tag:blogger.com,1999:blog-12258766421595781872024-03-05T11:04:22.448+01:00Un polsim de refranysL'espai de refranys i dites de Ràdio Vallromanes (94.2 FM).
Podreu escoltar cada programa amb un reproductor des de cada escrit o baixar-vos-el en format mp3 per escoltar-lo quan us vingui de gust.Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.comBlogger21125tag:blogger.com,1999:blog-1225876642159578187.post-58577150165139301622008-11-25T21:30:00.007+01:002009-02-19T00:06:11.041+01:00Programa 24 - Refranys sobre Sant Martí<object height="20" width="200"><param name="movie" value="http://www.ipernity.com/mp/3459499.1be3f8f2.mp3.swf"><param name="wmode" value="transparent"><embed src="http://www.ipernity.com/mp/3459499.1be3f8f2.mp3.swf?e=mp3" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" height="20" width="200"></embed></object><br /><span style="font-size: 85%;">(Escolteu el programa en directe)</span><br /><div style="font-style: italic; color: rgb(102, 51, 102); text-align: justify;"><blockquote>«Sant Martí és dels sants amb més devots del santoral. Dels pocs sants no martiritzats. Escau l'11 de novembre i diu la tradició que representa un asuaujament de temperatures dins el rigor tardoral, ja camí de l'hivern. Aquests dies de bonança són coneguts com l'estiuet de Sant Martí. Un sant que també dóna nom a l'arc iris, aquest arc de set colors que apareix quan coincideixen la llum del sol i la pluja. Novembre, mes de bolets, del tast del vi novell i de la matança del porc. Què més podem demanar en aquesta època rònega i rúfola?»</blockquote></div><div style="text-align: justify;"><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Refranyer català-castellà</span></span><br /><br />Seguim aportant el nostre granet de sorra a la normalització de les expressions paremiològiques en català. Aquell refrany que no sabeu com es diu en català i que només us ve a la memòria en la seva equivalència castellana... ho trobaràs al <a href="http://refranyer.blogspot.com/">Refranyer català-castellà</a>. Uns quants sobre Sant Martí:<br /><br /><br /></div><ol style="text-align: justify;"><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(204, 102, 0);">A cada cerdo le llega su san Martín</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(204, 0, 0);">A cada porc li arriba el seu Sant Martí</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(204, 102, 0);">Arco a la matina, apareja la gabardina</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(204, 0, 0);">Arc de Sant Martí al matí, pren capot i segueix ton camí</span> (Un altre pronòstic sobre l'arc de sant Martí al capvespre, diu «<span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(204, 0, 0);">Arc de Sant Martí al capvespre, l'endemà festa</span>». Aquest pronostica bon temps. Així, surti al matí o al vespre, indicarà mal temps o bon temps, respectivament, com recull aquest altre refrany: «<span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(204, 0, 0);">Arc de sant Martí, al matí fa ploure i al vespre fa aclarir</span>»)</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(204, 102, 0);">Por San Agustín, ni merienda ni dormir</span>- <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(204, 0, 0);">Per Sant Agustí (o Sant Martí), ni berenada ni dormir</span> (s'escurcen les hores de sol i s'ajunta el dinar amb el sopar, que s'avança, estalviant-se tot sovint, el berenar)</li></ol><div style="text-align: justify;"><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">L’estiuet de sant Martí</span></span><br /><br />Tot just encetàvem el programa parlant de l'estiuet de sant Martí.<br /><br />Us reprodueixo un article molt ben documentat del blog <a href="http://devocioteca.blogspot.com/">La Devocioteca</a>, que haureu d'afegir als llocs de consulta preferits per anar a cercar informacions sobre cultura popular. Diu així:<br /><blockquote><span style="color: rgb(102, 51, 102); font-style: italic;">«La tradició indica que al voltant de la data de l’11 de novembre de cada any –diada de sant Martí- esdevé un període de bon temps; o, almenys, es percep una major bonança climatològica respecte els dies precedents i, sobretot, dels que el segueixen. És l’anomenat estiuet de sant Martí.</span><br /><div style="text-align: justify; font-style: italic; color: rgb(102, 51, 102);"><br />[...] Sant Martí, a qui s’associa l’estiuet, va ser bisbe de la ciutat francesa de Tours i es tracta del primer sant no màrtir venerat. Abans d’ocupar aquest càrrec havia estat soldat romà, nascut a Panònia (Hongria) a principi del segle IV.<br /><br />Segons la llegenda, la humanitat deu aquest temps de bonança, entre les inclemències meteorològiques de la tardor, al gest que va fer sant Martí com a mostra de la seva caritat.»</div></blockquote>Joan Amades dóna dues versions del relat. La primera fa referència a una suposada estada del Sant a una masia de Catalunya, prop de Barcelona, on es va hostatjar per a passar les primeres fredorades; després de sentir les queixes del pagès sobre la mortaldat de plançons i planter que produïa el fred primerenc i com agraïment a l’hospitalitat rebuda, va endolcir el temps per ajudar a fer créixer i enfortir la plantació.<br /><br />La més estesa, però, és la que presenta sant Martí quan era militar i que parteix de la Llegenda Àuria. En aquesta obra de Iacopo da Varazze s’explica que “<span style="font-style: italic; color: rgb(102, 51, 102);">un dia d’hivern, quan Martí estava a Amiens, al costat de les portes de la ciutat, va veure un home gairebé nu demanant almoina. Va veure com cap dels que passaven per allà li feia cas i va deduir que Déu l’havia reservat per a ell, de manera que tingués l’oportunitat d’exercir la caritat; un cop va deduir aquesta idea, sense dubtar-ho ni un moment, immediatament, va desembeinar la seva l'espasa i va dividir la seva capa en dues meitats, una de les quals va lliurar al necessitat i amb l’altre es va tapar ell mateix. Aquella mateixa nit se li va aparèixer Crist amb la mitja capa que havia donat al pobre i va sentir com Nostre Senyor deia als àngels que l’envoltaven que aquella capa li havia donat Martí</span>”.<br /><br />D’aquest relat en va sorgir la llegenda, recollida pel mateix Amades i situada a Catalunya, que esmenta “<span style="font-style: italic; color: rgb(102, 51, 102);">un dia de fred rigorós, sant Martí passava a cavall per un bosc espès, situat en el terme de l’avui barri barceloní de Sant Martí, i trobà a un recó del camí un pobret que tremolava de fred i que cuidava morir-se. El sant, ferit de compassió, s’arrencà l’espasa, va partir pel mig la seva capa i va donar-ne la meitat al pobre perquè pogués abrigar-se i combatre el fred. Aquell pobre era el diable, que volia fer perdre al sant, i precisament se li va presentar per induir-lo a partir la capa per tal que així, mancat de la meitat d’abric, es morís de fred; però Nostre Senyor, que vetllava pel sant, al moment féu apaivagar i endolcir la temperatura, és a dir, la féu prou suportable per a poder anar sense abric, i així salvà el sant</span>”. El folklorista també indica que “<span style="font-style: italic; color: rgb(102, 51, 102);">una variant de la tradició diu que el pobre era Nostre Senyor, que, desitjós de mesurar el grau de caritat del sant, se li presentà en forma de pobre, per veure què faria</span>”.»<br /><br />Variants i versions per a tots els gustos, com veieu, però amb el mateix personatge com a protagonista i amb el mateix fet com a resultat: un estiuet a les portes de l'hivern.<br /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Refranyer temàtic</span></span><br /><br />Alguns refranys sobre sant Martí, l’estiuet, l’arc, el tast del vi novell i la matança del porc. Us en faig un polsim:<br /><br />Trobem una nova referència al cicle de l'allargament del dia referit a aquesta diada:<br /><br /><ol style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(204, 0, 0);"><li>A Sant Martí, iguals el dia i la nit.</li></ol><br />Sobre l'arc de Sant Martí, hi ha una llegenda que n'explica l'origen: «<span style="font-style: italic; color: rgb(102, 51, 102);">Es diu que sant Martí un dia es va trobar un pobre home tremolant de fred. El sant se'n va apiadar i li va donar un tros de la seva capa. En aquell moment va aparèixer un arc de colors al cel, es va aturar la intensa nevada que estava caient i va pujar força la temperatura. Vet aquí el primer Estiuet de Sant Martí i també el naixement de l'arc de Sant Martí</span>.»<br /><br /><br />Són curioses les prediccions de pluja que els refranys expressen amb relació a l'arc de Sant Martí.<br /><br /><ol style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(204, 0, 0);"><li>Arc de Sant Martí a la matinada, ton capot prepara</li><li>Arc de Sant Martí a la matinada, treu els bous de l'arada</li><li>Arc de Sant Martí a la prima, tapa't mariner, amb la caputxina</li><li>Arc de Sant Martí a la tarda, la pluja ja és passada</li><li>Arc de Sant Martí a la vesprada, pluja a la matinada</li><li>Arc de Sant Martí a migdia, pluja tot lo dia</li><li>Arc de Sant Martí a ponent assenyala bon temps</li><li>Arc de Sant Martí a ponent, amarra la barca i vine-te'n</li><li>Arc de Sant Martí al matí, aigua a desdir</li><li>Arc de Sant Martí al matí, aigua a la tarda</li><li>Arc de Sant Martí al matí, la pluja és aquí, arc de Sant Martí a la tarda, la pluja és passada</li><li>Arc de Sant Martí al matí, la pluja ja és aquí</li><li>Arc de Sant Martí al matí, pluja sense fi</li><li>Arc de Sant Martí al tardí, bon dia l'endemà al matí</li><li>Arc de Sant Martí al vespre, la pluja ja està llesta</li><li>Arc de Sant Martí al vespre, para-li la testa; arc de Sant Martí al matí, para-li el bací</li><li>Arc de Sant Martí atura el diluvi</li><li>Arc de Sant Martí cap al tard, bon temps assegurat</li><li>Arc de Sant Martí doblat, bon temps assegurat</li><li>Arc de Sant Martí o fa ploure o fa aclarir (o espargir)</li><li>Arc de Sant Martí, es matí fa ploure i es capvespre fa aclarir</li><li>L'arc de Sant Martí a llevant bon temps a l'instant; l'arc de Sant Martí a ponent, amaga la gent</li><li>L'arc de Sant Martí a migdia, pluja tot el dia</li><li>L'arc de Sant Martí al camp el temps d'avui farà demà</li><li>L'arc de Sant Martí al matí diu al bover: -Vés a dormir</li><li>L'arc de Sant Martí al matí no fa córrer el molí</li><li>L'arc de Sant Martí al matí, aigua a desdir</li><li>L'arc de Sant Martí al matí, aigua a la tarda</li><li>L'arc de Sant Martí al matí, aixeca't el caputxí</li><li>L'arc de Sant Martí al matí, la pluja és ací</li><li>L'arc de Sant Martí al matí, para-li el bací</li><li>L'arc de Sant Martí al matí, pluja al vespertí</li><li>L'arc de Sant Martí al matí, pluja sense fi, i de vespre, bon temps espera</li><li>L'arc de Sant Martí al migdia, pluja tot el dia</li><li>L'arc de Sant Martí al vespre alegra el mestre</li><li>L'arc de Sant Martí al vespre, fa ploure o fa aclarir</li><li>L'arc de Sant Martí al vespre, la pluja està llesta</li><li>L'arc de Sant Martí al vespre, obre la finestra</li><li>L'arc de Sant Martí al vespre, para-lila testa</li><li>L'arc de Sant Martí al vespre, pluja al matí</li><li>L'arc de Sant Martí de la matinada treu el bover de la llaurada</li><li>L'arc de Sant Martí fa ploure o fa aclarir</li><li>L'arc de Sant Martí pel matí, pluja ací; per la vesprada, pluja passada</li><li>L'arc de Sant Martí, fa ploure o fa aclarir</li><li>L'arc de Sant Martí, val més veure'l al vespre que al matí</li><li>Passar per davall un arc de Sant Martí és tan bo de fer com un home tornar dona</li><li>Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, el pastor se'n pot anar a dormir; però quan surt al tardí, cap a pastorí</li><li>Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, fins a la vesprada farà alguna ruixada</li><li>Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, la pluja pel camí</li></ol><br />També hi ha moltes referències en el refranyer a l'estiuet de Sant Martí.<br /><br /><a href="http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2871_4_229804__Opinio-popularissim-Sant-Marti">Emili Casademont</a> ens conta dues possibles explicacions d'aquest estiuet de Sant Martí:<br /><div style="text-align: justify; font-style: italic; color: rgb(102, 51, 102);"><blockquote>La diada de Sant Martí és plena de refranys (la majoria, cal reconèixer-ho, molt encertats), alguns dels quals es refereixen a l'anomenat «estiuet de Sant Martí», com aquest que ens diu que «com més fort és l'estiuet, | guarda't més del fred».<br /><br />S´explica de dues maneres l'origen d'aquest famós estiuet. Una d'elles té com a protagonista principal la capa del sant. I és ben coneguda. Però començaré per l'altra. Segons diuen, sant Martí, quan era soldat de cavall, vingué a Catalunya una tardorada molt crua i gelada, i s'allotjà en una casa de pagès dels afores de Barcelona. L'amo d'aquella casa li exposà que, a causa de les fredorades primerenques que mataven els esplets, es perdien les collites, cosa que motivava que el món patís fam i misèria. El sant l'escoltà i li digué que faria tots els possibles perquè, pels volts de l'11 de novembre, la temperatura s'endolcís una mica. I aquest temps de bonança que, després dels primers freds sempre sol fer, és el que, com cal suposar, nosaltres en diem l'«estiuet de Sant Martí». I cal afegir que hi ha quelcom que reforça aquesta història. O sigui, l'existència de l'església parroquial de Sant Martí de Provençals, la qual s'assegura que s'aixecà allà on hi hagué la casa d'aquell pagès, església que donà nom, per altra banda, al municipi de Sant Martí de Provençals, des de fa anys annexionat a la Ciutat Comtal.<br /><br />L'altra manera com s'explica l'origen de l'«estiuet de Sant Martí» fa referència al fet que, en un dia de fred rigorós, el sant passava a cavall per un bosc espès, situat també al terme de Sant Martí de Provençals, i hi trobà un pobret que estava mig gelat i a punt de finar. Aleshores, sant Martí, compadit de la situació d'aquell home, amb la seva espasa partí pel mig la capa que duia i li'n donà la meitat, perquè pogués abrigar-se. Segons diuen, però, el pobret que es moria de fred era el diable, que volia que el sant, en mancar-li mitja capa, agafés una fenomenal pulmonia doble i se n'anés a l'altre barri. Però Déu Nostre Senyor, que vetllava per ell, féu que la temperatura s'endolcís, fins al punt que ja no calia portar capa o abric.</blockquote></div><ol style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(204, 0, 0);"><li>Abans de Sant Martí, pa i vi; després de l'estiuet, fam i fred</li><li>Com més fort és l'estiuet, guarda't més del fred</li><li>De l'estiuet de Sant Martí, a l'hivernet de Sant Mamet, mig any complet</li><li>De l'hivernet de Sant Mamet a l'estiuet de Sant Martí, mig any curt hi comptí</li><li>L'estiuet de Sant Martí dura tres jorns i un dematí</li><li>L'estiuet de Sant Martí durarà fins a la fi</li><li>L'estiuet de Sant Martí els ocellets fa venir</li><li>L'estiuet de Sant martí els ocells fa venir. Com més fort és l'estiuet, guarda't més del fred</li><li>L'estiuet de Sant Martí revifa els vells</li><li>L'estiuet de Sant Martí, tots els ocells fa venir</li></ol><br />També són constants les referències al tast del vi novell i a la matança del porc.<br /><br /><ol style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(204, 0, 0);"><li>A cada porc li arriba el seu Sant Martí</li><li>A Sant Martí, mata el porc i enceta el vi</li><li>De la vinya plantada per Sant Martí, en surt el millor vi</li><li>Després de Sant Martí, castanyes i novell vi</li><li>Després de Sant Martí, deixa l'aigua i beu el vi</li><li>Fins a Sant Martí tothom qui vol beu vi; de Sant Martí enllà en beu qui n'ha</li><li>Mata el garrí per Sant Martí</li><li>Per Sant Martí beu del bon vi i deixa l'aigua per al molí</li><li>Per Sant Martí destapa el vi, i per Nadal comença a tasta'l</li><li>Per Sant Martí es beu el bon vi</li><li>Per Sant Martí mata el garrí, i per Nadal tant si està magre com si està gras</li><li>Per Sant Martí mata ton porc, posa les olives al topí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí</li><li>Per Sant Martí tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany</li><li>Per Sant Martí, aixeca la bota i tasta el vi</li><li>Per Sant Martí, aspira ton vi</li><li>Per Sant Martí, beu del bon vi i deixa l'aigua pel molí</li><li>Per Sant Martí, bótes a reomplir</li><li>Per Sant Martí, castanyes i novell vi</li><li>Per Sant Martí, destapa, tasta i tapa el vi</li><li>Per Sant Martí, el porc para de grunyir</li><li>Per Sant Martí, enceta la bóta del vi</li><li>Per Sant Martí, la bona vella tasta el vi</li><li>Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi</li><li>Per Sant Martí, tapa les bótes i tasta ton vi</li><li>Per Sant Martí, tapa ton vi</li><li>Per Sant Martí, tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany</li><li>Per Sant Martí, tasta la figa i tapa ton vi</li><li>Per Sant Martí, tapa les bótes i tasta ton vi</li><li>Per Sant Martí, tapa ton vi</li><li>Per Sant Martí, tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany</li><li>Per Sant Martí, tasta la figa i tapa ton vi</li><li>Per Sant Martí, tapa les bótes i tasta ton vi</li><li>Per Sant Martí, tapa ton vi</li><li>Per Sant Martí, tasta la figa i tapa ton vi</li><li>Vi de Sant Martí és el millor vi</li></ol><br />I acabarem amb encara una colla de refranys dedicats a aquest sant, d'índole ben diversa<br /><br /><ol style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(204, 0, 0);"><li> A Sant Martí, sort que el senyor rector sabia de lletra</li><li> Aigua de Sant Martí al migdia, pluja tot el dia</li><li> All, per què no ets fi? Perquè no em van sembrar per Sant Martí</li><li> Blat de Sant Martí, blat mesquí</li><li> Cera per Santa Teresa, porc i llard per Sant Martí i gallines per Nadal</li><li> De Sant Martí a Sant Andreu, setmanes tres; de Sant Andreu a Nadal, gairebé un mes</li><li> De Tots Sants a Sant Martí, onze dies hi comptí, i de Sant Martí a Nadal un mes i mig cabal</li><li> De Tots Sants a Sant Martí, onze dies i un matí</li><li> De Tots Sants a Sant Martí, sembra, si vols collir</li><li> El vent que bufa per Sant Martí, bufa fins a la fi</li><li> Fer com el cavall de Sant Martí, que va viure fins que va morir</li><li> L'ocell que no és aquí per Sant Martí, s'ha quedat pel camí</li><li> L'olivera plantada per Sant Martí és la que fa l'oli més fi</li><li> Pel novembre festes grans: Sant Martí i Tots Sants</li><li> Per Sant Martí el fred és al camí</li><li> Per Sant Martí el fred ja és aquí</li><li> Per Sant Martí la neu al pi</li><li> Per Sant Martí la neu al pi i del pi al prat tot nevat</li><li> Per Sant Martí la neu ja és al pi, si no a la tarda, hi és al matí</li><li> Per Sant Martí la pinya cau del pi</li><li> Per Sant Martí l'hivern va de camí; si el voleu deturar, per Sant Climent arribarà, i, per molt que el detureu, per Sant Andreu el tindreu</li><li> Per Sant Martí ni berenada ni dormir</li><li> Per Sant Martí ni ferra el ferrer ni mol el molí</li><li> Per Sant Martí no encenguis forn ni encenguis molí</li><li> Per Sant Martí no va mola ni molí</li><li> Per Sant Martí se'n va el teuladí</li><li> Per Sant Martí, afanya't a collir</li><li> Per Sant Martí, agafa la canya i a pescar s'ha dit</li><li> Per Sant Martí, el dia és coquí</li><li> Per Sant Martí, el fred ja és aquí</li><li> Per Sant Martí, la fadrina besa al fadrí, i per Santa Caterina el fadrí besa a la fadrina</li><li> Per Sant Martí, la fulla cau del pi</li><li> Per Sant Martí, la llebre al costat del camí</li><li> Per Sant Martí, la neu a dalt del pi</li><li> Per Sant Martí, la neu al pi; per Sant Andreu la neu al peu, i per Nadal fins dalt del fumeral</li><li> Per Sant Martí, la neu al pi; si no és al vespre, al matí</li><li> Per Sant Martí, la pinya cau del pi</li><li> Per Sant Martí, l'hivern va de camí, i si va retardat, per Sant Andreu ja ha arribat</li><li> Per Sant Martí, l'oliva al topí, barra el teu vi i convida ton veí</li><li> Per Sant Martí, ni berenada ni dormir</li><li> Per Sant Martí, ni faves ni lli</li><li> Per Sant Martí, ni ferra el ferrer ni mol el molí</li><li> Per Sant Martí, s'abriga el ric i el mesquí</li><li> Per Sant Martí, sembra cada dia un picotí</li><li> Per Sant Martí, se'n va el teuladí</li><li> Per Sant Martí, tira el blat al camp</li><li> Per Sant Martí, ton most és bon vi</li><li> Per Sant Martí, tots els ocells ja són aquí</li><li> Per Sant Martí, ve la guatlla i el tití</li><li> Per Sant Martí, xarambec i volantí</li><li> Per Sant Simó, es sembra de ronyó; per Sant Martí, es sembra de mesquí</li><li> Per Tots Sants el fred és al camp, per Sant Martí és al camí, per Santa Caterina és dintre la cuina</li><li> Pluja per Sant Martí, no deixa ni col ni lli</li><li> Portar Sant Martí al damunt</li><li> Sant Joan i Sant Martí, guardeu-me de verí</li><li> Sant Martí escampa la farina</li><li> Sant Martí i Sant Menna, dos soldats amb una pena</li><li> Sant Martí va ésser lladre i després va fer de sastre</li><li> Sant Martí, la flor del pi</li><li> Per Sant Martí, tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany</li><li> Si vols all coent, sembra'l a l'advent; si el vols bo i fi, sembra'l per Sant Martí</li><li> Si vols casa sense fi, talla la fusta per Sant Martí</li><li> Si vols l'all ben coent, planta'l per l'Advent; si el vols ben fi, planta'l per Sant Martí; però si el vols verdader, fes-lo pel gener</li><li> Tronades per Sant Martí, collites a desdir</li><li> Una candela a Sant Martí i una altra al diable</li></ol><br />Recordem la pregunta del programa anterior: <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">«Tornem a plantejar una etimologia paremiològica, perquè ens digueu quin és l’origen de la següent frase proverbial: <span style="color: rgb(204, 0, 0);">Buscar-li tres peus al gat</span>, que es diu dels qui proven la paciència d’una persona amb risc d’irritar-la i s’aplica impròpiament a les persones que tracten de provar allò que és impossible amb mentides.»</span><br /><blockquote style="font-weight: bold; font-style: italic;">[Resposta«<span style="color: rgb(204, 0, 0);">Buscar-li tres peus al gat</span> és una dita “corrompuda”, perquè la dita veritable és buscar cinc peus al gat, més pròpia, segons Correas, perquè trobar tres peus a qui en té quatre és cosa fàcil i res especial, mentre que trobar-ne cinc és impossible. A més, a aquesta frase original s’hi afegia <span style="color: rgb(204, 0, 0);">no, que són cinc amb la cua</span>. Antigament aquesta expressió s’emprava per al·ludir al xai i no pas al gat: <span style="color: rgb(204, 0, 0);">No busquis cinc peus al xai, ja que és ben sabut que només en té quatre</span>.»].<br /></blockquote><br />I ara fem la pregunta del programa d’avui: <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">«Seguim preguntant-vos dites i frases fetes formades amb un verb concret. Així, mentre en castellà diem <span style="color: rgb(204, 102, 0);">Dar un beso</span>, en català, els petons es fan: <span style="color: rgb(204, 0, 0);">Fem un petó</span>. Vull que em digueu, aquesta setmana, frases fetes amb els verbs 'Donar' i 'Fer' en català, i veurem quines són correctes i quines són influència castellana.»</span><br /></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1225876642159578187.post-73027799387065985912008-11-18T21:30:00.005+01:002009-02-19T00:08:05.222+01:00Programa 23 - Refranys del novembre<object height="20" width="200"><param name="movie" value="http://www.ipernity.com/mp/3459166.169055f2.mp3.swf"><param name="wmode" value="transparent"><embed src="http://www.ipernity.com/mp/3459166.169055f2.mp3.swf?e=mp3" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" height="20" width="200"></embed></object><br /><span style="font-size:85%;">(Escolteu el programa en directe)</span><br /><div style="text-align: justify; font-style: italic; color: rgb(102, 51, 102);"><blockquote>«Novembre és l'onzè mes del calendari gregorià, però el nom li ve d'haver estat el novè mes del calendari romà. Un mes que comença amb Tots Sants i que surt amb Sant Andreu, deixant de camí, entremig, a sant Martí, sant Albert el Gran, santa Isabel d'Hongria, santa Cecília i sant Andreu, apòstol. Bolets, most i cansalada: camí de l'hivern cal fer arreplega de menjar per als mesos de fred. A primers de novembre, el teu foc ja el pots encendre: cal començar a fer tirar la llar de foc, que era lloc de recolliment compartit i d'explicar històries a la mainada...»</blockquote></div><br /><br /><span style="font-weight: bold;font-size:130%;" >Endevinalles</span><br /><br />Mireu quines endevinalles tan treballades que tenim per aquest mes:<br /><br /><br /><div style="text-align: center; color: rgb(0, 153, 0);"><span style="font-style: italic;">Quan cauen les fulles seques</span><br /><span style="font-style: italic;">i els arbres s'han despullat</span><br /><span style="font-style: italic;">i el sol va perdent la força</span><br /><span style="font-style: italic;">que a l'estiu ens ha cremat,</span><br /><span style="font-style: italic;">arribo jo, reposada,</span><br /><span style="font-style: italic;">allà cap al tard d'or plena.</span><br /><span style="font-style: italic;">No saps dir-me com em dic?</span><br /><span style="font-style: italic;">Doncs jo t'ho acabo de dir.</span><br /></div><br /><div style="text-align: center;"><span style="color: rgb(204, 255, 255);">(La tardor)</span><br /></div><br /><br /><div style="text-align: center; color: rgb(0, 153, 0);"><span style="font-style: italic;">Tres vestits m'has de llevar</span><br /><span style="font-style: italic;">abans d'arribar-me a la pell:</span><br /><span style="font-style: italic;">el primer punxant-te els dits;</span><br /><span style="font-style: italic;">el segon foc encenent,</span><br /><span style="font-style: italic;">i el tercer que és la camisa,</span><br /><span style="font-style: italic;">amb un punt me l'hauràs tret.