dimarts, 23 de setembre de 2008

Programa 19 - Refranys del mes de setembre


(Escolteu el programa en directe)

«Setembre és un mes desubicat, desorientat, transbalsat. Era el setè mes del calendari romà, que ara ha esdevingut el novè en el nostre calendari actual (el lloc que abans ocupava novembre, nom que li ve de ser el novè mes del calendari romà). No només això, sinó que per a molts, estudiants sobretot, és el veritable inici de curs: l’any dels estudiants no comença pas al gener, sinó al setembre. Mes dels bons propòsits, de la ressaca estival que encara no ha acabat de marxar del tot.
I si en sectors econòmics parlen de la puja del gener, què en direm del sotrac a la butxaca que suposa el setembre? Inici d’escoles, cursos, col·leccionables al quiosc, roba per canvi de temporada...
I al darrere, els núvols de la tardor que amenacen aquestes llargues tardes d’estiu, el final de les migdiades, el tràfic diari de la societat moderna... i el sant tornem-hi de cada any. Però un any més sobreviurem... i amb nota!»
A causa del parèntesi estival i per seguir amb l’actualitat del calendari de l’any saltem directament, des del juny, als refranys del setembre. Temps tindrem per dir-hi alguna cosa sobre els mesos caniculars de juliol i agost. Per tant, programa 19, fent un salt des del programa 14, el darrer del mes de juny.


Refranyer català-castellà

Seguim interpelant el refranyer català-castellà per trobar aquelles equivalències de les quals havíem perdut el referent i que ens solucionen tants dubtes d’expressions pròpies catalanes.
  1. Agosto madura, septiembre vendimia - Agost madurador, setembre collidor.
  2. Agosto tiene la culpa y septiembre la pulpa - Agost té la culpa i setembre porta la fruita (perquè la fruita que es cria a l'agost, madura al setembre).
  3. Agosto y septiembre no duran siempre - Agost i setembre no duren sempre (fa referència a l'economia, perquè aquests dos mesos són els de collita, per tant rics).
  4. En septiembre, cosecha y no siembre - En setembre cull i no sembres.
  5. En septiembre, el que no tenga ropa que tiemble - Qui pel setembre no va ben arropat, ja cal que tremoli.
  6. Enero helado, febrero transtornado, marzo airoso, y abril lluvioso, hacen a mayo florido y hermoso - Gener gelat, febrer trasbalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós.
  7. Julio, triguero, septiembre, uvero - Juliol blader, setembre raïmer.
  8. Lo que en agosto madura, septiembre asegura - Allò que l'agost madura, el setembre ho assegura.
  9. Niebla en septiembre, trae el sur en el vientre - Boira de setembre, porta el sud en el ventre.
  10. Por septiembre quien tiene trigo que siembre - Al setembre, el qui tinga blat que el sembre.
  11. Septiembre, en fin de mes, el calor vuelve otra vez - Del setembre a la tardor, torna la calor.
  12. Septiembre es bueno si del primero (o si del uno) al treinta pasa sereno - El setembre és bo si del primer al darrer està serè.
  13. Septiembre, o seca las fuentes o se lleva los puentes - El setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts (o plou massa o massa poc).
  14. Si septiembre no tiene fruta, agosto tuvo la culpa - Si el setembre no té fruita, l'agost s'emporta la culpa.
  15. Treinta días tiene noviembre con abril, junio y septiembre; (de) veintiocho sólo hay uno, y los demás treinta y uno - Trenta dies té el novembre, i l'abril, juny i setembre; tots els altres trenta-u, i el febrer, vint-i-vuit (fórmula popular per recordar el nombre de dies de cada mes).

