Un polsim de refranys: Programa 24 - Refranys sobre Sant Martí

(Escolteu el programa en directe)

«Sant Martí és dels sants amb més devots del santoral. Dels pocs sants no martiritzats. Escau l'11 de novembre i diu la tradició que representa un asuaujament de temperatures dins el rigor tardoral, ja camí de l'hivern. Aquests dies de bonança són coneguts com l'estiuet de Sant Martí. Un sant que també dóna nom a l'arc iris, aquest arc de set colors que apareix quan coincideixen la llum del sol i la pluja. Novembre, mes de bolets, del tast del vi novell i de la matança del porc. Què més podem demanar en aquesta època rònega i rúfola?»

Refranyer català-castellà

Seguim aportant el nostre granet de sorra a la normalització de les expressions paremiològiques en català. Aquell refrany que no sabeu com es diu en català i que només us ve a la memòria en la seva equivalència castellana... ho trobaràs al Refranyer català-castellà. Uns quants sobre Sant Martí:

A cada cerdo le llega su san Martín - A cada porc li arriba el seu Sant Martí
Arco a la matina, apareja la gabardina - Arc de Sant Martí al matí, pren capot i segueix ton camí (Un altre pronòstic sobre l'arc de sant Martí al capvespre, diu «Arc de Sant Martí al capvespre, l'endemà festa». Aquest pronostica bon temps. Així, surti al matí o al vespre, indicarà mal temps o bon temps, respectivament, com recull aquest altre refrany: «Arc de sant Martí, al matí fa ploure i al vespre fa aclarir»)
Por San Agustín, ni merienda ni dormir- Per Sant Agustí (o Sant Martí), ni berenada ni dormir (s'escurcen les hores de sol i s'ajunta el dinar amb el sopar, que s'avança, estalviant-se tot sovint, el berenar)

L’estiuet de sant Martí

Tot just encetàvem el programa parlant de l'estiuet de sant Martí.

Us reprodueixo un article molt ben documentat del blog La Devocioteca, que haureu d'afegir als llocs de consulta preferits per anar a cercar informacions sobre cultura popular. Diu així:

«La tradició indica que al voltant de la data de l’11 de novembre de cada any –diada de sant Martí- esdevé un període de bon temps; o, almenys, es percep una major bonança climatològica respecte els dies precedents i, sobretot, dels que el segueixen. És l’anomenat estiuet de sant Martí.

[...] Sant Martí, a qui s’associa l’estiuet, va ser bisbe de la ciutat francesa de Tours i es tracta del primer sant no màrtir venerat. Abans d’ocupar aquest càrrec havia estat soldat romà, nascut a Panònia (Hongria) a principi del segle IV.

Segons la llegenda, la humanitat deu aquest temps de bonança, entre les inclemències meteorològiques de la tardor, al gest que va fer sant Martí com a mostra de la seva caritat.»

Joan Amades dóna dues versions del relat. La primera fa referència a una suposada estada del Sant a una masia de Catalunya, prop de Barcelona, on es va hostatjar per a passar les primeres fredorades; després de sentir les queixes del pagès sobre la mortaldat de plançons i planter que produïa el fred primerenc i com agraïment a l’hospitalitat rebuda, va endolcir el temps per ajudar a fer créixer i enfortir la plantació.

La més estesa, però, és la que presenta sant Martí quan era militar i que parteix de la Llegenda Àuria. En aquesta obra de Iacopo da Varazze s’explica que “un dia d’hivern, quan Martí estava a Amiens, al costat de les portes de la ciutat, va veure un home gairebé nu demanant almoina. Va veure com cap dels que passaven per allà li feia cas i va deduir que Déu l’havia reservat per a ell, de manera que tingués l’oportunitat d’exercir la caritat; un cop va deduir aquesta idea, sense dubtar-ho ni un moment, immediatament, va desembeinar la seva l'espasa i va dividir la seva capa en dues meitats, una de les quals va lliurar al necessitat i amb l’altre es va tapar ell mateix. Aquella mateixa nit se li va aparèixer Crist amb la mitja capa que havia donat al pobre i va sentir com Nostre Senyor deia als àngels que l’envoltaven que aquella capa li havia donat Martí”.