</span><br /><span style="font-style: italic;">Ben calentona t'agrado,</span><br /><span style="font-style: italic;">i per fer-te passar el fred</span><br /><span style="font-style: italic;">a les brases em condemnes</span><br /><span style="font-style: italic;">per satisfer un gust teu.</span><br /></div><br /><div style="text-align: center; color: rgb(204, 255, 255);">(La castanya)<br /></div><br /><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 153, 0);">Una capseta negra</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 153, 0);">que s'obre i no es plega.</span><br /><span style="color: rgb(204, 255, 255);">(també la castanya)</span><br /></div><br /><div style="text-align: justify;">Tres endevinalles de les moltes que podríem trobar referides al novembre, la tardor i tot allò que envolta aquesta època.<br /></div><br /><br /><br /><span style="font-weight: bold;font-size:130%;" >Refranyer català-castellà</span><br /><br /><br /><div style="text-align: justify;">Seguim amb algunes equivalències de refranys. Com sempre, he anat al <a href="http://refranys.blogspot.com/">Refranyer català castellà </a>per veure quines trobem entre refranys del novembre. Poca cosa, però alguns n'hi ha:<br /></div><br /><br /><ol style="text-align: justify;"><li><span style="font-style: italic; font-weight: bold; color: rgb(255, 153, 0);">A primeros de noviembre, tu fuego enciende</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">A primers de novembre, el teu foc ja el pots encendre.</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">En mediando noviembre, si no has sembrado no siembres</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pel novembre, qui no ha sembrat que sembri</span> (Aquestes dites agrícoles i de les feines del camp, evidentment, no són vàlides per a tot arreu. Segons les condicions climàtiques dels llocs, hi ha algunes feines que s'avancen o s'endarrereixen sensiblement).</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Si en noviembre oyes que truena, la cosecha siguiente será buena</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si al novembre sents que trona, la propera collita serà bona.</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Treinta días trae noviembre, con abril, junio y septiembre, veintiocho trae uno, que es febrerillo loco, y los otros treinta y uno</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Trenta dies té el setembre, l'abril, el novembre i el juny, vint-i-vuit el febrer i els altres trenta-un</span> (dicteri per saber el nombre de dies que té cada mes).</li></ol><div style="text-align: justify;"><br /><br /><span style="font-weight: bold;font-size:130%;" >Santoral del mes de novembre</span><br /><br /><br />Mes consagrat a les ànimes del Purgatori<br /><br /></div><ul style="text-align: justify;"><li>Dia 1. Tots Sants. Festa de la Castanyada.</li><li>Dia 2. Commemoració dels fidels difunts.</li><li>Dia 3. Sant Ermengol, bisbe, sant Martí de Porres, dominicà i santa Sílvia, mare.</li><li>Dia 4. Sant Carles Borromeu, cardenal i arquebisbe i sant Fèlix de Valois, prevere i fundador.</li><li>Dia 5. Sants Zacaries i Elisabet, pares de Sant Joan Baptista.</li><li>Dia 6. Sant Sever, bisbe de Barcelona i màrtir.</li><li>Dia 7. Sant Ernest, bisbe.</li><li>Dia 9. Festa del Sant Crist de Balaguer.</li><li>Dia 10. Sant Lleó I, el Gran, papa i doctor de l'església.</li><li>Dia 11. Sant Martí de Tours, bisbe.</li><li>Dia 12. Sant Nil, abat.</li><li>Dia 13. Sant Estanislau de Kostka, jesuïta i sant Dídac, franciscà. S'escau la lluna plena a les 6 h 17 m.</li><li>Dia 15. Sant Albert el Gran, bisbe i doctor de l'església i sant Eugeni, bisbe i màrtir.</li><li>Dia 16. Santa Margarida d'Escòcia, reina.</li><li>Dia 17. Santa Isabel d'Hongria, princesa i vídua i santa Victòria, màrtir.</li><li>Dia 18. Sant Aureli, màrtir i sant Ot (Odó), abat.</li><li>Dia 21. La Presentació de la Mare de Déu al Temple. Comença el signe de sagitari.</li><li>Dia 22. Santa Cecília, verge i màrtir.</li><li>Dia 23. Solemnitat de Jesucrist rei i sant Climent I, papa i màrtir.</li><li>Dia 25. Santa Caterina, verge i màrtir.</li><li>Dia 27. Mare de Déu de la Medalla Miraculosa i Beat Ramon Llull, màrtir.</li><li>Dia 29. Sant Sadurní, bisbe i màrtir i santa Il·luminada, verge.</li><li>Dia 30. Sant Andreu, apòstol.</li></ul><div style="text-align: justify;"><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Dites del mes de novembre</span></span><br /><br />Del <a href="http://refranyer-tematic.blogspot.com/">Refranyer temàtic</a> que també mantinc a internet, he fet una tria d’uns quants refranys referits al mes de novembre. Un polsim:<br /><br />Ens tornem a trobar amb una <a href="http://enciclopedia-paremiologica.blogspot.com/2008/06/antiparmia.html">antiparèmia</a>, referida a la sembra durant aquest mes:<br /><br /></div><ol style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0); text-align: justify;"><li>Pel novembre, qui no ha sembrat, que sembri</li><li>Qui pel novembre no ha sembrat, que no sembri que ja és tard</li></ol><div style="text-align: justify;"><br />El refranyer també destaca les festes més assenyalades:<br /><br /></div><ol style="text-align: justify;"><li><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0); font-weight: bold;">Del novembre, Tots Sants és el primer i Sant Andreu el darrer</span><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: bold;"></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"> (31 de novembre)</span></li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">El novembre i els difunts, marxen tots junts<span style="font-weight: normal; color: rgb(0, 0, 0);"> (en referència a la festivitat de Tots Sants)</span></li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pel novembre festes grans: Sant Martí i Tots Sants</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Tots Sants el primer i sant Andreu en el darrer</li></ol><div style="text-align: justify;"><br />També parla de les relacions d'aquest mes amb d'altres o de les implicacions que té el temps que fa durant aquest mes:<br /><br /></div><ol style="text-align: justify;"><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">A l'octubre, ametlles collides; i al novembre olives marcides</span><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);"></span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Novembre i febrer són marit i muller</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Novembre i gener tenen el mateix temper</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Novembre, març i febrer, s'avenen d'allò més bé</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Novembre assolellat i abril plujós, estiu abundós</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Novembre calent, maig gelat</span></li></ol><div style="text-align: justify;"><br />I un reguitzell de refranys ben diversos referits a altres aspectes d'aquest mes tardoral.<br /><br /></div><ol style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0); text-align: justify;"><li>A primers de novembre, el teu foc ja el pots encendre</li><li>Al novembre, cava i sembra</li><li>De novembre enllà, agafa la manta i no la deixis de la mà</li><li>El novembre el mes millor; tant de bo n'hi haguessin dos</li><li>El novembre està entre l'estiu i l'hivern</li><li>El novembre, vi per vendre</li><li>L'olivera, que és arbre de pinyol, pel novembre s'enterra i pel maig surt al sol</li><li>Malaltia de novembre no té cura i paga amb la sepultura</li><li>Novembre acabat, hivern començat</li><li>Novembre enllà, agafa la manta i no la deixis anar</li><li>Novembre finat, tot guardat a casa o enterrat</li><li>Novembre humit, et faràs ric</li><li>Novembre tronat, mal pel pastor i pitjor pel ramat</li><li>Novembre, mes de castanyes, nous, olives i patates</li><li>Pel novembre es cull el nap que pel juliol s'ha sembrat</li><li>Pel novembre, bona sembra</li><li>Pel novembre, bones torrades, castanyes i bunyolades</li><li>Pel novembre, les faves sembra; si no ho pots fer, no tindràs faver</li><li>Pel novembre, sembra acabada, bunyolada menjada i fins a un altra anyada</li><li>Pel novembre, vi per vendre</li><li>Pluges de novembre, omplen els barrals i curen tots els mals</li><li>Qui pel novembre no té llenya seca, ja cal que es prepari l'esquena</li><li>Raïms de novembre, ni els garrins els volen</li><li>Sembrar pel novembre i llaurar pel desembre</li><li>Si al novembre trona, la collita és bona</li><li>Sol pel novembre i abril plujós, estiu calorós</li><li>Trenta dies té el setembre, l'abril, el novembre i el juny, vint-i-vuit el febrer i els altres trenta-un</li></ol><div style="text-align: justify;"><br /><br /><span style="font-weight: bold;font-size:130%;" >Novetats paremiològiques</span><br /><br /><br />El mes passat aprofitava per presentar-vos algunes novetats paremiològiques en forma de llibre o a Internet. Aquest mes us parlaré d'un projecte de la Universitat de Barcelona sobre refranys meteorològics.<br /><br /><br /><a href="http://stel.ub.edu/badare/"><span style="font-weight: bold; color: rgb(0, 153, 0);">BADARE</span></a> és l'anagrama de <span style="font-weight: bold;">Base de dades sobre refranys del calendari i meteorològics en la Romània</span>. Ho trobareu a l'adreça <a href="http://stel.ub.edu/badare/">http://stel.ub.edu/badare/</a>, però si no recordeu la URL, posant "Badare" en qualsevol cercador, apareix en els primers resultats, perquè és una paraula inventada.<br /><br />Al capdavant de BADARE hi ha José Enrique Gargallo, que fou professor meu a Filologia Romànica al primer curs a la Universitat, allà pel 1980 i tants. I ja ens sabia transmetre la seva dèria pels refranys, fent comparatisme amb totes les llengües romàniques possibles, de les quals en dominava un grapat amb prou solvència i soltesa.<br /><br />Doncs aquest projecte pretén arreplegar en una base de dades tots els refranys del calendari, els referits a fenòmens meteorològics, que amb una ullada ràpida, es pot veure que comparteixen moltes llengües romàniques i per tant hem d'entendre que provenen d'un fons llatí anterior comú en un gran nombre de casos.<br /><br />L'obra és el fruit de feina de quatre anys, ara prorrogat per tres anys més i la base de dades és d'accés obert. Hi trobem curosament referenciades les parèmies extretes d'obres paremiològiques del darrer segle i mig.<br /><br />Recordem la pregunta del programa anterior: <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">«Vinga, aquesta setmana, sense que serveixi de precedent, també tindreu deures, però no serà pas resoldre cap enigma, ni acabar un refrany, ni donar l’explicació o l’origen d’una parèmia. Aquesta setmana us vull demanar que em feu arribar, amb tots els detalls i explicacions que us plaguin i que recordeu, refranys que comencin amb la clàusula “Val més” o “Més val”, tant se val. Vinga uns exemples: “<span style="color: rgb(255, 0, 0);">Val més ser cap d’arengada que cua de pagell</span>” o “<span style="color: rgb(255, 0, 0);">Val més boig conegut que savi per conèixer</span>” o “<span style="color: rgb(255, 0, 0);">Val més caure en gràcia que ser graciós</span>”. Vinga, la setmana que ve us els explico, us en dic algun més i resumeixo les aportacions dels oients.»</span><br /><br /><br /><blockquote style="font-weight: bold; font-style: italic;">[Resposta:<br />- <span style="color: rgb(255, 0, 0);">Val més ser cap d’arengada que cua de pagell</span> vol dir que és millor tenir una posició alta en un nivell baix que no pas una posició baixa en un nivell alt.<br />- <span style="color: rgb(255, 0, 0);">Val més caure en gràcia que ser graciós</span> es diu quan ha existit favoritisme i no mitjan en la consecució de les coses<br />- <span style="color: rgb(255, 0, 0);">Val més boig conegut que savi per conèixer</span> vol dir que qui mira prim corre el perill de quedar-se sense res<br />Una lectora assídua d'aquest programa, la <a href="http://elmeumonparticular.blogspot.com/">Maria Mercè</a>, de Sabadell, ens n'ha fet arribar unes quantes també:<br />- <span style="color: rgb(255, 0, 0);">Val més riure que plorar</span><br />- <span style="color: rgb(255, 0, 0);">Val més sol que mal acompanyat</span><br />- <span style="color: rgb(255, 0, 0);">Més val una imatge que mil paraules</span>.<br />Gràcies, M. Mercè per la teva col·laboració!<br />No cal dir que hi ha centenars de refranys amb aquesta estructura formal dissociativa.]<br /></blockquote><br />I ara fem la pregunta del programa d’avui: <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">«Tornem a plantejar una etimologia paremiològica, perquè ens digueu quin és l’origen de la següent frase proverbial: <span style="color: rgb(255, 0, 0);">Buscar-li tres peus al gat</span>, que es diu dels qui proven la paciència d’una persona amb risc d’irritar-la i s’aplica impròpiament a les persones que tracten de provar allò que és impossible amb mentides.»</span><br /></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1225876642159578187.post-40495705268762572622008-10-28T21:30:00.002+01:002009-02-19T00:04:08.502+01:00Programa 22 - Refranys de la tardor<object width="200" height="20"><param value=" http://www.ipernity.com/mp/3262376.e3fc932a.mp3.swf " name="movie"/><param value="transparent" name="wmode"/><embed width="200" src=" http://www.ipernity.com/mp/3262376.e3fc932a.mp3.swf?e=mp3" wmode="transparent" height="20" type="application/x-shockwave-flash"></embed></object><br /><span style="font-size:85%;">(Escolteu el programa en directe)</span><br /><div style="text-align: justify;"></div><blockquote style="color: rgb(102, 51, 102); font-style: italic;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:x-small;">«Metafòricament els poetes han jugat tot sovint amb la imatge de la tardor com l’ocàs d’una vida. Símbol de vellesa i senectud per la caiguda de les fulles dels arbres. Pas silenciós de l’esclat de colors de la primavera a la paleta gradada de marrons i ocres de la natura adormida. És el final de la verema, de les feines feixugues del camp... i la matança del porc.<br /><br />La terra descansa. És l’avantsala de l’hivern. Però heu vist un paisatge més impactant que les catifes de fulles amb aquells mil tons de colors foscos dels boscos del Montseny?»<br /></span></div></blockquote><br /><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:medium;"><span style="font-weight: bold;">Refranyer català-castellà</span></span></div><div style="text-align: justify;">Com ens va passar en el programa anterior, sobre les dites del mes d’octubre, la tardor és l’època de l’any menys prolífica pel que fa a refranys. La natura descansa i el cap també.<br /><br />Tot i així, us podem oferir algunes equivalències entre el refranyer català i el castellà, que, com sempre, trobem al <a href="http://refranyer.blogspot.com/">refranyer català-castellà</a> que mantinc a internet.</div><ol style="text-align: justify;"><li><span style="color: rgb(255, 153, 0); font-style: italic; font-weight: bold;">La mujer del vinatero, buen otoño y mal invierno</span> - <span style="font-style: italic; font-weight: bold;color:red;" >A casa del vinater bona tardor i mal hivern</span>.</li><li><span style="color: rgb(255, 153, 0); font-style: italic; font-weight: bold;">Mucha flor en primavera, buen otoño nos espera</span> - <span style="font-style: italic; font-weight: bold;color:red;" >Molta flor de primavera, bona tardor espera.</span></li><li><span style="color: rgb(255, 153, 0); font-style: italic; font-weight: bold;">Septiembre, en fin de mes, el calor vuelve otra vez</span> - <span style="font-style: italic; font-weight: bold;color:red;" >Del setembre a la tardor, torna la calor.</span></li><li><span style="color: rgb(255, 153, 0); font-style: italic; font-weight: bold;">Tras secos veranos, otoños tempranos</span> - <span style="font-style: italic; font-weight: bold;color:red;" >Estiu sec, tardor molla</span>.</li><li><span style="color: rgb(255, 153, 0); font-style: italic; font-weight: bold;">Verano que dura, otoño asegura </span>- <span style="font-style: italic; font-weight: bold;color:red;" >Estiu que dura, tardor assegura.</span></li></ol><br /><br /><span style="font-size:medium;"><span style="font-weight: bold;">La vellesa</span></span><br /><br /><div style="text-align: justify;">Tot sovint, metafòricament, s’ha relacionat la tardor amb la vellesa. La tardor com a estació és el preludi de l’hivern, amb els arbres adormits per fer front al fred que s’acosta i la vellesa és l’estat anterior al traspàs de les persones. Ja no som a la flor de la vida, que ens deien quan érem joves!<br /><br />Però la vellesa pot ser un estadi que les persones poden viure amb plenitud, alegria i inquietuds, ben consolidat amb l’experiència acumulada al llarg dels anys. He anat al Diccitionari, un diccionari de citacions i frases cèlebres que trobareu a l’adreça diccitionari punt blogspot punt com i us en destaco unes quantes:</div><ol><li><a href="http://diccitionari.blogspot.com/2007/12/la-vellesa-comena-quan-el-record-s-ms.html">La vellesa comença quan el record és més fort que l’esperança</a>, segons un proverbi hindú.</li><li><a href="http://diccitionari.blogspot.com/2008/07/morir-se-de-vell-no-s-tan-dolent-vistes.html">Morir-se de vell no és tan dolent, vistes les alternatives</a>, Anònim.</li><li><a href="http://diccitionari.blogspot.com/2008/06/s-una-desgrcia-que-hi-hagi-tan-poca.html">És una desgràcia que hi hagi tan poca distància entre el temps en què s’és massa jove i el temps en què s’és massa vell</a>, Montesquieu, filòsof i jurista francès del segle XVIII.</li><li><a href="http://diccitionari.blogspot.com/2008/05/la-vellesa-no-s-res-ms-que-deixar-de.html">La vellesa no és res més que deixar de patir pel passat</a>, segons la visió optimista d’Stefan Zweig, escriptor austríac.</li><li><a href="http://diccitionari.blogspot.com/2008/03/la-vellesa-de-lhome-no-la-fan-els-anys.html">La vellesa de l’home no la fan els anys, sinó la quantitat de vida que ha gastat</a>, de Narcís Oller, a La febre d’or.</li><li><a href="http://diccitionari.blogspot.com/2007/10/comencem-envellir-quan-ens-costa-un.html">Comencem a envellir quan ens costa un gran esforç fer allò que abans fèiem d’una tirada</a>, Gregorio Morán.</li><li><a href="http://diccitionari.blogspot.com/2007/09/ss-vell-quan-es-t-ms-alegria-pel-passat.html">S’és vell quan es té més alegria pel passat que pel futur</a>, John Knittel.</li><li><a href="http://diccitionari.blogspot.com/2008/02/el-secret-de-la-genialitat-s-conservar.html">El secret de la genialitat és conservar l’esperit del nen fins a la vellesa, i això vol dir que no s’ha de perdre mai l’entusiasme</a>, d’Aldous Huxley, escriptor anglès.</li></ol><br /><br /><span style="font-size:medium;"><span style="font-weight: bold;">Novetats paremiològiques</span></span><br /><br /><div style="text-align: justify;">Aprofito la migradesa de refranys sobre la tardor per avançar-vos algunes novetats editorials en el camp de la paremiologia, la ciència que estudia els refranys.<br /><br /><ul><li>El manacorí Antoni Llull Martí ha publicat el <span style="color: rgb(0, 102, 0); font-style: italic;">Diccionari d’expressions lingüístiques recollides dels versos d’Alcover</span>. Ho publica Editorial Moll de Palma i recull el lèxic usat per mossèn Alcover en les <span style="font-style: italic;">Rondaies mallorquines</span>, que escrigué amb el pseudònim de Jordi des Racó. Més de 5.600 locucions, dites, refranys i tota classe d’expressions lingüístiques recollides als 24 volums de l’Aplec de rondaies mallorquines.</li><li>Julià Peiró i Anna Garriga ha publicat a través del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural la guia <span style="color: rgb(0, 102, 0); font-style: italic;">De Catalunya al plat. Guia dels productes agroalimentaris de casa nostra</span>. Aquesta guia pretén donar a conèixer, d'una manera senzilla i pràctica, els productes de la nostra terra. L'obra també inclou endevinalles, cançons, receptes i refranys.</li></ul><br />Això pel que fa a novetats en paper. Pel que fa a novetats a la xarxa, he ampliat sensiblement el meu espai de <a href="http://refranys.com/">paremiologia catalana</a> amb dues novetats importants.<br /><br />D’una banda he obert una <a href="http://maps.google.com/maps/ms?ie=UTF8&lr=lang_ca&hl=ca&msa=0&msid=115793533636104030557.00044ca61280f7af494ac&ll=40.329796,1.647949&spn=6.681542,14.150391&z=6" style="font-style: italic;">paremiologia geogràfica</a>, amb un recull de dites referides a pobles, geolocalitzades en un mapa de google, per poder veure la ubicació geogràfica de determinats refranys.<br /><br />Així per exemple, sobre Barcelona trobem:<br /><ol style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold; text-align: justify;"><li>Barcelona és bona, si la bossa sona; tan si sona com si no sona, Barcelona sempre és bona.</li><li>A Barcelona, fins els gossos porten rellotge.</li><li>A Barcelona hi ha barques, a Tarragona hi ha peix, a València hi ha taronges i a Benavent no hi ha res.</li><li>A Barcelona i a Cubells deu mules són cinc parells.</li><li>A Barcelona són dames.</li><li>A més a més, no hi ha terra com Granollers ni ciutat com Barcelona.</li></ol>O sobre Vallromanes:<br /><div style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold; text-align: justify;"><ol><li>A Vallromanes, esquelles en lloc de campanes.</li><li>A Vallromanes, romanins, i a la Roca escorxen pins.</li><li>A Vallromanes, toquen les campanes.</li></ol></div><br />I, d’altra banda, un altre blog que em feia molt respecte començar, per la complexitat dels seus continguts, les <a href="http://etimologies.blogspot.com/" style="font-style: italic;">etimologies paremiològiques</a>, que tracta sobre l’origen etimològic de les parèmies. Saber d’on prové o què ha originat una determinada expressió.<br /><br />Doncs ja és actiu des de mitjan agost, amb una actualització de dos cops per setmana, com a mínim i amb una vintena llarga d’expressions comentades i desvelades. Així podreu saber d’on provenen expressions com ara <span style="font-style: italic; font-weight: bold;color:red;" >Acabar com el rosari de l’aurora</span>, <span style="font-style: italic; font-weight: bold;color:red;" >A perdiu per barba i peti qui peti</span> o <span style="font-style: italic; font-weight: bold;color:red;" >Ser la xocolata del lloro</span>, entre moltes d’altres. El blog segueix el format rigorós i documentat de la resta d’obres que comparteixo amb vosaltres a la xarxa.<br /><br /><br /><span style="font-size:medium;"><span style="font-weight: bold;">Refranys sobre la tardor</span></span></div>No és de les èpoques de l'any més representades al refranyer, però alguns refranys trobarem. Us en faig un polsim:<br /><ol style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold; text-align: justify;"><li>A la tardor, cauen les fulles a muntó</li><li>A la tardor, la foscor fa por</li><li>A la tardor, tot rodó</li><li>Estiu que dura, tardor assegura</li><li>Estiu sec, tardor molla</li><li>Flor de tardor fan el bo i millor</li><li>Flors de tardor, plors de primavera</li><li>La murga i el rovelló són bolets de tardor</li><li>La tardor és la primavera de l'hivern</li><li>La tardor porta tristor</li><li>La tardor, temps de xaloc</li><li>Les pluges d'agost duen la tardor</li><li>Molta flor de primavera, bona tardor espera</li><li>Per la tardor, ni fred ni calor</li><li>Per Sant Sirvent, acaba la tardor i comença l'Advent<span style="font-weight: normal;color:black;" > (Sant Servent màrtir és el 7 de desembre)</span></li><li>Pluges d'abril i sol de tardor, fan l'any bo i millor</li><li>Quan plou pel setembre, la tardor bé entra</li><li>Si per santa Clara està serè i trona, la tardor serà bona<span style="font-weight: normal;color:black;" > (Santa Clara és l’11 d’agost)</span></li><li>Si plou per Sant Bartomeu, bona tardor tindreu<span style="font-weight: normal;color:black;" > (Sant Bartomeu, apòstol és el 24 d’agost. Sant Tomeu)</span></li><li>Si plou per Sant Jaume, la tardor es prepara<span style="font-weight: normal;color:black;" > (sant Jaume apòstol és el 25 de juliol)</span></li><li>Tardor amb serenera, hivern amb ventera</li><li>Tardor i hivern, per al vell, temps d'infern</li><li>Tardor serena, hivern ventós; tardor ventosa, hivern serè</li><li>Tardor verdadera, per sant Miquel la pluja primera<span style="font-weight: normal;color:black;" > (Sant Miquel arcàngel és el 29 de setembre)</span></li><li>Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca</li><li>Tardorada segura, Sant Francesc la procura<span style="font-weight: normal;color:black;" > (Penso que es refereix a Sant Francesc d’Assís, el 4 d’octubre)</span>.</li></ol><br /><div style="text-align: justify;">Recordem la pregunta del programa anterior: <span style="font-style: italic; font-weight: bold;">«Tornem a plantejar una etimologia paremiològica, perquè ens digueu quin és l’origen de la següent frase proverbial: <span style="color:red;">Haver-hi roba estesa</span>, que té el significat de demanar silenci o discreció quan, enmig d’una reunió o conversa, apareixen persones a les quals no els importa gens ni mica el que s’està comentant o bé que, per la seva condició o sensibilitat, es poden escandalitzar, com ara els nens».</span></div><div style="text-align: justify;"><blockquote><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">[Resposta: «Aquest crit d’alerta sembla que té el seu origen a l’argot carcerari, ja que originàriament, quan els reclusos es trobaven parlant sobre algun tema reservat o que no volien que transcendís als guardes de la presó, si un vigilant s’hi acostava massa, acostumaven a dir: «Ull viu... hi ha roba estesa!», donant a entendre que era el moment de canviar de tema»].</span></blockquote></div><br /><div style="text-align: justify;">I ara fem la pregunta del programa d’avui: <span style="font-style: italic; font-weight: bold;">«Aquesta setmana, sense que serveixi de precedent, també tindreu deures, però no serà pas resoldre cap enigma, ni acabar un refrany, ni donar l’explicació o l’origen d’una parèmia. Aquesta setmana us vull demanar que em feu arribar, amb tots els detalls i explicacions que us plaguin i que recordeu, refranys que comencin amb la fòrmula “Val més” o “Més val”, tant se val. Vinga uns exemples: “<span style="color:red;">Val més ser cap d’arengada que cua de pagell</span>” o “<span style="color:red;">Val més boig conegut que savi per conèixer</span>” o “<span style="color:red;">Val més caure en gràcia que ser graciós</span>”. Vinga, la setmana que ve us els explico, us en dic algun més i resumeixo les aportacions dels oients»</span>.