diumenge, 30 de desembre de 2007

Programa 2 - Refranys del mes de desembre


(Escolteu el programa en directe)

Som al desembre, el darrer mes de l’any, el desè mes de l’antic calendari romà, que per aquelles coses de la vida ha acabat el darrer del calendari i ocupant el dotzè lloc. El mes dels bons propòsits, del creu i ratlla o del sant tornem-hi. Amb aquest mes comencen les ventades, el fred rigorós i les nevades. L’inici de l’hivern i de les baixes temperatures de debò ens porten a l’ocàs de l’any. L’últim de la fila, quan a ningú destorba sentir les 12 campanades. Un altre any se’n va, amb els seus bons propòsits i amb tot allò que ens havíem proposat ja ben lligat i al sac. Què li demanem a aquest any que comença? Com diria la Mafalda de Quino: que no ens l’espatllin gaire aviat, que acaba de néixer!

Calor pel desembre, calor pel gener, fort fred al febrer / Desembre ben fred, bon any i bon esplet (l’esplet és la collita). Refranys que parlen del mes de desembre com a condicionant de mesos posteriors: si fa calor, al febrer farà molt fred (o ens ho semblarà pel contrast del canvi de temperatura); si fa molt fred, serà bon any.

Un altre refrany: Si per Nadal fa lluna blanca, posa al llit una altra manta. Si no fa fred per Nadal, tot l’any va mal. Sembla, per aquests indicis que podem esperar un bon any! (la nit de Nadal hi havia lluna plena).

I un d’aquells refranys evidents, que sempre m’han agradat per la clarividència del seu missatge: Desembre finat, any acabat. És com aquell altre que diu Aigua cau, senyal de pluja. O altres de semblants amb el mateix sentit: Qui desembre acabarà, l'any nou veurà.

Em plantejo, a cada programa, de resseguir l’actualitat paremiològica tant pel que fa a publicacions en paper com electròniques. Farem tasts d’actualitat perquè tingueu eines on anar a cercar refranys si hi esteu interessats.

Així, avui us parlaré de dos articles setmanals que apareixen alhora en premsa escrita i a Internet. Un de Mallorca i l’altre d’aquí, del Principat. Llegirem un fragment de cada un d’ells perquè en veieu l’estil i la qualitat de les informacions que forneixen.

Joan Barceló fa un article cada diumenge al Diari de Balears Digital amb les referències al calendari del refranyer popular. Així, en l’article del primer diumenge de desembre fa referència a l’Advent, les quatre setmanes que serveixen de preparació per al Nadal, de les previsions del temps que farà i de les festivitats del mes.

Us llegeixo la referència que fa als quatre diumenges d’Advent:

«Les quatre setmanes d'Advent simbolitzen les quatre estacions i els quatre punts cardinals. Aquest període, que marca l'inici de l'any religiós, és citat en els refranys com a temps molt ventós. També es parla de neu: la neu per l'Advent, té llarga la dent i quan desembre duu els peus blancs, serà any de neu per la muntanya i pels plans. El diumenge de Santa Bibiana acabarà de fer els pronòstics a llarg termini. Convé recordar que els mesos d'hivern solen ser bastant plujosos a les Illes Balears, si bé les precipitacions alternen amb anticiclons secs hivernencs».

Un altre article setmanal interessant de seguir són «Els refranys setmanals» que Mònica Lòpez, la dona del temps de TV3, escriu en versió bilingüe a «El Periódico» cada diumenge, on fa un repàs als refranys meteorològics relacionats amb la setmana de l’article. Un article curtet, però amè. També us en llegeixo un fragment del de primers de desembre, dedicat a Santa Bibiana.

«Avui tenim dos sants amb dita meteorològica pròpia. Se celebra santa Bibiana. Ja ens aniria bé que l'adagi del dia s'acomplís... "Si plou per santa Bibiana, plou quaranta dies i una setmana". L'altra onomàstica és la de sant Llop (que no és el de la Caputxeta Vermella...) i fa referència al fred: "Per sant Llop, gela per tot".»

I aprofito que parlàvem de l’article setmanal de la Mònica López per dir-vos que acaba de treure un llibre de refranys: Si no plou, plourà, editat per Columna. És un recull de refranys populars meteorològics, amb un refrany per a cada dia de l’any, amb breus comentaris de la meteoròloga de TV3.

I bé, tornant a desembre el darrer mes del nostre calendari… Què ens ofereix? Què en podem destacar?

D’entrada, hem de dir que és el mes que dóna entrada a l’hivern i que acull la festivitat del Nadal. Anem a pams, però.

