant Mamet a l'estiuet de Sant Martí, mig any curt hi comptí
5. L'estiuet de Sant Martí dura tres jorns i un dematí
6. L'estiuet de Sant Martí durarà fins a la fi
7. L'estiuet de Sant Martí els ocellets fa venir
8. L'estiuet de Sant martí els ocells fa venir. Com més fort és l'estiuet, guarda't més del fred
9. L'estiuet de Sant Martí revifa els vells
10. L'estiuet de Sant Martí, tots els ocells fa venir

També són constants les referències al tast del vi novell i a la matança del porc.

1. A cada porc li arriba el seu Sant Martí
2. A Sant Martí, mata el porc i enceta el vi
3. De la vinya plantada per Sant Martí, en surt el millor vi
4. Després de Sant Martí, castanyes i novell vi
5. Després de Sant Martí, deixa l'aigua i beu el vi
6. Fins a Sant Martí tothom qui vol beu vi; de Sant Martí enllà en beu qui n'ha
7. Mata el garrí per Sant Martí
8. Per Sant Martí beu del bon vi i deixa l'aigua per al molí
9. Per Sant Martí destapa el vi, i per Nadal comença a tasta'l
10. Per Sant Martí es beu el bon vi
11. Per Sant Martí mata el garrí, i per Nadal tant si està magre com si està gras
12. Per Sant Martí mata ton porc, posa les olives al topí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí
13. Per Sant Martí tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany
14. Per Sant Martí, aixeca la bota i tasta el vi
15. Per Sant Martí, aspira ton vi
16. Per Sant Martí, beu del bon vi i deixa l'aigua pel molí
17. Per Sant Martí, bótes a reomplir
18. Per Sant Martí, castanyes i novell vi
19. Per Sant Martí, destapa, tasta i tapa el vi
20. Per Sant Martí, el porc para de grunyir
21. Per Sant Martí, enceta la bóta del vi
22. Per Sant Martí, la bona vella tasta el vi
23. Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi
24. Per Sant Martí, tapa les bótes i tasta ton vi
25. Per Sant Martí, tapa ton vi
26. Per Sant Martí, tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany
27. Per Sant Martí, tasta la figa i tapa ton vi
28. Per Sant Martí, tapa les bótes i tasta ton vi
29. Per Sant Martí, tapa ton vi
30. Per Sant Martí, tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany
31. Per Sant Martí, tasta la figa i tapa ton vi
32. Per Sant Martí, tapa les bótes i tasta ton vi
33. Per Sant Martí, tapa ton vi
34. Per Sant Martí, tasta la figa i tapa ton vi
35. Vi de Sant Martí és el millor vi

I acabarem amb encara una colla de refranys dedicats a aquest sant, d'índole ben diversa

1. A Sant Martí, sort que el senyor rector sabia de lletra
2. Aigua de Sant Martí al migdia, pluja tot el dia
3. All, per què no ets fi? Perquè no em van sembrar per Sant Martí
4. Blat de Sant Martí, blat mesquí
5. Cera per Santa Teresa, porc i llard per Sant Martí i gallines per Nadal
6. De Sant Martí a Sant Andreu, setmanes tres; de Sant Andreu a Nadal, gairebé un mes
7. De Tots Sants a Sant Martí, onze dies hi comptí, i de Sant Martí a Nadal un mes i mig cabal
8. De Tots Sants a Sant Martí, onze dies i un matí
9. De Tots Sants a Sant Martí, sembra, si vols collir
10. El vent que bufa per Sant Martí, bufa fins a la fi
11. Fer com el cavall de Sant Martí, que va viure fins que va morir
12. L'ocell que no és aquí per Sant Martí, s'ha quedat pel camí
13. L'olivera plantada per Sant Martí és la que fa l'oli més fi
14. Pel novembre festes grans: Sant Martí i Tots Sants
15. Per Sant Martí el fred és al camí
16. Per Sant Martí el fred ja és aquí
17. Per Sant Martí la neu al pi
18. Per Sant Martí la neu al pi i del pi al prat tot nevat
19. Per Sant Martí la neu ja és al pi, si no a la tarda, hi és al matí
20. Per Sant Martí la pinya cau del pi
21. Per Sant Martí l'hivern va de camí; si el voleu deturar, per Sant Climent arribarà, i, per molt que el detureu, per Sant Andreu el tindreu
22. Per Sant Martí ni berenada ni dormir
23. Per Sant Martí ni ferra el ferrer ni mol el molí
24. Per Sant Martí no encenguis forn ni encenguis molí
25. Per Sant Martí no va mola ni molí
26. Per Sant Martí se'n va el teuladí
27. Per Sant Martí, afanya't a collir
28. Per Sant Martí, agafa la canya i a pescar s'ha dit
29. Per Sant Martí, el dia és coquí
30. Per Sant Martí, el fred ja és aquí
31. Per Sant Martí, la fadrina besa al fadrí, i per Santa Caterina el fadrí besa a la fadrina
32. Per Sant Martí, la fulla cau del pi
33. Per Sant Martí, la llebre al costat del camí
34. Per Sant Martí, la neu a dalt del pi
35. Per Sant Martí, la neu al pi; per Sant Andreu la neu al peu, i per Nadal fins dalt del fumeral
36. Per Sant Martí, la neu al pi; si no és al vespre, al matí
37. Per Sant Martí, la pinya cau del pi
38. Per Sant Martí, l'hivern va de camí, i si va retardat, per Sant Andreu ja ha arribat
39. Per Sant Martí, l'oliva al topí, barra el teu vi i convida ton veí
40. Per Sant Martí, ni berenada ni dormir
41. Per Sant Martí, ni faves ni lli
42. Per Sant Martí, ni ferra el ferrer ni mol el molí
43. Per Sant Martí, s'abriga el ric i el mesquí
44. Per Sant Martí, sembra cada dia un picotí
45. Per Sant Martí, se'n va el teuladí
46. Per Sant Martí, tira el blat al camp
47. Per Sant Martí, ton most és bon vi
48. Per Sant Martí, tots els ocells ja són aquí
49. Per Sant Martí, ve la guatlla i el tití
50. Per Sant Martí, xarambec i volantí
51. Per Sant Simó, es sembra de ronyó; per Sant Martí, es sembra de mesquí
52. Per Tots Sants el fred és al camp, per Sant Martí és al camí, per Santa Caterina és dintre la cuina
53. Pluja per Sant Martí, no deixa ni col ni lli
54. Portar Sant Martí al damunt
55. Sant Joan i Sant Martí, guardeu-me de verí
56. Sant Martí escampa la farina
57. Sant Martí i Sant Menna, dos soldats amb una pena
58. Sant Martí va ésser lladre i després va fer de sastre
59. Sant Martí, la flor del pi
60. Per Sant Martí, tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany
61. Si vols all coent, sembra'l a l'advent; si el vols bo i fi, sembra'l per Sant Martí
62. Si vols casa sense fi, talla la fusta per Sant Martí
63. Si vols l'all ben coent, planta'l per l'Advent; si el vols ben fi, planta'l per Sant Martí; però si el vols verdader, fes-lo pel gener
64. Tronades per Sant Martí, collites a desdir
65. Una candela a Sant Martí i una altra al diable

Recordem la pregunta del programa anterior: «Tornem a plantejar una etimologia paremiològica, perquè ens digueu quin és l’origen de la següent frase proverbial: Buscar-li tres peus al gat, que es diu dels qui proven la paciència d’una persona amb risc d’irritar-la i s’aplica impròpiament a les persones que tracten de provar allò que és impossible amb mentides.»

[Resposta«Buscar-li tres peus al gat és una dita “corrompuda”, perquè la dita veritable és buscar cinc peus al gat, més pròpia, segons Correas, perquè trobar tres peus a qui en té quatre és cosa fàcil i res especial, mentre que trobar-ne cinc és impossible. A més, a aquesta frase original s’hi afegia no, que són cinc amb la cua. Antigament aquesta expressió s’emprava per al·ludir al xai i no pas al gat: No busquis cinc peus al xai, ja que és ben sabut que només en té quatre.»].

I ara fem la pregunta del programa d’avui: «Seguim preguntant-vos dites i frases fetes formades amb un verb concret. Així, mentre en castellà diem Dar un beso, en català, els petons es fan: Fem un petó. Vull que em digueu, aquesta setmana, frases fetes amb els verbs 'Donar' i 'Fer' en català, i veurem quines són correctes i quines són influència castellana.»

Programa 23 - Refranys del novembre

(Escolteu el programa en directe)

«Novembre és l'onzè mes del calendari gregorià, però el nom li ve d'haver estat el novè mes del calendari romà. Un mes que comença amb Tots Sants i que surt amb Sant Andreu, deixant de camí, entremig, a sant Martí, sant Albert el Gran, santa Isabel d'Hongria, santa Cecília i sant Andreu, apòstol. Bolets, most i cansalada: camí de l'hivern cal fer arreplega de menjar per als mesos de fred. A primers de novembre, el teu foc ja el pots encendre: cal començar a fer tirar la llar de foc, que era lloc de recolliment compartit i d'explicar històries a la mainada...»