</div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1225876642159578187.post-84257563057402232662008-10-21T12:12:00.012+02:002009-02-19T00:02:54.027+01:00Programa 21 - Refranys del mes d'octubre<object width="200" height="20"><param value=" http://www.ipernity.com/mp/3262375.b563c9b8.mp3.swf " name="movie"/><param value="transparent" name="wmode"/><embed width="200" src=" http://www.ipernity.com/mp/3262375.b563c9b8.mp3.swf?e=mp3" wmode="transparent" height="20" type="application/x-shockwave-flash"></embed></object><br /><span style="font-size:85%;">(Escolteu el programa en directe)</span><br /><div style="text-align: justify;"></div><blockquote style="color: rgb(102, 51, 102); font-style: italic;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:x-small;">«Octubre és el mes tardoral per excel·lència, al bell mig de la tardor. Qui diu que la tardor és grisa i trista? Ompliu un bon cistell de bolets, castanyes, gínjols, magranes i altres productes típics d’aquesta època de l’any i ja me’n direu quina patxoca que fan.<br /><br />Octubre també destaca per diverses celebracions raïmeres. Amb el final de la verema, quan el raïm ja és als cellers, és el temps de celebrar la collita. Corró d’Amunt! Corró d’Avall, Campins i cap endins! Brindem amb la fórmula de brindis típica de la nostra comarca.»<br /></span></div></blockquote><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:medium;"><span style="font-weight: bold;">Refranyer català-castellà</span></span><br /><br />El mes d’octubre és potser dels menys representats al refranyer. La natura s’adorm i amb ella se’n ressenten tot un seguit d’activitats, fins i tot l’arreplega de refranys. He trobat poques connexions entre refranys catalans i castellans, però alguna cosa hi ha. Ho trobareu a Internet al <a href="http://refranyer.blogspot.com/">refranyer català-castellà</a>.</div><ul><li><span style="color: rgb(204, 102, 0); font-style: italic; font-weight: bold;">En octubre de la sombra huye</span> - <span style="font-style: italic; font-weight: bold;color:red;" >Per l'octubre, fuig de l’ombra i busca el sol</span>.</li><li><span style="color: rgb(204, 102, 0); font-style: italic; font-weight: bold;">En octubre, la buena fruta pudre</span> - <span style="font-style: italic; font-weight: bold;color:red;" >Quan l'octubre creix, la fruita podreix</span>.</li><li><span style="color: rgb(204, 102, 0); font-style: italic; font-weight: bold;">La luna de octubre, siete lunas cubre</span> – <span style="font-style: italic; font-weight: bold;color:red;" >La lluna d'octubre en cobreix set, i si plou, nou.</span></li></ul><ol style="text-align: justify;"></ol><div style="text-align: justify;"><br /><br /><span style="font-size:medium;"><span style="font-weight: bold;">Santoral del mes d'octubre</span></span><br /><br />Mes consagrat a la Mare de Déu del Roser</div><ul style="text-align: justify;"><li>Dia 1. Stes Teresina de l’Infant Jesús, verge carmelitana i Júlia, màrtir.</li><li>Dia 2. Mare de Déu de l’Acadèmia, patrona de Lleida i els Sants Àngels de la Guarda.</li><li>Dia 3. Sant Francesc de Borja, jesuïta.</li><li>Dia 4. Sant Francesc d’Assís, fundador.</li><li>Dia 6. Sant Emili, Marcel i Sadurní, màrtirs.</li><li>Dia 7. Mare de Déu del Roser, sant Sergi màrtir i sant Marc, papa.</li><li>Dia 12. Mare de Déu del Remei i Mare de Déu del Pilar.</li><li>Dia 13. Sant Eduard, rei i sant Marçal, màrtir.</li><li>Dia 14. Sant Calixt I, papa, Sant Evarist, màrtir i sant Just, bisbe.</li><li>S’escau la lluna plena, a les 8 hores i 2 minuts del vespre.</li><li>Dia 15. Santa Teresa de Jesús, carmelitana i doctora.</li><li>Dia 16. Sant Galderic, llaurador, agricultor occità, veritable patró de la pagesia catalana en contraposició a l'imposat sant Isidre, castellà.</li><li>Dia 17. Sant Ignasi d’Antioquia, bisbe i màrtir i sant Víctor, màrtir.</li><li>Dia 18. Sant Lluc evangelista.</li><li>Dia 19. Mare de Déu de la Bonanova, sant Pere d’Alcàntara, franciscà i santa Laura, màrtir.</li><li>Dia 21. Santa Úrsula, verge i màrtir i santa Grisel·la, verge.</li><li>Dia 23. Comença el signe d’escorpí.</li><li>Dia 24. Sant Antoni Maria Claret, bisbe i fundador.</li><li>Dia 27. Sant Simó Cananeui i Judes Tadeu, apòstols.</li><li>Dia 29. Sant Narcís, bisbe.</li><li>Dia 30. Sant Marcel centurió.</li><li>Dia 31. Sant Quintí.</li></ul><div style="text-align: justify;"><br /><br /><span style="font-size:medium;"><span style="font-weight: bold;">Sant Galderic</span></span><br /><br />A través del blog <a href="http://locarranquer.blogspot.com/2008/10/sant-galderic-patr-de-bona-part-dels.html">Lo Carranquer</a>, dels diables de Cervera, arribo a una informació molt detallada del portal <a href="http://festes.org/">Festes.org</a> sobre sant Galderic i el procés de substitució del seu patronatge.<br /><br />Galderic va néixer entre l’any 820 i el 840 a la vila occitana de Vievila (Viéleville en francès, actualment rebatejada com a Saint-Gaudéric), al sud-oest de Carcassona, en el si d'una família pagesa. Va ingressar a l'orde de sant Benet i va defensar aferrissadament la pagesia de la pressió i el maltractament que rebia dels senyors feudals de l'època.<br /><br />Mort l'any 900, va ser canonitzat l'any 990. L'any 1015, tot just acabades les obres del monestir de Sant Martí del Canigó, el comte Guifré II de Cerdanya i Conflent hi fa portar les relíquies del sant. Des de llavors, els monjos en baixaven les relíquies a la plana quan hi havia sequera o epidèmies. Representat amb un manoll d'espigues de blat a una mà i una agullada a l'altra, primer la pagesia del Rosselló, i després de bona part del Principat, el va adoptar com a sant patró per tots els miracles que havia obrat en vida.<br /><br />Amb les desfetes de 1707 i 1714, la jerarquia eclesiàstica castellana va començar a dominar l'església catalana i va imposar-hi el seu punt de vista, entre els quals la reconducció del patronatge de sant Galderic cap a san Isidro Labrador.<br /><br /><br /><span style="font-size:medium;"><span style="font-weight: bold;">Dites del mes d’octubre</span></span><br /><br />Del <a href="http://refranyer-tematic.blogspot.com/">refranyer temàtic</a> que també mantinc a internet he fet una tria d’uns quants refranys referits al mes d’octubre. Un polsim:<br /><br /><br />L’octubre és mes boleter i el refranyer així ho recorda:</div><ul><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">El bolet i el moixernó, de l'octubre és el millor</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">El bolet neix a l'octubre però és fill de l'agost</li><li><span style="font-style: italic; font-weight: bold;color:red;" >L'octubre mullat, assolellat i fred fa sortir el bolet</span> (les condicions perquè la temporada de bolets sigui bona)</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Pluges fortes per l'agost, bolets per l'octubre</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Pluja a darrers de setembre, per l'octubre bolets sembra</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Quan a l'octubre plou, el rovelló es mou</li></ul><ol style="text-align: justify;"></ol><div style="text-align: justify;"><br />També és un mes que comencen els freds rigorosos:</div><ul style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);"><li>El fred d'octubre fa créixer la llana</li><li>El fred d'octubre mata l'eruga</li><li>En arribar l'octubre, l'hivern i l'estiu s'esgarrapen</li><li>L'octubre fred mata el cuquet</li><li>L'octubre mai no és fred, amb borregó i foguet</li><li>Octubre, octubret, s'enduu la calor i ens porta el fred</li><li>Per l'octubre comença el fred</li><li>Per l'octubre el temps renega</li><li>Si l'octubre és fred, no tinguis animals al descobert</li><li>Si l'octubre fos molt fred, l'any que ve no hi haurà cuquet</li></ul><ol style="color: rgb(255, 0, 0); font-style: italic; font-weight: bold; text-align: justify;"></ol><div style="text-align: justify;"><br />Alguns ben diversos i variats</div><ul><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">A l'octubre, ametlles collides; i al novembre olives marcides</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Bels de maig, belets d'octubre</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Compra estores pel setembre, cera per l'octubre i llard pel novembre i aniràs bé sempre</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">De l'abril al setembre navega sense témer, de l'octubre al març no vagis a la mar</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">De l'aigua d'octubre i del sol de maig, en neix el blat</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Dels fruits de l'octubre, ningú no en viu</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Dues Mares de Déu l'octubre té: la del Pilar i la més lluïda que és la del Roser</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">El raïm a l'agost es cova, al setembre es talla i a l'octubre s'amortalla</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">L'octubre acabat, mosca i mosquit enterrat</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">L'octubre és arribat, la gavina vora el mar</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">L'octubre vinater, pare del bon gener (o graner)</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">L'octubre, molt suc i poc bruc</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Octubre bromós, hivern ruïnós</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Octubre finit, mor la mosca i el mosquit</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Octubre finit, raïm collit</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Octubre humit, la fruita ha podrit</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Octubre tronat, hivern nevat</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Octubre, octubrot, fuig de l'ombra i busca el foc</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Per l'octubre el porc sota el roure</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Per l'octubre podaràs, però l'alzina no tocaràs</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Per l'octubre, cauen cabells i castanyes, i creixen banyes</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Per l'octubre, del foc, ni gaire lluny ni gaire a prop</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Per l'octubre, fuig de l’ombra i busca el sol</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Per l'octubre, la magrana madura</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Per l'octubre, moltes històries i males memòries</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Per sant Lluc (18 d'octubre) mata es porc i tapa es cup</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Pluges per l'agost, boires per l'octubre</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Pluja d'octubre, ni una gota perdura</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Quan a l'octubre es fa fosc, busca la vora del foc</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Quan l'octubre creix, la fruita podreix</li><li><span style="font-style: italic; font-weight: bold;color:red;" >Quan l'octubre és a la fi, de Tots els Sants és el matí </span>(ja som a l’1 de novembre)</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Quan l'octubre és acabat, tots els ocells d'hivern ja són arribats</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Quan l'octubre és arribat, a mar a caçar i a terra a pescar</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Quan l'octubre és arribat, llaura la terra i llaura la mar</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Quan l'octubre és arribat, sembra el sègol, l'ordi i el blat</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Quan l'octubre és finit, mor la mosca i el mosquit</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Quan l'octubre trona, neu dóna</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Quan l'octubre va a la fi, els ocells d'hivern són aquí</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Quan l'octubre va a la fi, tords i guatlles són aquí</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Quan trona pel mes d'octubre, neu segura</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Si a darrers d'octubre sembres ton blat, el segaràs més aviat</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Si dos octubres un any tenia, la gent es moriria</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Si l'octubre mai venia, al món llana no hi hauria</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Si per l'octubre canta l'alosa en jorn bromós, no serà plujós</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Si per l'octubre fa bon sol, pagès, enfonsa bé el solc</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Tramuntana per sant Miquel, octubre sec i serè</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Tronades a darrers d'octubre, any de neu</li><li style="color: red; font-style: italic; font-weight: bold;">Trons d'octubre, any de diluvi</li></ul><ol style="text-align: justify;"></ol><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">Recordem la pregunta del programa anterior: <span style="font-style: italic; font-weight: bold;">«Reprenem el fil dels enigmes que havíem plantejat en programes anteriors. Aquest d’avui es titula “<span style="color: rgb(102, 51, 102);">L’ascensor</span>”. Un home viu al pis trenta-tres d’un gratacels. Cada dia, per anar a la feina, agafa l’ascensor i baixa fins a l’entrada. En canvi, al vespre, quan torna a casa, puja amb ascensor fins al setzè pis i fa la meitat del trajecte a peu. I això ho fa cada dia, excepte quan plou! Per quin motiu?»</span></div><div style="text-align: justify;"><blockquote><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">[Resposta: «L’home és tan baixet que encara que es posi de puntetes la mà només li arriba fins al setzè botó del quadre de comandaments. Per això li cal pujar els altres disset pisos a peu. Els dies de pluja, amb ajuda del paraigua, pot arribar al botó trenta-tres i pujar fins al seu pis sense haver de fer servir l’escala.]</span></blockquote></div><br /><div style="text-align: justify;">I ara fem la pregunta del programa d’avui: <span style="font-style: italic; font-weight: bold;">«Tornem a plantejar una etimologia paremiològica, perquè ens digueu quin és l’origen de la següent frase proverbial: <span style="color:red;">Haver-hi roba estesa</span>, que té el significat de demanar silenci o discreció quan, enmig d’una reunió o conversa, apareixen persones a les quals no els importa gens ni mica el que s’està comentant o bé que, per la seva condició o sensibilitat, es poden escandalitzar, com ara els nens.»</span></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1225876642159578187.post-36005594501422032872008-09-30T21:15:00.003+02:002009-02-19T00:01:14.726+01:00Programa 20 - Refranys sobre l'escola<object width="200" height="20"><param value=" http://www.ipernity.com/mp/3022089.aaee9314.mp3.swf " name="movie"/><param value="transparent" name="wmode"/><embed width="200" src=" http://www.ipernity.com/mp/3022089.aaee9314.mp3.swf?e=mp3" wmode="transparent" height="20" type="application/x-shockwave-flash"></embed></object><br /><span style="font-size: 85%;">(Escolteu el programa en directe)</span><br /><blockquote style="color: purple;"><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-size: x-small;">«Segur que per als infants el setembre no és pas el millor mes: torna la rutina, els horaris estrictes, els deures i veure menys els pares. També és cert que amb la tardor a la porta i el canvi sobtat de temps, tot acompanya a retornar als quefers escolars.</span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-size: x-small;">Potser el primer dia d’escola només és comparable als nervis de la nit de Reis. No sabrem quines joguines ens han dut ni si, potser aquest any, ens haurà caigut un tros de carbó, però retrobar-se amb els companys, saber qui tindrem de mestre, olorar els llibres nous... és un moment inoblidable, sens dubte».</span></i></div></blockquote><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><br /><b><span style="font-size: large;">Les marededéus trobades</span></b></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><br />Ens ho expliquen amb molt de detall al portal <a href="http://festes.org/">Festes.org</a>:</div><blockquote style="color: purple;"><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-size: x-small;">El dia 8 de setembre és el dia de la nativitat de la Mare de Déu, l'equivalent a la deessa Mare, la mare Terra o altres divinitats femenines d'altres tradicions culturals. En aquesta representació, Maria duu un infant a les seves mans. D’aquesta manera, és un emblema de la fecunditat i un símbol de maternitat. </span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-size: x-small;"><br /></span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-size: x-small;">La festa es viu amb especial intensitat en tots aquells santuaris de les marededéus trobades, anomenats així perquè foren erigits en el lloc on fou trobada, en circumstàncies especials, una imatge de la Mare de Déu. Les terres de parla i cultura catalana compten amb una innombrable mostra d’ermites, santuaris, petites esglésies i altars parroquials dedicats a la Mare de Déu. Tots aquests llocs de culte tenen el seu origen en unes narracions de caire llegendari o mític que han estat difoses per tradició oral però també de forma escrita.</span></i></div></blockquote><div style="text-align: justify;">Així ens trobem amb Meritxell (Andorra), Canòlic (Andorra), Núria (Ripollès), Queralt (Berga), Erola, Vinyet (Sitges), Tura (Olot) o Roca, entre d’altres.</div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><br />Diu el refranyer:</div><ul style="color: red;"><li><i><b>La Mare de Déu de Núria, feta d'un cor de noguer; les nous en són preciosetes, la mare de Déu també.</b></i></li><li><i><b>La Mare de Déu de Núria, jo m'hi vull encomanar: que em doni sort i ventura, que aquest any me vull casar.</b></i></li><li><i><b>Mare de Déu de Cervera i també la de Queralt, bé en sereu malaguanyades que sigueu dels bergadans.</b></i></li><li><i><b>Mare de Déu de la Roca, sant Cristo de Balaguer, guardeu-me l'enamorada d'aquí a tant que tornaré.</b></i></li><li><i><b>Mare de Déu de la Roca, sant Cristo de Balaguer: si voleu que em faci monja, deixeu-me casar primer.</b></i></li><li><i><b>Vós, Mare de Déu del Mont, gireu-vos tota rodona, veureu la Plana de Vic, la meitat de Barcelona.</b></i></li></ul><br /><br /><div style="text-align: justify;"><b><span style="font-size: large;">L’escola </span></b></div><br /><div style="text-align: justify;">Quan en un moment determinat decideixen canviar el nom del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya pel d’Educació, no sembla pas un canvi banal. Perquè <i>ensenyar </i>i <i>educar </i>no són pas termes sinònims ni, si m’apureu, complementaris.</div><div style="text-align: justify;">Són termes marcats, amb un rerefons i una càrrega prou important perquè no sigui capriciosa.</div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">No és el mateix <span style="color: #38761d;">ensenyar </span>(amb un component de guiatge) que <span style="color: #990000;">educar </span>(amb un component d’intervenció).</div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">Bé, el refranyer no fila tan prim, però també intervé en les qüestions de l’educació i l’ensenyament dels infants. Ara que som al setembre, he trobat adequat dedicar-li una mica d’atenció i veure quin suc en podem treure del refranyer en aquest tema.</div><br /><div style="text-align: justify;">Començarem amb un seguit de frases fetes sobre el tema docent:</div><ol><li><i style="color: red;"><b>Crear escola</b></i> (establir uns principis que altres continuen).</li><li><i style="color: red;"><b>Durar menys que un bombó (o caramel) a la porta d'una escola</b></i> (Durar ben poc).</li><li><i style="color: red;"><b>Ésser mestre Llibori, mestre de tot i aprenent de res</b></i> (És un refrany personal que documenta Amades, però que ja no sabem qui era aquest Metre Llibori).</li><li><i style="color: red;"><b>Ésser un mestre de mestres </b></i>(aquell que d'una ciència en sap per ensenyar-ne).</li><li><i style="color: red;"><b>Ésser un mestretites</b></i> (Persona que presumeix de saber molt).</li><li><i style="color: red;"><b>Fer escola</b></i> (Tenir seguidors).</li><li><i style="color: red;"><b>Jugar-se l'escola</b></i> (Fer campana).</li><li><i style="color: red;"><b>Passar més fam que un mestre d'escola</b></i> (Perquè abans era una professió mal pagada).</li><li><i style="color: red;"><b>Saber més que el cul de mestre Vidal </b></i>(La recull Farnés a la Paremiologia Catalana Comparada, però tampoc sabem gaire cosa d’aquest personatge que ha donat origen a la frase proverbial).</li><li><i style="color: red;"><b>Saber u més [del] que li han ensenyat </b></i>(ser molt espavilat).</li><li><i style="color: red;"><b>Salar l'escola</b></i> (Fer campana).</li><li><i style="color: red;"><b>Ser una cosa feta de mà de mestre</b></i> (Molt ben feta).</li></ol><br /><div style="text-align: justify;">Alguns refranys prou coneguts, curiosos o interessants de comentar:</div><ol style="color: red;"><li><i><b>A estudi, que el mestre es fa vell</b></i><span style="color: black;"> (Perquè es donin pressa)</span></li><li><i><b>A tal mestre, tal deixeble</b></i></li><li><i><b>A vella guineu no cal ensenyar-li a robar gallines</b></i></li><li><i><b>Abans d'ensenyar, aprèn</b></i></li><li><i><b>Aprenent de molts oficis, mestre de res</b></i></li><li><i><b>Cada mestre té el seu llibre</b></i></li><li><i><b>El deixeble ensenya al mestre</b></i></li><li><i><b>El millor mestre, el temps; la millor ciència, la paciència</b></i></li><li><i><b>Els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen</b></i></li><li><i><b>Ensenya més la necessitat que la universitat</b></i></li><li><i><b>Ensenyant s'aprèn</b></i></li><li><i><b>La mateixa feina ensenya</b></i></li><li><i><b>La necessitat fa mestres</b></i></li><li><i><b>La pràctica fa al mestre</b></i></li><li><i><b>Llibre tancat, mestre callat</b></i></li><li><i><b>Mestre d'escola i signa amb el dit</b></i></li><li><i><b>Quan el deixeble està preparat, el mestre treu el cap</b></i></li></ol><br /><div style="text-align: justify;">I com en tot, alguns han quedat veritablement desfassats pel pas del temps, però ens donen clarícia de com eren les coses antigament:</div><ol style="color: red;"><li><i><b>No és el deixeble més que el mestre, ni el servent més que el seu senyor</b></i></li><li><i><b>No és el mateix Bernat que mestre Bernat</b></i></li><li><i><b>No hi ha millor mestre, que la necessitat, o pobresa</b></i></li><li><i><b>No s'ix ensenyat del ventre d'una mare</b></i></li><li><i><b>Qui creu el bastó té el bastó per mestre</b></i></li><li><i><b>Sant era en Pere i va negar el seu mestre</b></i></li></ol><div style="text-align: justify;">O el mateix <i style="color: red;"><b>Passar més fam que un mestre d’escola</b></i></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><br /><br /><b><span style="font-size: large;">Paremiologia sàvia</span></b><br /><br /><div style="text-align: justify;">Avui que parlem d’educació i ensenyances, és un bon moment per presentar-vos tota una altra part de la paremiologia: la <b style="color: #38761d;">paremiologia sàvia </b>o amb autor reconegut. És el cas de les citacions, aforismes o proverbis que sabem qui ho va dir i ha perdurat per l’enginy de la frase o la qualitat del pensament contingut.</div><div style="text-align: justify;"></div>He anat al <a href="http://diccitionari.blogspot.com/">Diccitionari</a>, un diccionari de citacions i frases cèlebres, i en destaco aquestes:<br /><ul><li><a href="http://diccitionari.blogspot.com/2008/08/mai-no-he-deixat-que-la-meva-instrucci.html">Mai no he deixat que la meva instrucció escolar interferís amb la meva educació</a>, Mark Twain.</li><li><a href="http://diccitionari.blogspot.com/2008/07/leducaci-ens-ensenya-conviure-amb-la.html">L’educació ens ensenya a conviure amb la gent i a respectar les idees i la manera de fer dels altres</a>, Miquel Martí i Pol.</li><li><a href="http://diccitionari.blogspot.com/2008/04/leducaci-fa-la-gent-fcil-de-dirigir-per.html">L'educació fa la gent fàcil de dirigir però difícil de manipular, fàcil de governar, però impossible d'esclavitzar</a>, Henry Peter Brougham, polític, orador i advocat anglès.</li><li><a href="http://diccitionari.blogspot.com/2008/02/si-voleu-que-els-vostres-fills-surtin-b.html">Si voleu que els vostres fills surtin bé, passeu amb ells el doble de temps i gasteu-hi la meitat de diners</a>, Abigail van Buren, periodista nord-americana.</li><li><a href="http://diccitionari.blogspot.com/2008/02/el-vertader-orfe-s-el-que-no-ha-rebut.html">El vertader orfe és el que no ha rebut educació</a>, proverbi turc.</li><li><a href="http://diccitionari.blogspot.com/2008/02/eduqueu-els-nens-i-no-caldr-castigar.html">Eduqueu els nens i no caldrà castigar els homes</a>, Pitàgores de Samos, filòsof i matemàtic grec.</li><li><a href="http://diccitionari.blogspot.com/2008/02/si-fas-plans-un-any-vista-sembra-arrs.html">Si fas plans a un any vista, sembra arròs. Si els fas per a dos lustres, planta un arbre. Si són per a tota la vida, educa una persona</a>, proverbi xinès.</li><li><a href="http://diccitionari.blogspot.com/2008/01/abans-de-casar-me-tenia-sis-teories.html">Abans de casar-me tenia sis teories sobre la manera d’educar els nens. Ara tinc sis nens i cap teoria</a>, Lord Rochester.