Programa 24 - Refranys sobre Sant Martí

(Escolteu el programa en directe)

«Sant Martí és dels sants amb més devots del santoral. Dels pocs sants no martiritzats. Escau l'11 de novembre i diu la tradició que representa un asuaujament de temperatures dins el rigor tardoral, ja camí de l'hivern. Aquests dies de bonança són coneguts com l'estiuet de Sant Martí. Un sant que també dóna nom a l'arc iris, aquest arc de set colors que apareix quan coincideixen la llum del sol i la pluja. Novembre, mes de bolets, del tast del vi novell i de la matança del porc. Què més podem demanar en aquesta època rònega i rúfola?»

Refranyer català-castellà

Seguim aportant el nostre granet de sorra a la normalització de les expressions paremiològiques en català. Aquell refrany que no sabeu com es diu en català i que només us ve a la memòria en la seva equivalència castellana... ho trobaràs al Refranyer català-castellà. Uns quants sobre Sant Martí:

1. A cada cerdo le llega su san Martín - A cada porc li arriba el seu Sant Martí
2. Arco a la matina, apareja la gabardina - Arc de Sant Martí al matí, pren capot i segueix ton camí (Un altre pronòstic sobre l'arc de sant Martí al capvespre, diu «Arc de Sant Martí al capvespre, l'endemà festa». Aquest pronostica bon temps. Així, surti al matí o al vespre, indicarà mal temps o bon temps, respectivament, com recull aquest altre refrany: «Arc de sant Martí, al matí fa ploure i al vespre fa aclarir»)
3. Por San Agustín, ni merienda ni dormir- Per Sant Agustí (o Sant Martí), ni berenada ni dormir (s'escurcen les hores de sol i s'ajunta el dinar amb el sopar, que s'avança, estalviant-se tot sovint, el berenar)

L’estiuet de sant Martí

Tot just encetàvem el programa parlant de l'estiuet de sant Martí.

Us reprodueixo un article molt ben documentat del blog La Devocioteca, que haureu d'afegir als llocs de consulta preferits per anar a cercar informacions sobre cultura popular. Diu així:

«La tradició indica que al voltant de la data de l’11 de novembre de cada any –diada de sant Martí- esdevé un període de bon temps; o, almenys, es percep una major bonança climatològica respecte els dies precedents i, sobretot, dels que el segueixen. És l’anomenat estiuet de sant Martí.

[...] Sant Martí, a qui s’associa l’estiuet, va ser bisbe de la ciutat francesa de Tours i es tracta del primer sant no màrtir venerat. Abans d’ocupar aquest càrrec havia estat soldat romà, nascut a Panònia (Hongria) a principi del segle IV.

Segons la llegenda, la humanitat deu aquest temps de bonança, entre les inclemències meteorològiques de la tardor, al gest que va fer sant Martí com a mostra de la seva caritat.»

Joan Amades dóna dues versions del relat. La primera fa referència a una suposada estada del Sant a una masia de Catalunya, prop de Barcelona, on es va hostatjar per a passar les primeres fredorades; després de sentir les queixes del pagès sobre la mortaldat de plançons i planter que produïa el fred primerenc i com agraïment a l’hospitalitat rebuda, va endolcir el temps per ajudar a fer créixer i enfortir la plantació.

La més estesa, però, és la que presenta sant Martí quan era militar i que parteix de la Llegenda Àuria. En aquesta obra de Iacopo da Varazze s’explica que “un dia d’hivern, quan Martí estava a Amiens, al costat de les portes de la ciutat, va veure un home gairebé nu demanant almoina. Va veure com cap dels que passaven per allà li feia cas i va deduir que Déu l’havia reservat per a ell, de manera que tingués l’oportunitat d’exercir la caritat; un cop va deduir aquesta idea, sense dubtar-ho ni un moment, immediatament, va desembeinar la seva l'espasa i va dividir la seva capa en dues meitats, una de les quals va lliurar al necessitat i amb l’altre es va tapar ell mateix. Aquella mateixa nit se li va aparèixer Crist amb la mitja capa que havia donat al pobre i va sentir com Nostre Senyor deia als àngels que l’envoltaven que aquella capa li havia donat Martí”.