Endevinalles

Mireu quines endevinalles tan treballades que tenim per aquest mes:

Quan cauen les fulles seques
i els arbres s'han despullat
i el sol va perdent la força
que a l'estiu ens ha cremat,
arribo jo, reposada,
allà cap al tard d'or plena.
No saps dir-me com em dic?
Doncs jo t'ho acabo de dir.

(La tardor)

Tres vestits m'has de llevar
abans d'arribar-me a la pell:
el primer punxant-te els dits;
el segon foc encenent,
i el tercer que és la camisa,
amb un punt me l'hauràs tret.
Ben calentona t'agrado,
i per fer-te passar el fred
a les brases em condemnes
per satisfer un gust teu.

(La castanya)

Una capseta negra
que s'obre i no es plega.
(també la castanya)

Tres endevinalles de les moltes que podríem trobar referides al novembre, la tardor i tot allò que envolta aquesta època.

Refranyer català-castellà

Seguim amb algunes equivalències de refranys. Com sempre, he anat al Refranyer català castellà per veure quines trobem entre refranys del novembre. Poca cosa, però alguns n'hi ha:

1. A primeros de noviembre, tu fuego enciende - A primers de novembre, el teu foc ja el pots encendre.
2. En mediando noviembre, si no has sembrado no siembres - Pel novembre, qui no ha sembrat que sembri (Aquestes dites agrícoles i de les feines del camp, evidentment, no són vàlides per a tot arreu. Segons les condicions climàtiques dels llocs, hi ha algunes feines que s'avancen o s'endarrereixen sensiblement).
3. Si en noviembre oyes que truena, la cosecha siguiente será buena - Si al novembre sents que trona, la propera collita serà bona.
4. Treinta días trae noviembre, con abril, junio y septiembre, veintiocho trae uno, que es febrerillo loco, y los otros treinta y uno - Trenta dies té el setembre, l'abril, el novembre i el juny, vint-i-vuit el febrer i els altres trenta-un (dicteri per saber el nombre de dies que té cada mes).

Santoral del mes de novembre


Mes consagrat a les ànimes del Purgatori

• Dia 1. Tots Sants. Festa de la Castanyada.
• Dia 2. Commemoració dels fidels difunts.
• Dia 3. Sant Ermengol, bisbe, sant Martí de Porres, dominicà i santa Sílvia, mare.
• Dia 4. Sant Carles Borromeu, cardenal i arquebisbe i sant Fèlix de Valois, prevere i fundador.
• Dia 5. Sants Zacaries i Elisabet, pares de Sant Joan Baptista.
• Dia 6. Sant Sever, bisbe de Barcelona i màrtir.
• Dia 7. Sant Ernest, bisbe.
• Dia 9. Festa del Sant Crist de Balaguer.
• Dia 10. Sant Lleó I, el Gran, papa i doctor de l'església.
• Dia 11. Sant Martí de Tours, bisbe.
• Dia 12. Sant Nil, abat.
• Dia 13. Sant Estanislau de Kostka, jesuïta i sant Dídac, franciscà. S'escau la lluna plena a les 6 h 17 m.
• Dia 15. Sant Albert el Gran, bisbe i doctor de l'església i sant Eugeni, bisbe i màrtir.
• Dia 16. Santa Margarida d'Escòcia, reina.
• Dia 17. Santa Isabel d'Hongria, princesa i vídua i santa Victòria, màrtir.
• Dia 18. Sant Aureli, màrtir i sant Ot (Odó), abat.
• Dia 21. La Presentació de la Mare de Déu al Temple. Comença el signe de sagitari.
• Dia 22. Santa Cecília, verge i màrtir.
• Dia 23. Solemnitat de Jesucrist rei i sant Climent I, papa i màrtir.
• Dia 25. Santa Caterina, verge i màrtir.
• Dia 27. Mare de Déu de la Medalla Miraculosa i Beat Ramon Llull, màrtir.
• Dia 29. Sant Sadurní, bisbe i màrtir i santa Il·luminada, verge.
• Dia 30. Sant Andreu, apòstol.

Dites del mes de novembre

Del Refranyer temàtic que també mantinc a internet, he fet una tria d’uns quants refranys referits al mes de novembre. Un polsim:

Ens tornem a trobar amb una antiparèmia, referida a la sembra durant aquest mes:

1. Pel novembre, qui no ha sembrat, que sembri
2. Qui pel novembre no ha sembrat, que no sembri que ja és tard

El refranyer també destaca les festes més assenyalades:

1. Del novembre, Tots Sants és el primer i Sant Andreu el darrer (31 de novembre)
2. El novembre i els difunts, marxen tots junts (en referència a la festivitat de Tots Sants)
3. Pel novembre festes grans: Sant Martí i Tots Sants
4. Tots Sants el primer i sant Andreu en el darrer

També parla de les relacions d'aquest mes amb d'altres o de les implicacions que té el temps que fa durant aquest mes:

1. A l'octubre, ametlles collides; i al novembre olives marcides
   
2. Novembre i febrer són marit i muller
3. Novembre i gener tenen el mateix temper
4. Novembre, març i febrer, s'avenen d'allò més bé
5. Novembre assolellat i abril plujós, estiu abundós
6. Novembre calent, maig gelat

I un reguitzell de refranys ben diversos referits a altres aspectes d'aquest mes tardoral.

1. A primers de novembre, el teu foc ja el pots encendre
2. Al novembre, cava i sembra
3. De novembre enllà, agafa la manta i no la deixis de la mà
4. El novembre el mes millor; tant de bo n'hi haguessin dos
5. El novembre està entre l'estiu i l'hivern
6. El novembre, vi per vendre
7. L'olivera, que és arbre de pinyol, pel novembre s'enterra i pel maig surt al sol
8. Malaltia de novembre no té cura i paga amb la sepultura
9. Novembre acabat, hivern començat
10. Novembre enllà, agafa la manta i no la deixis anar
11. Novembre finat, tot guardat a casa o enterrat
12. Novembre humit, et faràs ric
13. Novembre tronat, mal pel pastor i pitjor pel ramat
14. Novembre, mes de castanyes, nous, olives i patates
15. Pel novembre es cull el nap que pel juliol s'ha sembrat
16. Pel novembre, bona sembra
17. Pel novembre, bones torrades, castanyes i bunyolades
18. Pel novembre, les faves sembra; si no ho pots fer, no tindràs faver
19. Pel novembre, sembra acabada, bunyolada menjada i fins a un altra anyada
20. Pel novembre, vi per vendre
21. Pluges de novembre, omplen els barrals i curen tots els mals
22. Qui pel novembre no té llenya seca, ja cal que es prepari l'esquena
23. Raïms de novembre, ni els garrins els volen
24. Sembrar pel novembre i llaurar pel desembre
25. Si al novembre trona, la collita és bona
26. Sol pel novembre i abril plujós, estiu calorós
27. Trenta dies té el setembre, l'abril, el novembre i el juny, vint-i-vuit el febrer i els altres trenta-un

Novetats paremiològiques


El mes passat aprofitava per presentar-vos algunes novetats paremiològiques en forma de llibre o a Internet. Aquest mes us parlaré d'un projecte de la Universitat de Barcelona sobre refranys meteorològics.


BADARE és l'anagrama de Base de dades sobre refranys del calendari i meteorològics en la Romània. Ho trobareu a l'adreça http://stel.ub.edu/badare/, però si no recordeu la URL, posant "Badare" en qualsevol cercador, apareix en els primers resultats, perquè és una paraula inventada.

Al capdavant de BADARE hi ha José Enrique Gargallo, que fou professor meu a Filologia Romànica al primer curs a la Universitat, allà pel 1980 i tants. I ja ens sabia transmetre la seva dèria pels refranys, fent comparatisme amb totes les llengües romàniques possibles, de les quals en dominava un grapat amb prou solvència i soltesa.

Doncs aquest projecte pretén arreplegar en una base de dades tots els refranys del calendari, els referits a fenòmens meteorològics, que amb una ullada ràpida, es pot veure que comparteixen moltes llengües romàniques i per tant hem d'entendre que provenen d'un fons llatí anterior comú en un gran nombre de casos.

L'obra és el fruit de feina de quatre anys, ara prorrogat per tres anys més i la base de dades és d'accés obert. Hi trobem curosament referenciades les parèmies extretes d'obres paremiològiques del darrer segle i mig.

Recordem la pregunta del programa anterior: «Vinga, aquesta setmana, sense que serveixi de precedent, també tindreu deures, però no serà pas resoldre cap enigma, ni acabar un refrany, ni donar l’explicació o l’origen d’una parèmia. Aquesta setmana us vull demanar que em feu arribar, amb tots els detalls i explicacions que us plaguin i que recordeu, refranys que comencin amb la clàusula “Val més” o “Més val”, tant se val. Vinga uns exemples: “Val més ser cap d’arengada que cua de pagell” o “Val més boig conegut que savi per conèixer” o “Val més caure en gràcia que ser graciós”. Vinga, la setmana que ve us els explico, us en dic algun més i resumeixo les aportacions dels oients.»