</li><li><a href="http://diccitionari.blogspot.com/2008/08/la-fam-ensenya-els-oficis.html">La fam ensenya els oficis</a>, Sèneca.</li><li><a href="http://diccitionari.blogspot.com/2008/04/si-dones-peix-un-home-famolenc.html">Si dones peix a un home famolenc l'alimentes durant un dia. Si l'ensenyes a pescar, l'alimentes tota la seva vida</a>, Lao Tse o Laozi, pensador xinès, fundador del dadoisme. </li></ul><br /><div style="text-align: justify;">Recordem la pregunta del programa anterior: <i><b>«Tornem a plantejar una endevinalla, que és una composició, generalment en vers, que es refereix, d’una manera ambigua, a un objecte o a un concepte que cal endevinar. Aquesta l’he extret d’un recull de la meva àvia Mercè, del Bloc Manelic de 1921. Sóc blanc i de tots colors | vaig afaitat i duc barba | si estic moll m’han de llençar i no em poden fer sense aigua.»</b></i></div><blockquote><div style="text-align: justify;"><i><b>[Resposta: «La resposta de l’endevinalla és el paper»].</b></i></div></blockquote><br /><div style="text-align: justify;">I ara fem la pregunta del programa d’avui: <i><b>«Reprenem el fil dels enigmes que havíem plantejat en programes anteriors. Aquest d’avui es titula “L’ascensor”. Un home viu al pis trenta-tres d’un gratacels. Cada dia, per anar a la feina, agafa l’ascensor i baixa fins a l’entrada. En canvi, al vespre, quan torna a casa, puja amb ascensor fins al setzè pis i fa la meitat del trajecte a peu. I això ho fa cada dia, excepte quan plou! Per quin motiu?».</b></i></div><div style="text-align: justify;"></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1225876642159578187.post-32466813579588200622008-09-23T21:15:00.001+02:002009-02-19T00:00:20.479+01:00Programa 19 - Refranys del mes de setembre<object width="200" height="20"><param value=" http://www.ipernity.com/mp/3022088.dee38cd8.mp3.swf " name="movie"/><param value="transparent" name="wmode"/><embed width="200" src=" http://www.ipernity.com/mp/3022088.dee38cd8.mp3.swf?e=mp3" wmode="transparent" height="20" type="application/x-shockwave-flash"></embed></object><br /><span style="font-size:85%;">(Escolteu el programa en directe)</span><br /><br /><blockquote style="color: rgb(166, 77, 121);"><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:x-small;"><i>«Setembre és un mes desubicat, desorientat, transbalsat. Era el setè mes del calendari romà, que ara ha esdevingut el novè en el nostre calendari actual (el lloc que abans ocupava novembre, nom que li ve de ser el novè mes del calendari romà). No només això, sinó que per a molts, estudiants sobretot, és el veritable inici de curs: l’any dels estudiants no comença pas al gener, sinó al setembre. Mes dels bons propòsits, de la ressaca estival que encara no ha acabat de marxar del tot.</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:x-small;"><i>I si en sectors econòmics parlen de la puja del gener, què en direm del sotrac a la butxaca que suposa el setembre? Inici d’escoles, cursos, col·leccionables al quiosc, roba per canvi de temporada...</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:x-small;"><i>I al darrere, els núvols de la tardor que amenacen aquestes llargues tardes d’estiu, el final de les migdiades, el tràfic diari de la societat moderna... i el </i>sant tornem-hi<i> de cada any. Però un any més sobreviurem... i amb nota!»</i></span></div></blockquote><div style="text-align: justify;">A causa del parèntesi estival i per seguir amb l’actualitat del calendari de l’any saltem directament, des del juny, als refranys del setembre. Temps tindrem per dir-hi alguna cosa sobre els mesos caniculars de juliol i agost. Per tant, programa 19, fent un salt des del programa 14, el darrer del mes de juny.</div><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Refranyer català-castellà</span></span><br /><br /><div style="text-align: justify;">Seguim interpelant el <a href="http://refranyer.blogspot.com/">refranyer català-castellà</a> per trobar aquelles equivalències de les quals havíem perdut el referent i que ens solucionen tants dubtes d’expressions pròpies catalanes. </div><ol style="text-align: justify;"><li><b><i style="color: rgb(230, 145, 56);">Agosto madura, septiembre vendimia</i></b> - <i style="color: red;"><b>Agost madurador, setembre collidor</b></i>.</li><li><b style="color: rgb(230, 145, 56);"><i>Agosto tiene la culpa y septiembre la pulpa</i></b> - <i style="color: red;"><b>Agost té la culpa i setembre porta la fruita</b></i> (perquè la fruita que es cria a l'agost, madura al setembre).</li><li><i style="color: rgb(230, 145, 56);"><b>Agosto y septiembre no duran siempre</b></i> - <i style="color: red;"><b>Agost i setembre no duren sempre</b></i> (fa referència a l'economia, perquè aquests dos mesos són els de collita, per tant rics).</li><li><i style="color: rgb(230, 145, 56);"><b>En septiembre, cosecha y no siembre</b></i> - <i style="color: red;"><b>En setembre cull i no sembres</b></i>.</li><li><i style="color: rgb(230, 145, 56);"><b>En septiembre, el que no tenga ropa que tiemble</b></i> - <i style="color: red;"><b>Qui pel setembre no va ben arropat, ja cal que tremoli</b></i>.</li><li><i style="color: rgb(230, 145, 56);"><b>Enero helado, febrero transtornado, marzo airoso, y abril lluvioso, hacen a mayo florido y hermoso</b></i> - <i style="color: red;"><b>Gener gelat, febrer trasbalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós</b></i>.</li><li><i style="color: rgb(230, 145, 56);"><b>Julio, triguero, septiembre, uvero</b></i> - <i style="color: red;"><b>Juliol blader, setembre raïmer</b></i>.</li><li><i style="color: rgb(230, 145, 56);"><b>Lo que en agosto madura, septiembre asegura</b></i> - <i style="color: red;"><b>Allò que l'agost madura, el setembre ho assegura</b></i>.</li><li><i style="color: rgb(230, 145, 56);"><b>Niebla en septiembre, trae el sur en el vientre</b></i> - <i style="color: red;"><b>Boira de setembre, porta el sud en el ventre</b></i>.</li><li><i style="color: rgb(230, 145, 56);"><b>Por septiembre quien tiene trigo que siembre</b></i> - <i style="color: red;"><b>Al setembre, el qui tinga blat que el sembre</b></i>.</li><li><i style="color: rgb(230, 145, 56);"><b>Septiembre, en fin de mes, el calor vuelve otra vez</b></i> - <i style="color: red;"><b>Del setembre a la tardor, torna la calor</b></i>.</li><li><i style="color: rgb(230, 145, 56);"><b>Septiembre es bueno si del primero (o si del uno) al treinta pasa sereno</b></i> - <i style="color: red;"><b>El setembre és bo si del primer al darrer està serè</b></i>.</li><li><i style="color: rgb(230, 145, 56);"><b>Septiembre, o seca las fuentes o se lleva los puentes</b></i> - <i style="color: red;"><b>El setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts </b></i>(o plou massa o massa poc).</li><li><i style="color: rgb(230, 145, 56);"><b>Si septiembre no tiene fruta, agosto tuvo la culpa</b></i> - <i style="color: red;"><b>Si el setembre no té fruita, l'agost s'emporta la culpa</b></i>.</li><li><i style="color: rgb(230, 145, 56);"><b>Treinta días tiene noviembre con abril, junio y septiembre; (de) veintiocho sólo hay uno, y los demás treinta y uno </b></i>- <i style="color: red;"><b>Trenta dies té el novembre, i l'abril, juny i setembre; tots els altres trenta-u, i el febrer, vint-i-vuit</b></i> (fórmula popular per recordar el nombre de dies de cada mes). </li></ol><div style="text-align: justify;"></div><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Santoral del mes de setembre</span></span><br /><br /><div style="text-align: justify;">Mes consagrat a sant Miquel arcàngel</div><div style="text-align: justify;"></div>Dia 1. Sant Lleïr, bisbe i patró de Lleida, sant Gil, abat, sant Llop, bisbe, sant Fèlix, Vicenç i Artur, màrtirs, sant Josuè, cabdill d’Israel, santa Anna, profetessa.<div style="text-align: justify;">Dia 2. Santa Raquel, matriarca bíblica i santa Íngrid, verge.</div><div style="text-align: justify;">Dia 3. Sant Gregori el Gran, papa i doctor de l’Església, i santa Dorotea i Basilissa, verges i màrtirs.</div><div style="text-align: justify;">Dia 4. Mare de Déu del Consol, sant Moisès, legislador i profeta, sant Bonifaci I, papa i santes Rosalia de Palerm i santa Rosa de Viterbo, verges.</div><div style="text-align: justify;">Dia 6. Mare de Déu de la Cinta.</div><div style="text-align: justify;">Dia 7. Sant Pànfil, bisbe, santa Regina, verge i màrtir i santa Judit, matriarca bíblica.</div><div style="text-align: justify;">Dia 8. La Nativitat de la Mare de Déu. Mare de Déu de Núria i de les marededéus trobades, sant Adrià, màrtir, sant Sergi, I, papa i santa Adela, monja.</div><div style="text-align: justify;">Dia 9. Mare de Déu del Claustre, a Solsona, sant Pere Claver, jesuïta.</div><div style="text-align: justify;">Dia 11. Diada Nacional de Catalunya, sant Jacint, màrtir, sant Vicenç, abat i màrtir</div><div style="text-align: justify;">Dia 12. Mare de Déu de Lluc, el Dolç Nom de Maria.</div><div style="text-align: justify;">Dia 13. Sant Joan Crisòstom, bisbe i doctor de l’Església i sant Felip, màrtir.</div><div style="text-align: justify;">Dia 14. Exaltació de la Santa Creu i sant Víctor.</div><div style="text-align: justify;">Dia 15. Mare de Déu dels Dolors i santa Catalina de Gènova, vídua. S’escau la lluna plena.</div>Dia 16. Sant Corneli, papa i màrtir<div style="text-align: justify;">Dia 17. La impressió de les llagues de sant Francesc, Santa Ariadna, màrtir.</div><div style="text-align: justify;">Dia 18. Santes Irene i Sofia, màrtirs</div><div style="text-align: justify;">Dia 19. Santa Maria de Cervelló, mercedària, sant Nil, bisbe i màrtir</div><div style="text-align: justify;">Dia 21. Sant Mateu, apòstol i evangelista.</div><div style="text-align: justify;">Dia 22. Sant Maurici, màrtir, sant Fèlix IV, papa, santa Digna, verge i màrtir. Entrem al signe de Balança i comença la tardor.</div><div style="text-align: justify;">Dia 23. Santa Tecla, verge i màrtir, patrona de Tarragona i dels informàtics.</div><div style="text-align: justify;">Dia 24. Mare de Déu de la Mercè, festa major de Barcelona, sant Gerard, bisbe i màrtir, sant Tirs, diaca i màrtir</div><div style="text-align: justify;">Dia 25. Mare de Déu de la Misericòrdia a Reus, santa Aurèlia, verge.</div><div style="text-align: justify;">Dia 26. Sant Damià i sant Cosme, germans, metges i màrtirs, sant Eusebi, bisbe</div><div style="text-align: justify;">Dia 27. Sant Vicenç de Paül, fundador, sant Adolf i Joan, germans i màrtirs</div><div style="text-align: justify;">Dia 29. Els sants arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael</div><div style="text-align: justify;">Dia 30. Sant Jeroni, prevere, sant Gregori bisbe i santa Sofia, vídua.</div><div style="text-align: justify;"><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Dites del mes de setembre</span></span></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">Del <a href="http://refranyer-tematic.blogspot.com/">refranyer temàtic</a> que també mantinc a internet, he fet una tria d’uns quants refranys referits al mes de setembre. Un polsim:</div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">No és pas un mes que surti gaire ben parat del refranyer: </div><ul style="color: red; text-align: justify;"><li><i><b>Dels dotze mesos que hi ha, el setembre és el més malsà</b></i></li><li><i><b>El mes de setembre és el pitjor de l'any; els malats es moren i els bons prenen dany</b></i></li><li><i><b>El setembre bo és, si no plou en tot el mes</b></i></li><li><i><b>El setembre és bo, si del primer al darrer està serè</b></i></li><li><i><b>Tot l'any en mal temps fa de mal anar; però pel setembre no es pot aguantar</b></i></li></ul><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">Encara que també diuen: </div><ul style="color: red; text-align: justify;"><li><i><b>6. Setembre, tant de bo ho fos sempre</b></i></li></ul><br /><div style="text-align: justify;">No ens podem oblidar dels més menuts. Segur que no és el seu mes preferit: </div><ul style="color: red; text-align: justify;"><li><i><b>Al setembre comença l'escola i també la xerinola</b></i></li></ul><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">També és, encara, bon mes per als pescadors:</div><ul style="color: red; text-align: justify;"><li><i><b>De l'abril al setembre navega sense témer, de l'octubre al març no vagis per mar</b></i></li><li><i><b>De setembre enllà, prou navegar</b></i></li><li><i><b>Passat el setembre, el mar és de tembre</b></i></li><li><i><b>El setembre passat, deixa la mar per navegar, però no per pescar</b></i></li></ul><br /><div style="text-align: justify;">A banda de ser el mes de la verema per excel·lència, el refranyer també aconsella de sembrar:</div><ul style="color: red; text-align: justify;"><li><i><b>Al setembre tot el món (o tothom) sembra</b></i></li><li><i><b>Al setembre, el qui tinga blat que el sembre</b></i></li><li><i><b>Al setembre, qui tinga llavor que sembre</b></i></li></ul><br /><div style="text-align: justify;">I pren sovint, com a referència el temps que há fet o les feines fetes durant el mês anterior, l’agost:</div><ul style="color: red; text-align: justify;"><li><i><b>Agost madurador, setembre collidor</b></i></li><li><i><b>Agost té la culpa i setembre porta la fruita</b></i></li><li><i><b>El raïm d'agost, pel setembre most</b></i></li><li><i><b>L'agost els belluga i el setembre els sopluja</b></i></li><li><i><b>L'agost els cova, el setembre els talla i l'octubre els amortalla</b></i></li><li><i><b>L'agost els entemena, el setembre se'ls emmena</b></i></li><li><i><b>L'agost els madura i el setembre els captura</b></i></li><li><i><b>L'agost els pastura, el setembre els madura</b></i></li><li><i><b>L'agost és el neulador i el setembre el degollador</b></i></li><li><i><b>L'agost i el setembre no duren sempre</b></i></li><li><i><b>L'agost la belluga i el setembre l'aixopluga</b></i></li><li><i><b>L'agost madurador i el setembre collidor</b></i></li></ul><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">També trobem um parell d’antiparèmies referides al setembre:</div><ul style="text-align: justify;"><li><i style="color: red;"><b>Al setembre tot el món sembra </b></i>[CA] - <i style="color: red;"><b>En setembre cull i no sembres</b></i> [CA]</li><li><i style="color: red;"><b>El mes de setembre és el pitjor de l'any; els malats es moren i els bons prenen dany</b></i> [CA] - <i style="color: red;"><b>Setembre, tant de bo ho fos sempre</b></i> [CA]</li></ul><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">I alguns mes per acabar:</div><ul style="color: red; text-align: justify;"><li><i><b>Agost i setembre no duren sempre</b></i></li><li><i><b>Agost i setembre, pocs els entenen</b></i></li><li><i><b>Al setembre, carbasses</b></i></li><li><i><b>Al setembre, pluges i tronades al matí</b></i></li><li><i><b>Boires de setembre, vent per sempre</b></i></li><li><i><b>Compra estores pel setembre; cera, per l'octubre, i llard pel novembre, i aniràs bé sempre</b></i></li><li><i><b>De la Mare de Déu de setembre a la de la Concepció, tres mesos hi compto jo</b></i></li><li><i><b>El juny és blader i el setembre raïmer</b></i></li><li><i><b>El setembre apaga les fonts i s'emporta els ponts</b></i></li><li><i><b>Figues i raïms per l'agost, i pel setembre, codonys</b></i></li><li><i><b>Juliol blader, setembre raïmer</b></i></li><li><i><b>Juliol, bledes; setembre, raïms</b></i></li><li><i><b>Pel setembre, a collir ametlles</b></i></li><li><i><b>Pel setembre, el tord arriba i se'n va la griva</b></i></li><li><i><b>Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms, de setembre, te'n llepes els dits</b></i></li><li><i><b>Ser més apegalós que les mosques de setembre</b></i></li><li><i><b>Setembre fruiter, alegre i fester</b></i></li><li><i><b>Setembre, setembral, portador de mal</b></i></li></ul><br /><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">Recordem la pregunta del programa anterior: <i><b>«Seguim amb la recerca de l’origen de frases fetes. Tots haureu sentit alguna vegada la frase feta: “Ser la xocolata del lloro referida a una cosa molt poc important o secundària. Però en sabeu l’origen?»</b></i></div><div style="text-align: justify;"><blockquote><i><b>[Resposta: «Sembla que és una frase feta força estesa tant en català com en castellà, amb el mateix significat. Al portal 1de3.com expliquen (tradueixo del castellà):</b></i><br /><i><b>«Tant la xocolata com el lloro tenen l’origen a Amèrica, cosa que ens dóna una pista sobre l’antiguitat de l’expressió.</b></i><br /><i><b>Al segle XVII, la forma més estesa d’acollir els convidats era oferint-los una tassa de xocolata amb llesques de pa. I durant el segle XVIII va esdevenir la beguda nacional malgrat el preu, per això només el podien malbaratar els qui havien fet les Amèriques i tenien una bona posició econòmica.</b></i><br /><i><b>Aquests indians solien tenir un lloro a casa, en record de l’antiga vida americana, i l’hi posaven una mica de xocolata de baixa qualitat a la gàbia perquè ho espicassés.</b></i><br /><i><b>Quan alguna família adinerada anava a menys, intentava amagar el declivi econòmic guardant les aparences, i el més aparent era seguir consumint xocolata i seguir-ne oferint als convidats; però suprimien la ració del lloro, cosa que suposava un estalvi mínim, que no millorava la situació.»]</b></i></blockquote></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">Trobareu explicades amb força detall aquesta etimologia i moltes més al blog <a href="http://etimologies.blogspot.com/">Etimologies paremiològiques</a>.</div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">I ara fem la pregunta del programa d’avui: <i><b>«Tornem a plantejar una endevinalla, que és una composició, generalment en vers, que es refereix, d’una manera ambigua, a un objecte o a un concepte que cal endevinar. Aquesta l’he extret d’un recull de la meva àvia Mercè, del Bloc Manelic de 1921. Sóc blanc i de tots colors | vaig afaitat i duc barba | si estic moll m’han de llençar | i no em poden fer sense aigua.»</b></i></div><div style="text-align: justify;"></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1225876642159578187.post-82933088265537419012008-06-10T21:30:00.002+02:002009-03-13T22:27:18.829+01:00Programa 14 - Refranys sobre Sant Joan<object width="200" height="20"><param value=" http://www.ipernity.com/mp/2092476.f41c01f1.mp3.swf " name="movie"/><param value="transparent" name="wmode"/><embed width="200" src=" http://www.ipernity.com/mp/2092476.f41c01f1.mp3.swf?e=mp3" wmode="transparent" height="20" type="application/x-shockwave-flash"></embed></object><br /><span style="font-size:85%;">(Escolteu el programa en directe)</span><br /><br /><div style="text-align: center;"><blockquote><span style="font-style: italic; color: rgb(153, 51, 153);">«La nit de Sant Joan és nit d’alegria.</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(153, 51, 153);">Estrellat de flors, l’estiu ens arriba.</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(153, 51, 153);">De mans d’un follet que li fa de guia.</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(153, 51, 153);">Primavera mor, l’hivern es retira.</span><br /><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(153, 51, 153);">Si arribés l’amor mai més moriria.</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(153, 51, 153);">Les flames del foc la nit tornen dia.</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(153, 51, 153);">Si arribés l’amor, que dolç que seria.</span><br /><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(153, 51, 153);">La nit de Sant Joan és una frontissa.</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(153, 51, 153);">La porta de l’any tant grinyoladissa,</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(153, 51, 153);">comença a tancar-se, doneu-me xampany.</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(153, 51, 153);">Que és la nit més curta i el dia més gran.</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(153, 51, 153);">Doneu-me xampany, doneu-me xampany!</span><br /><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(153, 51, 153);">Així comença la cançó «<span style="color: rgb(102, 51, 102);">La nit de Sant Joan</span>», de Jaume Sisa, de l’any 1981»</span><br /></blockquote></div><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">La festivitat de Sant Joan</span></span><br /><br /><div style="text-align: justify;">Les festes de Sant Joan són les festes que tenen lloc pel solstici d’estiu (el 21 de juny) i especialment la nit del 23 al 24 de juny, la revetlla de Sant Joan. <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Joan, la nit més curta de l’any</span>. Quan parlàvem del cicle de l’allargament del dia ja vam desmentir aquesta dita. Però ja sabeu que <span style="font-style: italic; font-weight: bold; color: rgb(102, 51, 102);">el refranyer és la filosofia popular, que apunta a grans trets, però no cerca veritats absolutes</span>.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">Són festes de tradició ancestral relacionades amb el foc. Costums i pràctiques sorgits de les diverses solemnitats paganes en honor del Sol i els cultes vinculats al solstici d'estiu, caracteritzats per l'exaltació de la vida i l'amor.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">Com destaquen al portal <a href="http://www.festes.org/">festes.org</a>, que us recomano si mai voleu consultar res sobre festes i cultura popular, <span style="font-style: italic; color: rgb(102, 51, 102);">«La festa té una riquesa ritual i simbòlica que poques festes posseeixen: el foc, els misteris de la natura, el menjar, les cançons, les dites, el ball, les curacions i altres pràctiques configuren un dia de transformació de la realitat quotidiana, en què els elements que ens envolten prenen nous significats.»</span><br /></div><br /><div style="text-align: justify;">Comença la temporada de festes majors, on es barreja la música festiva, amb el crepitar de les guspires de les fogueres, el terrabastall dels petards i la màgia de la natura. Diuen que les plantes collides durant la nit de Sant Joan tenen més poder curatiu que les collides la resta de l’any. Es quan els herbolaris i guaridors aprofiten per fer arreplega de plantes medicinals.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">D’aquesta festa, destaquen les revetlles al Principat, les fogueres de Sant Joan d’Alacant, la festa de Sant Joan a Ciutadella ─amb l’exhibició de cavalls─, les falles d’Isil, les baixades de falles, la flama del Canigó o la coca, com a elements principals de la festa.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">On podeu trobar més informació de la Festa? En paper, al <a href="http://enciclopedia-paremiologica.blogspot.com/2008/04/costumari-catal.html"><span style="font-style: italic;">Costumari català</span></a>, d’Amades, sens dubte. A la xarxa, us recomano un parell de llocs que ja us sonaran d’altres vegades: el portal <a href="http://www.festes.org/">festes.org</a> i el blog <a href="http://www.consueta.cat/">consueta.cat</a>.<br /></div><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Refranyer català-castellà</span></span><br /><br /><div style="text-align: justify;"> Mentre Sant Jordi era una festa de tradició catalana, amb poca presència al refranyer castellà, no passa el mateix amb Sant Joan. M’ha sorprès trobar tants refranys equivalents entre el català i el castellà. Els podeu trobar al <a href="http://refranyer.blogspot.com/">Refranyer català-castellà</a> que ofereixo a Internet.<br /></div><ol style="text-align: justify;"><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Agua de por san Juan quita vino y no da pan</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Aigua de Sant Joan no dóna vi ni pa</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">De San Juan a San Miguel</span> (29 de setembre)<span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">, ni pescado, ni vino, ni mujer</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">El conejo, por San Juan, y la perdiz, por Navidad</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">En la noche de San Juan, las enamoradas recogen de sus novios las enramadas</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Joan, les estimades troben les enramades</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Entre San Juan y San Pedro, esquila al perro</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Esquila el gos per Sant Joan, si vols que passi un bon any</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Flor de olivera en abril, aceite para el candil; en mayo, aceite para el año; y en San Juan, aceite para entinajar</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Flor d'olivera per Sant Joan, oli en gran</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Hasta San Juan, no te quites el gabán</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Fins a Sant Joan, no et treguis un fil d'estam</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">La sardina por abril, cógela por la cola y déjala ir; por mayo, ásala en el rescoldo; y por San Juan ya pringa el pan</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">La sardina, pel març, deixa-la anar; per l'abril, vés-la a buscar; pel maig i per Sant Joan, no tant</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Por bien o por mal, no te quites el sayo hasta San Juan</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Fins a Sant Joan no et treguis el saial, si no vols que et vagi mal</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Por San Juan, el primer baño</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Joan, el primer bany</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Quien no come por San Juan, o es loco o no tiene pan</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Qui no menja per Sant Joan, o és boig o no té pa</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Rencilla de por San Juan, paz para todo el año</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Baralles per Sant Joan, pau per tot l'any</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">San Juan acorta y el Niño alarga</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Joan l’escurça i el Nen Jesús l’allarga</span> (del cicle de l’allargament del dia). </li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">San Juan de los cuidados, cuando los mozos dejan a sus amos, y ellos toman nuevos criados</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Joan dels llogats, els mossos deixen els amos i els amos cerquen criats</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">¿San Juan y san Pedro? Adiós primavera</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Sanjuanada venida, primavera ida</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Joan arribat, la primavera ha passat</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Si a tu marido quieres bien, dale coles por San Andrés </span>(30 de novembre)<span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">; y si le quieres mal, dáselas por San Juan</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si al teu marit vols mal en gran, dóna-li cols per Sant Joan</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Si a tu marido quieres matar, dale caracoles en el mes de San Juan</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Qui menja cargols per Sant Joan no arriba a Sant Pere</span>. </li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Sin engaño, la noche de San Juan, es la más corta del año</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">La nit de Sant Joan, la més curta de l’any</span>.