D’aquest relat en va sorgir la llegenda, recollida pel mateix Amades i situada a Catalunya, que esmenta “un dia de fred rigorós, sant Martí passava a cavall per un bosc espès, situat en el terme de l’avui barri barceloní de Sant Martí, i trobà a un recó del camí un pobret que tremolava de fred i que cuidava morir-se. El sant, ferit de compassió, s’arrencà l’espasa, va partir pel mig la seva capa i va donar-ne la meitat al pobre perquè pogués abrigar-se i combatre el fred. Aquell pobre era el diable, que volia fer perdre al sant, i precisament se li va presentar per induir-lo a partir la capa per tal que així, mancat de la meitat d’abric, es morís de fred; però Nostre Senyor, que vetllava pel sant, al moment féu apaivagar i endolcir la temperatura, és a dir, la féu prou suportable per a poder anar sense abric, i així salvà el sant”. El folklorista també indica que “una variant de la tradició diu que el pobre era Nostre Senyor, que, desitjós de mesurar el grau de caritat del sant, se li presentà en forma de pobre, per veure què faria”.»

Variants i versions per a tots els gustos, com veieu, però amb el mateix personatge com a protagonista i amb el mateix fet com a resultat: un estiuet a les portes de l'hivern.


Refranyer temàtic

Alguns refranys sobre sant Martí, l’estiuet, l’arc, el tast del vi novell i la matança del porc. Us en faig un polsim:

Trobem una nova referència al cicle de l'allargament del dia referit a aquesta diada:

1. A Sant Martí, iguals el dia i la nit.

Sobre l'arc de Sant Martí, hi ha una llegenda que n'explica l'origen: «Es diu que sant Martí un dia es va trobar un pobre home tremolant de fred. El sant se'n va apiadar i li va donar un tros de la seva capa. En aquell moment va aparèixer un arc de colors al cel, es va aturar la intensa nevada que estava caient i va pujar força la temperatura. Vet aquí el primer Estiuet de Sant Martí i també el naixement de l'arc de Sant Martí.»


Són curioses les prediccions de pluja que els refranys expressen amb relació a l'arc de Sant Martí.