[Resposta:
- Val més ser cap d’arengada que cua de pagell vol dir que és millor tenir una posició alta en un nivell baix que no pas una posició baixa en un nivell alt.
- Val més caure en gràcia que ser graciós es diu quan ha existit favoritisme i no mitjan en la consecució de les coses
- Val més boig conegut que savi per conèixer vol dir que qui mira prim corre el perill de quedar-se sense res
Una lectora assídua d'aquest programa, la Maria Mercè, de Sabadell, ens n'ha fet arribar unes quantes també:
- Val més riure que plorar
- Val més sol que mal acompanyat
- Més val una imatge que mil paraules.
Gràcies, M. Mercè per la teva col·laboració!
No cal dir que hi ha centenars de refranys amb aquesta estructura formal dissociativa.]

I ara fem la pregunta del programa d’avui: «Tornem a plantejar una etimologia paremiològica, perquè ens digueu quin és l’origen de la següent frase proverbial: Buscar-li tres peus al gat, que es diu dels qui proven la paciència d’una persona amb risc d’irritar-la i s’aplica impròpiament a les persones que tracten de provar allò que és impossible amb mentides.»

Programa 22 - Refranys de la tardor

(Escolteu el programa en directe)

«Metafòricament els poetes han jugat tot sovint amb la imatge de la tardor com l’ocàs d’una vida. Símbol de vellesa i senectud per la caiguda de les fulles dels arbres. Pas silenciós de l’esclat de colors de la primavera a la paleta gradada de marrons i ocres de la natura adormida. És el final de la verema, de les feines feixugues del camp... i la matança del porc.

La terra descansa. És l’avantsala de l’hivern. Però heu vist un paisatge més impactant que les catifes de fulles amb aquells mil tons de colors foscos dels boscos del Montseny?»

Refranyer català-castellà

Com ens va passar en el programa anterior, sobre les dites del mes d’octubre, la tardor és l’època de l’any menys prolífica pel que fa a refranys. La natura descansa i el cap també.

Tot i així, us podem oferir algunes equivalències entre el refranyer català i el castellà, que, com sempre, trobem al refranyer català-castellà que mantinc a internet.

1. La mujer del vinatero, buen otoño y mal invierno - A casa del vinater bona tardor i mal hivern.
2. Mucha flor en primavera, buen otoño nos espera - Molta flor de primavera, bona tardor espera.
3. Septiembre, en fin de mes, el calor vuelve otra vez - Del setembre a la tardor, torna la calor.
4. Tras secos veranos, otoños tempranos - Estiu sec, tardor molla.
5. Verano que dura, otoño asegura - Estiu que dura, tardor assegura.

La vellesa

Tot sovint, metafòricament, s’ha relacionat la tardor amb la vellesa. La tardor com a estació és el preludi de l’hivern, amb els arbres adormits per fer front al fred que s’acosta i la vellesa és l’estat anterior al traspàs de les persones. Ja no som a la flor de la vida, que ens deien quan érem joves!

Però la vellesa pot ser un estadi que les persones poden viure amb plenitud, alegria i inquietuds, ben consolidat amb l’experiència acumulada al llarg dels anys. He anat al Diccitionari, un diccionari de citacions i frases cèlebres que trobareu a l’adreça diccitionari punt blogspot punt com i us en destaco unes quantes:

1. La vellesa comença quan el record és més fort que l’esperança, segons un proverbi hindú.
2. Morir-se de vell no és tan dolent, vistes les alternatives, Anònim.
3. És una desgràcia que hi hagi tan poca distància entre el temps en què s’és massa jove i el temps en què s’és massa vell, Montesquieu, filòsof i jurista francès del segle XVIII.
4. La vellesa no és res més que deixar de patir pel passat, segons la visió optimista d’Stefan Zweig, escriptor austríac.
5. La vellesa de l’home no la fan els anys, sinó la quantitat de vida que ha gastat, de Narcís Oller, a La febre d’or.
6. Comencem a envellir quan ens costa un gran esforç fer allò que abans fèiem d’una tirada, Gregorio Morán.
7. S’és vell quan es té més alegria pel passat que pel futur, John Knittel.
8. El secret de la genialitat és conservar l’esperit del nen fins a la vellesa, i això vol dir que no s’ha de perdre mai l’entusiasme, d’Aldous Huxley, escriptor anglès.

Novetats paremiològiques

Aprofito la migradesa de refranys sobre la tardor per avançar-vos algunes novetats editorials en el camp de la paremiologia, la ciència que estudia els refranys.

• El manacorí Antoni Llull Martí ha publicat el Diccionari d’expressions lingüístiques recollides dels versos d’Alcover. Ho publica Editorial Moll de Palma i recull el lèxic usat per mossèn Alcover en les Rondaies mallorquines, que escrigué amb el pseudònim de Jordi des Racó. Més de 5.600 locucions, dites, refranys i tota classe d’expressions lingüístiques recollides als 24 volums de l’Aplec de rondaies mallorquines.
• Julià Peiró i Anna Garriga ha publicat a través del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural la guia De Catalunya al plat. Guia dels productes agroalimentaris de casa nostra. Aquesta guia pretén donar a conèixer, d'una manera senzilla i pràctica, els productes de la nostra terra. L'obra també inclou endevinalles, cançons, receptes i refranys.

Això pel que fa a novetats en paper. Pel que fa a novetats a la xarxa, he ampliat sensiblement el meu espai de paremiologia catalana amb dues novetats importants.

D’una banda he obert una paremiologia geogràfica, amb un recull de dites referides a pobles, geolocalitzades en un mapa de google, per poder veure la ubicació geogràfica de determinats refranys.

Així per exemple, sobre Barcelona trobem:

1. Barcelona és bona, si la bossa sona; tan si sona com si no sona, Barcelona sempre és bona.
2. A Barcelona, fins els gossos porten rellotge.
3. A Barcelona hi ha barques, a Tarragona hi ha peix, a València hi ha taronges i a Benavent no hi ha res.
4. A Barcelona i a Cubells deu mules són cinc parells.
5. A Barcelona són dames.
6. A més a més, no hi ha terra com Granollers ni ciutat com Barcelona.

O sobre Vallromanes:

1. A Vallromanes, esquelles en lloc de campanes.
2. A Vallromanes, romanins, i a la Roca escorxen pins.
3. A Vallromanes, toquen les campanes.

I, d’altra banda, un altre blog que em feia molt respecte començar, per la complexitat dels seus continguts, les etimologies paremiològiques, que tracta sobre l’origen etimològic de les parèmies. Saber d’on prové o què ha originat una determinada expressió.

Doncs ja és actiu des de mitjan agost, amb una actualització de dos cops per setmana, com a mínim i amb una vintena llarga d’expressions comentades i desvelades. Així podreu saber d’on provenen expressions com ara Acabar com el rosari de l’aurora, A perdiu per barba i peti qui peti o Ser la xocolata del lloro, entre moltes d’altres. El blog segueix el format rigorós i documentat de la resta d’obres que comparteixo amb vosaltres a la xarxa.


Refranys sobre la tardor

No és de les èpoques de l'any més representades al refranyer, però alguns refranys trobarem. Us en faig un polsim:

1. A la tardor, cauen les fulles a muntó
2. A la tardor, la foscor fa por
3. A la tardor, tot rodó
4. Estiu que dura, tardor assegura
5. Estiu sec, tardor molla
6. Flor de tardor fan el bo i millor
7. Flors de tardor, plors de primavera
8. La murga i el rovelló són bolets de tardor
9. La tardor és la primavera de l'hivern
10. La tardor porta tristor
11. La tardor, temps de xaloc
12. Les pluges d'agost duen la tardor
13. Molta flor de primavera, bona tardor espera
14. Per la tardor, ni fred ni calor
15. Per Sant Sirvent, acaba la tardor i comença l'Advent (Sant Servent màrtir és el 7 de desembre)
16. Pluges d'abril i sol de tardor, fan l'any bo i millor
17. Quan plou pel setembre, la tardor bé entra
18. Si per santa Clara està serè i trona, la tardor serà bona (Santa Clara és l’11 d’agost)
19. Si plou per Sant Bartomeu, bona tardor tindreu (Sant Bartomeu, apòstol és el 24 d’agost. Sant Tomeu)
20. Si plou per Sant Jaume, la tardor es prepara (sant Jaume apòstol és el 25 de juliol)
21. Tardor amb serenera, hivern amb ventera
22. Tardor i hivern, per al vell, temps d'infern
23. Tardor serena, hivern ventós; tardor ventosa, hivern serè
24. Tardor verdadera, per sant Miquel la pluja primera (Sant Miquel arcàngel és el 29 de setembre)
25. Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca
26. Tardorada segura, Sant Francesc la procura (Penso que es refereix a Sant Francesc d’Assís, el 4 d’octubre).

Recordem la pregunta del programa anterior: «Tornem a plantejar una etimologia paremiològica, perquè ens digueu quin és l’origen de la següent frase proverbial: Haver-hi roba estesa, que té el significat de demanar silenci o discreció quan, enmig d’una reunió o conversa, apareixen persones a les quals no els importa gens ni mica el que s’està comentant o bé que, per la seva condició o sensibilitat, es poden escandalitzar, com ara els nens».

