dimarts, 18 de novembre de 2008

Programa 23 - Refranys del novembre


(Escolteu el programa en directe)
«Novembre és l'onzè mes del calendari gregorià, però el nom li ve d'haver estat el novè mes del calendari romà. Un mes que comença amb Tots Sants i que surt amb Sant Andreu, deixant de camí, entremig, a sant Martí, sant Albert el Gran, santa Isabel d'Hongria, santa Cecília i sant Andreu, apòstol. Bolets, most i cansalada: camí de l'hivern cal fer arreplega de menjar per als mesos de fred. A primers de novembre, el teu foc ja el pots encendre: cal començar a fer tirar la llar de foc, que era lloc de recolliment compartit i d'explicar històries a la mainada...»


Endevinalles

Mireu quines endevinalles tan treballades que tenim per aquest mes:


Quan cauen les fulles seques
i els arbres s'han despullat
i el sol va perdent la força
que a l'estiu ens ha cremat,
arribo jo, reposada,
allà cap al tard d'or plena.
No saps dir-me com em dic?
Doncs jo t'ho acabo de dir.

(La tardor)


Tres vestits m'has de llevar
abans d'arribar-me a la pell:
el primer punxant-te els dits;
el segon foc encenent,
i el tercer que és la camisa,
amb un punt me l'hauràs tret.
Ben calentona t'agrado,
i per fer-te passar el fred
a les brases em condemnes
per satisfer un gust teu.

(La castanya)


Una capseta negra
que s'obre i no es plega.
(també la castanya)

Tres endevinalles de les moltes que podríem trobar referides al novembre, la tardor i tot allò que envolta aquesta època.



Refranyer català-castellà


Seguim amb algunes equivalències de refranys. Com sempre, he anat al Refranyer català castellà per veure quines trobem entre refranys del novembre. Poca cosa, però alguns n'hi ha:


  1. A primeros de noviembre, tu fuego enciende - A primers de novembre, el teu foc ja el pots encendre.
  2. En mediando noviembre, si no has sembrado no siembres - Pel novembre, qui no ha sembrat que sembri (Aquestes dites agrícoles i de les feines del camp, evidentment, no són vàlides per a tot arreu. Segons les condicions climàtiques dels llocs, hi ha algunes feines que s'avancen o s'endarrereixen sensiblement).
  3. Si en noviembre oyes que truena, la cosecha siguiente será buena - Si al novembre sents que trona, la propera collita serà bona.
  4. Treinta días trae noviembre, con abril, junio y septiembre, veintiocho trae uno, que es febrerillo loco, y los otros treinta y uno - Trenta dies té el setembre, l'abril, el novembre i el juny, vint-i-vuit el febrer i els altres trenta-un (dicteri per saber el nombre de dies que té cada mes).


Santoral del mes de novembre


Mes consagrat a les ànimes del Purgatori

  • Dia 1. Tots Sants. Festa de la Castanyada.
  • Dia 2. Commemoració dels fidels difunts.
  • Dia 3. Sant Ermengol, bisbe, sant Martí de Porres, dominicà i santa Sílvia, mare.
  • Dia 4. Sant Carles Borromeu, cardenal i arquebisbe i sant Fèlix de Valois, prevere i fundador.
  • Dia 5. Sants Zacaries i Elisabet, pares de Sant Joan Baptista.
  • Dia 6. Sant Sever, bisbe de Barcelona i màrtir.
  • Dia 7. Sant Ernest, bisbe.
  • Dia 9. Festa del Sant Crist de Balaguer.
  • Dia 10. Sant Lleó I, el Gran, papa i doctor de l'església.
  • Dia 11. Sant Martí de Tours, bisbe.
  • Dia 12. Sant Nil, abat.
  • Dia 13. Sant Estanislau de Kostka, jesuïta i sant Dídac, franciscà. S'escau la lluna plena a les 6 h 17 m.
  • Dia 15. Sant Albert el Gran, bisbe i doctor de l'església i sant Eugeni, bisbe i màrtir.
  • Dia 16. Santa Margarida d'Escòcia, reina.
  • Dia 17. Santa Isabel d'Hongria, princesa i vídua i santa Victòria, màrtir.
  • Dia 18. Sant Aureli, màrtir i sant Ot (Odó), abat.
  • Dia 21. La Presentació de la Mare de Déu al Temple. Comença el signe de sagitari.
  • Dia 22. Santa Cecília, verge i màrtir.
  • Dia 23. Solemnitat de Jesucrist rei i sant Climent I, papa i màrtir.
  • Dia 25. Santa Caterina, verge i màrtir.
  • Dia 27. Mare de Déu de la Medalla Miraculosa i Beat Ramon Llull, màrtir.
  • Dia 29. Sant Sadurní, bisbe i màrtir i santa Il·luminada, verge.
  • Dia 30. Sant Andreu, apòstol.


Dites del mes de novembre

Del Refranyer temàtic que també mantinc a internet, he fet una tria d’uns quants refranys referits al mes de novembre. Un polsim:

Ens tornem a trobar amb una antiparèmia, referida a la sembra durant aquest mes:

  1. Pel novembre, qui no ha sembrat, que sembri
  2. Qui pel novembre no ha sembrat, que no sembri que ja és tard

El refranyer també destaca les festes més assenyalades:

  1. Del novembre, Tots Sants és el primer i Sant Andreu el darrer (31 de novembre)
  2. El novembre i els difunts, marxen tots junts (en referència a la festivitat de Tots Sants)
  3. Pel novembre festes grans: Sant Martí i Tots Sants
  4. Tots Sants el primer i sant Andreu en el darrer

També parla de les relacions d'aquest mes amb d'altres o de les implicacions que té el temps que fa durant aquest mes:

  1. A l'octubre, ametlles collides; i al novembre olives marcides
  2. Novembre i febrer són marit i muller
  3. Novembre i gener tenen el mateix temper
  4. Novembre, març i febrer, s'avenen d'allò més bé
  5. Novembre assolellat i abril plujós, estiu abundós
  6. Novembre calent, maig gelat

I un reguitzell de refranys ben diversos referits a altres aspectes d'aquest mes tardoral.