1. Arc de Sant Martí a la matinada, ton capot prepara
2. Arc de Sant Martí a la matinada, treu els bous de l'arada
3. Arc de Sant Martí a la prima, tapa't mariner, amb la caputxina
4. Arc de Sant Martí a la tarda, la pluja ja és passada
5. Arc de Sant Martí a la vesprada, pluja a la matinada
6. Arc de Sant Martí a migdia, pluja tot lo dia
7. Arc de Sant Martí a ponent assenyala bon temps
8. Arc de Sant Martí a ponent, amarra la barca i vine-te'n
9. Arc de Sant Martí al matí, aigua a desdir
10. Arc de Sant Martí al matí, aigua a la tarda
11. Arc de Sant Martí al matí, la pluja és aquí, arc de Sant Martí a la tarda, la pluja és passada
12. Arc de Sant Martí al matí, la pluja ja és aquí
13. Arc de Sant Martí al matí, pluja sense fi
14. Arc de Sant Martí al tardí, bon dia l'endemà al matí
15. Arc de Sant Martí al vespre, la pluja ja està llesta
16. Arc de Sant Martí al vespre, para-li la testa; arc de Sant Martí al matí, para-li el bací
17. Arc de Sant Martí atura el diluvi
18. Arc de Sant Martí cap al tard, bon temps assegurat
19. Arc de Sant Martí doblat, bon temps assegurat
20. Arc de Sant Martí o fa ploure o fa aclarir (o espargir)
21. Arc de Sant Martí, es matí fa ploure i es capvespre fa aclarir
22. L'arc de Sant Martí a llevant bon temps a l'instant; l'arc de Sant Martí a ponent, amaga la gent
23. L'arc de Sant Martí a migdia, pluja tot el dia
24. L'arc de Sant Martí al camp el temps d'avui farà demà
25. L'arc de Sant Martí al matí diu al bover: -Vés a dormir
26. L'arc de Sant Martí al matí no fa córrer el molí
27. L'arc de Sant Martí al matí, aigua a desdir
28. L'arc de Sant Martí al matí, aigua a la tarda
29. L'arc de Sant Martí al matí, aixeca't el caputxí
30. L'arc de Sant Martí al matí, la pluja és ací
31. L'arc de Sant Martí al matí, para-li el bací
32. L'arc de Sant Martí al matí, pluja al vespertí
33. L'arc de Sant Martí al matí, pluja sense fi, i de vespre, bon temps espera
34. L'arc de Sant Martí al migdia, pluja tot el dia
35. L'arc de Sant Martí al vespre alegra el mestre
36. L'arc de Sant Martí al vespre, fa ploure o fa aclarir
37. L'arc de Sant Martí al vespre, la pluja està llesta
38. L'arc de Sant Martí al vespre, obre la finestra
39. L'arc de Sant Martí al vespre, para-lila testa
40. L'arc de Sant Martí al vespre, pluja al matí
41. L'arc de Sant Martí de la matinada treu el bover de la llaurada
42. L'arc de Sant Martí fa ploure o fa aclarir
43. L'arc de Sant Martí pel matí, pluja ací; per la vesprada, pluja passada
44. L'arc de Sant Martí, fa ploure o fa aclarir
45. L'arc de Sant Martí, val més veure'l al vespre que al matí
46. Passar per davall un arc de Sant Martí és tan bo de fer com un home tornar dona
47. Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, el pastor se'n pot anar a dormir; però quan surt al tardí, cap a pastorí
48. Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, fins a la vesprada farà alguna ruixada
49. Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, la pluja pel camí

També hi ha moltes referències en el refranyer a l'estiuet de Sant Martí.

Emili Casademont ens conta dues possibles explicacions d'aquest estiuet de Sant Martí:

La diada de Sant Martí és plena de refranys (la majoria, cal reconèixer-ho, molt encertats), alguns dels quals es refereixen a l'anomenat «estiuet de Sant Martí», com aquest que ens diu que «com més fort és l'estiuet, | guarda't més del fred».

S´explica de dues maneres l'origen d'aquest famós estiuet. Una d'elles té com a protagonista principal la capa del sant. I és ben coneguda. Però començaré per l'altra. Segons diuen, sant Martí, quan era soldat de cavall, vingué a Catalunya una tardorada molt crua i gelada, i s'allotjà en una casa de pagès dels afores de Barcelona. L'amo d'aquella casa li exposà que, a causa de les fredorades primerenques que mataven els esplets, es perdien les collites, cosa que motivava que el món patís fam i misèria. El sant l'escoltà i li digué que faria tots els possibles perquè, pels volts de l'11 de novembre, la temperatura s'endolcís una mica. I aquest temps de bonança que, després dels primers freds sempre sol fer, és el que, com cal suposar, nosaltres en diem l'«estiuet de Sant Martí». I cal afegir que hi ha quelcom que reforça aquesta història. O sigui, l'existència de l'església parroquial de Sant Martí de Provençals, la qual s'assegura que s'aixecà allà on hi hagué la casa d'aquell pagès, església que donà nom, per altra banda, al municipi de Sant Martí de Provençals, des de fa anys annexionat a la Ciutat Comtal.

L'altra manera com s'explica l'origen de l'«estiuet de Sant Martí» fa referència al fet que, en un dia de fred rigorós, el sant passava a cavall per un bosc espès, situat també al terme de Sant Martí de Provençals, i hi trobà un pobret que estava mig gelat i a punt de finar. Aleshores, sant Martí, compadit de la situació d'aquell home, amb la seva espasa partí pel mig la capa que duia i li'n donà la meitat, perquè pogués abrigar-se. Segons diuen, però, el pobret que es moria de fred era el diable, que volia que el sant, en mancar-li mitja capa, agafés una fenomenal pulmonia doble i se n'anés a l'altre barri. Però Déu Nostre Senyor, que vetllava per ell, féu que la temperatura s'endolcís, fins al punt que ja no calia portar capa o abric.