[Resposta: «Aquest crit d’alerta sembla que té el seu origen a l’argot carcerari, ja que originàriament, quan els reclusos es trobaven parlant sobre algun tema reservat o que no volien que transcendís als guardes de la presó, si un vigilant s’hi acostava massa, acostumaven a dir: «Ull viu... hi ha roba estesa!», donant a entendre que era el moment de canviar de tema»].

I ara fem la pregunta del programa d’avui: «Aquesta setmana, sense que serveixi de precedent, també tindreu deures, però no serà pas resoldre cap enigma, ni acabar un refrany, ni donar l’explicació o l’origen d’una parèmia. Aquesta setmana us vull demanar que em feu arribar, amb tots els detalls i explicacions que us plaguin i que recordeu, refranys que comencin amb la fòrmula “Val més” o “Més val”, tant se val. Vinga uns exemples: “Val més ser cap d’arengada que cua de pagell” o “Val més boig conegut que savi per conèixer” o “Val més caure en gràcia que ser graciós”. Vinga, la setmana que ve us els explico, us en dic algun més i resumeixo les aportacions dels oients».

Programa 21 - Refranys del mes d'octubre

(Escolteu el programa en directe)

«Octubre és el mes tardoral per excel·lència, al bell mig de la tardor. Qui diu que la tardor és grisa i trista? Ompliu un bon cistell de bolets, castanyes, gínjols, magranes i altres productes típics d’aquesta època de l’any i ja me’n direu quina patxoca que fan.

Octubre també destaca per diverses celebracions raïmeres. Amb el final de la verema, quan el raïm ja és als cellers, és el temps de celebrar la collita. Corró d’Amunt! Corró d’Avall, Campins i cap endins! Brindem amb la fórmula de brindis típica de la nostra comarca.»

Refranyer català-castellà

El mes d’octubre és potser dels menys representats al refranyer. La natura s’adorm i amb ella se’n ressenten tot un seguit d’activitats, fins i tot l’arreplega de refranys. He trobat poques connexions entre refranys catalans i castellans, però alguna cosa hi ha. Ho trobareu a Internet al refranyer català-castellà.

• En octubre de la sombra huye - Per l'octubre, fuig de l’ombra i busca el sol.
• En octubre, la buena fruta pudre - Quan l'octubre creix, la fruita podreix.
• La luna de octubre, siete lunas cubre – La lluna d'octubre en cobreix set, i si plou, nou.

Santoral del mes d'octubre

Mes consagrat a la Mare de Déu del Roser

• Dia 1. Stes Teresina de l’Infant Jesús, verge carmelitana i Júlia, màrtir.
• Dia 2. Mare de Déu de l’Acadèmia, patrona de Lleida i els Sants Àngels de la Guarda.
• Dia 3. Sant Francesc de Borja, jesuïta.
• Dia 4. Sant Francesc d’Assís, fundador.
• Dia 6. Sant Emili, Marcel i Sadurní, màrtirs.
• Dia 7. Mare de Déu del Roser, sant Sergi màrtir i sant Marc, papa.
• Dia 12. Mare de Déu del Remei i Mare de Déu del Pilar.
• Dia 13. Sant Eduard, rei i sant Marçal, màrtir.
• Dia 14. Sant Calixt I, papa, Sant Evarist, màrtir i sant Just, bisbe.
• S’escau la lluna plena, a les 8 hores i 2 minuts del vespre.
• Dia 15. Santa Teresa de Jesús, carmelitana i doctora.
• Dia 16. Sant Galderic, llaurador, agricultor occità, veritable patró de la pagesia catalana en contraposició a l'imposat sant Isidre, castellà.
• Dia 17. Sant Ignasi d’Antioquia, bisbe i màrtir i sant Víctor, màrtir.
• Dia 18. Sant Lluc evangelista.
• Dia 19. Mare de Déu de la Bonanova, sant Pere d’Alcàntara, franciscà i santa Laura, màrtir.
• Dia 21. Santa Úrsula, verge i màrtir i santa Grisel·la, verge.
• Dia 23. Comença el signe d’escorpí.
• Dia 24. Sant Antoni Maria Claret, bisbe i fundador.
• Dia 27. Sant Simó Cananeui i Judes Tadeu, apòstols.
• Dia 29. Sant Narcís, bisbe.
• Dia 30. Sant Marcel centurió.
• Dia 31. Sant Quintí.

Sant Galderic

A través del blog Lo Carranquer, dels diables de Cervera, arribo a una informació molt detallada del portal Festes.org sobre sant Galderic i el procés de substitució del seu patronatge.

Galderic va néixer entre l’any 820 i el 840 a la vila occitana de Vievila (Viéleville en francès, actualment rebatejada com a Saint-Gaudéric), al sud-oest de Carcassona, en el si d'una família pagesa. Va ingressar a l'orde de sant Benet i va defensar aferrissadament la pagesia de la pressió i el maltractament que rebia dels senyors feudals de l'època.

Mort l'any 900, va ser canonitzat l'any 990. L'any 1015, tot just acabades les obres del monestir de Sant Martí del Canigó, el comte Guifré II de Cerdanya i Conflent hi fa portar les relíquies del sant. Des de llavors, els monjos en baixaven les relíquies a la plana quan hi havia sequera o epidèmies. Representat amb un manoll d'espigues de blat a una mà i una agullada a l'altra, primer la pagesia del Rosselló, i després de bona part del Principat, el va adoptar com a sant patró per tots els miracles que havia obrat en vida.

Amb les desfetes de 1707 i 1714, la jerarquia eclesiàstica castellana va començar a dominar l'església catalana i va imposar-hi el seu punt de vista, entre els quals la reconducció del patronatge de sant Galderic cap a san Isidro Labrador.


Dites del mes d’octubre

Del refranyer temàtic que també mantinc a internet he fet una tria d’uns quants refranys referits al mes d’octubre. Un polsim:


L’octubre és mes boleter i el refranyer així ho recorda:

• El bolet i el moixernó, de l'octubre és el millor
• El bolet neix a l'octubre però és fill de l'agost
• L'octubre mullat, assolellat i fred fa sortir el bolet (les condicions perquè la temporada de bolets sigui bona)
• Pluges fortes per l'agost, bolets per l'octubre
• Pluja a darrers de setembre, per l'octubre bolets sembra
• Quan a l'octubre plou, el rovelló es mou

També és un mes que comencen els freds rigorosos:

• El fred d'octubre fa créixer la llana
• El fred d'octubre mata l'eruga
• En arribar l'octubre, l'hivern i l'estiu s'esgarrapen
• L'octubre fred mata el cuquet
• L'octubre mai no és fred, amb borregó i foguet
• Octubre, octubret, s'enduu la calor i ens porta el fred
• Per l'octubre comença el fred
• Per l'octubre el temps renega
• Si l'octubre és fred, no tinguis animals al descobert
• Si l'octubre fos molt fred, l'any que ve no hi haurà cuquet

Alguns ben diversos i variats

• A l'octubre, ametlles collides; i al novembre olives marcides
• Bels de maig, belets d'octubre
• Compra estores pel setembre, cera per l'octubre i llard pel novembre i aniràs bé sempre
• De l'abril al setembre navega sense témer, de l'octubre al març no vagis a la mar
• De l'aigua d'octubre i del sol de maig, en neix el blat
• Dels fruits de l'octubre, ningú no en viu
• Dues Mares de Déu l'octubre té: la del Pilar i la més lluïda que és la del Roser
• El raïm a l'agost es cova, al setembre es talla i a l'octubre s'amortalla
• L'octubre acabat, mosca i mosquit enterrat
• L'octubre és arribat, la gavina vora el mar
• L'octubre vinater, pare del bon gener (o graner)
• L'octubre, molt suc i poc bruc
• Octubre bromós, hivern ruïnós
• Octubre finit, mor la mosca i el mosquit
• Octubre finit, raïm collit
• Octubre humit, la fruita ha podrit
• Octubre tronat, hivern nevat
• Octubre, octubrot, fuig de l'ombra i busca el foc
• Per l'octubre el porc sota el roure
• Per l'octubre podaràs, però l'alzina no tocaràs
• Per l'octubre, cauen cabells i castanyes, i creixen banyes
• Per l'octubre, del foc, ni gaire lluny ni gaire a prop
• Per l'octubre, fuig de l’ombra i busca el sol
• Per l'octubre, la magrana madura
• Per l'octubre, moltes històries i males memòries
• Per sant Lluc (18 d'octubre) mata es porc i tapa es cup
• Pluges per l'agost, boires per l'octubre
• Pluja d'octubre, ni una gota perdura
• Quan a l'octubre es fa fosc, busca la vora del foc
• Quan l'octubre creix, la fruita podreix
• Quan l'octubre és a la fi, de Tots els Sants és el matí (ja som a l’1 de novembre)
• Quan l'octubre és acabat, tots els ocells d'hivern ja són arribats
• Quan l'octubre és arribat, a mar a caçar i a terra a pescar
• Quan l'octubre és arribat, llaura la terra i llaura la mar
• Quan l'octubre és arribat, sembra el sègol, l'ordi i el blat
• Quan l'octubre és finit, mor la mosca i el mosquit
• Quan l'octubre trona, neu dóna
• Quan l'octubre va a la fi, els ocells d'hivern són aquí
• Quan l'octubre va a la fi, tords i guatlles són aquí
• Quan trona pel mes d'octubre, neu segura
• Si a darrers d'octubre sembres ton blat, el segaràs més aviat
• Si dos octubres un any tenia, la gent es moriria
• Si l'octubre mai venia, al món llana no hi hauria
• Si per l'octubre canta l'alosa en jorn bromós, no serà plujós
• Si per l'octubre fa bon sol, pagès, enfonsa bé el solc
• Tramuntana per sant Miquel, octubre sec i serè
• Tronades a darrers d'octubre, any de neu
• Trons d'octubre, any de diluvi

Recordem la pregunta del programa anterior: «Reprenem el fil dels enigmes que havíem plantejat en programes anteriors. Aquest d’avui es titula “L’ascensor”. Un home viu al pis trenta-tres d’un gratacels. Cada dia, per anar a la feina, agafa l’ascensor i baixa fins a l’entrada. En canvi, al vespre, quan torna a casa, puja amb ascensor fins al setzè pis i fa la meitat del trajecte a peu. I això ho fa cada dia, excepte quan plou! Per quin motiu?»