El mes comença amb Sant Eloi (1), Santa Bibiana (2) i Sant Francesc Xavier (3). Són sants amb una presència menor o gairebé testimonial al refranyer.

Després trobem Sant Nicolau (6), més conegut aquí per tradicions foranes, encarnat en la figura de Santa Claus o del Pare Noël. Us recomano un article d’un bloguer de Reus, Lo Consueta, que té un blog sobre tradicions que es diu Consuetudinàrium.

Però tornant al nostre Sant Nicolau, el refranyer ens el presenta com a portador de bons averanys, atès que diu: Per Sant Nicolau plou si a Déu plau i Per Sant Nicolau la neu hi cau. Ja ens aniria bé una mica de pluja en aquest any tant eixut! També diuen que Sant Nicolau obre les festes amb clau: és el preàmbul de les festes de Nadal.

Santa Llúcia (13), màrtir, és la patrona dels modistes, dels cecs i dels mals de vista. Per això diem Que Santa Llúcia et conservi la vista!

Recordem la pregunta del programa anterior: «Per què, si Santa Llúcia és el 13 de desembre, abans del solstici d’hivern, el refranyer diu que el dia ja s’allarga un pas de puça, quan sabem que no comença a allargar-se efectivament fins després del solstici?»
[Resposta: Mentre s’aplicà l’antic calendari julià, es va acumular un desfasament progressiu respecte del cicle solar, que feia que al segle XVI els solsticis i equinoccis esdevinguessin 10 dies abans del que correspondria. El 1582 es va dur a terme la reforma gregoriana. El papa Gregori XIII, institueix el calendari gregorià, que determina que aquell any s’eliminin 10 dies: del 4 d’octubre es va passar directament al 15, la qual cosa va servir per ressituar els equinoccis i els solsticis a partir d’aquell any, i mantenir-ho per la redistribució dels anys de traspàs]
Acabarem recordant unes altres dates assenyalades d’aquest mes: Nadal (25), Sant Esteve (26) i Sant Silvestre (31), el darrer dia de l’any.

Sobre sant Silvestre, el refranyer en recorda la condició de clau de l’any. També diu que Per Sant Silvestre entra el sol per la porta i per la finestra. També diu que Per Sant Silvestre les bruixes entren per la finestra. Diu la tradició que la nit de Sant Silvestre les bruixes es reunien en gran concili perquè era un dels dies que gaudien de més poder. I una obvietat, com quan diu el refranyer Aigua cau, senyal de pluja: Per Sant Silvestre, el darrer vespre o Sant Silvestre acabat, l'Any Nou ha començat.

Pel que fa a les previsions meteorològiques, es diu que Si Sant Silvestre plora, tot l'any plora; si Sant Silvestre riu, tot l'any riu.


I encara algun altre refrany espars d’aquest mes, per acabar:
  • El desembre és l'avi de l'any, i el gener l'hereu
  • Pel desembre tremola el vent i l'home més valent (ventades i fred intens)
  • Pel desembre, el temps que fa el dia tres el fa tota la resta del mes (algú recorda quin temps va fer el dia 3?) Em sembla recordar que no va ploure, això segur i tampoc va fer un fred gaire rigorós, encara.
  • Quan pel desembre canta el mussol, pluja o bon sol
  • Qui canta a l'agost, al desembre dejuna (ens recorda la faula de la formiga i la llagosta)
I la pregunta del programa per als més menuts: Ull, que el darrer dia de l’any surt al carrer l’Home dels nassos. No l’haureu pas vist passar per Vallromanes? Sabeu per què l’anomenen així? És un home que té tants nassos com dies li queden a l’any. Si algú el veu, que ens avisi, que el volem entrevistar en aquest programa.

I una pregunta per als més grans. Ara que vénen dies d’excessos i de grans menjades… com diríeu en castellà aquell refrany català que diu Lo bon menjar fa estar gras?

Feu-nos arribar les vostres respostes al contestador de la Ràdio, al 93-572 90 05, al correu electrònic de l’emissora, radiovallromanes@diba.cat o als comentaris de l’article corresponent al blog, a http://polsim.blogspot.com.

2 comentaris:

Puigmalet ha dit...

"Carne de pluma quita del rostro la arruga"
(ara no recordo la font...;-))

Algú n'ha trobat alguna de més normaleta?

vpamies ha dit...

No s'hi val, que tu ets com la Biblioteca d'Alexandria...

De fet, ho podies haver trobat al refranyer català-castellà. Apunta-te'l, que és una bona font. ;-)