</li></ol><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;"> Dites sobre Sant Joan</span></span><br /><br /><div style="text-align: justify;">Del <a href="http://refranyer-tematic.blogspot.com/">Refranyer temàtic</a> que també mantinc a Internet he fet una tria d’uns quants refranys referits a Sant Joan. Un polsim:<br /></div><ol style="text-align: justify;"><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">A Sant Joan, les garbes al camp; a Sant Pere, les garbes a les eres</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">A Sant Joan, vénen i van</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Bany de Sant Joan, salut per tot l'any</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Baralles per Sant Joan, pau per tot l'any</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">D'olives, una per Sant Joan i cent per Nadal</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">De Nadal a Sant Joan, mig any cabal</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">De Nadal i de Sant Joan, només n'hi ha un cada any</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona ni peix ni mel</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Diner per Nadal, pobresa per Sant Joan</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">El millor sant és Sant Joan</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">El que Sant Joan no té, ho manlleva a Sant Pere</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">El ral guanyat per Sant Joan, és ral i mig per Nadal, si hom sap guarda'l</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">El vent que bufa per Sant Joan, bufa la resta de l'any</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Els focs de Sant Pere, se salten pel darrere, i els de Sant Joan, se salten pel davant</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Els mossos es lloguen per Sant Joan i es lloguen per Tots Sants</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Fins a Sant Joan i Sant Pere no dormis a l'era</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Fins a Sant Joan no et treguis el saial, si no vols que et vagi mal</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Fins a Sant Joan, no et treguis un fil d'estam</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Fred per Nadal i calor per Sant Joan, salut per tot l'any</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">L'ordi, si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és madurat</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">La dona que al seu marit vulgui matar, que li doni cols per Sant Joan</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">La llaurada de Sant Joan per quatre femades val</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">La llaurada de Sant Joan, molts la saben i pocs la fan</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Les olives per Sant Joan són com un gra de sal; per Sant Pere, com un gra de pebre</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Llaura per Sant Joan, si vols menjar bon pa</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Nit de Sant Joan, nit d'amoretes</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">No maduren totes per Sant Joan; sempre en queden per Sant Pere</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pel juny serà Sant Joan; per l'agost, Maria; pel gener, l'Epifania; i Sant Pere el juny; tant si es vol com si no es vol, Sant Jaume pel juliol</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Nadal al jóc, per Sant Joan al foc</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Pasqua granada, l'espiga daurada; per Sant Joan, segada, i per Sant Pere, a l'era</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Joan el primer bany</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Joan, creix l'arbre i creix l'infant</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Joan, el blat al camp; per Sant Pere, el blat a l'era</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Joan, mira les ametlles i les nous com estan</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Jordi vés a veure ton ordi; si per Sant Jordi és en canella, per Sant Joan és en gavella; si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és colltorçat</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Qui encén foc per Sant Joan, no es crema en tot l'any</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Qui es gronxa per Sant Joan, creix més d'un pam</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Qui es pentina per Sant Joan, no té polls en tot l'any</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Qui riu per Sant Joan, plora per Nadal</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Qui s'alegra per Nadal, plora per Sant Joan</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Antoni es va enamorar d'un porc; Sant Joan, d'un be, i jo de vostè</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Joan, alegria de xics i grans</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sembraràs quan podràs, però fins Sant Joan no colliràs</span></li></ol><br /><div style="text-align: justify;">El refranyer parla de diferents auguris segons Sant Joan escaigui en un dia o un altre de la setmana. Tret del dissabte, he trobat referències a tots els dies:<br /></div><ul><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Joan en dilluns, ventura a munts</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Joan en dimarts, mala ventura a grapats</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Joan en dimecres, només dura un vespre</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Joan en dijous, alegria del pagès i afany dels bous</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Joan en dijous, les pedres es tornen ous</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Joan en divendres, collita de cendres</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Joan en diumenge, qui no compra pa no en menja</span></li></ul><br /><div style="text-align: justify;">La pluja per aquesta diada tampoc és molt desitjada:<br /></div><ul><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Abans de Sant Joan, pluja beneïda; després de Sant Joan, pluja maleïda</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Aigua de (o per) Sant Joan, cap guany i molta fam</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Aigua de Sant Joan no dóna vi ni pa</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Aigua per Sant Joan, celler buit i molta fam</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">L'aigua per Sant Joan, al pa i al vi causen dany</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">La pluja de Sant Joan podreix la fruita al camp</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">La pluja de Sant Joan s'emporta les avellanes i les glans</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pluja per Sant Joan, lleva vi i no dóna pa</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si per Sant Joan plou, quaranta dies plou</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si per Sant Joan trona, les nous es corquen</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Val més bona pluja per Sant Joan que quatre gotes tot l'any</span></li></ul><br /><div style="text-align: justify;">També ens retrobem amb unes quantes dites del cicle de l’allargament del dia: a partir de Sant Joan, el dia ja s’escurça visiblement.<br /></div><ul><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">La nit de Sant Joan, la més curta de l'any</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Joan es dia creix una passa de gegant</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Joan, el dia més llarg de l'any</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Joan escurça els dies i el Nadal els estira</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Joan l'escurça i el Nen Jesús l'allarga</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Joan l'escurça i Nadal l'allarga</span></li></ul><br />I també trobem un seguit de frases fetes amb Sant Joan com a motiu:<br /><ul style="text-align: justify;"><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Arribar Sant Joan d'estopa</span> (en llenguatge familiar es dóna el nom d'estopa a l'acte de pegar o apallissar algú. El refrany equival a dir que hi haurà algú que rebrà o que es pegarà a algú. Sant Joan de Déu se'l presenta amb unes borres o estopes de mà; segurament que el refrany té origen en la iconografia d'aquest sant).</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Comptar amb la «o» de Sant Joan</span> (no tenir cap diner. No tenir res amb què comptar).</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Fer uns ulls com la «o» de Sant Joan</span> (fer els ulls grossos. recorda la «o» majúscula del Sant Joan «ante portam latinam»).</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Fins que Sant Joan abaixi el dit</span> (equivalent de «fins que les gallines pixin». Equival a <span style="font-style: italic;">mai</span>. La iconografia popular ens el presenta sota la forma d'un infant cobert només amb una pell de moltó assenyalant amb un dit el cel. Com en les estampes i els gravats on figura el sant en aquesta actitud, mai la imatge no deixarà d'assenyalar el cel).</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">No despullem Sant Joan per vestir Sant Pere</span> (Equivalent: despullar un altar per vestir-ne un altre o desvestir un sant per vestir-ne un altre. Vol dir atendre una cosa desatenent-ne una altra).</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pagant, Sant Pere canta i Sant Joan fa esclops</span> (Equivalents: Pagant, sant Pere canta, Pagant, a Girona fan barrets o Pagant, al botxí fan roba. Vol dir que amb els diners s’aconsegueix qualsevol cosa).</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Prendre la santjoanada</span> (Prendre un bany durant la revetlla).</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Valga'ns Sant Joan de les lletres grosses</span> (exclamació ponderativa de to mig humorístic. Es refereix a Sant Joan Evangelista, que per ser patró del gremi d'estampers, aquests, en estampar calendaris i pronòstics, l'escrivien tot amb lletres majúscules, pel que es presentava als ulls populars com un sant diferent dels altres).</li></ul><div style="text-align: justify;">Com a curiositat, voldria fer esment d’unes antiparèmies que he trobat referides a aquesta diada:<br /></div><ul><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Qui menja cargols per Sant Joan no arriba a Sant Pere </span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(51, 204, 0);">Qui menja cargols per Sant Joan, té diners tot l'any</span></li></ul><div style="text-align: justify;">Diem que són <a style="font-weight: bold; color: rgb(102, 51, 102);" href="http://vpamies.blogspot.com/2007/08/antiparmies-o-refranys-contradictoris.html">antiparèmies</a>, perquè tenen sentits absolutament contraposats i contraris. Són aquelles dites que posen en dubte aquella parèmia tan amanida que fa: <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">El refranyer mai és mentider</span>. Perquè, és clar, de dues parèmies que es contradiuen, una ha de ser veritat, i l’altra mentida.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">Recordem la pregunta del programa anterior: <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">«L’expressió <span style="color: rgb(255, 0, 0);">A perdiu per barba i peti qui peti</span>, s’aplica, no tan sols a la gola, sinó també als qui volen fer una cosa malgrat tot i tots, conformant-se amb tots els perjudicis i dificultats que puguin sobrevenir. Però quin és l’origen d’aquesta dita proverbial?»</span><br /></div><div style="text-align: justify;"><blockquote style="font-weight: bold; font-style: italic;">Resposta: «Encara que en sembla que la recull Amades, ho he trobat també explicat en un llibre de Nèstor Luján, el volum I del «Cuento de cuentos», on explica que els monjos del reial Monestir de Poblet van veure que entre ells hi havia molta mortaldat. Així, van fer cridar un físic de renom que en pogués determinar la causa. Mentre el físic estudiava el cas va poder veure que els monjos tenien una alimentació exagerada, en desacord amb el poc exercici que feien. Els va dir, llavors, que no mengessin tant i, sobretot, que deixessin de consumir perdius, ja que cada un se’n menjava almenys una cada dia. Aquest intent de dieta no va agradar als monjos, que van pensar que les abstencions, els seus contrincants, els monjos de Santes Creus, les podien interpretar com un signe d’estalvi o de pobresa. Es van reunir en capítol i van proclamar unànimement el seu lema: "A perdiu per barba, i peti qui peti".»<br /></blockquote></div>I ara fem la pregunta del programa d’avui: <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">«Seguim amb la recerca de l’origen de les dites proverbials. Tots haureu sentit alguna vegada aquella dita proverbial que fa: “<span style="color: rgb(255, 0, 0);">Dimarts, ni casat ni embarcat</span>". Però en sabeu l’origen?»</span>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1225876642159578187.post-50134269183067131992008-06-03T21:30:00.002+02:002009-03-13T22:29:54.215+01:00Programa 13 - Refranys del mes de juny<object width="200" height="20"><param value=" http://www.ipernity.com/mp/2090890.fa4b4dcc.mp3.swf " name="movie"/><param value="transparent" name="wmode"/><embed width="200" src=" http://www.ipernity.com/mp/2090890.fa4b4dcc.mp3.swf?e=mp3" wmode="transparent" height="20" type="application/x-shockwave-flash"></embed></object><br /><span style="font-size:85%;">(Escolteu el programa en directe)</span><br /><div style="text-align: justify;"></div><blockquote style="font-style: italic; color: rgb(153, 51, 153);"><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:85%;">«Després d’un mes generós i plujós com ha estat aquest maig, l’arribada de l’estiu es fa més agraïda i valorada. Hem passat un fred hivern i una primavera canviant, de cada dia un raig. I ja tenim ganes de sol, de calor i de posar la marxa curta en el ritme diari dels nostres quefers. <span style="color: rgb(255, 0, 0); font-weight: bold;">Al maig, cada dia un raig</span>. I tant! I raigs ben generosos que han esvaït, almenys momentàniament, els fantasmes de la sequera i les restriccions. Una aigua on cada gota volíem que quedés hostatjada en els nostres pantans. Vine! Cuita, que s’escola avall, avall!! I el juny? Bé, mai ha estat un mes generós en pluges, però segur que ens semblarà molt més radiant després de la regada de maig.»<br /></span></div></blockquote><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;"><br />Refranyer català-castellà</span></span><br /><br />Tornem amb la secció fixa del programa on us ofereixo les equivalències entre refranys castellans i catalans a partir del <a href="http://refranyer.blogspot.com/">Refranyer català-castellà</a> que mantinc a Internet.<br /><ol><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">A fines de junio, deja de cantar el cuco</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Acabat el juny, no canta el cucut</span>.</li><li><span style="color: rgb(255, 153, 0); font-weight: bold; font-style: italic;">Agua por San Juan quitan aceite, vino y pan</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Aigües de juny mal solen dur</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Cuando junio llega, busca la hoz y limpia la era</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Quan el juny entra, agafa la falç i neteja l'era</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">El heno, corto o largo, por junio ha de estar segado</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">El blat, curt o llarg, pel juny ja ha d'ésser segat</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">El queso de abril, para mí; el de mayo, para mi hermano, y el de junio, para ninguno</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Formatge d'abril, per mi; el de maig, pel gavatx, i el de juny, per ningú</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">En abril, espigado; en mayo, granado; en junio, segado; en julio, trillado, y en agosto, encaramado</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per l'abril, blat espigat; pel maig, granat; pel juny segat; pel juliol trillat; per l'agost, mòlt i pastat</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">En junio, si pica el sol, ni mujer ni caracol</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Al juny, si pica el sol, ni dona ni cargol</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">En mayo, junio, julio y agosto, ni caracoles, ni Venus, ni mosto</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Juny, juliol i agost, ni dones, ni carn, ni most</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Enero helado, febrero transtornado, marzo airoso, y abril lluvioso, hacen a mayo florido y hermoso</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Gener gelat, febrer trasbalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo; y si junio es ruin, hasta el fin</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Fins al trenta de maig no et treguis el gec, i per més segur, fins al trenta-u</span> o <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Fins al deu de juny, no et llevis (la) roba ni et descordis el puny</span> (recomana prudència a l'hora de posar-se roba més lleugera).</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Junio brillante, año abundante</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Juny brillant, any abundant</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Junio, hoz en puño</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pel juny, la falç al puny</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Junio, julio y agosto, señora, no soy vostro</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós</span>.</li></ol><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Santoral del mes de juny</span></span><br /><br />Mes consagrat al Sagrat Cor de Jesús<br /><br />Dia 1. Sant Justí, filòsof i màrtir, Sant Ignasi, abat i Santa Laura, verge.<br />Dia 2. Sants Marcel·lí, prevere i Pere, màrtirs; Sant Erasme (Elm o Telm), bisbe i màrtir.<br />Dia 4. Santes Rut i Noemí, matrones bíbliques.<br />Dia 7. Sant Robert, abat cistercenc.<br />Dia 8. Sant Guillem, bisbe.<br />Dia 10. Sant Maurici, abat i màrtir.<br />Dia 11. Sant Bernabé, apòstol i Santa Alícia, verge.<br />Dia 12. Sant Onofre, anacoreta.<br />Dia 13. Sant Antoni de Pàdua, franciscà.<br />Dia 14. Sant Eliseu, profeta, Sant Fèlix, monjo i Santa Digna, verge i màrtir.<br />Dia 16. Sant Quirze i Sant Ferriol, prevere i màrtir.<br />Dia 17. Sants Manuel, Sabel i Ismael, màrtirs.<br />Dia 18. Sant Marc, màrtir i Santa Marina, verge i màrtir i Santa Isabel, verge i monja.<br />Escau la lluna plena a les 5’ 30.<br />Dia 19. Sants Gervasi i Protasi, germans i màrtirs, Santa Juliana de Falconieri, fundadora i Santa Aurora, verge i màrtir.<br />Dia 20. Comença l’estiu i el signe de Cranc.<br />Dia 21. Sant Lluís Gonzaga, jesuïta.<br />Dia 23. Sants Zenon i Zenas, màrtirs i Santa Agripina, verge i màrtir. Revetlla de Sant Joan.<br />Dia 24. La Nativitat de Sant Joan Baptista.<br />Dia 25. Sant Guillem, ermità i Santa Eva, monja.<br />Dia 26. Sant Eloi.<br />Dia 27. Mare de Déu del Perpetu Socors.<br />Dia 29. Sants Pere i Pau, apòstols.<br />Dia 30. Els primers sants màrtirs de l’església romana, Sant Marçal, bisbe.<br /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Dites del mes de juny</span></span><br /><br />Del <a href="http://refranyer-tematic.blogspot.com/">Refranyer temàtic</a> que també mantinc a internet he fet una tria d’uns quants refranys referits al mes d’abril. Un polsim:<br /><ol style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);"><li>Al juny, l'estiu no és lluny</li><li>Al juny, si pica el sol, ni dona ni cargol</li><li>Al maig, com vaig; al juny, com vull, i al juliol, tot al vol</li><li>Bon sol pel primer de juny, any de llegum</li><li>De Sant Joan de juny a Nadal, mig any cabal</li><li>Dels aglans de juny, tot l'any el porc gruny</li><li>Dona llemenera, pel gener, pollera, pel juny, pucera i tot l'any porquera</li><li>El cucut i la puput tots dos vénen per l'abril, el cucut pel juny se'n va i la puput per Sant Urbà<span style="color: rgb(0, 0, 0);"> (Sant Urbà és el 25 de maig)</span></li><li>El juny la madura i el juliol porta la fruita</li><li>El maig cova l'herba i el juny la treu</li><li>El maig podreix la fruita i el juny s'enduu la culpa</li><li>El mes de maig i mes de juny, mes d'agost i juliol, ni col, ni peix, ni cargol</li><li>El sol de juny encén els sembrats</li><li>El sol de juny estalvia llum</li><li>Els espàrrecs a l'abril per mi, al maig per tu i al juny per ningú</li><li>En juny, vaig com vull</li><li>Fins al deu de juny no et llevis roba ni et descordis el puny</li><li>Formatge d'abril, per mi; el de maig, pel gavatx, i el de juny, per ningú</li><li>Fredors de maig, pedregades de juny</li><li>Juny assolellat i ben tronat, any de molt vi i de molt blat</li><li>Juny brillant, any abundant</li><li>Juny i juliol, ni col ni cargol</li><li>Juny i juliol, ni dona ni caragol</li><li>Juny plorós, graner polsós</li><li>Juny, juliol i agost, ni dona, ni col, ni most</li><li>Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós</li><li>Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós; desembre, gener i febrer, aleshores no et voldré</li><li>Juny, juliol, agost i Maó són els millors ports del Mediterrani</li><li>Les cireres, d'una a una pel maig, i pel juny, a grapats</li><li>L'espàrrec, l'abril per mi; el maig, per tu; i, el juny, per a ningú</li><li>Maig ventós i juny calent, fan bon vi i bon forment</li><li>Maig, juny i juliol, qui no pesca sardina és perquè no vol</li><li>Mel de maig, rica mel; mel de juny, mitja mel</li><li>Pel juny confitures, pel juliol fesols i per l'agost figues i most</li><li>Pel juny el raïm comença a fer suc</li><li>Pel juny fresca, per la Mare de Déu del Carme serè, i per Sant Jaume calor, fan l'any bo i millor</li><li>Pel juny i pel juliol, els gats de panxa al sol</li><li>Pel juny no preguntis res a ningú</li><li>Pel juny, el porc gruny</li><li>Pel juny, falziots a muntanya i falzies a la plana</li><li>Pel juny, l'albercoc, en vuit dies és groc</li><li>Pel juny, les puces a munts</li><li>Pel juny, molt sol i molta son</li><li>Pel març, el pa a crostons; per l'abril, a llesques; pel maig, a rosegons, i pel juny, sencer</li><li>Per juny, confitures, pel juliol, fesols, i per l'agost, figues i most</li><li>Per Sant Joan les figures són veritat, com pel maig roses i pel juny blat</li><li>Pollet que ve del gener, pel juny me'l menjaré</li><li>Quan el juny entra, agafa la falç i neteja l'era</li><li>Qui va a festa a Sant Marçal, hi va al juny i torna al juliol</li><li>Qui va a Sant Marçal i hi dorm, hi va pel juny i torna pel juliol</li></ol><br />Ens retrobem amb uns quants refranys del cicle de l’allargament del dia, que ja indiquen que el dia comença a escurçar-se (de fet a partir del solstici d’estiu, el 21 de juny):<br /><ul><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Del juny endavant el dia es va escurçant</span><br /></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Del juny enllà, el dia comença a baixar</span><br /></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Del juny enllà, el dia es comença a escurçar</span><br /></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Juny acabat, dia escurçat</span></li></ul><br />També trobem referències recurrents a la pluja durant aquests mes. No acostumen a ser ben considerades, després de l’abundància de pluges del mes de maig i més aviat comporten perjudicis per al camp:<br /><ul><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Aigua de juny primerenca, molts mals arrenca</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Aigües de juny, mal solen dur</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Al juny, la pluja està lluny</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Bon temps pel juny, bon estiu segur</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">El juny diu al juliol: jo he plogut; tu fes bon sol</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Maig plujós, juny ventós</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pel juny (o al mes de juny), cada gota com el puny</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pel juny la pluja de lluny en lluny</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pel juny, la pluja és lluny, i si plou, cada gota com el puny</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Pere plorós, juny plujós</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si pel juny plou, poca fruita pel juliol</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si plou a primers de juny, el bon temps és lluny</span></li></ul><br />També el juny és un mes de feina dura al camp. És el mes de la sega per antonomàsia:<br /><ul><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Al juny, la falç al (o en) puny</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Amb poc o molt gra, pel juny has de segar</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Diu el blat: "Amb poc gra o amb molt gra, pel juny has de segar"</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Diu el juny al jornaler: "Ja dormiràs pel gener"</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">El juny arribat, la falç agafada i l'era netejada</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">L'herba seca, curta o llarga, pel juny ha d'ésser tallada</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pel juny la falç al puny</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pel juny segaràs i pel juliol batràs</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pel juny, primerenc o tardà, el blat has de segar</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per l'abril, blat espigat; pel maig, granat; pel juny segat; pel juliol trillat; per l'agost, mòlt i pastat</span><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);"></span><span style="color: rgb(255, 0, 0);"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"> (resumeix les tasques al camp durant els diferents mesos)</span></span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Quan siga juny, segaré; i, per juliol, batré</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Qui treballa pel juny, treballa amb orgull</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sembraràs quan voldràs, però pel juny segaràs</span></li></ul><br />Una altra data assenyalada del mes de juny, a banda de Sant Joan, que en parlarem amb detall al pròxim programa, és Sant Pere i Sant Pau, apòstols, el dia 29, ja tancant el mes. La revetlla no és tan sonada, però encara retrunyen els petards sobrants de la de Sant Joan.