1. Abans de Sant Martí, pa i vi; després de l'estiuet, fam i fred
2. Com més fort és l'estiuet, guarda't més del fred
3. De l'estiuet de Sant Martí, a l'hivernet de Sant Mamet, mig any complet
4. De l'hivernet de Sant Mamet a l'estiuet de Sant Martí, mig any curt hi comptí
5. L'estiuet de Sant Martí dura tres jorns i un dematí
6. L'estiuet de Sant Martí durarà fins a la fi
7. L'estiuet de Sant Martí els ocellets fa venir
8. L'estiuet de Sant martí els ocells fa venir. Com més fort és l'estiuet, guarda't més del fred
9. L'estiuet de Sant Martí revifa els vells
10. L'estiuet de Sant Martí, tots els ocells fa venir

També són constants les referències al tast del vi novell i a la matança del porc.

1. A cada porc li arriba el seu Sant Martí
2. A Sant Martí, mata el porc i enceta el vi
3. De la vinya plantada per Sant Martí, en surt el millor vi
4. Després de Sant Martí, castanyes i novell vi
5. Després de Sant Martí, deixa l'aigua i beu el vi
6. Fins a Sant Martí tothom qui vol beu vi; de Sant Martí enllà en beu qui n'ha
7. Mata el garrí per Sant Martí
8. Per Sant Martí beu del bon vi i deixa l'aigua per al molí
9. Per Sant Martí destapa el vi, i per Nadal comença a tasta'l
10. Per Sant Martí es beu el bon vi
11. Per Sant Martí mata el garrí, i per Nadal tant si està magre com si està gras
12. Per Sant Martí mata ton porc, posa les olives al topí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí
13. Per Sant Martí tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany
14. Per Sant Martí, aixeca la bota i tasta el vi
15. Per Sant Martí, aspira ton vi
16. Per Sant Martí, beu del bon vi i deixa l'aigua pel molí
17. Per Sant Martí, bótes a reomplir
18. Per Sant Martí, castanyes i novell vi
19. Per Sant Martí, destapa, tasta i tapa el vi
20. Per Sant Martí, el porc para de grunyir
21. Per Sant Martí, enceta la bóta del vi
22. Per Sant Martí, la bona vella tasta el vi
23. Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi
24. Per Sant Martí, tapa les bótes i tasta ton vi
25. Per Sant Martí, tapa ton vi
26. Per Sant Martí, tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany
27. Per Sant Martí, tasta la figa i tapa ton vi
28. Per Sant Martí, tapa les bótes i tasta ton vi
29. Per Sant Martí, tapa ton vi
30. Per Sant Martí, tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany
31. Per Sant Martí, tasta la figa i tapa ton vi
32. Per Sant Martí, tapa les bótes i tasta ton vi
33. Per Sant Martí, tapa ton vi
34. Per Sant Martí, tasta la figa i tapa ton vi
35. Vi de Sant Martí és el millor vi

I acabarem amb encara una colla de refranys dedicats a aquest sant, d'índole ben diversa