[Resposta: «L’home és tan baixet que encara que es posi de puntetes la mà només li arriba fins al setzè botó del quadre de comandaments. Per això li cal pujar els altres disset pisos a peu. Els dies de pluja, amb ajuda del paraigua, pot arribar al botó trenta-tres i pujar fins al seu pis sense haver de fer servir l’escala.]

I ara fem la pregunta del programa d’avui: «Tornem a plantejar una etimologia paremiològica, perquè ens digueu quin és l’origen de la següent frase proverbial: Haver-hi roba estesa, que té el significat de demanar silenci o discreció quan, enmig d’una reunió o conversa, apareixen persones a les quals no els importa gens ni mica el que s’està comentant o bé que, per la seva condició o sensibilitat, es poden escandalitzar, com ara els nens.»

Programa 20 - Refranys sobre l'escola

(Escolteu el programa en directe)

«Segur que per als infants el setembre no és pas el millor mes: torna la rutina, els horaris estrictes, els deures i veure menys els pares. També és cert que amb la tardor a la porta i el canvi sobtat de temps, tot acompanya a retornar als quefers escolars.

Potser el primer dia d’escola només és comparable als nervis de la nit de Reis. No sabrem quines joguines ens han dut ni si, potser aquest any, ens haurà caigut un tros de carbó, però retrobar-se amb els companys, saber qui tindrem de mestre, olorar els llibres nous... és un moment inoblidable, sens dubte».

Les marededéus trobades

Ens ho expliquen amb molt de detall al portal Festes.org:

El dia 8 de setembre és el dia de la nativitat de la Mare de Déu, l'equivalent a la deessa Mare, la mare Terra o altres divinitats femenines d'altres tradicions culturals. En aquesta representació, Maria duu un infant a les seves mans. D’aquesta manera, és un emblema de la fecunditat i un símbol de maternitat.

La festa es viu amb especial intensitat en tots aquells santuaris de les marededéus trobades, anomenats així perquè foren erigits en el lloc on fou trobada, en circumstàncies especials, una imatge de la Mare de Déu. Les terres de parla i cultura catalana compten amb una innombrable mostra d’ermites, santuaris, petites esglésies i altars parroquials dedicats a la Mare de Déu. Tots aquests llocs de culte tenen el seu origen en unes narracions de caire llegendari o mític que han estat difoses per tradició oral però també de forma escrita.

Així ens trobem amb Meritxell (Andorra), Canòlic (Andorra), Núria (Ripollès), Queralt (Berga), Erola, Vinyet (Sitges), Tura (Olot) o Roca, entre d’altres.

Diu el refranyer:

• La Mare de Déu de Núria, feta d'un cor de noguer; les nous en són preciosetes, la mare de Déu també.
• La Mare de Déu de Núria, jo m'hi vull encomanar: que em doni sort i ventura, que aquest any me vull casar.
• Mare de Déu de Cervera i també la de Queralt, bé en sereu malaguanyades que sigueu dels bergadans.
• Mare de Déu de la Roca, sant Cristo de Balaguer, guardeu-me l'enamorada d'aquí a tant que tornaré.
• Mare de Déu de la Roca, sant Cristo de Balaguer: si voleu que em faci monja, deixeu-me casar primer.
• Vós, Mare de Déu del Mont, gireu-vos tota rodona, veureu la Plana de Vic, la meitat de Barcelona.

L’escola

Quan en un moment determinat decideixen canviar el nom del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya pel d’Educació, no sembla pas un canvi banal. Perquè ensenyar i educar no són pas termes sinònims ni, si m’apureu, complementaris.

Són termes marcats, amb un rerefons i una càrrega prou important perquè no sigui capriciosa.

No és el mateix ensenyar (amb un component de guiatge) que educar (amb un component d’intervenció).

Bé, el refranyer no fila tan prim, però també intervé en les qüestions de l’educació i l’ensenyament dels infants. Ara que som al setembre, he trobat adequat dedicar-li una mica d’atenció i veure quin suc en podem treure del refranyer en aquest tema.

Començarem amb un seguit de frases fetes sobre el tema docent:

1. Crear escola (establir uns principis que altres continuen).
2. Durar menys que un bombó (o caramel) a la porta d'una escola (Durar ben poc).
3. Ésser mestre Llibori, mestre de tot i aprenent de res (És un refrany personal que documenta Amades, però que ja no sabem qui era aquest Metre Llibori).
4. Ésser un mestre de mestres (aquell que d'una ciència en sap per ensenyar-ne).
5. Ésser un mestretites (Persona que presumeix de saber molt).
6. Fer escola (Tenir seguidors).
7. Jugar-se l'escola (Fer campana).
8. Passar més fam que un mestre d'escola (Perquè abans era una professió mal pagada).
9. Saber més que el cul de mestre Vidal (La recull Farnés a la Paremiologia Catalana Comparada, però tampoc sabem gaire cosa d’aquest personatge que ha donat origen a la frase proverbial).
10. Saber u més [del] que li han ensenyat (ser molt espavilat).
11. Salar l'escola (Fer campana).
12. Ser una cosa feta de mà de mestre (Molt ben feta).

Alguns refranys prou coneguts, curiosos o interessants de comentar:

1. A estudi, que el mestre es fa vell (Perquè es donin pressa)
2. A tal mestre, tal deixeble
3. A vella guineu no cal ensenyar-li a robar gallines
4. Abans d'ensenyar, aprèn
5. Aprenent de molts oficis, mestre de res
6. Cada mestre té el seu llibre
7. El deixeble ensenya al mestre
8. El millor mestre, el temps; la millor ciència, la paciència
9. Els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen
10. Ensenya més la necessitat que la universitat
11. Ensenyant s'aprèn
12. La mateixa feina ensenya
13. La necessitat fa mestres
14. La pràctica fa al mestre
15. Llibre tancat, mestre callat
16. Mestre d'escola i signa amb el dit
17. Quan el deixeble està preparat, el mestre treu el cap

I com en tot, alguns han quedat veritablement desfassats pel pas del temps, però ens donen clarícia de com eren les coses antigament:

1. No és el deixeble més que el mestre, ni el servent més que el seu senyor
2. No és el mateix Bernat que mestre Bernat
3. No hi ha millor mestre, que la necessitat, o pobresa
4. No s'ix ensenyat del ventre d'una mare
5. Qui creu el bastó té el bastó per mestre
6. Sant era en Pere i va negar el seu mestre

O el mateix Passar més fam que un mestre d’escola

Paremiologia sàvia

Avui que parlem d’educació i ensenyances, és un bon moment per presentar-vos tota una altra part de la paremiologia: la paremiologia sàvia o amb autor reconegut. És el cas de les citacions, aforismes o proverbis que sabem qui ho va dir i ha perdurat per l’enginy de la frase o la qualitat del pensament contingut.

He anat al Diccitionari, un diccionari de citacions i frases cèlebres, i en destaco aquestes:

• Mai no he deixat que la meva instrucció escolar interferís amb la meva educació, Mark Twain.
• L’educació ens ensenya a conviure amb la gent i a respectar les idees i la manera de fer dels altres, Miquel Martí i Pol.
• L'educació fa la gent fàcil de dirigir però difícil de manipular, fàcil de governar, però impossible d'esclavitzar, Henry Peter Brougham, polític, orador i advocat anglès.
• Si voleu que els vostres fills surtin bé, passeu amb ells el doble de temps i gasteu-hi la meitat de diners, Abigail van Buren, periodista nord-americana.
• El vertader orfe és el que no ha rebut educació, proverbi turc.
• Eduqueu els nens i no caldrà castigar els homes, Pitàgores de Samos, filòsof i matemàtic grec.
• Si fas plans a un any vista, sembra arròs. Si els fas per a dos lustres, planta un arbre. Si són per a tota la vida, educa una persona, proverbi xinès.
• Abans de casar-me tenia sis teories sobre la manera d’educar els nens. Ara tinc sis nens i cap teoria, Lord Rochester.
• La fam ensenya els oficis, Sèneca.
• Si dones peix a un home famolenc l'alimentes durant un dia. Si l'ensenyes a pescar, l'alimentes tota la seva vida, Lao Tse o Laozi, pensador xinès, fundador del dadoisme.