D’aquest relat en va sorgir la llegenda, recollida pel mateix Amades i situada a Catalunya, que esmenta “un dia de fred rigorós, sant Martí passava a cavall per un bosc espès, situat en el terme de l’avui barri barceloní de Sant Martí, i trobà a un recó del camí un pobret que tremolava de fred i que cuidava morir-se. El sant, ferit de compassió, s’arrencà l’espasa, va partir pel mig la seva capa i va donar-ne la meitat al pobre perquè pogués abrigar-se i combatre el fred. Aquell pobre era el diable, que volia fer perdre al sant, i precisament se li va presentar per induir-lo a partir la capa per tal que així, mancat de la meitat d’abric, es morís de fred; però Nostre Senyor, que vetllava pel sant, al moment féu apaivagar i endolcir la temperatura, és a dir, la féu prou suportable per a poder anar sense abric, i així salvà el sant”. El folklorista també indica que “una variant de la tradició diu que el pobre era Nostre Senyor, que, desitjós de mesurar el grau de caritat del sant, se li presentà en forma de pobre, per veure què faria”.»

Variants i versions per a tots els gustos, com veieu, però amb el mateix personatge com a protagonista i amb el mateix fet com a resultat: un estiuet a les portes de l'hivern.

Refranyer temàtic

Alguns refranys sobre sant Martí, l’estiuet, l’arc, el tast del vi novell i la matança del porc. Us en faig un polsim:

Trobem una nova referència al cicle de l'allargament del dia referit a aquesta diada:

A Sant Martí, iguals el dia i la nit.

Sobre l'arc de Sant Martí, hi ha una llegenda que n'explica l'origen: «Es diu que sant Martí un dia es va trobar un pobre home tremolant de fred. El sant se'n va apiadar i li va donar un tros de la seva capa. En aquell moment va aparèixer un arc de colors al cel, es va aturar la intensa nevada que estava caient i va pujar força la temperatura. Vet aquí el primer Estiuet de Sant Martí i també el naixement de l'arc de Sant Martí.»

Són curioses les prediccions de pluja que els refranys expressen amb relació a l'arc de Sant Martí.

Arc de Sant Martí a la matinada, ton capot prepara
Arc de Sant Martí a la matinada, treu els bous de l'arada
Arc de Sant Martí a la prima, tapa't mariner, amb la caputxina
Arc de Sant Martí a la tarda, la pluja ja és passada
Arc de Sant Martí a la vesprada, pluja a la matinada
Arc de Sant Martí a migdia, pluja tot lo dia
Arc de Sant Martí a ponent assenyala bon temps
Arc de Sant Martí a ponent, amarra la barca i vine-te'n
Arc de Sant Martí al matí, aigua a desdir
Arc de Sant Martí al matí, aigua a la tarda
Arc de Sant Martí al matí, la pluja és aquí, arc de Sant Martí a la tarda, la pluja és passada
Arc de Sant Martí al matí, la pluja ja és aquí
Arc de Sant Martí al matí, pluja sense fi
Arc de Sant Martí al tardí, bon dia l'endemà al matí
Arc de Sant Martí al vespre, la pluja ja està llesta
Arc de Sant Martí al vespre, para-li la testa; arc de Sant Martí al matí, para-li el bací
Arc de Sant Martí atura el diluvi
Arc de Sant Martí cap al tard, bon temps assegurat
Arc de Sant Martí doblat, bon temps assegurat
Arc de Sant Martí o fa ploure o fa aclarir (o espargir)
Arc de Sant Martí, es matí fa ploure i es capvespre fa aclarir
L'arc de Sant Martí a llevant bon temps a l'instant; l'arc de Sant Martí a ponent, amaga la gent
L'arc de Sant Martí a migdia, pluja tot el dia
L'arc de Sant Martí al camp el temps d'avui farà demà
L'arc de Sant Martí al matí diu al bover: -Vés a dormir
L'arc de Sant Martí al matí no fa córrer el molí
L'arc de Sant Martí al matí, aigua a desdir
L'arc de Sant Martí al matí, aigua a la tarda
L'arc de Sant Martí al matí, aixeca't el caputxí
L'arc de Sant Martí al matí, la pluja és ací
L'arc de Sant Martí al matí, para-li el bací
L'arc de Sant Martí al matí, pluja al vespertí
L'arc de Sant Martí al matí, pluja sense fi, i de vespre, bon temps espera
L'arc de Sant Martí al migdia, pluja tot el dia
L'arc de Sant Martí al vespre alegra el mestre
L'arc de Sant Martí al vespre, fa ploure o fa aclarir
L'arc de Sant Martí al vespre, la pluja està llesta
L'arc de Sant Martí al vespre, obre la finestra
L'arc de Sant Martí al vespre, para-lila testa
L'arc de Sant Martí al vespre, pluja al matí
L'arc de Sant Martí de la matinada treu el bover de la llaurada
L'arc de Sant Martí fa ploure o fa aclarir
L'arc de Sant Martí pel matí, pluja ací; per la vesprada, pluja passada
L'arc de Sant Martí, fa ploure o fa aclarir
L'arc de Sant Martí, val més veure'l al vespre que al matí
Passar per davall un arc de Sant Martí és tan bo de fer com un home tornar dona
Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, el pastor se'n pot anar a dormir; però quan surt al tardí, cap a pastorí
Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, fins a la vesprada farà alguna ruixada
Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, la pluja pel camí