1. A Sant Martí, sort que el senyor rector sabia de lletra
2. Aigua de Sant Martí al migdia, pluja tot el dia
3. All, per què no ets fi? Perquè no em van sembrar per Sant Martí
4. Blat de Sant Martí, blat mesquí
5. Cera per Santa Teresa, porc i llard per Sant Martí i gallines per Nadal
6. De Sant Martí a Sant Andreu, setmanes tres; de Sant Andreu a Nadal, gairebé un mes
7. De Tots Sants a Sant Martí, onze dies hi comptí, i de Sant Martí a Nadal un mes i mig cabal
8. De Tots Sants a Sant Martí, onze dies i un matí
9. De Tots Sants a Sant Martí, sembra, si vols collir
10. El vent que bufa per Sant Martí, bufa fins a la fi
11. Fer com el cavall de Sant Martí, que va viure fins que va morir
12. L'ocell que no és aquí per Sant Martí, s'ha quedat pel camí
13. L'olivera plantada per Sant Martí és la que fa l'oli més fi
14. Pel novembre festes grans: Sant Martí i Tots Sants
15. Per Sant Martí el fred és al camí
16. Per Sant Martí el fred ja és aquí
17. Per Sant Martí la neu al pi
18. Per Sant Martí la neu al pi i del pi al prat tot nevat
19. Per Sant Martí la neu ja és al pi, si no a la tarda, hi és al matí
20. Per Sant Martí la pinya cau del pi
21. Per Sant Martí l'hivern va de camí; si el voleu deturar, per Sant Climent arribarà, i, per molt que el detureu, per Sant Andreu el tindreu
22. Per Sant Martí ni berenada ni dormir
23. Per Sant Martí ni ferra el ferrer ni mol el molí
24. Per Sant Martí no encenguis forn ni encenguis molí
25. Per Sant Martí no va mola ni molí
26. Per Sant Martí se'n va el teuladí
27. Per Sant Martí, afanya't a collir
28. Per Sant Martí, agafa la canya i a pescar s'ha dit
29. Per Sant Martí, el dia és coquí
30. Per Sant Martí, el fred ja és aquí
31. Per Sant Martí, la fadrina besa al fadrí, i per Santa Caterina el fadrí besa a la fadrina
32. Per Sant Martí, la fulla cau del pi
33. Per Sant Martí, la llebre al costat del camí
34. Per Sant Martí, la neu a dalt del pi
35. Per Sant Martí, la neu al pi; per Sant Andreu la neu al peu, i per Nadal fins dalt del fumeral
36. Per Sant Martí, la neu al pi; si no és al vespre, al matí
37. Per Sant Martí, la pinya cau del pi
38. Per Sant Martí, l'hivern va de camí, i si va retardat, per Sant Andreu ja ha arribat
39. Per Sant Martí, l'oliva al topí, barra el teu vi i convida ton veí
40. Per Sant Martí, ni berenada ni dormir
41. Per Sant Martí, ni faves ni lli
42. Per Sant Martí, ni ferra el ferrer ni mol el molí
43. Per Sant Martí, s'abriga el ric i el mesquí
44. Per Sant Martí, sembra cada dia un picotí
45. Per Sant Martí, se'n va el teuladí
46. Per Sant Martí, tira el blat al camp
47. Per Sant Martí, ton most és bon vi
48. Per Sant Martí, tots els ocells ja són aquí
49. Per Sant Martí, ve la guatlla i el tití
50. Per Sant Martí, xarambec i volantí
51. Per Sant Simó, es sembra de ronyó; per Sant Martí, es sembra de mesquí
52. Per Tots Sants el fred és al camp, per Sant Martí és al camí, per Santa Caterina és dintre la cuina
53. Pluja per Sant Martí, no deixa ni col ni lli
54. Portar Sant Martí al damunt
55. Sant Joan i Sant Martí, guardeu-me de verí
56. Sant Martí escampa la farina
57. Sant Martí i Sant Menna, dos soldats amb una pena
58. Sant Martí va ésser lladre i després va fer de sastre
59. Sant Martí, la flor del pi
60. Per Sant Martí, tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany
61. Si vols all coent, sembra'l a l'advent; si el vols bo i fi, sembra'l per Sant Martí
62. Si vols casa sense fi, talla la fusta per Sant Martí
63. Si vols l'all ben coent, planta'l per l'Advent; si el vols ben fi, planta'l per Sant Martí; però si el vols verdader, fes-lo pel gener
64. Tronades per Sant Martí, collites a desdir
65. Una candela a Sant Martí i una altra al diable

Recordem la pregunta del programa anterior: «Tornem a plantejar una etimologia paremiològica, perquè ens digueu quin és l’origen de la següent frase proverbial: Buscar-li tres peus al gat, que es diu dels qui proven la paciència d’una persona amb risc d’irritar-la i s’aplica impròpiament a les persones que tracten de provar allò que és impossible amb mentides.»