Santoral del mes de setembre

Mes consagrat a sant Miquel arcàngel
Dia 1. Sant Lleïr, bisbe i patró de Lleida, sant Gil, abat, sant Llop, bisbe, sant Fèlix, Vicenç i Artur, màrtirs, sant Josuè, cabdill d’Israel, santa Anna, profetessa.
Dia 2. Santa Raquel, matriarca bíblica i santa Íngrid, verge.
Dia 3. Sant Gregori el Gran, papa i doctor de l’Església, i santa Dorotea i Basilissa, verges i màrtirs.
Dia 4. Mare de Déu del Consol, sant Moisès, legislador i profeta, sant Bonifaci I, papa i santes Rosalia de Palerm i santa Rosa de Viterbo, verges.
Dia 6. Mare de Déu de la Cinta.
Dia 7. Sant Pànfil, bisbe, santa Regina, verge i màrtir i santa Judit, matriarca bíblica.
Dia 8. La Nativitat de la Mare de Déu. Mare de Déu de Núria i de les marededéus trobades, sant Adrià, màrtir, sant Sergi, I, papa i santa Adela, monja.
Dia 9. Mare de Déu del Claustre, a Solsona, sant Pere Claver, jesuïta.
Dia 11. Diada Nacional de Catalunya, sant Jacint, màrtir, sant Vicenç, abat i màrtir
Dia 12. Mare de Déu de Lluc, el Dolç Nom de Maria.
Dia 13. Sant Joan Crisòstom, bisbe i doctor de l’Església i sant Felip, màrtir.
Dia 14. Exaltació de la Santa Creu i sant Víctor.
Dia 15. Mare de Déu dels Dolors i santa Catalina de Gènova, vídua. S’escau la lluna plena.
Dia 16. Sant Corneli, papa i màrtir
Dia 17. La impressió de les llagues de sant Francesc, Santa Ariadna, màrtir.
Dia 18. Santes Irene i Sofia, màrtirs
Dia 19. Santa Maria de Cervelló, mercedària, sant Nil, bisbe i màrtir
Dia 21. Sant Mateu, apòstol i evangelista.
Dia 22. Sant Maurici, màrtir, sant Fèlix IV, papa, santa Digna, verge i màrtir. Entrem al signe de Balança i comença la tardor.
Dia 23. Santa Tecla, verge i màrtir, patrona de Tarragona i dels informàtics.
Dia 24. Mare de Déu de la Mercè, festa major de Barcelona, sant Gerard, bisbe i màrtir, sant Tirs, diaca i màrtir
Dia 25. Mare de Déu de la Misericòrdia a Reus, santa Aurèlia, verge.
Dia 26. Sant Damià i sant Cosme, germans, metges i màrtirs, sant Eusebi, bisbe
Dia 27. Sant Vicenç de Paül, fundador, sant Adolf i Joan, germans i màrtirs
Dia 29. Els sants arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael
Dia 30. Sant Jeroni, prevere, sant Gregori bisbe i santa Sofia, vídua.


Dites del mes de setembre
Del refranyer temàtic que també mantinc a internet, he fet una tria d’uns quants refranys referits al mes de setembre. Un polsim:
No és pas un mes que surti gaire ben parat del refranyer:
  • Dels dotze mesos que hi ha, el setembre és el més malsà
  • El mes de setembre és el pitjor de l'any; els malats es moren i els bons prenen dany
  • El setembre bo és, si no plou en tot el mes
  • El setembre és bo, si del primer al darrer està serè
  • Tot l'any en mal temps fa de mal anar; però pel setembre no es pot aguantar
Encara que també diuen:
  • 6. Setembre, tant de bo ho fos sempre

No ens podem oblidar dels més menuts. Segur que no és el seu mes preferit:
  • Al setembre comença l'escola i també la xerinola
També és, encara, bon mes per als pescadors:
  • De l'abril al setembre navega sense témer, de l'octubre al març no vagis per mar
  • De setembre enllà, prou navegar
  • Passat el setembre, el mar és de tembre
  • El setembre passat, deixa la mar per navegar, però no per pescar

A banda de ser el mes de la verema per excel·lència, el refranyer també aconsella de sembrar:
  • Al setembre tot el món (o tothom) sembra
  • Al setembre, el qui tinga blat que el sembre
  • Al setembre, qui tinga llavor que sembre