<br /><ul><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Pere el juny queda enrera, i Sant Pau ja el tanca amb clau</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Pere, juny darrere; i Sant Pau, gira la clau</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Pere i Sant Pau tanquen el juny amb clau</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Pere treu juny enrere</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Pere, juny enrere, i Sant Pau tanca amb clau</span></li></ul><br />I encara voldria destacar un embarbussament típic d’aquest mes: <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pel juny el bou, no és juny al jou</span>.<br /><br /><div style="text-align: justify;">Recordem la pregunta del programa anterior: <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">«Seguim amb les etimologies paremiològiques, que intenten trobar l’origen de les dites i els refranys, allò que les ha generat. Quan diem que un infant <span style="color: rgb(255, 0, 0);">ha fet campana</span>, ens referim al fet que ha deixat d’anar a escola. Però quin és l’origen d’aquesta expressió?»</span><br /></div><span style="font-weight: bold; font-style: italic;"></span><div style="text-align: justify;"><blockquote><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">[Resposta: «També ens ho resol Joan Amades al Refranyer català comentat (que us recomano ferventment): «La frase té origen en aquells temps en què encara no hi havia escoles públiques i la mainada anaven a aprendre a la rectoria i, per tant, eren alhora deixebles i escolans, nom aquest darrer que també té origen en l’escola exercida pels capellans i a la rectoria, i enclou el doble sentit de deixeble i ajudant de l’església. En aquell temps el noi que mancava a classe era castigat a tocar la campana en tocar les funcions religioses que havien de celebrar-se el dia o els dies següents, segons la importància del càstig que li volien donar. Aquesta feina, pròpia d’un home i no d’un infant, resultava pesada per a aquest i constituïa un veritable càstig.»]</span> </blockquote></div><br /><div style="text-align: justify;">I ara fem la pregunta del programa d’avui: <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">«L’expressió <span style="color: rgb(255, 0, 0);">A perdiu per barba i peti qui peti</span>, s’aplica, no tan sols a la gola, sinó també als qui vone fer una cosa malgrat tot i tots, conformant-se amb tots els perjudicis i dificultats que puguin sobrevenir. Però quin és l’origen d’aquesta dita proverbial?»</span><br /></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1225876642159578187.post-87923027533279171402008-05-24T21:33:00.005+02:002009-03-13T22:50:59.394+01:00Programa 12 - Refranys sobre la pluja<object width="200" height="20"><param value=" http://www.ipernity.com/mp/2064580.d65dc2c8.mp3.swf " name="movie"/><param value="transparent" name="wmode"/><embed width="200" src=" http://www.ipernity.com/mp/2064580.d65dc2c8.mp3.swf?e=mp3" wmode="transparent" height="20" type="application/x-shockwave-flash"></embed></object><br /><span style="font-size:85%;">(Escolteu el programa en directe)</span><br /><span style="color: rgb(153, 51, 153); font-style: italic;"></span><div style="text-align: justify;"><blockquote><span style="font-size:85%;"><span style="color: rgb(153, 51, 153); font-style: italic;">«Dèiem en el programa anterior que si l’abril és el mes gentil, el maig és el mes de les pluges. Que plogui, que plogui, que prou que ens cal!</span><br /></span><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0); font-style: italic;font-size:85%;" >Maig calent i plujós fan l’any ric i abundós</span><span style="font-size:85%;"><span style="color: rgb(153, 51, 153); font-style: italic;">. I diu la vinya: <span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);">-Tant me fa una pluja, com dues, com tres, però sense la de maig no faré res</span>.</span><br /><br /></span><div style="text-align: center;"><span style="font-size:85%;"><span style="color: rgb(153, 51, 153); font-style: italic;">Abundància de confetti</span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="color: rgb(153, 51, 153); font-style: italic;">que els núvols ragen de dalt;</span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="color: rgb(153, 51, 153); font-style: italic;">al ciutadà fa respecte,</span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="color: rgb(153, 51, 153); font-style: italic;">i al pagès, no li fa mal.</span></span><br /></div><span style="font-size:85%;"><br /></span><div style="text-align: center;"><span style="font-size:85%;"><span style="color: rgb(153, 51, 153); font-style: italic;">Què és allò que espanta tant</span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="color: rgb(153, 51, 153); font-style: italic;">que en fuig tothom a l’instant?</span></span><br /></div><span style="font-size:85%;"><br /><span style="color: rgb(153, 51, 153); font-style: italic;">Sí, és clar que ens referim a la pluja. O quan diem</span><br /><br /></span><div style="text-align: center;"><span style="font-size:85%;"><span style="color: rgb(153, 51, 153); font-style: italic;">Un llençol apedaçat</span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="color: rgb(153, 51, 153); font-style: italic;">punta d’agulla no hi ha tocat.</span></span><br /></div><span style="font-size:85%;"><br /><span style="color: rgb(153, 51, 153); font-style: italic;">Ens estem referint als núvols. »</span></span></blockquote></div><span style="font-size:85%;"><span style="color: rgb(153, 51, 153); font-style: italic;"></span></span>Hi ha algun mes que la pluja no li sigui beneficiosa? El refranyer ens parla de la bonior de la pluja en tots i cadascun dels mesos, com veureu ara mateix:<br /><ul style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);"><li>El <span style="color: rgb(153, 0, 0);">gener </span>diu al <span style="color: rgb(153, 0, 0);">febrer</span>: jo he plogut molt; tu plou també</li><li>Aigua de <span style="color: rgb(153, 0, 0);">març</span>, pluja als sembrats</li><li><span style="color: rgb(153, 0, 0);">Abril </span>que surt plovent, al <span style="color: rgb(153, 0, 0);">maig </span>crida rient</li><li>Al <span style="color: rgb(153, 0, 0);">juny</span>, la pluja està lluny</li><li>Al <span style="color: rgb(153, 0, 0);">juliol</span>, pluja i tronada a la tarda</li><li>La pluja d'<span style="color: rgb(153, 0, 0);">agost</span> no és aigua, que és most</li><li>Al <span style="color: rgb(153, 0, 0);">setembre</span>, pluges i tronades al matí</li><li>Quan a l'<span style="color: rgb(153, 0, 0);">octubre</span> plou, el rovelló es mou</li><li>Pluges de <span style="color: rgb(153, 0, 0);">novembre</span>, omplen els barrals i curen tots els mals</li><li>Quan pel <span style="color: rgb(153, 0, 0);">desembre</span> canta el mussol, pluja o bon sol</li></ul>També és cert que quan la natura es revolta, pot fer més mal una pluja forta que un foc o una ventada: <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">El foc té aturador, que l’aigua, no</span>.<br /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Novetats paremiològiques</span></span><br /><br />Avui us vull presentar un parell de novetats paremiològiques que han aparegut al mercat aquest mes passat. Ja se sap: per Sant Jordi surten la gran majoria de novetats editorials de tot l’any.<br /><br />No tinc encara cap dels dos llibres i per tant només us puc remetre a les dues fonts des d'on ho he llegit:<br /><br />Jaume Alzamora Bisbal treu <span style="font-style: italic;">Espigolant dins l'antigor. refranys i dites de la nostra terra</span>, que publica Editorial Moll. Com diu la bloguera Salvia <a href="http://bibliopoemes.blogspot.com/2008/05/espigolant-dins-lantigor-llibre-de.html">en el seu concretíssim apunt</a> del blog <a href="http://bibliopoemes.blogspot.com/">Poesia infantil i juvenil</a>, és «<span style="font-style: italic;">una obra farcida de saviesa popular que pren el seu títol del que duu la columna sobre fraseologia i cançons populars que l'autor escriu regularment des del 1955</span>».<br /><br />Són gairebé 10.000 refranys i dites, amb l'explicació i una reflexió. L'obra compta també amb els pertinents índexs i les cerques a través de paraules clau, que en faciliten la consulta.<br /><br />D’altra banda, a través del <a href="http://www.cdlpv.org/dtl/?p=382">Diari per a tècnics lingüístics</a> de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (<a href="http://www.cdlpv.org/">CDLPV</a>) ens informen que Eugeni Reig ha tret Les nostres paraules, publicat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (<a href="http://www.avl.gva.es/">AVL</a>). La notícia l'han publicada també a la mateixa Acadèmia, <a href="http://www.avl.gva.es/img/EdicionsPublicacions/Beques/SEMPERE.pdf">en format PDF</a>, i podem destacar que es tracta d'un recull de «<span style="font-style: italic;">tres-centes entrades que són un recull de mots, locucions, frases fetes i altres elements «genuïnament valencians» que l’autor considera que cal afegir al cabal del lèxic que hauríem de manejar els parlants catalans</span>».<br /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Refranyer català-castellà</span></span><br /><br />També oferirem avui la secció d’equivalències entre refranys catalans i castellans per recuperar, a poc a poc, la tradició paremiològica catalana i dotar-nos d’aquelles expressions pròpies que ens eviten l’ús de barbarismes o expressions crossa calcades d’altres llengües.<br /><ol><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">A la ramera y a la lechuga, una temporada le dura</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pluja d’estiu i flor de bagassa, aviat passa</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">A perro flaco todo son pulgas</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sempre plou sobre mullat</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Agua de enero, todo el año tiene tempero</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Aigua de gener, omple bótes i graner</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Agua de por mayo, pan para todo el año</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pluja de maig, collita segura</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Agua sobre agua, no vale sayo ni capa</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Quan plou molt no valen paraigües</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Arco a la matina, apareja la gabardina</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Arc de sant Martí, al matí fa ploure i al vespre fa aclarir</span> (Un altre pronòstic sobre l'arc de sant Martí al capvespre, diu «<span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Arc de sant Martí al capvespre, l'endemà festa</span>». Aquest pronostica bon temps. Així, surti al matí o al vespre, indicarà mal temps o bon temps, respectivament, com recull aquest altre refrany: «<span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Arc de sant Martí, al matí fa ploure i al vespre fa aclarir</span>»).</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Arreboles de la noche, a la mañana son soles</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Cel rogent a la vesprada, la pluja se n’és anada</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Aurora rubia, o viento o lluvia</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Cel rogent, pluja o vent</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Cada uno habla de la feria según le va en ella</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Mai no plou a gust de tothom</span> (s'acostuma a aplicar l'expressió per indicar que el profit que cada u treu d'una situació motivarà l'opinió que se'n tingui. Ja que no tothom en pot treure el mateix, tampoc les situacions no seran valorades de la mateixa manera).</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Cada uno sabe donde le aprieta el zapato</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Cadascú sap a casa seva on l’hi plou</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Cuando Dios quiere con todos aires llueve</span> (o <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">a todos vientos llueve</span>) – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Quan Déu vol, s’ennivola i plou</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Cuando el sol desaparece, adivina que anochece</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Tot el que veu endevina, l'endevinaire, quan plou diu que cau aigua</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Cuando la sierra está tocada, en la mano viene el agua</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Núvols a la muntanya, pluja segura</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">En todas partes cuecen habas</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">A tot arreu se’n fan de bolets quan plou</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Llueva para mí abril y mayo, y para ti todo el año</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">En abril, cada gota en val mil, i en maig cada gota un raig</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Si llueve en la Purísima Concepción, llueve en Carnaval, Semana Santa y Resurrecció</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció</span>.</li></ol><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Dites sobre la pluja</span></span><br /><br />Del <a href="http://refranyer-tematic.blogspot.com/">refranyer temàtic</a> que també mantinc a internet he fet una tria d’uns quants refranys referits a la pluja, i més concretament a la influència que té la lluna en el ploure:<br /><ol style="color: rgb(255, 0, 0); font-weight: bold; font-style: italic;"><li>Després de la lluna nova de gener, pluja hi sol haver</li><li>La foscor de la lluna assenyala pluja</li><li>La lluna d'octubre en cobreix set, i si plou, nou</li><li>La lluna i el ploure a mar, no serveix per a res</li><li>Les tres coses inútils, són: les mamelles dels homes, la lluna de nits i la pluja a mar</li><li>Lluna amb rotlle pluja porta</li><li>Lluna i pluja viva, bons per l'oliva</li><li>Lluna nova del gener, molta pluja duu al darrer</li><li>Lluna nova en dimecres, pluges desfetes</li><li>Lluna rogent, pluja o vent</li><li>Lluna rotglada, pluja o vent</li><li>Lluna rotglada, pluja o ventada</li><li>Lluna voltada i dintre estrellada, pluja o ventada</li><li>Lluna voltada, pluja assegurada</li><li>Lluna voltada, pluja o ventada</li><li>L'octubre, set llunes cubre, i si plou, en cobreix nou</li><li>Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna</li><li>Plou i fa lluna, la Mare de Déu està en Catalunya</li><li>Plou i fa sol, la lluna pel juliol</li><li>Plou i fa sol, riu nostre Senyor; plou i fa lluna, riu la Verge Maria</li><li>Pluja i lluna, collita assegurada</li><li>Pluja i lluna, oliva segura</li><li>Quan la lluna gira amb serè, plou ans del vuitè</li><li>Quan la lluna tomba en bé, plou als tres dies o al setè</li><li>Rodona a la lluna, arriba la pluja</li><li>Rogle (o rotllo) a la lluna, pluja segura</li><li>Rogle de lluna, de cent voltes una plou</li><li>Rotlle groc a la lluna, pluja tot d'una</li><li>Rotllo gros a la lluna, pluja segura</li><li>Rotllo gros a la lluna, senyal de pluja</li><li>Si el primer dijous de la lluna fa dos sols, plourà</li><li>Si el primer dijous de lluna fa resol, pluja vol</li><li>Si plou de lluna nova, i vella d'agost, no falta aigua en tot l'any</li><li>Si plou per la lluna nova d'agost, plourà nou llunes seguides</li><li>Si plou per lluna nova d'agost, plourà nou llunes seguides</li></ol>Aquesta lluna amb <span style="font-style: italic;">rotgle</span> o rotlle del refranyer es refereix a quan la lluna apareix envoltada per un hal·lo de llum.<br /><br />Recordem la pregunta del programa anterior: <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">«Tornem a recuperar les etimologies paremiològiques sobre l’origen de dites i refranys. L’expressió <span style="color: rgb(255, 0, 0);">Treure faves d’olla</span> equival a ‘obtenir un bon profit, guany o benefici, així com a trobar una bona manera de viure, càrrec o prebenda que permeti de viure sense maldecaps’. Però quin n’és l’origen?»</span><br /><div style="text-align: justify;"><blockquote><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">[Resposta: Diu Joan Amades al </span><span style="font-weight: bold;">Refranyer català comentat</span><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">: «Té origen en els antics costums usats per elegir càrrecs públics i dignitats. Quan un gremi havia d’elegir el seu conseller o representant a la Generalitat, per a qualsevol altre càrrec o distinció, i també quan entre els consellers i diputats s’havien d’elegir càrrecs i distincions, solia fer-se escrivint en paperets el nom dels candidats, un per a cada un, i posant-los dintre d’un motlle de cera que tenia la forma d’una fava i que així era anomenada. Aquestes faves eren posades dintre d’una olla plena d’aigua. Un no interessat en l’elecció sortia al carrer i, deturant el primer infant que passava, el feia entrar on aquesta s’efectuava i li feia treure de dintre l’olla tantes faves com persones havien d’ésser elegides. Aqueixes eren obertes de seguida per treure’n el paperet que contenien. Quedaven elegits els dels noms que portaven els paperets de les faves que havien estat tretes.»]</span><br /></blockquote></div><div style="text-align: justify;">I ara fem la pregunta del programa d’avui: <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">«Seguim amb les etimologies paremiològiques, que intenten trobar l’origen de les dites i els refranys, allò que les ha generat. Quan diem que un infant <span style="color: rgb(255, 0, 0);">ha fet campana</span>, ens referim al fet que ha deixat d’anar a escola. Però quin és l’origen d’aquesta expressió?»</span><br /></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1225876642159578187.post-60646970294910668032008-05-13T19:37:00.009+02:002009-03-13T22:50:22.856+01:00Programa 11 - Refranys del mes de maig<object width="200" height="20"><param value=" http://www.ipernity.com/mp/1986809.a368ebdf.mp3.swf " name="movie"/><param value="transparent" name="wmode"/><embed width="200" src=" http://www.ipernity.com/mp/1986809.a368ebdf.mp3.swf?e=mp3" wmode="transparent" height="20" type="application/x-shockwave-flash"></embed></object><br /><span style="font-size:85%;">(Escolteu el programa en directe)</span><blockquote style="color: rgb(102, 51, 102); font-style: italic;"><span style="font-size:85%;">«Si d’abril diuen que és el mes gentil, el maig és el mes de les pluges per excel·lència, ja ben entrada la primavera i quan als camps ja s’albira l’esclat floral i de verdor.<br />Diu el refranyer d’aquest mes que <span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);">és el mes més llarg de l’any</span> o que <span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);">la fusta del maig, fa bona música</span>.<br />Som gairebé a l’equador de l’any. Bon moment per replantejar-nos aquells projectes ambiciosos de primers de gener o de fer balanç del que ha estat l’any i el que en podem esperar.<br />El maig és l’avantsala de l’estiu. I ja se sap, que <span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);">a l’estiu tota cuca viu</span>, fins i tot les que han sobreviscut a les pluges del maig.»</span></blockquote><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;"></span></span><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Refranyer català-castellà</span></span><br /><br />Tornem amb la secció fixa del programa on us ofereixo les equivalències entre refranys castellans i catalans per difondre les expressions nostrades i demostrar que el refranyer català és ric i té resposta per a qualsevol expressió que ens arribi d’altres llengües.<br />Podeu trobar aquests que ara us ofereixo i molts d’altres (més de 1.300 en aquests moments) al <a href="http://refranyer.blogspot.com/">Refranyer català-castellà</a> que mantinc a Internet.<br /><br /></div><ol style="text-align: justify;"><li><span style="font-style: italic; font-weight: bold; color: rgb(255, 102, 0);">Abril y mayo dan agua para todo el año</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Abril i maig són la clau de l’any</span> (La collita serà més o menys bona segons la pluja que hagi caigut durant aquests mesos).</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 102, 0);">Agua de mayo, agua para todo el año</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Aigua de maig, pa per tot l’any</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 102, 0);">Agua de mayo, mata gocho de un año</span> – A<span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">igua de maig, mal és per als animals</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 102, 0);">Agua, Dios, y venga mayo</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Al maig cada dia un raig</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 102, 0);">Agua de por mayo, pan para todo el año </span>– <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pluja de maig, collita segura</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 102, 0);">Are quien aró, que mayo ya entró</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">En maig el bon pagès, de llaurar ha d’estar llest</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 102, 0);">Cuando marzo mayea, mayo marcea</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Quan el març fa de maig, el maig fa de març</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 102, 0);">Desde mayo a San Miguel, pastor de ovejas quiero ser; pero de San Miguel a marzo, que las cuide el amo</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Des de maig a Sant Miquel, pastor d'ovelles vull ser; però de Sant Miquel a març, que les meni l'amo del ramat</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 102, 0);">Días de mayo, días amargos; los panes cortos y los días largos</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Dies de maig, dies amargs: els pans curts i els dies llargs</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 102, 0);">El buen madero, para mayo lo quiero</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">La llenya del maig, la millor de l’any</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 102, 0);">El mes de mayo es el mes más largo que tiene el año</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pel mes de maig, llargues setmanes</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 102, 0);">El toro y gallo, trucha y barbo, todo en mayo</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">El barb, la truita i el gall, menjar de maig</span> (La pesca és abundant).</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 102, 0);">En mayo la mosca deja al buey y coge al caballo</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pel mes de maig la mosca deixa el bou i va al cavall</span>. </li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 102, 0);">En mayo, ni mujer, ni rosario</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Quan el maig ve, ni rosari ni muller</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 102, 0);">Enero helado, febrero transtornado, marzo airoso, y abril lluvioso, hacen a mayo florido y hermoso</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Gener gelat, febrer trasbalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 102, 0);">Hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Fins a setanta d’abril no et llevis fil</span> o <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Fins al deu de juny, no et llevis roba ni et descordis el puny</span> (Recomana prudència a l’hora de posar-se roba més lleugera).