dimarts, 1 abril de 2008

Programa 8 - Refranys de la primavera


(Escolteu el programa en directe)
«El refranyer té pocs refranys dedicats a la primavera. Sabem que una flor no fa estiu, ni dues primavera, però una ovació comença amb un únic aplaudiment. I que per Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera. Fruïm d’aquesta bonança de temps, de l’esclat de vida en els jardins i el camp i de l’allargament del dia, que ja es fa visible amb claredat. I que plogui, que és l’estació de l’aigua. I l’aigua d’aquests mesos ens ha de servir per omplir els pantans, que prou que ho necessiten.»

Refranyer català-castellà

Us volem seguir oferint els referents en català d’aquelles dites i refranys que sovint sentim en castellà o d’altres idiomes. Així, demostrarem que el refranyer català és ric i té resposta per a qualsevol expressió que ens arribi des d’altres llengües.

Així, he consultat el refranyer català-castellà que comparteixo amb tots vosaltres a Internet i he trobat els següents refranys del mes de març:

  1. Agua en primavera, si no es torrencial, llena la panera - Aigua de primavera, si no és torrencial, omple la panera (les pluges torrencials d’aquesta estació provoquen inundacions i danys; però si són moderades, beneficien els cultius).
  2. Arco a la matina, apareja la gabardina - Arc de sant Martí, al matí fa ploure i al vespre fa aclarir (pronostica pluja).
  3. La primavera la sangre alteraLa primavera la sang altera (és potser dels refranys més populars i famosos del refranyer).
  4. Mucha flor en primavera, buen otoño nos espera - Molta flor de primavera, bona tardor espera.
  5. Sanjuanada venida, primavera ida - Sant Joan arribat, la primavera ha passat (se celebra el 24 de juny i, per tant, és estiu).
  6. Una espiga no hace manojo o Una golondrina no hace veranoUna flor (o una oreneta) no fa estiu (ni dues primavera) (vol dir que un objecte o fet isolat no es pot prendre com a norma o regla general).

La vella Quaresma

Una de les tradicions infantils més recordades i continuades a les escoles del nostre país és la vella Quaresma.
La Quaresma és el temps litúrgic que comença l’endemà del Dimecres de Cendra i s’allarga fins al Diumenge de Rams.
La Vella Quaresma és una mena de calendari que utilitzem per tal d’anar marcant el pas del temps en les llargues set setmanes quaresmals. La Vella, cal retallar-la el Dimarts Gras, l’últim dia dels Carnestoltes, i cal penjar-la el Dimecres de Cendra. Els dissabtes de Quaresma li tallarem un peuet. Així, sempre sabrem quantes setmanes falten perquè arribi la Pasqua… I els nens poden portar el control de quan manca per a les vacances de Pasqua.

La Viquipèdia diu que la vella quaresma és la «Representació de l'expulsió de la mort i de la Quaresma. Adopta la forma d'una vella arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d'una en una a mesura que van passant les setmanes de Quaresma. Va vestida com una pagesa mallorquina o una vella catalana, amb riques robes de seda. A les mans duu o bé dos bacallans, o bé un bacallà i una graella. Era l'encarregada de procurar que els infants mengessin peix durant la Quaresma.»


Dites de la primavera

Del refranyer temàtic que també mantinc a internet, he fet una tria d’uns quants refranys referits a la primavera. Un polsim:
  1. Aigua de primavera, si no és torrencial, omple la panera
  2. Al llit tot l'any és primavera
  3. Alegre com una primavera
  4. Bella Candelera, lletja primavera (si fa bon temps per la Candelera, el 2 de febrer, tindrem una primavera dolenta)
  5. Còlics d'hivern, refredats d'estiu i febres de primavera, la mort darrera
  6. El bou, de tardor, i el cavall, de primavera
  7. El mal hivern, de la primavera fa govern
  8. Estar a la primavera de la vida
  9. Falsa primavera enganya al bestiar
  10. Flor en abundor a la primavera, bona tardor ens espera
  11. Flors de tardor, plors de primavera
  12. Hivern fred, primavera regalada (si fa fred a l’hivern, durant la primavera plourà)
  13. L'Encarnació tronera, allunya quaranta dies la primavera (és el 25 de març)
  14. L'hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc (o les juga)
  15. La primavera la sang altera
  16. La tardor és la primavera de l'hivern
  17. Mal hivern, primavera d'infern
  18. Març, falsa primavera que enganya el bestiar
  19. Oreneta arribada, primavera començada
  20. Oreneta primerenca, primavera calorenca
  21. Pasqua nevada, primavera gemmada
  22. Per la primavera, pastor, no deixis la capa ni la berena
  23. Per la primavera, res no és com era
  24. Per Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera
  25. Quan arriba el noguerol, primavera, si Déu vol
  26. Quan fa dissabte la formiga, a venir la primavera no triga
  27. Quan la primavera arriba, l'ovella esquila
  28. Qui treballa a la primavera, prepara un bon estiu
  29. Sant Antoni ha arribat, la primavera ha pasta (es refereix a Sant Antoni de Pàdua, el 13 de juny)
  30. Sant Joan i Sant Pere, adéu, primavera!
  31. Si l'hivern primavereja, la primavera hiverneja
  32. Tramuntana de primavera, pluja al darrera
  33. Una cuca no fa estiu ni una flor fa primavera
  34. Una flor no fa estiu, ni dues primavera
  35. Una mosca no fa primavera, ni dues estiu
  36. Una oreneta no fa estiu, ni dues primavera
  37. Xaloc és calent; llebeig més; tramuntana, pluja; seca el terral i a l'hivern i primavera gela el mestral
Així, veiem que la natura comença a despertar-se, arriben els primers ocells de temporada (l’oreneta i el noguerol) i les formigues comencen a fer feina.

Pel temps que disposem de programa i perquè normalment els refranys són prou clars del seu significat, no sempre ens aturem a explicar-los. Això no treu que si n’hi ha algun que voleu que us fem una explicació més detallada ens ho pugueu demanar sense compromís, d’acord?

Recordem la pregunta del programa anterior: «En aquest programa introduïrem un nou element de joc lingüístic: l’endevinalla. L’endevinalla és una composició, generalment en vers, que es refereix, d’una manera ambigua, a un objecte o a un concepte que cal endevinar. Per exemple, quan diem: No tinc cap color, / no faig cap olor, / no dono sabor, / i en temps de calor / us dono frescor. Fàcil, oi? Segur que tots heu endevinat que parlàvem de l’aigua. Doncs apa, una endevinalla d’un objecte ben nostrat. Diu així: La gràcia la porto a dins; / sóc emblema català, / i aquell que pel coll m’agafa / tot el que tinc em fa donar.»
[Resposta: El porró]

I ara fem la pregunta del programa d’avui: Iniciem un altre tipus de preguntes. Avui plantejarem un enigma. Presentarem un supòsit, donarem unes pistes i a través d’aquestes pistes, heu de respondre una pregunta molt concreta. L’enigma és el del rei amagat. Per cinc-cents comença. | Per cinc-cents acaba. | Té el cinc al centre. | La primera de les lletres | i la primera de les xifres | el completen. | Desxifreu, barregeu, | i el nom d’un rei antic | descobrireu. Fàcil, oi? Apa, la resposta al programa que ve.