[Resposta«Buscar-li tres peus al gat és una dita “corrompuda”, perquè la dita veritable és buscar cinc peus al gat, més pròpia, segons Correas, perquè trobar tres peus a qui en té quatre és cosa fàcil i res especial, mentre que trobar-ne cinc és impossible. A més, a aquesta frase original s’hi afegia no, que són cinc amb la cua. Antigament aquesta expressió s’emprava per al·ludir al xai i no pas al gat: No busquis cinc peus al xai, ja que és ben sabut que només en té quatre.»].

I ara fem la pregunta del programa d’avui: «Seguim preguntant-vos dites i frases fetes formades amb un verb concret. Així, mentre en castellà diem Dar un beso, en català, els petons es fan: Fem un petó. Vull que em digueu, aquesta setmana, frases fetes amb els verbs 'Donar' i 'Fer' en català, i veurem quines són correctes i quines són influència castellana.»

Programa 23 - Refranys del novembre

(Escolteu el programa en directe)

«Novembre és l'onzè mes del calendari gregorià, però el nom li ve d'haver estat el novè mes del calendari romà. Un mes que comença amb Tots Sants i que surt amb Sant Andreu, deixant de camí, entremig, a sant Martí, sant Albert el Gran, santa Isabel d'Hongria, santa Cecília i sant Andreu, apòstol. Bolets, most i cansalada: camí de l'hivern cal fer arreplega de menjar per als mesos de fred. A primers de novembre, el teu foc ja el pots encendre: cal començar a fer tirar la llar de foc, que era lloc de recolliment compartit i d'explicar històries a la mainada...»

Endevinalles

Mireu quines endevinalles tan treballades que tenim per aquest mes:

Quan cauen les fulles seques
i els arbres s'han despullat
i el sol va perdent la força
que a l'estiu ens ha cremat,
arribo jo, reposada,
allà cap al tard d'or plena.
No saps dir-me com em dic?
Doncs jo t'ho acabo de dir.

(La tardor)

Tres vestits m'has de llevar
abans d'arribar-me a la pell:
el primer punxant-te els dits;
el segon foc encenent,
i el tercer que és la camisa,
amb un punt me l'hauràs tret.
Ben calentona t'agrado,
i per fer-te passar el fred
a les brases em condemnes
per satisfer un gust teu.

(La castanya)

Una capseta negra
que s'obre i no es plega.
(també la castanya)

Tres endevinalles de les moltes que podríem trobar referides al novembre, la tardor i tot allò que envolta aquesta època.

Refranyer català-castellà

Seguim amb algunes equivalències de refranys. Com sempre, he anat al Refranyer català castellà per veure quines trobem entre refranys del novembre. Poca cosa, però alguns n'hi ha:

1. A primeros de noviembre, tu fuego enciende - A primers de novembre, el teu foc ja el pots encendre.
2. En mediando noviembre, si no has sembrado no siembres - Pel novembre, qui no ha sembrat que sembri (Aquestes dites agrícoles i de les feines del camp, evidentment, no són vàlides per a tot arreu. Segons les condicions climàtiques dels llocs, hi ha algunes feines que s'avancen o s'endarrereixen sensiblement).
3. Si en noviembre oyes que truena, la cosecha siguiente será buena - Si al novembre sents que trona, la propera collita serà bona.
4. Treinta días trae noviembre, con abril, junio y septiembre, veintiocho trae uno, que es febrerillo loco, y los otros treinta y uno - Trenta dies té el setembre, l'abril, el novembre i el juny, vint-i-vuit el febrer i els altres trenta-un (dicteri per saber el nombre de dies que té cada mes).