També hi ha moltes referències en el refranyer a l'estiuet de Sant Martí.

Emili Casademont ens conta dues possibles explicacions d'aquest estiuet de Sant Martí:

La diada de Sant Martí és plena de refranys (la majoria, cal reconèixer-ho, molt encertats), alguns dels quals es refereixen a l'anomenat «estiuet de Sant Martí», com aquest que ens diu que «com més fort és l'estiuet, | guarda't més del fred».

S´explica de dues maneres l'origen d'aquest famós estiuet. Una d'elles té com a protagonista principal la capa del sant. I és ben coneguda. Però començaré per l'altra. Segons diuen, sant Martí, quan era soldat de cavall, vingué a Catalunya una tardorada molt crua i gelada, i s'allotjà en una casa de pagès dels afores de Barcelona. L'amo d'aquella casa li exposà que, a causa de les fredorades primerenques que mataven els esplets, es perdien les collites, cosa que motivava que el món patís fam i misèria. El sant l'escoltà i li digué que faria tots els possibles perquè, pels volts de l'11 de novembre, la temperatura s'endolcís una mica. I aquest temps de bonança que, després dels primers freds sempre sol fer, és el que, com cal suposar, nosaltres en diem l'«estiuet de Sant Martí». I cal afegir que hi ha quelcom que reforça aquesta història. O sigui, l'existència de l'església parroquial de Sant Martí de Provençals, la qual s'assegura que s'aixecà allà on hi hagué la casa d'aquell pagès, església que donà nom, per altra banda, al municipi de Sant Martí de Provençals, des de fa anys annexionat a la Ciutat Comtal.

L'altra manera com s'explica l'origen de l'«estiuet de Sant Martí» fa referència al fet que, en un dia de fred rigorós, el sant passava a cavall per un bosc espès, situat també al terme de Sant Martí de Provençals, i hi trobà un pobret que estava mig gelat i a punt de finar. Aleshores, sant Martí, compadit de la situació d'aquell home, amb la seva espasa partí pel mig la capa que duia i li'n donà la meitat, perquè pogués abrigar-se. Segons diuen, però, el pobret que es moria de fred era el diable, que volia que el sant, en mancar-li mitja capa, agafés una fenomenal pulmonia doble i se n'anés a l'altre barri. Però Déu Nostre Senyor, que vetllava per ell, féu que la temperatura s'endolcís, fins al punt que ja no calia portar capa o abric.