</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 102, 0);">Llueva para mí abril y mayo, y para ti todo el año</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">En abril, cada gota en val mil , i en maig cada gota un raig</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 102, 0);">Marzo airoso y abril lluvioso, sacan mayo florido y hermoso</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Març ventós i abril plujós, treuen el maig joiós</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 102, 0);">Mayo come trigo y agosto bebe vino</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">El maig gemat fa el bon blat i l’agost fa el bon most</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 102, 0);">Mayo entrado, un jardín en cada prado</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Maig arribat, un jardí a cada prat</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 102, 0);">Perejil de mayo, perejil de todo el año</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sembra el julivert pel maig i tot l'any en tindràs</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 102, 0);">Pues mayo ha llegado, guarda la rueca en el sobrado</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Maig arribat, guarda la filosa a l’antosta</span> (Segurament vol indicar que hi ha altres feines prioritàries amb què omplir el temps). </li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 102, 0);">Quien en mayo come la sardina, en agosto come la espina</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Qui pel maig menja sardina per l'agost troba l'espina</span> (o <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">pel febrer caga l’espina</span>) (Vol dir que és indigesta).</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 102, 0);">San Marcos Evangelista, mayo a la vista</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Marc Evangelista, el mes de maig a la vista</span> (Sant Marc és el 25 d’abril).</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 102, 0);">Santa Cruz, ¿cuándo es? -Por mayo, el día tres</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Santa Creu, el tres de maig la trobareu</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 102, 0);">Tercianillas de mayo, salud para todo el año</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Febres de maig, salut tot l’any</span> (Les ‘tercianilles’ són calentures intermitents que repeteixen cada tercer dia. Vol dir que les febres de maig predisposen el cos per a una bona salut).</li></ol><div style="text-align: justify;"><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Santoral del mes de maig </span></span><br /><br />Mes consagrat a Maria, Mare del Bell Amor<br /><br /><br />Dia 1. Sant Josep Obrer, Sant Jeremies, profeta i Sant Segimon. També és la Festa del Treball, que celebrem amb una bonica festa, cada cop menys reivindicativa... sobretot quan escau amb pont.<br />Dia 2. Mare de Déu d’Araceli, Sant Fèlix, diaca i Santa Mafalda, princesa i verge.<br />Dia 3. La Santa Creu, Sant Felip, apòstol, Sant Alexandre I, papa i màrtir.<br />Dia 4. L’Ascensió del Senyor. Cal destacar la festa que se celebra a Granollers.<br />Dia 5. Sant Teodor, bisbe i Santa Irene, màrtir.<br />Dia 6. Sant Joan, apòstol i evangelista i Santa Judit, màrtir.<br />Dia 7. Sant Quadrat i Sant Eovald (o Sant Hou, amb hac).<br />Dia 8. Maria Mitjancera de totes les Gràcies, Mare de Déu de Pompeia. Mare de Déu del Toro, a Menorca.<br />Dia 10. Mare de Déu dels Desemparats, Sant Joan d’Àvila, prevere, Sant Job, profeta i Santa Beatriu, verge.<br />Dia 11. Pasqua de Pentecosta i Sant Anastasi, màrtir i patró de Lleida.<br />Dia 13. Mare de Déu del Roser de Fàtima i Sant Pere Regalat, franciscà<br />Dia 14. Sant Maties, apòstol.<br />Dia 15. Sant Isidre Llaurador i Santa Joanna de Lestonnac, fundadora<br />Dia 18. la Santíssima Trinitat, Sant joan I, papa i màrtir i sant pròper, bisbe.<br />Dia 19. Sant Iu (o Sant Ivó), prevere i màrtir.<br />Dia 20. Escau la lluna plena i entrem en el signe zodiacal de Gèminis (els bessons)<br />Dia 21. Sant Valent, bisbe i màrtir, i Santa Virgínia, vídua.<br />Dia 22. Santa Joaquima de Vedruna, vídua i fundadora, Santa Quitèria i Santa Júlia, verges i màrtirs.<br />Dia 24. Santa Maria Auxiliadora i Nostra Senyora de la Providència.<br />Dia 25. Corpus Christi, Sant Gregori VII, papa. Per Corpus se celebra la Patum (a Berga), l’ou com balla (a la Catedral de Barcelona), l’estesa de catifes de colors (per exemple, a Sitges)... No us ho perdeu!<br />Dia 26. Sant Felip Neri, prevere i fundador<br />Dia 27. Sant Agustí de Canterbury, bisbe i Sant juli màrtir.<br />Dia 28. Sant Emili i Sant Llucià, màrtirs<br />Dia 29. Sant Just, bisbe d’Urgell i Sant Màxim, bisbe.<br />Dia 30. El Sagrat Cor de Jesús i Sant Ferran, rei. Santa Joana d’Arc, verge i el Beat Pere Tarrés.<br />Dia 31. Immaculat Cor de Maria. La Visitació de la Mare de Déu i Santa Peronella, verge.<br />[Música 2: Gossos – Tot és fosc]<br /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Les recopilacions de refranys i dites</span></span><br /><br />Qualsevol persona que cerqui refranys i dites, a l’actualitat, té moltes i diverses opcions. En un primer moment es va fer el pas de l'oralitat al paper. Ara som al moment del pas del paper a la pantalla, a Internet.<br /><br />Les primeres recopilacions que trobem són addendes de diccionaris o llistats de vocables per a un bon ús de la llengua. Així trobem per exemple, el <a href="http://biblioteca-paremiologica.blogspot.com/2007/09/saura-1884-refranero-castellano-cataln.html"><span style="font-style: italic;">Refranero castellano-catalán</span></a>, de Santiago Saura (1884) o el de Fra Magí Ferrer (1854) i són de consulta obligada els primers diccionaris catalans (Labèrnia, Lacavalleria, etc.).<br /><br />Al costat d'aquestes obres, en aquells moments, també trobem reculls sapiencials de caire proverbial, provinents, en la majoria de casos, de traduccions d'obres llatines.<br /><br />Amb l'eclosió del Romanticisme, hi ha un renovat interès pels temes folklòrics i llegendaris, que deriva aquí amb una munió de bons folkloristes que fan treballs monogràfics o generalistes sobre les tradicions i costums de la cultura catalana.<br /><br />És l'època dels Amades, Farnés, Pons i Lluc, Serra i Pagès, Serra i Boldú o Violant i Simorra, entre molts d'altres.<br /><br />En l'actualitat i fent bona l'apreciació que diu que la llengua catalana deu ser de les que té més lingüistes i estudiosos del món en percentatge, trobem bàsicament quatre tipus de recopilacions:<br /></div><ul style="text-align: justify;"><li>Recopilacions alfabètiques</li><li>Recopilacions locals </li><li>Recopilacions temàtiques </li><li>Recopilacions comparatives amb altres llengües</li></ul><div style="text-align: justify;">Cadascuna té els seus avantatges i inconvenients, i en cada moment haurem de saber què hi cerquem i què ens pot oferir cada recull. Cadascuna pot ser tan extensa i completa com l'hagi volgut el seu autor.<br /><br />Així, la meva recomanació és seguir furgant en els diccionaris generals (<a href="http://dlc.iec.cat/"><span style="font-style: italic;">Diccionari de la llengua catalana</span></a> de l'Institut d'Estudis Catalans, <a href="http://dcvb.iec.cat/"><span style="font-style: italic;">Diccionari català-valencià-balear</span></a> d'Alcover-Moll o el <a href="http://www.grec.cat/home/cel/dicc.htm"><span style="font-style: italic;">Gran diccionari de la llengua catalana</span></a> d'Enciclopèdia Catalana, per cercar dites i expressions a partir d'una paraula clau.<br /><br />Hi ha moltíssimes monografies locals, amb dites referides a llocs o a parlars concrets. Podem destacar les obres de <a href="http://biblioteca-paremiologica.blogspot.com/2007/06/bellmunt-i-figueras-1992-fets-costums-i.html">Joan Bellmunt i Figueras</a> o les informacions d'ús que acompanyen les entrades del <span style="font-style: italic;">Diccionari català-valencià-balear</span>. A Internet també hi ha molts reculls locals, com ara el recull de l'<a href="http://www.xtec.cat/centres/b7007300/recull/index.htm">IESI La Bisbal</a>, les <a href="http://www.alcanar.com/canarevades/">Canarevades d'Alcanar</a> o el <a href="http://www.racocatala.cat/%7Efranjadeponent/ref-a.htm">Refranyer de ponent</a>.<br /><br />Com a reculls temàtics, us recomano la reedició de la bibliografia d'Amades, la Biblioteca de tradicions populars que està oferint en edicions facsímils Edicions el Mèdol, de Tarragona, o a Internet, <a href="http://www.meteosort.com/meteosort/cat/q_d_5.htm">els refranys meteorològics</a> de l'<a href="http://www.meteosort.com/">Observatori Meteorològic de Sort</a>, les <a href="http://www.ditespopulars.cat/">dites populars</a> de Francesc Roig o el <a href="http://refranyer-tematic.blogspot.com/">Refranyer temàtic</a> que ja coneixeu d’altres programes.<br /><br />I dins l'àmbit de la paremiologia comparada, hi ha uns magnífics reculls de dites i frases fetes d'Edicions 62, com el <a href="http://biblioteca-paremiologica.blogspot.com/2007/11/raspall-mart-1984-diccionari-de.html"><span style="font-style: italic;">Diccionari de Frases fetes</span></a>, de Joana Raspall i Joan Martí, el <span style="font-style: italic;">Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català</span>, de Joan Abril o el <span style="font-style: italic;">Diccionari de refranys català-castellà castellà-català</span>, d'Anna Parés, o l'edició de la <span style="font-style: italic;">Paremiologia catalana comparada</span> de Sebastià Farnés, feta en enciclopèdia de 7 volums per l'Editorial Columna. No acabaríem mai de recomanar llibres o pàgines d'Internet. I cada dia en surten de noves.<br /><br />Us recomano llegir la <a href="http://refranyer.blogspot.com/2007/05/fonts-i-bibliografia-utilitzada.html">bibliografia</a> que utilitzo al <a href="http://refranyer.blogspot.com/">Refranyer català-castellà</a> o les recensions de llibres sobre paremiologia que faig a la <a href="http://biblioteca-paremiologica.blogspot.com/">Biblioteca paremiològica</a> si voleu trobar nous llibres i novetats sobre el tema.<br /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Dites del mes de maig</span></span><br /><br />Del <a href="http://refranyer-tematic.blogspot.com/">Refranyer temàtic</a> que també mantinc a internet he fet una tria d’uns quants refranys referits al mes d’abril. Un polsim:<br /><br /></div><ol style="text-align: justify; font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);"><li>A bona hora vingui el maig, el millor mes de tot l'any</li><li>A l'abril, no me'n llevo fil; al maig, així com vaig</li><li>Abril fa la flor, maig fa l'honor</li><li>Abril ploraner, maig rialler (o Abril plovent, maig rient)</li><li>Aigua de maig, i plor de bagassa, en un dia passa</li><li>Aigua de maig, mala pels animals (o mala pels sembrats)</li><li>Al maig (o pel maig) cada dia un raig</li><li>Al maig, com vaig; al juny, com vull, i al juliol, tot al vol</li><li>Arribar com aigua de maig<span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;"> (frase feta que demostra que una cosa arriba oportunament)</span></li><li>De l'aigua d'octubre i del sol de maig, en neix el blat</li><li>De maig a l'agost, ni cargols ni most</li><li>Déu ens guard de febres de febrer, de còlics de març i de tos de maig</li><li>El barb, la truita i el gall, el menjar de maig<span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;"> (És època de bona pesca)</span></li><li>El gener fa el pecat i el maig n'és acusat</li><li>El maig a la meitat, l'hivern és acabat</li><li>El maig comença amb una creu, i qui s'hi casa en té dues<span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;"> (El refranyer insisteix que el maig no és un bon mes per a casar-se i als qui ho fan no els augura continuïtat)</span></li><li>El maig deixa l'ordi granat i el blat espigat</li><li>El maig menja pa, l'agost beu most</li><li>El maig té la clau de l'any<span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;"> (Veiem que el refranyer tracta amb molta consideració el mes de maig)</span></li><li>El mes de maig i mes de juny, mes d'agost i juliol, ni col, ni peix, ni cargol</li><li>El roser de maig fa olor per tot l'any</li><li>El terrisser que no treballa pel maig no treballa en tot l'any</li><li>Fins al trenta de maig no et treguis el gec, i per més segur, fins al trenta-u</li><li>Formatge d'abril, per a mi; el de maig, per al gavatx, i el de juny, per a ningú</li><li>L'abril diu al maig: "Jo no he plogut, tu plou a raig"</li><li>L'abril i maig, tenen la clau de l'any</li><li>L'olivera, que és arbre de pinyol, pel novembre s'enterra i pel maig surt al sol</li><li>La fusta de maig, fa bona música</li><li>La llenya del maig, la millor de l'any</li><li>La mel de maig, la reina de les mels</li><li>Negocis de maig, guanys a raig</li><li>No diguis blat, fins que el maig no hagi passat</li><li>Pel maig floreix el faig i canta el gaig</li><li>Pel maig floreix l'olivera i grana el blat</li><li>Pel maig les granotes fan rac-rac</li><li>Pel maig, així com vaig</li><li>Pel maig, cada dia un raig</li><li>Pel maig, cada gota val un raig</li><li>Pel maig, de raig en raig</li><li>Per l'abril, mullades, i pel maig, gebrades, fan les bones anyades</li><li>Per l'abril, plou a fil i pel maig, plou a raig</li><li>Sant Marc Evangelista, maig a la vista</li><li>Santa Creu, el tres de maig la trobareu</li><li>Trons pel maig, vents a raig</li><li>Una flor no fa maig, ni una gota raig</li></ol><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">Recordem la pregunta del programa anterior: <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">«Tornarem a plantejar <span style="color: rgb(0, 102, 0);">un polsim d’endevinalles</span>. Us recordo que l’endevinalla és una composició, generalment en vers, que es refereix, d'una manera ambigua, a un objecte o a un concepte que cal endevinar. </span></div><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">La primera, senzilleta, diu: «<span style="color: rgb(255, 0, 0);">Una capsa blanca, que s’obre i no es tanca</span>».</span> <div style="text-align: justify;"><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">I una altra, una mica més complicada: «<span style="color: rgb(255, 0, 0);">Plana com la mà,</span> | <span style="color: rgb(255, 0, 0);">blanca com la neu</span> | <span style="color: rgb(255, 0, 0);">parla sense boca,</span> | <span style="color: rgb(255, 0, 0);">camina sense peus.</span>».»</span> </div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight: bold; font-style: italic;"></span></div><span style="font-weight: bold; font-style: italic;"><blockquote>[Resposta: La resposta a la primera endevinalla és l’ou i la resposta a la segona endevinalla, la carta.]</blockquote></span><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight: bold; font-style: italic;"></span></div><div style="text-align: justify;">I ara fem la pregunta del programa d’avui: <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">Tornem a recuperar les etimologies paremiològiques sobre l’origen de dites i refranys. L’expressió Treure faves d’olla equival a ‘obtenir un bon profit, guany o benefici, així com a trobar una bona manera de viure, càrrec o prebenda que permeti de viure sense maldecaps’. Però quin n’és l’origen?</span><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=0862260" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1225876642159578187.post-57725376123028927922008-05-03T20:31:00.004+02:002009-03-13T22:49:01.335+01:00Programa 10 - Refranys sobre Sant Jordi<object width="200" height="20"><param value=" http://www.ipernity.com/mp/1916878.117311ac.mp3.swf " name="movie"/><param value="transparent" name="wmode"/><embed width="200" src=" http://www.ipernity.com/mp/1916878.117311ac.mp3.swf?e=mp3" wmode="transparent" height="20" type="application/x-shockwave-flash"></embed></object><br />(Escolteu el programa en directe)</span><br /><div style="text-align: justify;"><blockquote><span style="font-size:85%;"><span style="color: rgb(102, 51, 102); font-style: italic;">«Sant Jordi és el patró de Catalunya i al seu voltant s’ha bastit una festa en honor de l’amor i la lectura. Cada any els carrers s’omplen de roses i de llibres, on els sentiments, a flor de pell, es fan penyora. Què en resta del guerrer vencedor del drac? Iconografia, llegenda i respecte. Però els veritables actors del nostre Sant Jordi són, sens dubte, les roses i els llibres».<br /><br /></span></span></blockquote></div><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Pregària de Salvador Espriu</span></span><br /><br /><div style="text-align: center; font-style: italic; color: rgb(0, 102, 0);">Senyor sant Jordi,<br />patró,<br />cavaller sense por,<br />guarda'ns sempre<br />del crim<br />de la guerra civil.<br />Allibera'ns dels nostres<br />pecats<br />d'avarícia i enveja,<br />del drac<br />de la ira i de l'odi<br />entre germans,<br />de tot altre mal.<br />Ajuda'ns a merèixer<br />la pau<br />i salva la parla<br />de la gent<br />catalana.<br />Amén.<br /></div><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Sant Jordi, patró de Catalunya</span></span><br /><br /><div style="text-align: justify;">Sant Jordi és el patró de Catalunya. Al seu voltant, des d’antic, s’ha bastit una festa dedicada a l’amor i la cultura. <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Jordi, llibres i roses</span>.<br /><br />Però, qui va ser Sant Jordi?<br /><br />El nom de Jordi és un mot grec que vol dir ‘<span style="font-style: italic;">el qui treballa la terra, llaurador o pagès</span>’.<br />Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que estava sota les ordres de l'emperador Dioclecià, va negar-se a portar a terme l'edicte de l'emperador que ordenava perseguir els cristians a tot el territori de l'Imperi. Per aquest motiu va ser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l'Imperi i de seguida aparegueren històries fantàstiques lligades a la seva figura.<br /><br />En un principi, Sant Jordi era una figura lligada al món de les cavalleries i a l'amor cortès, fet que pot explicar el costum de regalar una rosa per la festivitat del sant. Algunes versions remunten aquesta pràctica a la Fira dels Enamorats que se celebrava a Barcelona pels volts del segle XV. El que és pot afirmar amb seguretat és que, per aquella època, ja es repartien roses a les dones que el dia de Sant Jordi assistien a la missa oficiada a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.<br /><br />Segons el <span style="font-weight: bold;">Costumari Català</span> de Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers, es deu a l’ajut que va fer el sant al rei Pere I l’any 1094. Segons s’explica, l’esmentat rei va guanyar una batalla contra els sarraïns després que aquest invoqués al sant. Per agrair la gesta, el rei va nomenar-lo no només patró de la cavalleria, sinó també de la noblesa catalana. A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja és esmentat a principis del segle XIX.<br /></div><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">La llegenda de Sant Jordi</span></span><br /><br /><div style="text-align: justify;">Al <span style="font-style: italic;">Costumari català</span> de Joan Amades, també se’ns explica la llegenda de Sant Jordi.<br /><br />Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.<br /><br />Diuen que assolava els voltants de Montblanc un drac ferotge i terrible, que causava estralls entre els ramats i les gents d’aquella contrada.<br />Van pensar, com a solució, lliurar, per sorteig, cada dia una persona a la fera, perquè no causés més estralls. I així es va fer durant molt de temps, fins que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ser presa del drac. El rei ho acceptà amb resignació, perquè tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits.<br />La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va començar a caminar cap al cau del monstre. Quan portava una estona caminant se li va presentar un jove cavaller, cavalcant en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. El cavaller li digué que no temés, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa i la ciutat de Montblanc.<br />En aquestes, que la fera es va presentar, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d'una llançada la va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.<br /><br />El rei volia casar la seva filla amb el cavaller, però Sant Jordi va replicar que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d'anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc. I desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.<br /></div><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Dites de Sant Jordi</span></span><br /><br />Del <a href="http://refranyer-tematic.blogspot.com/">refranyer temàtic</a> que també mantinc a internet he fet una tria d’uns quants refranys referits a Sant Jordi. Un polsim:<br /><br /><ol><li style="font-style: italic; font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);">Bon Sant Jordi i Santa Creu, hi haurà vi pertot arreu.</li><li style="font-style: italic; font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);">Bon sol per Sant Jordi i per Sant Marc, podràs beure el vi a raig.</li><li><span style="font-style: italic; font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);">De Sant Jordi a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix</span> (aconsella ser moderat en les relacions sexuals, beure vi i menjar peix des del 23 d'abril fins al 29 de setembre, a causa de la calor).</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Dos mesos abans de Sant Jordi sembra el teu ordi.</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">El bon pagès per Sant Jordi ja sap el que farà l'ordi.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Entre Sant Jordi i Sant Marc un dia d'hivern hi cap</span> (Sant Marc és el 25 d’abril).</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">L'any que Sant Jordi el crucificarà, que Sant Marc el ressuscitarà i que Sant Joan el passejarà, el món s'acabarà </span>(es refereix a Jesús. Es creu que si Corpus s'esdevingués per Sant Joan, Dijous Sant seria per Sant Jordi, i el Dissabte de Glòria cauria per Sant Marc; aleshores es confondrien el sagrat i el profà, la qual cosa provocaria la fi del món).</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">L'ordi, si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és madurat.</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">No diguis hivern passat que Sant Jordi no hagi estat.</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per sant Jordi, garbes d'ordi.</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Jordi cava ton ordi, per Sant Robert que ja el tinguis cobert, que per Sant Marc ja faràs tard.</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Jordi vés a veure ton ordi; si per Sant Jordi és en canella, per Sant Joan és en gavella; si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és colltorçat.</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Jordi vigila ton ordi; si en veus una espiga ací, altra espiga allà, vés-te'n a casa, que prou ordi hi haurà.</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Jordi, carabasses.</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Jordi, espiga d'ordi. Per Sant Marc, espiga de blat.</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Jordi, garbes de blat i d'ordi.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Jordi, la piula a l'ordi (o pica l’ordi) </span>(la piula és un ocell).</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Jordi, l'espiga a l'ordi i la flor al lli, si no és al vespre és al matí.</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Jordi, pagès, rega ton ordi, que per Sant Marc ja és tard.</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Jordi, roses.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Jordi, s'han de treure les unces al sol, i el que no les trau és perquè no n'hau</span> (els nostres avis creien que els diners guardats en gerres o en olles, sobretot si eren d'or, encara que se'n guardaven d'altres metalls, cada any, calia treure'ls al sol almenys una vegada. El dia de l'any més afavorit per airejar els diners amagats era el dia de sant Jordi).</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Jordi, tapa l'ordi.</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Jordi, vés a veure el teu ordi, si veus espigueta ençà, espigueta enllà, entorna-te'n a casa que prou n'hi haurà.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Santa Madrona, la guatlla a la sorra; per Sant Jordi, ja volta l'ordi, i per Sant Joan, ja pica el blat</span> (arriben les guatlles i reposen un temps a la platja per després anar cap a l'interior. La seva presència és indici de bona collita de cereals).</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pluja per Sant Jordi i per Sant Marc, porrons i barrals trencats </span>(perjudica molt la collita de vi).</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Quan per Sant Jordi gela, mal any de peres.</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Jordi arribat, surt la cuca del forat.</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Jordi mata Jesús, Sant Marc el ressuscita, i Sant Joan el torna sagramentat.</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Jordi mata l'aranya.</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Jordi, carbasser.</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Jordi, llibre i roses.</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sembraràs quan voldràs i per Sant Jordi segaràs.</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si no plou per Sant Jordi, s'ha acabat l'ordi.</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si no plou per Sant Jordi, tururut ordi.