Santoral del mes de novembre


Mes consagrat a les ànimes del Purgatori

• Dia 1. Tots Sants. Festa de la Castanyada.
• Dia 2. Commemoració dels fidels difunts.
• Dia 3. Sant Ermengol, bisbe, sant Martí de Porres, dominicà i santa Sílvia, mare.
• Dia 4. Sant Carles Borromeu, cardenal i arquebisbe i sant Fèlix de Valois, prevere i fundador.
• Dia 5. Sants Zacaries i Elisabet, pares de Sant Joan Baptista.
• Dia 6. Sant Sever, bisbe de Barcelona i màrtir.
• Dia 7. Sant Ernest, bisbe.
• Dia 9. Festa del Sant Crist de Balaguer.
• Dia 10. Sant Lleó I, el Gran, papa i doctor de l'església.
• Dia 11. Sant Martí de Tours, bisbe.
• Dia 12. Sant Nil, abat.
• Dia 13. Sant Estanislau de Kostka, jesuïta i sant Dídac, franciscà. S'escau la lluna plena a les 6 h 17 m.
• Dia 15. Sant Albert el Gran, bisbe i doctor de l'església i sant Eugeni, bisbe i màrtir.
• Dia 16. Santa Margarida d'Escòcia, reina.
• Dia 17. Santa Isabel d'Hongria, princesa i vídua i santa Victòria, màrtir.
• Dia 18. Sant Aureli, màrtir i sant Ot (Odó), abat.
• Dia 21. La Presentació de la Mare de Déu al Temple. Comença el signe de sagitari.
• Dia 22. Santa Cecília, verge i màrtir.
• Dia 23. Solemnitat de Jesucrist rei i sant Climent I, papa i màrtir.
• Dia 25. Santa Caterina, verge i màrtir.
• Dia 27. Mare de Déu de la Medalla Miraculosa i Beat Ramon Llull, màrtir.
• Dia 29. Sant Sadurní, bisbe i màrtir i santa Il·luminada, verge.
• Dia 30. Sant Andreu, apòstol.

Dites del mes de novembre

Del Refranyer temàtic que també mantinc a internet, he fet una tria d’uns quants refranys referits al mes de novembre. Un polsim:

Ens tornem a trobar amb una antiparèmia, referida a la sembra durant aquest mes:

1. Pel novembre, qui no ha sembrat, que sembri
2. Qui pel novembre no ha sembrat, que no sembri que ja és tard

El refranyer també destaca les festes més assenyalades:

1. Del novembre, Tots Sants és el primer i Sant Andreu el darrer (31 de novembre)
2. El novembre i els difunts, marxen tots junts (en referència a la festivitat de Tots Sants)
3. Pel novembre festes grans: Sant Martí i Tots Sants
4. Tots Sants el primer i sant Andreu en el darrer

També parla de les relacions d'aquest mes amb d'altres o de les implicacions que té el temps que fa durant aquest mes:

1. A l'octubre, ametlles collides; i al novembre olives marcides
   
2. Novembre i febrer són marit i muller
3. Novembre i gener tenen el mateix temper
4. Novembre, març i febrer, s'avenen d'allò més bé
5. Novembre assolellat i abril plujós, estiu abundós
6. Novembre calent, maig gelat

I un reguitzell de refranys ben diversos referits a altres aspectes d'aquest mes tardoral.

1. A primers de novembre, el teu foc ja el pots encendre
2. Al novembre, cava i sembra
3. De novembre enllà, agafa la manta i no la deixis de la mà
4. El novembre el mes millor; tant de bo n'hi haguessin dos
5. El novembre està entre l'estiu i l'hivern
6. El novembre, vi per vendre
7. L'olivera, que és arbre de pinyol, pel novembre s'enterra i pel maig surt al sol
8. Malaltia de novembre no té cura i paga amb la sepultura
9. Novembre acabat, hivern començat
10. Novembre enllà, agafa la manta i no la deixis anar
11. Novembre finat, tot guardat a casa o enterrat
12. Novembre humit, et faràs ric
13. Novembre tronat, mal pel pastor i pitjor pel ramat
14. Novembre, mes de castanyes, nous, olives i patates
15. Pel novembre es cull el nap que pel juliol s'ha sembrat
16. Pel novembre, bona sembra
17. Pel novembre, bones torrades, castanyes i bunyolades
18. Pel novembre, les faves sembra; si no ho pots fer, no tindràs faver
19. Pel novembre, sembra acabada, bunyolada menjada i fins a un altra anyada
20. Pel novembre, vi per vendre
21. Pluges de novembre, omplen els barrals i curen tots els mals
22. Qui pel novembre no té llenya seca, ja cal que es prepari l'esquena
23. Raïms de novembre, ni els garrins els volen
24. Sembrar pel novembre i llaurar pel desembre
25. Si al novembre trona, la collita és bona
26. Sol pel novembre i abril plujós, estiu calorós
27. Trenta dies té el setembre, l'abril, el novembre i el juny, vint-i-vuit el febrer i els altres trenta-un