Recordem la pregunta del programa anterior: «Tornem a plantejar una endevinalla, que és una composició, generalment en vers, que es refereix, d’una manera ambigua, a un objecte o a un concepte que cal endevinar. Aquesta l’he extret d’un recull de la meva àvia Mercè, del Bloc Manelic de 1921. Sóc blanc i de tots colors | vaig afaitat i duc barba | si estic moll m’han de llençar i no em poden fer sense aigua.»

[Resposta: «La resposta de l’endevinalla és el paper»].

I ara fem la pregunta del programa d’avui: «Reprenem el fil dels enigmes que havíem plantejat en programes anteriors. Aquest d’avui es titula “L’ascensor”. Un home viu al pis trenta-tres d’un gratacels. Cada dia, per anar a la feina, agafa l’ascensor i baixa fins a l’entrada. En canvi, al vespre, quan torna a casa, puja amb ascensor fins al setzè pis i fa la meitat del trajecte a peu. I això ho fa cada dia, excepte quan plou! Per quin motiu?».

Programa 19 - Refranys del mes de setembre

(Escolteu el programa en directe)

«Setembre és un mes desubicat, desorientat, transbalsat. Era el setè mes del calendari romà, que ara ha esdevingut el novè en el nostre calendari actual (el lloc que abans ocupava novembre, nom que li ve de ser el novè mes del calendari romà). No només això, sinó que per a molts, estudiants sobretot, és el veritable inici de curs: l’any dels estudiants no comença pas al gener, sinó al setembre. Mes dels bons propòsits, de la ressaca estival que encara no ha acabat de marxar del tot.

I si en sectors econòmics parlen de la puja del gener, què en direm del sotrac a la butxaca que suposa el setembre? Inici d’escoles, cursos, col·leccionables al quiosc, roba per canvi de temporada...

I al darrere, els núvols de la tardor que amenacen aquestes llargues tardes d’estiu, el final de les migdiades, el tràfic diari de la societat moderna... i el sant tornem-hi de cada any. Però un any més sobreviurem... i amb nota!»

A causa del parèntesi estival i per seguir amb l’actualitat del calendari de l’any saltem directament, des del juny, als refranys del setembre. Temps tindrem per dir-hi alguna cosa sobre els mesos caniculars de juliol i agost. Per tant, programa 19, fent un salt des del programa 14, el darrer del mes de juny.

Refranyer català-castellà

Seguim interpelant el refranyer català-castellà per trobar aquelles equivalències de les quals havíem perdut el referent i que ens solucionen tants dubtes d’expressions pròpies catalanes.

1. Agosto madura, septiembre vendimia - Agost madurador, setembre collidor.
2. Agosto tiene la culpa y septiembre la pulpa - Agost té la culpa i setembre porta la fruita (perquè la fruita que es cria a l'agost, madura al setembre).
3. Agosto y septiembre no duran siempre - Agost i setembre no duren sempre (fa referència a l'economia, perquè aquests dos mesos són els de collita, per tant rics).
4. En septiembre, cosecha y no siembre - En setembre cull i no sembres.
5. En septiembre, el que no tenga ropa que tiemble - Qui pel setembre no va ben arropat, ja cal que tremoli.
6. Enero helado, febrero transtornado, marzo airoso, y abril lluvioso, hacen a mayo florido y hermoso - Gener gelat, febrer trasbalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós.
7. Julio, triguero, septiembre, uvero - Juliol blader, setembre raïmer.
8. Lo que en agosto madura, septiembre asegura - Allò que l'agost madura, el setembre ho assegura.
9. Niebla en septiembre, trae el sur en el vientre - Boira de setembre, porta el sud en el ventre.
10. Por septiembre quien tiene trigo que siembre - Al setembre, el qui tinga blat que el sembre.
11. Septiembre, en fin de mes, el calor vuelve otra vez - Del setembre a la tardor, torna la calor.
12. Septiembre es bueno si del primero (o si del uno) al treinta pasa sereno - El setembre és bo si del primer al darrer està serè.
13. Septiembre, o seca las fuentes o se lleva los puentes - El setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts (o plou massa o massa poc).
14. Si septiembre no tiene fruta, agosto tuvo la culpa - Si el setembre no té fruita, l'agost s'emporta la culpa.
15. Treinta días tiene noviembre con abril, junio y septiembre; (de) veintiocho sólo hay uno, y los demás treinta y uno - Trenta dies té el novembre, i l'abril, juny i setembre; tots els altres trenta-u, i el febrer, vint-i-vuit (fórmula popular per recordar el nombre de dies de cada mes).

Santoral del mes de setembre

Mes consagrat a sant Miquel arcàngel

Dia 1. Sant Lleïr, bisbe i patró de Lleida, sant Gil, abat, sant Llop, bisbe, sant Fèlix, Vicenç i Artur, màrtirs, sant Josuè, cabdill d’Israel, santa Anna, profetessa.

Dia 2. Santa Raquel, matriarca bíblica i santa Íngrid, verge.

Dia 3. Sant Gregori el Gran, papa i doctor de l’Església, i santa Dorotea i Basilissa, verges i màrtirs.

Dia 4. Mare de Déu del Consol, sant Moisès, legislador i profeta, sant Bonifaci I, papa i santes Rosalia de Palerm i santa Rosa de Viterbo, verges.

Dia 6. Mare de Déu de la Cinta.

Dia 7. Sant Pànfil, bisbe, santa Regina, verge i màrtir i santa Judit, matriarca bíblica.

Dia 8. La Nativitat de la Mare de Déu. Mare de Déu de Núria i de les marededéus trobades, sant Adrià, màrtir, sant Sergi, I, papa i santa Adela, monja.

Dia 9. Mare de Déu del Claustre, a Solsona, sant Pere Claver, jesuïta.

Dia 11. Diada Nacional de Catalunya, sant Jacint, màrtir, sant Vicenç, abat i màrtir

Dia 12. Mare de Déu de Lluc, el Dolç Nom de Maria.

Dia 13. Sant Joan Crisòstom, bisbe i doctor de l’Església i sant Felip, màrtir.

Dia 14. Exaltació de la Santa Creu i sant Víctor.

Dia 15. Mare de Déu dels Dolors i santa Catalina de Gènova, vídua. S’escau la lluna plena.

Dia 16. Sant Corneli, papa i màrtir

Dia 17. La impressió de les llagues de sant Francesc, Santa Ariadna, màrtir.

Dia 18. Santes Irene i Sofia, màrtirs

Dia 19. Santa Maria de Cervelló, mercedària, sant Nil, bisbe i màrtir

Dia 21. Sant Mateu, apòstol i evangelista.

Dia 22. Sant Maurici, màrtir, sant Fèlix IV, papa, santa Digna, verge i màrtir. Entrem al signe de Balança i comença la tardor.

Dia 23. Santa Tecla, verge i màrtir, patrona de Tarragona i dels informàtics.

Dia 24. Mare de Déu de la Mercè, festa major de Barcelona, sant Gerard, bisbe i màrtir, sant Tirs, diaca i màrtir

Dia 25. Mare de Déu de la Misericòrdia a Reus, santa Aurèlia, verge.

Dia 26. Sant Damià i sant Cosme, germans, metges i màrtirs, sant Eusebi, bisbe

Dia 27. Sant Vicenç de Paül, fundador, sant Adolf i Joan, germans i màrtirs

Dia 29. Els sants arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael

Dia 30. Sant Jeroni, prevere, sant Gregori bisbe i santa Sofia, vídua.