Abans de Sant Martí, pa i vi; després de l'estiuet, fam i fred
Com més fort és l'estiuet, guarda't més del fred
De l'estiuet de Sant Martí, a l'hivernet de Sant Mamet, mig any complet
De l'hivernet de Sant Mamet a l'estiuet de Sant Martí, mig any curt hi comptí
L'estiuet de Sant Martí dura tres jorns i un dematí
L'estiuet de Sant Martí durarà fins a la fi
L'estiuet de Sant Martí els ocellets fa venir
L'estiuet de Sant martí els ocells fa venir. Com més fort és l'estiuet, guarda't més del fred
L'estiuet de Sant Martí revifa els vells
L'estiuet de Sant Martí, tots els ocells fa venir

També són constants les referències al tast del vi novell i a la matança del porc.

A cada porc li arriba el seu Sant Martí
A Sant Martí, mata el porc i enceta el vi
De la vinya plantada per Sant Martí, en surt el millor vi
Després de Sant Martí, castanyes i novell vi
Després de Sant Martí, deixa l'aigua i beu el vi
Fins a Sant Martí tothom qui vol beu vi; de Sant Martí enllà en beu qui n'ha
Mata el garrí per Sant Martí
Per Sant Martí beu del bon vi i deixa l'aigua per al molí
Per Sant Martí destapa el vi, i per Nadal comença a tasta'l
Per Sant Martí es beu el bon vi
Per Sant Martí mata el garrí, i per Nadal tant si està magre com si està gras
Per Sant Martí mata ton porc, posa les olives al topí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí
Per Sant Martí tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany
Per Sant Martí, aixeca la bota i tasta el vi
Per Sant Martí, aspira ton vi
Per Sant Martí, beu del bon vi i deixa l'aigua pel molí
Per Sant Martí, bótes a reomplir
Per Sant Martí, castanyes i novell vi
Per Sant Martí, destapa, tasta i tapa el vi
Per Sant Martí, el porc para de grunyir
Per Sant Martí, enceta la bóta del vi
Per Sant Martí, la bona vella tasta el vi
Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi
Per Sant Martí, tapa les bótes i tasta ton vi
Per Sant Martí, tapa ton vi
Per Sant Martí, tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany
Per Sant Martí, tasta la figa i tapa ton vi
Per Sant Martí, tapa les bótes i tasta ton vi
Per Sant Martí, tapa ton vi
Per Sant Martí, tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany
Per Sant Martí, tasta la figa i tapa ton vi
Per Sant Martí, tapa les bótes i tasta ton vi
Per Sant Martí, tapa ton vi
Per Sant Martí, tasta la figa i tapa ton vi
Vi de Sant Martí és el millor vi

I acabarem amb encara una colla de refranys dedicats a aquest sant, d'índole ben diversa