Novetats paremiològiques


El mes passat aprofitava per presentar-vos algunes novetats paremiològiques en forma de llibre o a Internet. Aquest mes us parlaré d'un projecte de la Universitat de Barcelona sobre refranys meteorològics.


BADARE és l'anagrama de Base de dades sobre refranys del calendari i meteorològics en la Romània. Ho trobareu a l'adreça http://stel.ub.edu/badare/, però si no recordeu la URL, posant "Badare" en qualsevol cercador, apareix en els primers resultats, perquè és una paraula inventada.

Al capdavant de BADARE hi ha José Enrique Gargallo, que fou professor meu a Filologia Romànica al primer curs a la Universitat, allà pel 1980 i tants. I ja ens sabia transmetre la seva dèria pels refranys, fent comparatisme amb totes les llengües romàniques possibles, de les quals en dominava un grapat amb prou solvència i soltesa.

Doncs aquest projecte pretén arreplegar en una base de dades tots els refranys del calendari, els referits a fenòmens meteorològics, que amb una ullada ràpida, es pot veure que comparteixen moltes llengües romàniques i per tant hem d'entendre que provenen d'un fons llatí anterior comú en un gran nombre de casos.

L'obra és el fruit de feina de quatre anys, ara prorrogat per tres anys més i la base de dades és d'accés obert. Hi trobem curosament referenciades les parèmies extretes d'obres paremiològiques del darrer segle i mig.

Recordem la pregunta del programa anterior: «Vinga, aquesta setmana, sense que serveixi de precedent, també tindreu deures, però no serà pas resoldre cap enigma, ni acabar un refrany, ni donar l’explicació o l’origen d’una parèmia. Aquesta setmana us vull demanar que em feu arribar, amb tots els detalls i explicacions que us plaguin i que recordeu, refranys que comencin amb la clàusula “Val més” o “Més val”, tant se val. Vinga uns exemples: “Val més ser cap d’arengada que cua de pagell” o “Val més boig conegut que savi per conèixer” o “Val més caure en gràcia que ser graciós”. Vinga, la setmana que ve us els explico, us en dic algun més i resumeixo les aportacions dels oients.»

[Resposta:
- Val més ser cap d’arengada que cua de pagell vol dir que és millor tenir una posició alta en un nivell baix que no pas una posició baixa en un nivell alt.
- Val més caure en gràcia que ser graciós es diu quan ha existit favoritisme i no mitjan en la consecució de les coses
- Val més boig conegut que savi per conèixer vol dir que qui mira prim corre el perill de quedar-se sense res
Una lectora assídua d'aquest programa, la Maria Mercè, de Sabadell, ens n'ha fet arribar unes quantes també:
- Val més riure que plorar
- Val més sol que mal acompanyat
- Més val una imatge que mil paraules.
Gràcies, M. Mercè per la teva col·laboració!
No cal dir que hi ha centenars de refranys amb aquesta estructura formal dissociativa.]

I ara fem la pregunta del programa d’avui: «Tornem a plantejar una etimologia paremiològica, perquè ens digueu quin és l’origen de la següent frase proverbial: Buscar-li tres peus al gat, que es diu dels qui proven la paciència d’una persona amb risc d’irritar-la i s’aplica impròpiament a les persones que tracten de provar allò que és impossible amb mentides.»