I pren sovint, com a referència el temps que há fet o les feines fetes durant el mês anterior, l’agost:
  • Agost madurador, setembre collidor
  • Agost té la culpa i setembre porta la fruita
  • El raïm d'agost, pel setembre most
  • L'agost els belluga i el setembre els sopluja
  • L'agost els cova, el setembre els talla i l'octubre els amortalla
  • L'agost els entemena, el setembre se'ls emmena
  • L'agost els madura i el setembre els captura
  • L'agost els pastura, el setembre els madura
  • L'agost és el neulador i el setembre el degollador
  • L'agost i el setembre no duren sempre
  • L'agost la belluga i el setembre l'aixopluga
  • L'agost madurador i el setembre collidor
També trobem um parell d’antiparèmies referides al setembre:
  • Al setembre tot el món sembra [CA] - En setembre cull i no sembres [CA]
  • El mes de setembre és el pitjor de l'any; els malats es moren i els bons prenen dany [CA] - Setembre, tant de bo ho fos sempre [CA]
I alguns mes per acabar:
  • Agost i setembre no duren sempre
  • Agost i setembre, pocs els entenen
  • Al setembre, carbasses
  • Al setembre, pluges i tronades al matí
  • Boires de setembre, vent per sempre
  • Compra estores pel setembre; cera, per l'octubre, i llard pel novembre, i aniràs bé sempre
  • De la Mare de Déu de setembre a la de la Concepció, tres mesos hi compto jo
  • El juny és blader i el setembre raïmer
  • El setembre apaga les fonts i s'emporta els ponts
  • Figues i raïms per l'agost, i pel setembre, codonys
  • Juliol blader, setembre raïmer
  • Juliol, bledes; setembre, raïms
  • Pel setembre, a collir ametlles
  • Pel setembre, el tord arriba i se'n va la griva
  • Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms, de setembre, te'n llepes els dits
  • Ser més apegalós que les mosques de setembre
  • Setembre fruiter, alegre i fester
  • Setembre, setembral, portador de mal

Recordem la pregunta del programa anterior: «Seguim amb la recerca de l’origen de frases fetes. Tots haureu sentit alguna vegada la frase feta: “Ser la xocolata del lloro referida a una cosa molt poc important o secundària. Però en sabeu l’origen?»
[Resposta: «Sembla que és una frase feta força estesa tant en català com en castellà, amb el mateix significat. Al portal 1de3.com expliquen (tradueixo del castellà):
«Tant la xocolata com el lloro tenen l’origen a Amèrica, cosa que ens dóna una pista sobre l’antiguitat de l’expressió.
Al segle XVII, la forma més estesa d’acollir els convidats era oferint-los una tassa de xocolata amb llesques de pa. I durant el segle XVIII va esdevenir la beguda nacional malgrat el preu, per això només el podien malbaratar els qui havien fet les Amèriques i tenien una bona posició econòmica.
Aquests indians solien tenir un lloro a casa, en record de l’antiga vida americana, i l’hi posaven una mica de xocolata de baixa qualitat a la gàbia perquè ho espicassés.
Quan alguna família adinerada anava a menys, intentava amagar el declivi econòmic guardant les aparences, i el més aparent era seguir consumint xocolata i seguir-ne oferint als convidats; però suprimien la ració del lloro, cosa que suposava un estalvi mínim, que no millorava la situació.»]
Trobareu explicades amb força detall aquesta etimologia i moltes més al blog Etimologies paremiològiques.
I ara fem la pregunta del programa d’avui: «Tornem a plantejar una endevinalla, que és una composició, generalment en vers, que es refereix, d’una manera ambigua, a un objecte o a un concepte que cal endevinar. Aquesta l’he extret d’un recull de la meva àvia Mercè, del Bloc Manelic de 1921. Sóc blanc i de tots colors | vaig afaitat i duc barba | si estic moll m’han de llençar | i no em poden fer sense aigua.»

3 comentaris:

menta fresca ha dit...

Víctor!!!!
escoltar-te a tú pel PC ha estat l'únic regal que he tingut avui i tindré... coses que pasen.
Per cert, ho descarrego en mp3 a veure si el sento sencer que es para constantment...
asies "nota" i records al Davir, el técnic, jeje

menta fresca ha dit...

ei mestre,
pronuncieu sembri però s'escriu sembre?
Es refereix a les carbasses del camp, a sant feliu de codines s'hi celebra aquest disabte una fira ara que, jo us recomano la d'Esponellà aqui
http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1886-cat-fira_de_la_carbassa_a_esponella.htm

vpamies ha dit...

Maria Mercè, no podies faltar tu a l'estrena de la nova temporada. Gràcies!

I gràcies també per esvair els dubtes de les carbasses. Hi ha altres refranys que parlen de les carbasses al maig... suposo que depèn de les terres i al climatologia. Però era ben trobat això de les carbasses de setembre, eh!

Sobre el "sembre", el refrany és valencià i em surt l'accent central que sempre he tingut. Coses del directe enllaunat!