Dites del mes de setembre

Del refranyer temàtic que també mantinc a internet, he fet una tria d’uns quants refranys referits al mes de setembre. Un polsim:

No és pas un mes que surti gaire ben parat del refranyer:

• Dels dotze mesos que hi ha, el setembre és el més malsà
• El mes de setembre és el pitjor de l'any; els malats es moren i els bons prenen dany
• El setembre bo és, si no plou en tot el mes
• El setembre és bo, si del primer al darrer està serè
• Tot l'any en mal temps fa de mal anar; però pel setembre no es pot aguantar

Encara que també diuen:

• 6. Setembre, tant de bo ho fos sempre

No ens podem oblidar dels més menuts. Segur que no és el seu mes preferit:

• Al setembre comença l'escola i també la xerinola

També és, encara, bon mes per als pescadors:

• De l'abril al setembre navega sense témer, de l'octubre al març no vagis per mar
• De setembre enllà, prou navegar
• Passat el setembre, el mar és de tembre
• El setembre passat, deixa la mar per navegar, però no per pescar

A banda de ser el mes de la verema per excel·lència, el refranyer també aconsella de sembrar:

• Al setembre tot el món (o tothom) sembra
• Al setembre, el qui tinga blat que el sembre
• Al setembre, qui tinga llavor que sembre

I pren sovint, com a referència el temps que há fet o les feines fetes durant el mês anterior, l’agost:

• Agost madurador, setembre collidor
• Agost té la culpa i setembre porta la fruita
• El raïm d'agost, pel setembre most
• L'agost els belluga i el setembre els sopluja
• L'agost els cova, el setembre els talla i l'octubre els amortalla
• L'agost els entemena, el setembre se'ls emmena
• L'agost els madura i el setembre els captura
• L'agost els pastura, el setembre els madura
• L'agost és el neulador i el setembre el degollador
• L'agost i el setembre no duren sempre
• L'agost la belluga i el setembre l'aixopluga
• L'agost madurador i el setembre collidor

També trobem um parell d’antiparèmies referides al setembre:

• Al setembre tot el món sembra [CA] - En setembre cull i no sembres [CA]
• El mes de setembre és el pitjor de l'any; els malats es moren i els bons prenen dany [CA] - Setembre, tant de bo ho fos sempre [CA]

I alguns mes per acabar:

• Agost i setembre no duren sempre
• Agost i setembre, pocs els entenen
• Al setembre, carbasses
• Al setembre, pluges i tronades al matí
• Boires de setembre, vent per sempre
• Compra estores pel setembre; cera, per l'octubre, i llard pel novembre, i aniràs bé sempre
• De la Mare de Déu de setembre a la de la Concepció, tres mesos hi compto jo
• El juny és blader i el setembre raïmer
• El setembre apaga les fonts i s'emporta els ponts
• Figues i raïms per l'agost, i pel setembre, codonys
• Juliol blader, setembre raïmer
• Juliol, bledes; setembre, raïms
• Pel setembre, a collir ametlles
• Pel setembre, el tord arriba i se'n va la griva
• Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms, de setembre, te'n llepes els dits
• Ser més apegalós que les mosques de setembre
• Setembre fruiter, alegre i fester
• Setembre, setembral, portador de mal

Recordem la pregunta del programa anterior: «Seguim amb la recerca de l’origen de frases fetes. Tots haureu sentit alguna vegada la frase feta: “Ser la xocolata del lloro referida a una cosa molt poc important o secundària. Però en sabeu l’origen?»

[Resposta: «Sembla que és una frase feta força estesa tant en català com en castellà, amb el mateix significat. Al portal 1de3.com expliquen (tradueixo del castellà):
«Tant la xocolata com el lloro tenen l’origen a Amèrica, cosa que ens dóna una pista sobre l’antiguitat de l’expressió.
Al segle XVII, la forma més estesa d’acollir els convidats era oferint-los una tassa de xocolata amb llesques de pa. I durant el segle XVIII va esdevenir la beguda nacional malgrat el preu, per això només el podien malbaratar els qui havien fet les Amèriques i tenien una bona posició econòmica.
Aquests indians solien tenir un lloro a casa, en record de l’antiga vida americana, i l’hi posaven una mica de xocolata de baixa qualitat a la gàbia perquè ho espicassés.
Quan alguna família adinerada anava a menys, intentava amagar el declivi econòmic guardant les aparences, i el més aparent era seguir consumint xocolata i seguir-ne oferint als convidats; però suprimien la ració del lloro, cosa que suposava un estalvi mínim, que no millorava la situació.»]

Trobareu explicades amb força detall aquesta etimologia i moltes més al blog Etimologies paremiològiques.

I ara fem la pregunta del programa d’avui: «Tornem a plantejar una endevinalla, que és una composició, generalment en vers, que es refereix, d’una manera ambigua, a un objecte o a un concepte que cal endevinar. Aquesta l’he extret d’un recull de la meva àvia Mercè, del Bloc Manelic de 1921. Sóc blanc i de tots colors | vaig afaitat i duc barba | si estic moll m’han de llençar | i no em poden fer sense aigua.»

Programa 14 - Refranys sobre Sant Joan

(Escolteu el programa en directe)

«La nit de Sant Joan és nit d’alegria.
Estrellat de flors, l’estiu ens arriba.
De mans d’un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l’hivern es retira.

Si arribés l’amor mai més moriria.
Les flames del foc la nit tornen dia.
Si arribés l’amor, que dolç que seria.

La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l’any tant grinyoladissa,
comença a tancar-se, doneu-me xampany.
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Així comença la cançó «La nit de Sant Joan», de Jaume Sisa, de l’any 1981»

La festivitat de Sant Joan

Les festes de Sant Joan són les festes que tenen lloc pel solstici d’estiu (el 21 de juny) i especialment la nit del 23 al 24 de juny, la revetlla de Sant Joan. Sant Joan, la nit més curta de l’any. Quan parlàvem del cicle de l’allargament del dia ja vam desmentir aquesta dita. Però ja sabeu que el refranyer és la filosofia popular, que apunta a grans trets, però no cerca veritats absolutes.

Són festes de tradició ancestral relacionades amb el foc. Costums i pràctiques sorgits de les diverses solemnitats paganes en honor del Sol i els cultes vinculats al solstici d'estiu, caracteritzats per l'exaltació de la vida i l'amor.

Com destaquen al portal festes.org, que us recomano si mai voleu consultar res sobre festes i cultura popular, «La festa té una riquesa ritual i simbòlica que poques festes posseeixen: el foc, els misteris de la natura, el menjar, les cançons, les dites, el ball, les curacions i altres pràctiques configuren un dia de transformació de la realitat quotidiana, en què els elements que ens envolten prenen nous significats.»

Comença la temporada de festes majors, on es barreja la música festiva, amb el crepitar de les guspires de les fogueres, el terrabastall dels petards i la màgia de la natura. Diuen que les plantes collides durant la nit de Sant Joan tenen més poder curatiu que les collides la resta de l’any. Es quan els herbolaris i guaridors aprofiten per fer arreplega de plantes medicinals.

D’aquesta festa, destaquen les revetlles al Principat, les fogueres de Sant Joan d’Alacant, la festa de Sant Joan a Ciutadella ─amb l’exhibició de cavalls─, les falles d’Isil, les baixades de falles, la flama del Canigó o la coca, com a elements principals de la festa.

On podeu trobar més informació de la Festa? En paper, al Costumari català, d’Amades, sens dubte. A la xarxa, us recomano un parell de llocs que ja us sonaran d’altres vegades: el portal festes.org i el blog consueta.cat.

Refranyer català-castellà

Mentre Sant Jordi era una festa de tradició catalana, amb poca presència al refranyer castellà, no passa el mateix amb Sant Joan. M’ha sorprès trobar tants refranys equivalents entre el català i el castellà. Els podeu trobar al Refranyer català-castellà que ofereixo a Internet.

1. Agua de por san Juan quita vino y no da pan – Aigua de Sant Joan no dóna vi ni pa.
2. De San Juan a San Miguel (29 de setembre), ni pescado, ni vino, ni mujer – De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix.
3. El conejo, por San Juan, y la perdiz, por Navidad – El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal.
4. En la noche de San Juan, las enamoradas recogen de sus novios las enramadas – Per Sant Joan, les estimades troben les enramades.
5. Entre San Juan y San Pedro, esquila al perro – Esquila el gos per Sant Joan, si vols que passi un bon any.
6. Flor de olivera en abril, aceite para el candil; en mayo, aceite para el año; y en San Juan, aceite para entinajar – Flor d'olivera per Sant Joan, oli en gran.
7. Hasta San Juan, no te quites el gabán – Fins a Sant Joan, no et treguis un fil d'estam.
8. La sardina por abril, cógela por la cola y déjala ir; por mayo, ásala en el rescoldo; y por San Juan ya pringa el pan – La sardina, pel març, deixa-la anar; per l'abril, vés-la a buscar; pel maig i per Sant Joan, no tant.
9. Por bien o por mal, no te quites el sayo hasta San Juan – Fins a Sant Joan no et treguis el saial, si no vols que et vagi mal.
10. Por San Juan, el primer baño – Per Sant Joan, el primer bany.
11. Quien no come por San Juan, o es loco o no tiene pan – Qui no menja per Sant Joan, o és boig o no té pa.
12. Rencilla de por San Juan, paz para todo el año – Baralles per Sant Joan, pau per tot l'any.
13. San Juan acorta y el Niño alarga – Sant Joan l’escurça i el Nen Jesús l’allarga (del cicle de l’allargament del dia).
14. San Juan de los cuidados, cuando los mozos dejan a sus amos, y ellos toman nuevos criados – Sant Joan dels llogats, els mossos deixen els amos i els amos cerquen criats.
15. ¿San Juan y san Pedro? Adiós primavera – Per Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera.
16. Sanjuanada venida, primavera ida – Sant Joan arribat, la primavera ha passat.
17. Si a tu marido quieres bien, dale coles por San Andrés (30 de novembre); y si le quieres mal, dáselas por San Juan – Si al teu marit vols mal en gran, dóna-li cols per Sant Joan.
18. Si a tu marido quieres matar, dale caracoles en el mes de San Juan – Qui menja cargols per Sant Joan no arriba a Sant Pere.
19. Sin engaño, la noche de San Juan, es la más corta del año – La nit de Sant Joan, la més curta de l’any.