  1. A primers de novembre, el teu foc ja el pots encendre
  2. Al novembre, cava i sembra
  3. De novembre enllà, agafa la manta i no la deixis de la mà
  4. El novembre el mes millor; tant de bo n'hi haguessin dos
  5. El novembre està entre l'estiu i l'hivern
  6. El novembre, vi per vendre
  7. L'olivera, que és arbre de pinyol, pel novembre s'enterra i pel maig surt al sol
  8. Malaltia de novembre no té cura i paga amb la sepultura
  9. Novembre acabat, hivern començat
  10. Novembre enllà, agafa la manta i no la deixis anar
  11. Novembre finat, tot guardat a casa o enterrat
  12. Novembre humit, et faràs ric
  13. Novembre tronat, mal pel pastor i pitjor pel ramat
  14. Novembre, mes de castanyes, nous, olives i patates
  15. Pel novembre es cull el nap que pel juliol s'ha sembrat
  16. Pel novembre, bona sembra
  17. Pel novembre, bones torrades, castanyes i bunyolades
  18. Pel novembre, les faves sembra; si no ho pots fer, no tindràs faver
  19. Pel novembre, sembra acabada, bunyolada menjada i fins a un altra anyada
  20. Pel novembre, vi per vendre
  21. Pluges de novembre, omplen els barrals i curen tots els mals
  22. Qui pel novembre no té llenya seca, ja cal que es prepari l'esquena
  23. Raïms de novembre, ni els garrins els volen
  24. Sembrar pel novembre i llaurar pel desembre
  25. Si al novembre trona, la collita és bona
  26. Sol pel novembre i abril plujós, estiu calorós
  27. Trenta dies té el setembre, l'abril, el novembre i el juny, vint-i-vuit el febrer i els altres trenta-un


Novetats paremiològiques


El mes passat aprofitava per presentar-vos algunes novetats paremiològiques en forma de llibre o a Internet. Aquest mes us parlaré d'un projecte de la Universitat de Barcelona sobre refranys meteorològics.


BADARE és l'anagrama de Base de dades sobre refranys del calendari i meteorològics en la Romània. Ho trobareu a l'adreça http://stel.ub.edu/badare/, però si no recordeu la URL, posant "Badare" en qualsevol cercador, apareix en els primers resultats, perquè és una paraula inventada.

Al capdavant de BADARE hi ha José Enrique Gargallo, que fou professor meu a Filologia Romànica al primer curs a la Universitat, allà pel 1980 i tants. I ja ens sabia transmetre la seva dèria pels refranys, fent comparatisme amb totes les llengües romàniques possibles, de les quals en dominava un grapat amb prou solvència i soltesa.

Doncs aquest projecte pretén arreplegar en una base de dades tots els refranys del calendari, els referits a fenòmens meteorològics, que amb una ullada ràpida, es pot veure que comparteixen moltes llengües romàniques i per tant hem d'entendre que provenen d'un fons llatí anterior comú en un gran nombre de casos.

L'obra és el fruit de feina de quatre anys, ara prorrogat per tres anys més i la base de dades és d'accés obert. Hi trobem curosament referenciades les parèmies extretes d'obres paremiològiques del darrer segle i mig.

Recordem la pregunta del programa anterior: «Vinga, aquesta setmana, sense que serveixi de precedent, també tindreu deures, però no serà pas resoldre cap enigma, ni acabar un refrany, ni donar l’explicació o l’origen d’una parèmia. Aquesta setmana us vull demanar que em feu arribar, amb tots els detalls i explicacions que us plaguin i que recordeu, refranys que comencin amb la clàusula “Val més” o “Més val”, tant se val. Vinga uns exemples: “Val més ser cap d’arengada que cua de pagell” o “Val més boig conegut que savi per conèixer” o “Val més caure en gràcia que ser graciós”. Vinga, la setmana que ve us els explico, us en dic algun més i resumeixo les aportacions dels oients.»


[Resposta:
- Val més ser cap d’arengada que cua de pagell vol dir que és millor tenir una posició alta en un nivell baix que no pas una posició baixa en un nivell alt.
- Val més caure en gràcia que ser graciós es diu quan ha existit favoritisme i no mitjan en la consecució de les coses
- Val més boig conegut que savi per conèixer vol dir que qui mira prim corre el perill de quedar-se sense res
Una lectora assídua d'aquest programa, la Maria Mercè, de Sabadell, ens n'ha fet arribar unes quantes també:
- Val més riure que plorar
- Val més sol que mal acompanyat
- Més val una imatge que mil paraules.
Gràcies, M. Mercè per la teva col·laboració!
No cal dir que hi ha centenars de refranys amb aquesta estructura formal dissociativa.]

I ara fem la pregunta del programa d’avui: «Tornem a plantejar una etimologia paremiològica, perquè ens digueu quin és l’origen de la següent frase proverbial: Buscar-li tres peus al gat, que es diu dels qui proven la paciència d’una persona amb risc d’irritar-la i s’aplica impròpiament a les persones que tracten de provar allò que és impossible amb mentides.»

Cap comentari: