dimarts, 15 d’abril del 2008

Programa 9 - Refranys del mes d'abril


(Escolteu el programa en directe)

«L’abril és el mes gentil per excel•lència. Ja en el cor de la primavera, comencem a gaudir de dies més llargs i clima atemperat. Som a l’avantsala de la bohèmia estival, mentre esperem que la pluja regui la terra sadollada i que aquesta, agraïda, ens mostri el seu esclat de colors i d’olors».

Diu Bartomeu Rosselló-Pòrcel a Cançó després de la pluja:

El vent juga amb el molí
i amb la rosa desclosa.
Matinet matí,
no ballis amb la calitja.

A l’escarabat bum bum
les ales li frisen.
Les flors de la perera
riuen i riuen.

Una mica de cel blau,
una mica mica.
El núvol empeny el núvol
i llisca que llisca.

Qui puja la muntanya?
El caragol que treu banya.
El sol s’encén i s’apaga,
albó, romaní, argelaga.
El sol s’apaga i s’encén,
farigola, romeguer.

El sol és aquí,
entre la rosa i el molí.
Matinet matí,
les bruixes es pentinen.
El sol és aquí.
Ai! Que es menja la calitja!»


Refranyer català-castellà


Passem a la secció fixa del programa on us ofereixo les equivalències entre refranys castellans i catalans per difondre les expressions nostrades i demostrar que el refranyer català és ric i té resposta per a qualsevol expressió que ens arribi d’altres llengües.
Podeu trobar aquests que ara us ofereixo i molts d’altres (més de 1.300 en aquests moments) al refranyer català-castellà.

  1. Abril, abril, de cien en cien años tendrías que venirAbril, abriló, de cada cent un de bo; la vella que això deia en tenia cent un, i no n’havia vist ni un.
  2. Abril abriliento, frío y hambrientoAbril, abrilet, va matar (o mata) sa mare de fred (El fred d’abril pot perjudicar la salut, sobretot de la gent gran o malalta).
  3. Abril frío, pan y vinoFred en abril, no faltarà ni pa ni vi.
  4. Altas o bajas, en abril son las Pascuas, y si son marciales, años mortalesAltes o baixes, a l’abril les Pasqües (La Pasqua se sol escaure per l'abril; quan no hi cau la florida, s'hi escau la granada).
  5. Cuando marzo no marcea, abril de las suyas esperaSi el març no marceja, l’abril abrileja (Vol dir que si el març no és variable, ho serà l'abril).
  6. En abril aguas mil y todas caben en un barrilA l’abril totes caben en un barril.
  7. En abril, espigas milPer l’abril, espigues mil.
  8. Enero helado, febrero transtornado, marzo airoso, y abril lluvioso, hacen a mayo florido y hermosoGener gelat, febrer trambalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós.
  9. Hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayoFins a setanta d’abril no et llevis fil.
  10. Llueva para mí abril y mayo, y para ti todo el añoEn abril, cada gota en val mil , i en maig cada gota un raig.
  11. Marzo airoso y abril lluvioso, sacan mayo florido y hermosoMarç ventós i abril plujós treuen el maig joiós (El març és el mes dels vents i l’abril , el de les pluges).


Santoral

Abril és el mes consagrat als Dolors i Soledat de la Mare de Déu

Dia 2. Sant Francesc de Paula, fundador.
Dia 3. Beata Guiomar.
Dia 4. Sants Plató, monjo, i sant Benet el Negre, franciscà.
Dia 5. Sant Vicenç Ferrer, dominicà, patró de València. santa Emília, verge i santa Irene, verge i màrtir.
Dia 6. Sant Guillem, abat, i sant Marcel•lí, màrtir.
Dia 7. Sant Joan Baptista de la Salle, prevere i fundador, i sant Sadurní, bisbe.
Dia 9. Sant Marcel, bisbe.
Dia 10. Sant Pompeu, màrtir i Sant Dimes, el bon lladre.
Dia 11. Sant Estanislau, bisbe i màrtir, i sant Isaac, monjo.
Dia 12. Sant Juli I, papa i sant Damià, bisbe.
Dia 13. El Bon Pastor i la Divina Pastora, sant Hermenegild, prìncep i màrtir i sant Martí I, papa i màrtir.
Dia 17. Sant Pau i sant Isidor, monjos i màrtirs i sant Robert, abat.
Dia 18. Sant Perfecte, prevere.
Dia 19. Sant Lleó IX, papa, sant Vicenç i sant Sòcrates, màrtirs. Comença el signe de taure.
Dia 20. Lluna plena.
Dia 21. Sant Anselm de Canterbury, bisbe
Dia 22. Sant Apel•les.
Dia 23. Sant Jordi, patró de Catalunya i dia de la rosa i del llibre.
Dia 25. Sant Marc Evangelista.
Dia 26. Mare de Déu del Bon Consell, sant Isidor bisbe i sant Clet (o Anaclet), papa i màrtir.
Dia 27. Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya.
Dia 29. Santa Caterina de Siena, verge, sant Robert, abat i sant Pere, dominicà i màrtir.
Dia 30. Sant Pius V, papa i santa Sofia, verge i màrtir.


Costumaris i calendaris de refranys

Potser les dites i refranys més coneguts o que desperten més interès en la gent són els refranys meteorològics o els que parlen de costums i tradicions.

Avui us vull parlar d’un seguit d’obres que, tot i no ser estrictament de refranys, perquè contenen moltes més coses, s’inscriuen perfectament dins el món de la paremiologia i el folklore.

Em vull fixar en les obres que ressegueixen el calendari a través dels costums i dels refranys.

D’una banda tenim els costumaris, que ressegueixen les festes, tradicions i costums diversos a través de les estacions i els mesos de l’any. Potser el més conegut és el Costumari català de Joan Amades, publicat per l’Editorial Salvat en cinc volums, però n’hi ha d’altres, potser no tan pretenciosos o complets però que fan de bon consultar i que ens aporten un munt d’històries i anècdotes interessants. Per exemple, el llibre Costums i tradicions catalanes, d’Aureli Capmany, publicat per editorial Laia el 1982 o les Festes i costums dia a dia, basat en l’obra d’Amades i publicat en fascicles pel diari «Avui» l’any 1991. O encara un munt d’obres dedicades als infants, amb poca lletra i força dibuixos, com per exemple el cicle Les nostres tradicions, de Vicenta Ferer Escrivà, amb dibuixos de Pilarin Bayés, publicat a València per Comercial Denes el 1996.

Un altre tipus d’obra són els calendaris de refranys o altres obres que, com si d’una narració es tractés, presenten els refranys i les tradicions del curs de l’any al llarg d’una història narrada. Són el cas del Calendari de refranys de Joan Amades, del 1933, publicat en edició facsímil per Edicions El Mèdol de Tarragona el 2002 o una altra, adreçada a infants, d’Antoni Gimeno i Amadeu Roura, Anys i panys, publicada per Graó editorial el 1986, que conté dites i frases fetes, contes, recitacions, endevinalles, corrandes, refranys i tradicions i creences.

Finalment us vull esmentar una petita joia de Joaquim Carbó, que es diu L’home dels nassos i que ha publicat editorial La Galera el 1995, que fa un repàs del curs de l’any a través de dites, poemes i cançons.

Totes aquestes obres m’estan resultant imprescindibles per preparar els Polsims de refranys.


Dites del mes d’abril

Del refranyer temàtic que també mantinc a Internet, he fet una tria d’uns quants refranys referits al mes d’abril. Un polsim:
  1. A l'abril cada gota val per mil
  2. A l'abril totes les aigües caben en un barril
  3. A l'abril, no et llevis fil
  4. Abril abrilet, mata sa mare de fred
  5. Abril acabat, hivern passat
  6. Abril banyat, de pa ve carregat
  7. Abril i senyors, tots traïdors
  8. Abril mullat, fa créixer l'herba per al ramat
  9. Abril ploraner, maig rialler
  10. Abril sempre vil; al principi, al mig i a la fi
  11. Abril tronat, bon any assegurat
  12. Abril, abril, un de bo de cada mil
  13. Abril, abrileja
  14. Abril, abrilet; al migdia (o a migjorn) calor i al vespre fred
  15. Abril, pluges mil
  16. Crema més el sol d'abril que el de tot l'estiu
  17. D'abrils i sogres, poques de bones
  18. De l'abril al setembre navega sense témer, de l'octubre al març no vagis per mar
  19. Els espàrrecs a l'abril per mi, al maig per tu i al juny per ningú
  20. Fins a quaranta (o setanta) d'abril, no et llevis fil
  21. L'aigua d'abril omple la gerra i el barril; la gerra de l'oli i el barril del vi
  22. Matant una mosca per l'abril, se'n maten deu mil
  23. Per l'abril canta la granota i el grill
  24. Per l'abril llibres i roses mil
  25. Si plou a l’abril, prepara el setrill
El refranyer ens indica quina meteorologia és l’adequada per a cada mes perquè el pagès es faci ric:
  1. Gener ens portarà neus, febrer serà variable, pel març bufaran vents forts, i l'abril serà agradable
  2. Gener, gelat; febrer, amarat; març, ventós; abril, aigolós; maig, humit: vet aquí (o fan) un pagès ric
Trobem molt refranys dedicats als ocells. Durant l’hivern no n’hem sentit gaires, però ara tornen:
  1. A primers d'abril o darrers de març el cucut ha d'arribar; l'any que no arribarà, el món s'acabarà
  2. El cucut i la puput tots dos vénen per l'abril, el cucut pel juny se'n va i la puput per sant Urbà
  3. El verdet i la bosqueta els dos vénen per l'abril; els dos covaven un niu; la bosqueta ja n'és morta i el verdet encara és viu
  4. Per l'abril, l'oriol ha de venir, i si no venia, les cireres no madurarien
  5. Per l'abril, orenetes mil
  6. Per l'abril, tot pardal fa son niu
  7. Si el cucut el tres d'abril no fa xiu-xiu, o és pres, o no viu, o sent l'estiu
  8. Si el cucut no canta, el primer d'abril no és viu
  9. Si el dia tres d'abril el cucut no fa piu-piu, o és mort o és viu, o assenyala mal estiu
  10. Si per l'abril la tórtora no rondina, ja pots donar per perduda la collita
També són recurrents els que fan referència a relacions entre els diversos mesos:
  1. Abril carda la llana, i el maig se'n duu la fama
  2. Abril fa el pecat i març és acusat
  3. Abril fa la flor, maig fa l'honor
  4. Abril i maig són (o tenen) la clau de l'any
I unes quantes frases fetes sobre l’abril per acabar aquest apartat:
  1. Faltar-li l'aigua d'abril
  2. Ser com l'abril, la mostra i no la dóna
  3. Ser més arruat que una trumfa al mes d'abril
  4. Ser més estret que l'abril
  5. Ser pluja d'abril!
  6. Tenir (tants) abrils (per dir quanta anys té algú, es compta per abrils)
  7. Tenir més set que l'abril
  8. Xisclar més que les orenetes per l'abril

Recordem la pregunta del programa anterior: «Iniciem un altre tipus de preguntes. Avui plantejarem un enigma. Presentarem un supòsit, donarem unes pistes i a través d’aquestes pistes, heu de respondre una pregunta molt concreta. L’enigma és el del rei amagat. Per cinc-cents comença. | Per cinc-cents acaba. | Té el cinc al centre. | La primera de les lletres | i la primera de les xifres | el completen. | Desxifreu, barregeu, | i el nom d’un rei antic | descobrireu. Fàcil, oi? Apa, la resposta al programa que ve.»

[Resposta: El rei David. D equival a cinc-cents en xifres romanes; V a cinc i I a u. Només queda la primera lletra de l’alfabet, la ‘A’.]

I ara fem la pregunta del programa d’avui: Avui tornarem a preguntar-vos sobre refranys. Tornarem a fer allò de dir el primer hemistiqui del refrany i vosaltres l’heu d’acabar. Vinga, uns pocs refranys d’abril prou coneguts:
  • Abril abrilet, ...
  • Abril acabat, ...
  • Abril mullat, ...


dimarts, 1 d’abril del 2008

Programa 8 - Refranys de la primavera


(Escolteu el programa en directe)
«El refranyer té pocs refranys dedicats a la primavera. Sabem que una flor no fa estiu, ni dues primavera, però una ovació comença amb un únic aplaudiment. I que per Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera. Fruïm d’aquesta bonança de temps, de l’esclat de vida en els jardins i el camp i de l’allargament del dia, que ja es fa visible amb claredat. I que plogui, que és l’estació de l’aigua. I l’aigua d’aquests mesos ens ha de servir per omplir els pantans, que prou que ho necessiten.»

Refranyer català-castellà

Us volem seguir oferint els referents en català d’aquelles dites i refranys que sovint sentim en castellà o d’altres idiomes. Així, demostrarem que el refranyer català és ric i té resposta per a qualsevol expressió que ens arribi des d’altres llengües.

Així, he consultat el refranyer català-castellà que comparteixo amb tots vosaltres a Internet i he trobat els següents refranys del mes de març:

  1. Agua en primavera, si no es torrencial, llena la panera - Aigua de primavera, si no és torrencial, omple la panera (les pluges torrencials d’aquesta estació provoquen inundacions i danys; però si són moderades, beneficien els cultius).
  2. Arco a la matina, apareja la gabardina - Arc de sant Martí, al matí fa ploure i al vespre fa aclarir (pronostica pluja).
  3. La primavera la sangre alteraLa primavera la sang altera (és potser dels refranys més populars i famosos del refranyer).
  4. Mucha flor en primavera, buen otoño nos espera - Molta flor de primavera, bona tardor espera.
  5. Sanjuanada venida, primavera ida - Sant Joan arribat, la primavera ha passat (se celebra el 24 de juny i, per tant, és estiu).
  6. Una espiga no hace manojo o Una golondrina no hace veranoUna flor (o una oreneta) no fa estiu (ni dues primavera) (vol dir que un objecte o fet isolat no es pot prendre com a norma o regla general).

La vella Quaresma

Una de les tradicions infantils més recordades i continuades a les escoles del nostre país és la vella Quaresma.
La Quaresma és el temps litúrgic que comença l’endemà del Dimecres de Cendra i s’allarga fins al Diumenge de Rams.
La Vella Quaresma és una mena de calendari que utilitzem per tal d’anar marcant el pas del temps en les llargues set setmanes quaresmals. La Vella, cal retallar-la el Dimarts Gras, l’últim dia dels Carnestoltes, i cal penjar-la el Dimecres de Cendra. Els dissabtes de Quaresma li tallarem un peuet. Així, sempre sabrem quantes setmanes falten perquè arribi la Pasqua… I els nens poden portar el control de quan manca per a les vacances de Pasqua.

La Viquipèdia diu que la vella quaresma és la «Representació de l'expulsió de la mort i de la Quaresma. Adopta la forma d'una vella arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d'una en una a mesura que van passant les setmanes de Quaresma. Va vestida com una pagesa mallorquina o una vella catalana, amb riques robes de seda. A les mans duu o bé dos bacallans, o bé un bacallà i una graella. Era l'encarregada de procurar que els infants mengessin peix durant la Quaresma.»