Dites sobre Sant Joan

Del Refranyer temàtic que també mantinc a Internet he fet una tria d’uns quants refranys referits a Sant Joan. Un polsim:

1. A Sant Joan, les garbes al camp; a Sant Pere, les garbes a les eres
2. A Sant Joan, vénen i van
3. Bany de Sant Joan, salut per tot l'any
4. Baralles per Sant Joan, pau per tot l'any
5. D'olives, una per Sant Joan i cent per Nadal
6. De Nadal a Sant Joan, mig any cabal
7. De Nadal i de Sant Joan, només n'hi ha un cada any
8. De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona ni peix ni mel
9. Diner per Nadal, pobresa per Sant Joan
10. El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal
11. El millor sant és Sant Joan
12. El que Sant Joan no té, ho manlleva a Sant Pere
13. El ral guanyat per Sant Joan, és ral i mig per Nadal, si hom sap guarda'l
14. El vent que bufa per Sant Joan, bufa la resta de l'any
15. Els focs de Sant Pere, se salten pel darrere, i els de Sant Joan, se salten pel davant
16. Els mossos es lloguen per Sant Joan i es lloguen per Tots Sants
17. Fins a Sant Joan i Sant Pere no dormis a l'era
18. Fins a Sant Joan no et treguis el saial, si no vols que et vagi mal
19. Fins a Sant Joan, no et treguis un fil d'estam
20. Fred per Nadal i calor per Sant Joan, salut per tot l'any
21. L'ordi, si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és madurat
22. La dona que al seu marit vulgui matar, que li doni cols per Sant Joan
23. La llaurada de Sant Joan per quatre femades val
24. La llaurada de Sant Joan, molts la saben i pocs la fan
25. Les olives per Sant Joan són com un gra de sal; per Sant Pere, com un gra de pebre
26. Llaura per Sant Joan, si vols menjar bon pa
27. Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca
28. Nit de Sant Joan, nit d'amoretes
29. No maduren totes per Sant Joan; sempre en queden per Sant Pere
30. Pel juny serà Sant Joan; per l'agost, Maria; pel gener, l'Epifania; i Sant Pere el juny; tant si es vol com si no es vol, Sant Jaume pel juliol
31. Per Nadal al jóc, per Sant Joan al foc
32. Per Pasqua granada, l'espiga daurada; per Sant Joan, segada, i per Sant Pere, a l'era
33. Per Sant Joan el primer bany
34. Per Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera
35. Per Sant Joan, creix l'arbre i creix l'infant
36. Per Sant Joan, el blat al camp; per Sant Pere, el blat a l'era
37. Per Sant Joan, mira les ametlles i les nous com estan
38. Per Sant Jordi vés a veure ton ordi; si per Sant Jordi és en canella, per Sant Joan és en gavella; si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és colltorçat
39. Qui encén foc per Sant Joan, no es crema en tot l'any
40. Qui es gronxa per Sant Joan, creix més d'un pam
41. Qui es pentina per Sant Joan, no té polls en tot l'any
42. Qui riu per Sant Joan, plora per Nadal
43. Qui s'alegra per Nadal, plora per Sant Joan
44. Sant Antoni es va enamorar d'un porc; Sant Joan, d'un be, i jo de vostè
45. Sant Joan, alegria de xics i grans
46. Sembraràs quan podràs, però fins Sant Joan no colliràs

El refranyer parla de diferents auguris segons Sant Joan escaigui en un dia o un altre de la setmana. Tret del dissabte, he trobat referències a tots els dies:

• Sant Joan en dilluns, ventura a munts
• Sant Joan en dimarts, mala ventura a grapats
• Sant Joan en dimecres, només dura un vespre
• Sant Joan en dijous, alegria del pagès i afany dels bous
• Sant Joan en dijous, les pedres es tornen ous
• Sant Joan en divendres, collita de cendres
• Sant Joan en diumenge, qui no compra pa no en menja

La pluja per aquesta diada tampoc és molt desitjada:

• Abans de Sant Joan, pluja beneïda; després de Sant Joan, pluja maleïda
• Aigua de (o per) Sant Joan, cap guany i molta fam
• Aigua de Sant Joan no dóna vi ni pa
• Aigua per Sant Joan, celler buit i molta fam
• L'aigua per Sant Joan, al pa i al vi causen dany
• La pluja de Sant Joan podreix la fruita al camp
• La pluja de Sant Joan s'emporta les avellanes i les glans
• Pluja per Sant Joan, lleva vi i no dóna pa
• Si per Sant Joan plou, quaranta dies plou
• Si per Sant Joan trona, les nous es corquen
• Val més bona pluja per Sant Joan que quatre gotes tot l'any

També ens retrobem amb unes quantes dites del cicle de l’allargament del dia: a partir de Sant Joan, el dia ja s’escurça visiblement.

• La nit de Sant Joan, la més curta de l'any
• Per Sant Joan es dia creix una passa de gegant
• Per Sant Joan, el dia més llarg de l'any
• Sant Joan escurça els dies i el Nadal els estira
• Sant Joan l'escurça i el Nen Jesús l'allarga
• Sant Joan l'escurça i Nadal l'allarga

I també trobem un seguit de frases fetes amb Sant Joan com a motiu:

• Arribar Sant Joan d'estopa (en llenguatge familiar es dóna el nom d'estopa a l'acte de pegar o apallissar algú. El refrany equival a dir que hi haurà algú que rebrà o que es pegarà a algú. Sant Joan de Déu se'l presenta amb unes borres o estopes de mà; segurament que el refrany té origen en la iconografia d'aquest sant).
• Comptar amb la «o» de Sant Joan (no tenir cap diner. No tenir res amb què comptar).
• Fer uns ulls com la «o» de Sant Joan (fer els ulls grossos. recorda la «o» majúscula del Sant Joan «ante portam latinam»).
• Fins que Sant Joan abaixi el dit (equivalent de «fins que les gallines pixin». Equival a mai. La iconografia popular ens el presenta sota la forma d'un infant cobert només amb una pell de moltó assenyalant amb un dit el cel. Com en les estampes i els gravats on figura el sant en aquesta actitud, mai la imatge no deixarà d'assenyalar el cel).
• No despullem Sant Joan per vestir Sant Pere (Equivalent: despullar un altar per vestir-ne un altre o desvestir un sant per vestir-ne un altre. Vol dir atendre una cosa desatenent-ne una altra).
• Pagant, Sant Pere canta i Sant Joan fa esclops (Equivalents: Pagant, sant Pere canta, Pagant, a Girona fan barrets o Pagant, al botxí fan roba. Vol dir que amb els diners s’aconsegueix qualsevol cosa).
• Prendre la santjoanada (Prendre un bany durant la revetlla).
• Valga'ns Sant Joan de les lletres grosses (exclamació ponderativa de to mig humorístic. Es refereix a Sant Joan Evangelista, que per ser patró del gremi d'estampers, aquests, en estampar calendaris i pronòstics, l'escrivien tot amb lletres majúscules, pel que es presentava als ulls populars com un sant diferent dels altres).

Com a curiositat, voldria fer esment d’unes antiparèmies que he trobat referides a aquesta diada:

• Qui menja cargols per Sant Joan no arriba a Sant Pere
• Qui menja cargols per Sant Joan, té diners tot l'any

Diem que són antiparèmies, perquè tenen sentits absolutament contraposats i contraris. Són aquelles dites que posen en dubte aquella parèmia tan amanida que fa: El refranyer mai és mentider. Perquè, és clar, de dues parèmies que es contradiuen, una ha de ser veritat, i l’altra mentida.

Recordem la pregunta del programa anterior: «L’expressió A perdiu per barba i peti qui peti, s’aplica, no tan sols a la gola, sinó també als qui volen fer una cosa malgrat tot i tots, conformant-se amb tots els perjudicis i dificultats que puguin sobrevenir. Però quin és l’origen d’aquesta dita proverbial?»

Resposta: «Encara que en sembla que la recull Amades, ho he trobat també explicat en un llibre de Nèstor Luján, el volum I del «Cuento de cuentos», on explica que els monjos del reial Monestir de Poblet van veure que entre ells hi havia molta mortaldat. Així, van fer cridar un físic de renom que en pogués determinar la causa. Mentre el físic estudiava el cas va poder veure que els monjos tenien una alimentació exagerada, en desacord amb el poc exercici que feien. Els va dir, llavors, que no mengessin tant i, sobretot, que deixessin de consumir perdius, ja que cada un se’n menjava almenys una cada dia. Aquest intent de dieta no va agradar als monjos, que van pensar que les abstencions, els seus contrincants, els monjos de Santes Creus, les podien interpretar com un signe d’estalvi o de pobresa. Es van reunir en capítol i van proclamar unànimement el seu lema: "A perdiu per barba, i peti qui peti".»

I ara fem la pregunta del programa d’avui: «Seguim amb la recerca de l’origen de les dites proverbials. Tots haureu sentit alguna vegada aquella dita proverbial que fa: “Dimarts, ni casat ni embarcat". Però en sabeu l’origen?»