A Sant Martí, sort que el senyor rector sabia de lletra
Aigua de Sant Martí al migdia, pluja tot el dia
All, per què no ets fi? Perquè no em van sembrar per Sant Martí
Blat de Sant Martí, blat mesquí
Cera per Santa Teresa, porc i llard per Sant Martí i gallines per Nadal
De Sant Martí a Sant Andreu, setmanes tres; de Sant Andreu a Nadal, gairebé un mes
De Tots Sants a Sant Martí, onze dies hi comptí, i de Sant Martí a Nadal un mes i mig cabal
De Tots Sants a Sant Martí, onze dies i un matí
De Tots Sants a Sant Martí, sembra, si vols collir
El vent que bufa per Sant Martí, bufa fins a la fi
Fer com el cavall de Sant Martí, que va viure fins que va morir
L'ocell que no és aquí per Sant Martí, s'ha quedat pel camí
L'olivera plantada per Sant Martí és la que fa l'oli més fi
Pel novembre festes grans: Sant Martí i Tots Sants
Per Sant Martí el fred és al camí
Per Sant Martí el fred ja és aquí
Per Sant Martí la neu al pi
Per Sant Martí la neu al pi i del pi al prat tot nevat
Per Sant Martí la neu ja és al pi, si no a la tarda, hi és al matí
Per Sant Martí la pinya cau del pi
Per Sant Martí l'hivern va de camí; si el voleu deturar, per Sant Climent arribarà, i, per molt que el detureu, per Sant Andreu el tindreu
Per Sant Martí ni berenada ni dormir
Per Sant Martí ni ferra el ferrer ni mol el molí
Per Sant Martí no encenguis forn ni encenguis molí
Per Sant Martí no va mola ni molí
Per Sant Martí se'n va el teuladí
Per Sant Martí, afanya't a collir
Per Sant Martí, agafa la canya i a pescar s'ha dit
Per Sant Martí, el dia és coquí
Per Sant Martí, el fred ja és aquí
Per Sant Martí, la fadrina besa al fadrí, i per Santa Caterina el fadrí besa a la fadrina
Per Sant Martí, la fulla cau del pi
Per Sant Martí, la llebre al costat del camí
Per Sant Martí, la neu a dalt del pi
Per Sant Martí, la neu al pi; per Sant Andreu la neu al peu, i per Nadal fins dalt del fumeral
Per Sant Martí, la neu al pi; si no és al vespre, al matí
Per Sant Martí, la pinya cau del pi
Per Sant Martí, l'hivern va de camí, i si va retardat, per Sant Andreu ja ha arribat
Per Sant Martí, l'oliva al topí, barra el teu vi i convida ton veí
Per Sant Martí, ni berenada ni dormir
Per Sant Martí, ni faves ni lli
Per Sant Martí, ni ferra el ferrer ni mol el molí
Per Sant Martí, s'abriga el ric i el mesquí
Per Sant Martí, sembra cada dia un picotí
Per Sant Martí, se'n va el teuladí
Per Sant Martí, tira el blat al camp
Per Sant Martí, ton most és bon vi
Per Sant Martí, tots els ocells ja són aquí
Per Sant Martí, ve la guatlla i el tití
Per Sant Martí, xarambec i volantí
Per Sant Simó, es sembra de ronyó; per Sant Martí, es sembra de mesquí
Per Tots Sants el fred és al camp, per Sant Martí és al camí, per Santa Caterina és dintre la cuina
Pluja per Sant Martí, no deixa ni col ni lli
Portar Sant Martí al damunt
Sant Joan i Sant Martí, guardeu-me de verí
Sant Martí escampa la farina
Sant Martí i Sant Menna, dos soldats amb una pena
Sant Martí va ésser lladre i després va fer de sastre
Sant Martí, la flor del pi
Per Sant Martí, tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany
Si vols all coent, sembra'l a l'advent; si el vols bo i fi, sembra'l per Sant Martí
Si vols casa sense fi, talla la fusta per Sant Martí
Si vols l'all ben coent, planta'l per l'Advent; si el vols ben fi, planta'l per Sant Martí; però si el vols verdader, fes-lo pel gener
Tronades per Sant Martí, collites a desdir
Una candela a Sant Martí i una altra al diable

Recordem la pregunta del programa anterior: «Tornem a plantejar una etimologia paremiològica, perquè ens digueu quin és l’origen de la següent frase proverbial: Buscar-li tres peus al gat, que es diu dels qui proven la paciència d’una persona amb risc d’irritar-la i s’aplica impròpiament a les persones que tracten de provar allò que és impossible amb mentides.»

[Resposta«Buscar-li tres peus al gat és una dita “corrompuda”, perquè la dita veritable és buscar cinc peus al gat, més pròpia, segons Correas, perquè trobar tres peus a qui en té quatre és cosa fàcil i res especial, mentre que trobar-ne cinc és impossible. A més, a aquesta frase original s’hi afegia no, que són cinc amb la cua. Antigament aquesta expressió s’emprava per al·ludir al xai i no pas al gat: No busquis cinc peus al xai, ja que és ben sabut que només en té quatre.»].

I ara fem la pregunta del programa d’avui: «Seguim preguntant-vos dites i frases fetes formades amb un verb concret. Així, mentre en castellà diem Dar un beso, en català, els petons es fan: Fem un petó. Vull que em digueu, aquesta setmana, frases fetes amb els verbs 'Donar' i 'Fer' en català, i veurem quines són correctes i quines són influència castellana.»