Dites de la primavera

Del refranyer temàtic que també mantinc a internet, he fet una tria d’uns quants refranys referits a la primavera. Un polsim:
  1. Aigua de primavera, si no és torrencial, omple la panera
  2. Al llit tot l'any és primavera
  3. Alegre com una primavera
  4. Bella Candelera, lletja primavera (si fa bon temps per la Candelera, el 2 de febrer, tindrem una primavera dolenta)
  5. Còlics d'hivern, refredats d'estiu i febres de primavera, la mort darrera
  6. El bou, de tardor, i el cavall, de primavera
  7. El mal hivern, de la primavera fa govern
  8. Estar a la primavera de la vida
  9. Falsa primavera enganya al bestiar
  10. Flor en abundor a la primavera, bona tardor ens espera
  11. Flors de tardor, plors de primavera
  12. Hivern fred, primavera regalada (si fa fred a l’hivern, durant la primavera plourà)
  13. L'Encarnació tronera, allunya quaranta dies la primavera (és el 25 de març)
  14. L'hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc (o les juga)
  15. La primavera la sang altera
  16. La tardor és la primavera de l'hivern
  17. Mal hivern, primavera d'infern
  18. Març, falsa primavera que enganya el bestiar
  19. Oreneta arribada, primavera començada
  20. Oreneta primerenca, primavera calorenca
  21. Pasqua nevada, primavera gemmada
  22. Per la primavera, pastor, no deixis la capa ni la berena
  23. Per la primavera, res no és com era
  24. Per Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera
  25. Quan arriba el noguerol, primavera, si Déu vol
  26. Quan fa dissabte la formiga, a venir la primavera no triga
  27. Quan la primavera arriba, l'ovella esquila
  28. Qui treballa a la primavera, prepara un bon estiu
  29. Sant Antoni ha arribat, la primavera ha pasta (es refereix a Sant Antoni de Pàdua, el 13 de juny)
  30. Sant Joan i Sant Pere, adéu, primavera!
  31. Si l'hivern primavereja, la primavera hiverneja
  32. Tramuntana de primavera, pluja al darrera
  33. Una cuca no fa estiu ni una flor fa primavera
  34. Una flor no fa estiu, ni dues primavera
  35. Una mosca no fa primavera, ni dues estiu
  36. Una oreneta no fa estiu, ni dues primavera
  37. Xaloc és calent; llebeig més; tramuntana, pluja; seca el terral i a l'hivern i primavera gela el mestral
Així, veiem que la natura comença a despertar-se, arriben els primers ocells de temporada (l’oreneta i el noguerol) i les formigues comencen a fer feina.

Pel temps que disposem de programa i perquè normalment els refranys són prou clars del seu significat, no sempre ens aturem a explicar-los. Això no treu que si n’hi ha algun que voleu que us fem una explicació més detallada ens ho pugueu demanar sense compromís, d’acord?

Recordem la pregunta del programa anterior: «En aquest programa introduïrem un nou element de joc lingüístic: l’endevinalla. L’endevinalla és una composició, generalment en vers, que es refereix, d’una manera ambigua, a un objecte o a un concepte que cal endevinar. Per exemple, quan diem: No tinc cap color, / no faig cap olor, / no dono sabor, / i en temps de calor / us dono frescor. Fàcil, oi? Segur que tots heu endevinat que parlàvem de l’aigua. Doncs apa, una endevinalla d’un objecte ben nostrat. Diu així: La gràcia la porto a dins; / sóc emblema català, / i aquell que pel coll m’agafa / tot el que tinc em fa donar.»
[Resposta: El porró]

I ara fem la pregunta del programa d’avui: Iniciem un altre tipus de preguntes. Avui plantejarem un enigma. Presentarem un supòsit, donarem unes pistes i a través d’aquestes pistes, heu de respondre una pregunta molt concreta. L’enigma és el del rei amagat. Per cinc-cents comença. | Per cinc-cents acaba. | Té el cinc al centre. | La primera de les lletres | i la primera de les xifres | el completen. | Desxifreu, barregeu, | i el nom d’un rei antic | descobrireu. Fàcil, oi? Apa, la resposta al programa que ve.