</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si per Sant Jordi l'ordi ha espigat, per Sant Joan és gavellat.</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si per Sant Jordi l'ordi ha espigat, per Sant Joan serà madurat.</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si plou per Sant Jordi, les cireres en orris.</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si plou per Sant Jordi, ni prunes ni ordi.</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si Sant Jordi no ha passat, l'hivern encara no s'ha acabat.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si trona per Sant Jordi, blat, xeixa i ordi </span>(perjudica la collita de vi).</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Valent com el cavall de sant Jordi</li></ol><div style="text-align: justify;">Recordem la pregunta del programa anterior: <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">«Avui tornarem a preguntar-vos sobre refranys. Tornarem a fer allò de dir el primer hemistiqui del refrany i vosaltres l’heu d’acabar. Vinga, uns pocs refranys d’abril prou coneguts: </span><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic;"># Abril abrilet, ... </span><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic;"># Abril acabat, ...</span><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic;"># Abril mullat, ...»</span><br /></div><br /><div style="text-align: justify;"><blockquote style="font-weight: bold; font-style: italic;">[Resposta: <span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);">Abril abrilet,</span> ... [<span style="color: rgb(255, 0, 0);">a migjorn calor i al vespre fred</span> o <span style="color: rgb(255, 0, 0);">mata sa mare de fred</span> o <span style="color: rgb(255, 0, 0);">més dolent que set; arriba el maig i fuig tot dret</span>] – <span style="color: rgb(255, 0, 0);">Abril acabat,</span> ... [<span style="color: rgb(255, 0, 0);">hivern passat</span> o <span style="color: rgb(255, 0, 0);">l’hivern ja és passat</span>] – <span style="color: rgb(255, 0, 0);">Abril mullat,</span> ... [<span style="color: rgb(255, 0, 0);">creix l'herba per al ramat</span> o <span style="color: rgb(255, 0, 0);">bo pel blat</span> o <span style="color: rgb(255, 0, 0);">de pa en ve carregat</span> o <span style="color: rgb(255, 0, 0);">fa créixer l'herba per al ramat</span> o <span style="color: rgb(255, 0, 0);">mal pel bestiar i bo pel blat</span> o <span style="color: rgb(255, 0, 0);">mal per a l'hort, bé per al sembrat</span>]].</blockquote></div><br />I ara fem la pregunta del programa d’avui<br /><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">Pregunta: Tornarem a plantejar un polsim d’endevinalles. Us recordo que l’endevinalla és una composició, generalment en vers, que es refereix, d'una manera ambigua, a un objecte o a un concepte que cal endevinar.</span><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">La primera, senzilleta, diu: «<span style="color: rgb(255, 0, 0);">Una capsa blanca, que s’obre i no es tanca</span>».</span><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">I una altra, una mica més complicada: «<span style="color: rgb(255, 0, 0);">Plana com la mà | blanca com la neu | parla sense boca, | camina sense peus</span>.».</span><br /></div><br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=39175c7" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1225876642159578187.post-62734599580278920782008-04-15T22:33:00.008+02:002009-03-13T22:47:51.110+01:00Programa 9 - Refranys del mes d'abril<object width="200" height="20"><param value=" http://www.ipernity.com/mp/1801738.72ca9ada.mp3.swf " name="movie"/><param value="transparent" name="wmode"/><embed width="200" src=" http://www.ipernity.com/mp/1801738.72ca9ada.mp3.swf?e=mp3" wmode="transparent" height="20" type="application/x-shockwave-flash"></embed></object><br /><span style="font-size:85%;">(Escolteu el programa en directe)</span><br /><blockquote><br /><div style="text-align: justify; color: rgb(153, 51, 153); font-style: italic;"><span style="font-size:85%;">«L’abril és el mes gentil per excel•lència. Ja en el cor de la primavera, comencem a gaudir de dies més llargs i clima atemperat. Som a l’avantsala de la bohèmia estival, mentre esperem que la pluja regui la terra sadollada i que aquesta, agraïda, ens mostri el seu esclat de colors i d’olors».</span></div></blockquote><br />Diu <span style="font-weight: bold; color: rgb(0, 102, 0);">Bartomeu Rosselló-Pòrcel</span> a <span style="font-style: italic;">Cançó després de la pluja</span>:<br /><br /><div style="text-align: center; font-style: italic; color: rgb(0, 153, 0);">El vent juga amb el molí<br />i amb la rosa desclosa.<br />Matinet matí,<br />no ballis amb la calitja.<br /><br />A l’escarabat bum bum<br />les ales li frisen.<br />Les flors de la perera<br />riuen i riuen.<br /><br />Una mica de cel blau,<br />una mica mica.<br />El núvol empeny el núvol<br />i llisca que llisca.<br /><br />Qui puja la muntanya?<br />El caragol que treu banya.<br />El sol s’encén i s’apaga,<br />albó, romaní, argelaga.<br />El sol s’apaga i s’encén,<br />farigola, romeguer.<br /><br />El sol és aquí,<br />entre la rosa i el molí.<br />Matinet matí,<br />les bruixes es pentinen.<br />El sol és aquí.<br />Ai! Que es menja la calitja!»<br /></div><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;"><br />Refranyer català-castellà</span></span><br /><br />Passem a la secció fixa del programa on us ofereixo les equivalències entre refranys castellans i catalans per difondre les expressions nostrades i demostrar que el refranyer català és ric i té resposta per a qualsevol expressió que ens arribi d’altres llengües.<br />Podeu trobar aquests que ara us ofereixo i molts d’altres (més de 1.300 en aquests moments) al <a href="http://refranyer.blogspot.com/">refranyer català-castellà</a>.<br /><br /><ol><li><span style="font-style: italic; font-weight: bold; color: rgb(255, 153, 0);">Abril, abril, de cien en cien años tendrías que venir</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Abril, abriló, de cada cent un de bo; la vella que això deia en tenia cent un, i no n’havia vist ni un</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Abril abriliento, frío y hambriento</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Abril, abrilet, va matar</span><span style="font-weight: bold; color: rgb(0, 0, 0);"></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"> (o </span><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">mata</span><span style="font-weight: bold; color: rgb(0, 0, 0);"></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);">) </span><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">sa mare de fred</span> (El fred d’abril pot perjudicar la salut, sobretot de la gent gran o malalta).</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Abril frío, pan y vino</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Fred en abril, no faltarà ni pa ni vi</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Altas o bajas, en abril son las Pascuas, y si son marciales, años mortales</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Altes o baixes, a l’abril les Pasqües</span> (La Pasqua se sol escaure per l'abril; quan no hi cau la florida, s'hi escau la granada).</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Cuando marzo no marcea, abril de las suyas espera</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si el març no marceja, l’abril abrileja </span>(Vol dir que si el març no és variable, ho serà l'abril).</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">En abril aguas mil y todas caben en un barril</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">A l’abril totes caben en un barril</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">En abril, espigas mil</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per l’abril, espigues mil</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Enero helado, febrero transtornado, marzo airoso, y abril lluvioso, hacen a mayo florido y hermoso</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Gener gelat, febrer trambalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Fins a setanta d’abril no et llevis fil</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Llueva para mí abril y mayo, y para ti todo el año</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">En abril, cada gota en val mil , i en maig cada gota un raig</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Marzo airoso y abril lluvioso, sacan mayo florido y hermoso</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Març ventós i abril plujós treuen el maig joiós</span> (El març és el mes dels vents i l’abril , el de les pluges).</li></ol><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Santoral</span></span><br /><br />Abril és el mes consagrat als Dolors i Soledat de la Mare de Déu<br /><br />Dia 2. Sant Francesc de Paula, fundador.<br />Dia 3. Beata Guiomar.<br />Dia 4. Sants Plató, monjo, i sant Benet el Negre, franciscà.<br />Dia 5. Sant Vicenç Ferrer, dominicà, patró de València. santa Emília, verge i santa Irene, verge i màrtir.<br />Dia 6. Sant Guillem, abat, i sant Marcel•lí, màrtir.<br />Dia 7. Sant Joan Baptista de la Salle, prevere i fundador, i sant Sadurní, bisbe.<br />Dia 9. Sant Marcel, bisbe.<br />Dia 10. Sant Pompeu, màrtir i Sant Dimes, el bon lladre.<br />Dia 11. Sant Estanislau, bisbe i màrtir, i sant Isaac, monjo.<br />Dia 12. Sant Juli I, papa i sant Damià, bisbe.<br />Dia 13. El Bon Pastor i la Divina Pastora, sant Hermenegild, prìncep i màrtir i sant Martí I, papa i màrtir.<br />Dia 17. Sant Pau i sant Isidor, monjos i màrtirs i sant Robert, abat.<br />Dia 18. Sant Perfecte, prevere.<br />Dia 19. Sant Lleó IX, papa, sant Vicenç i sant Sòcrates, màrtirs. Comença el signe de taure.<br />Dia 20. Lluna plena.<br />Dia 21. Sant Anselm de Canterbury, bisbe<br />Dia 22. Sant Apel•les.<br />Dia 23. Sant Jordi, patró de Catalunya i dia de la rosa i del llibre.<br />Dia 25. Sant Marc Evangelista.<br />Dia 26. Mare de Déu del Bon Consell, sant Isidor bisbe i sant Clet (o Anaclet), papa i màrtir.<br />Dia 27. Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya.<br />Dia 29. Santa Caterina de Siena, verge, sant Robert, abat i sant Pere, dominicà i màrtir.<br />Dia 30. Sant Pius V, papa i santa Sofia, verge i màrtir.<br /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Costumaris i calendaris de refranys</span></span><br /><br />Potser les dites i refranys més coneguts o que desperten més interès en la gent són els <span style="font-weight: bold;">refranys meteorològics</span> o els que parlen de <span style="font-weight: bold;">costums</span> i <span style="font-weight: bold;">tradicions</span>.<br /><br />Avui us vull parlar d’un seguit d’obres que, tot i no ser estrictament de refranys, perquè contenen moltes més coses, s’inscriuen perfectament dins el món de la paremiologia i el folklore.<br /><br />Em vull fixar en les obres que ressegueixen el calendari a través dels costums i dels refranys.<br /><br />D’una banda tenim els <span style="font-weight: bold; color: rgb(0, 153, 0);">costumaris</span>, <span style="font-style: italic;">que ressegueixen les festes, tradicions i costums diversos a través de les estacions i els mesos de l’any</span>. Potser el més conegut és el <span style="font-style: italic; color: rgb(153, 51, 153);">Costumari català</span> de Joan Amades, publicat per l’Editorial Salvat en cinc volums, però n’hi ha d’altres, potser no tan pretenciosos o complets però que fan de bon consultar i que ens aporten un munt d’històries i anècdotes interessants. Per exemple, el llibre <span style="font-style: italic; color: rgb(153, 51, 153);">Costums i tradicions catalanes</span>, d’Aureli Capmany, publicat per editorial Laia el 1982 o les <span style="font-style: italic; color: rgb(153, 51, 153);">Festes i costums dia a dia</span>, basat en l’obra d’Amades i publicat en fascicles pel diari «Avui» l’any 1991. O encara un munt d’obres dedicades als infants, amb poca lletra i força dibuixos, com per exemple el cicle <span style="font-style: italic; color: rgb(153, 51, 153);">Les nostres tradicions</span>, de Vicenta Ferer Escrivà, amb dibuixos de Pilarin Bayés, publicat a València per Comercial Denes el 1996.<br /><br />Un altre tipus d’obra són els <span style="font-weight: bold; color: rgb(0, 153, 0);">calendaris de refranys</span> o altres obres que, <span style="font-style: italic;">com si d’una narració es tractés, presenten els refranys i les tradicions del curs de l’any al llarg d’una història narrada</span>. Són el cas del <span style="font-style: italic; color: rgb(153, 51, 153);">Calendari de refranys</span> de Joan Amades, del 1933, publicat en edició facsímil per Edicions El Mèdol de Tarragona el 2002 o una altra, adreçada a infants, d’Antoni Gimeno i Amadeu Roura, <span style="font-style: italic; color: rgb(153, 51, 153);">Anys i panys</span>, publicada per Graó editorial el 1986, que conté dites i frases fetes, contes, recitacions, endevinalles, corrandes, refranys i tradicions i creences.<br /><br />Finalment us vull esmentar una petita joia de Joaquim Carbó, que es diu <span style="font-style: italic; color: rgb(153, 51, 153);">L’home dels nassos</span> i que ha publicat editorial La Galera el 1995, que <span style="font-style: italic;">fa un repàs del curs de l’any a través de dites, poemes i cançons</span>.<br /><br />Totes aquestes obres m’estan resultant imprescindibles per preparar els <a href="http://polsim.blogspot.com/">Polsims de refranys</a>.<br /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Dites del mes d’abril</span></span><br /><br />Del <a href="http://refranyer-tematic.blogspot.com/">refranyer temàtic</a> que també mantinc a Internet, he fet una tria d’uns quants refranys referits al mes d’abril. Un polsim:<br /><ol><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">A l'abril cada gota val per mil</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">A l'abril totes les aigües caben en un barril</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">A l'abril, no et llevis fil</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Abril abrilet, mata sa mare de fred</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Abril acabat, hivern passat</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Abril banyat, de pa ve carregat</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Abril i senyors, tots traïdors</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Abril mullat, fa créixer l'herba per al ramat</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Abril ploraner, maig rialler</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Abril sempre vil; al principi, al mig i a la fi</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Abril tronat, bon any assegurat</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Abril, abril, un de bo de cada mil</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Abril, abrileja</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Abril, abrilet; al migdia (o a migjorn) calor i al vespre fred</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Abril, pluges mil</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Crema més el sol d'abril que el de tot l'estiu</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">D'abrils i sogres, poques de bones</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">De l'abril al setembre navega sense témer, de l'octubre al març no vagis per mar</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Els espàrrecs a l'abril per mi, al maig per tu i al juny per ningú</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Fins a quaranta (o setanta) d'abril, no et llevis fil</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">L'aigua d'abril omple la gerra i el barril; la gerra de l'oli i el barril del vi</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Matant una mosca per l'abril, se'n maten deu mil</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per l'abril canta la granota i el grill</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per l'abril llibres i roses mil</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si plou a l’abril, prepara el setrill</span></li></ol>El refranyer ens indica quina meteorologia és l’adequada per a cada mes perquè el pagès es faci ric:<br /><ol><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Gener ens portarà neus, febrer serà variable, pel març bufaran vents forts, i l'abril serà agradable </span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Gener, gelat; febrer, amarat; març, ventós; abril, aigolós; maig, humit: vet aquí (o fan) un pagès ric</span> </li></ol>Trobem molt refranys dedicats als ocells. Durant l’hivern no n’hem sentit gaires, però ara tornen:<br /><ol><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">A primers d'abril o darrers de març el cucut ha d'arribar; l'any que no arribarà, el món s'acabarà</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">El cucut i la puput tots dos vénen per l'abril, el cucut pel juny se'n va i la puput per sant Urbà </span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">El verdet i la bosqueta els dos vénen per l'abril; els dos covaven un niu; la bosqueta ja n'és morta i el verdet encara és viu </span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per l'abril, l'oriol ha de venir, i si no venia, les cireres no madurarien </span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per l'abril, orenetes mil </span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per l'abril, tot pardal fa son niu </span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si el cucut el tres d'abril no fa xiu-xiu, o és pres, o no viu, o sent l'estiu </span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si el cucut no canta, el primer d'abril no és viu </span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si el dia tres d'abril el cucut no fa piu-piu, o és mort o és viu, o assenyala mal estiu </span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si per l'abril la tórtora no rondina, ja pots donar per perduda la collita </span></li></ol>També són recurrents els que fan referència a relacions entre els diversos mesos:<br /><ol><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Abril carda la llana, i el maig se'n duu la fama </span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Abril fa el pecat i març és acusat </span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Abril fa la flor, maig fa l'honor </span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Abril i maig són (o tenen) la clau de l'any </span></li></ol>I unes quantes frases fetes sobre l’abril per acabar aquest apartat:<br /><ol><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Faltar-li l'aigua d'abril </span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Ser com l'abril, la mostra i no la dóna </span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Ser més arruat que una trumfa al mes d'abril </span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Ser més estret que l'abril </span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Ser pluja d'abril! </span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Tenir (tants) abrils</span><span style="font-weight: bold; color: rgb(0, 0, 0);"></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"> (per dir quanta anys té algú, es compta per abrils)</span><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);"> </span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Tenir més set que l'abril </span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Xisclar més que les orenetes per l'abril </span></li></ol><br />Recordem la pregunta del programa anterior: <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">«Iniciem un altre tipus de preguntes. Avui plantejarem un <span style="color: rgb(0, 153, 0);">enigma</span>. Presentarem un supòsit, donarem unes pistes i a través d’aquestes pistes, heu de respondre una pregunta molt concreta. L’enigma és el del rei amagat. <span style="color: rgb(255, 0, 0);">Per cinc-cents comença. | Per cinc-cents acaba. | Té el cinc al centre. | La primera de les lletres | i la primera de les xifres | el completen. | Desxifreu, barregeu, | i el nom d’un rei antic | descobrireu</span>. Fàcil, oi? Apa, la resposta al programa que ve.»</span><br /><br /><div style="text-align: justify; font-style: italic;"><blockquote style="font-weight: bold;">[Resposta: El rei David. D equival a cinc-cents en xifres romanes; V a cinc i I a u. Només queda la primera lletra de l’alfabet, la ‘A’.]<br /></blockquote></div><br />I ara fem la pregunta del programa d’avui: <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">Avui tornarem a preguntar-vos sobre refranys. Tornarem a fer allò de dir el primer hemistiqui del refrany i vosaltres l’heu d’acabar. Vinga, uns pocs refranys d’abril prou coneguts: </span><span style="font-weight: bold; font-style: italic;"><br /></span><ul><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">Abril abrilet, ... </span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">Abril acabat, ...</span> </li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">Abril mullat, ...</span></li></ul> <br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=9952db9" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1225876642159578187.post-1036530763190556242008-04-01T21:40:00.001+02:002009-03-13T22:46:28.995+01:00Programa 8 - Refranys de la primavera<object width="200" height="20"><param value=" http://www.ipernity.com/mp/1741493.3283d721.mp3.swf " name="movie"/><param value="transparent" name="wmode"/><embed width="200" src=" http://www.ipernity.com/mp/1741493.3283d721.mp3.swf?e=mp3" wmode="transparent" height="20" type="application/x-shockwave-flash"></embed></object><br /><span style="font-size: 85%;">(Escolteu el programa en directe)</span><br /><blockquote style="font-style: italic; color: rgb(153, 51, 153);">«El refranyer té pocs refranys dedicats a la primavera. Sabem que una flor no fa estiu, ni dues primavera, però una ovació comença amb un únic aplaudiment. I que per Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera. Fruïm d’aquesta bonança de temps, de l’esclat de vida en els jardins i el camp i de l’allargament del dia, que ja es fa visible amb claredat. I que plogui, que és l’estació de l’aigua. I l’aigua d’aquests mesos ens ha de servir per omplir els pantans, que prou que ho necessiten.»<br /></blockquote><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Refranyer català-castellà</span></span><br /><br />Us volem seguir oferint els referents en català d’aquelles dites i refranys que sovint sentim en castellà o d’altres idiomes. Així, demostrarem que el refranyer català és ric i té resposta per a qualsevol expressió que ens arribi des d’altres llengües.<br /><br />Així, he consultat el <a href="http://refranyer.blogspot.com/">refranyer català-castellà</a> que comparteixo amb tots vosaltres a Internet i he trobat els següents refranys del mes de març:<br /><br /><ol><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Agua en primavera, si no es torrencial, llena la panera</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Aigua de primavera, si no és torrencial, omple la panera</span> (les pluges torrencials d’aquesta estació provoquen inundacions i danys; però si són moderades, beneficien els cultius).</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Arco a la matina, apareja la gabardina</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Arc de sant Martí, al matí fa ploure i al vespre fa aclarir</span> (pronostica pluja).</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">La primavera la sangre altera</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">La primavera la sang altera</span> (és potser dels refranys més populars i famosos del refranyer).</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Mucha flor en primavera, buen otoño nos espera</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Molta flor de primavera, bona tardor espera</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Sanjuanada venida, primavera ida</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Joan arribat, la primavera ha passat</span> (se celebra el 24 de juny i, per tant, és estiu).</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Una espiga no hace manojo</span> o <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Una golondrina no hace verano</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Una flor</span> (o <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">una oreneta</span>) <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">no fa estiu</span> (<span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">ni dues primavera</span>) (vol dir que un objecte o fet isolat no es pot prendre com a norma o regla general).</li></ol><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">La vella Quaresma</span><br /><br /></span><div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1AWQ8JztCTK6TKpWYR0ycG73dzqL0V0FxewL5V4J0NoFcqTyNfmYDmX18tORdXfaOOMvTf0tXApdW3SJCDzuilNN2ctjg1760WWGdI_NRTtPmTT57FkpTESroHZa_OwuFUQ8kMYTOgio/s1600-h/vella.png"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 113px; height: 155px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1AWQ8JztCTK6TKpWYR0ycG73dzqL0V0FxewL5V4J0NoFcqTyNfmYDmX18tORdXfaOOMvTf0tXApdW3SJCDzuilNN2ctjg1760WWGdI_NRTtPmTT57FkpTESroHZa_OwuFUQ8kMYTOgio/s200/vella.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5177718366778242450" border="0" /></a>Una de les tradicions infantils més recordades i continuades a les escoles del nostre país és la vella Quaresma.<br />La Quaresma és el temps litúrgic que comença l’endemà del Dimecres de Cendra i s’allarga fins al Diumenge de Rams.<br />La Vella Quaresma és una mena de calendari que utilitzem per tal d’anar marcant el pas del temps en les llargues set setmanes quaresmals. La Vella, cal retallar-la el Dimarts Gras, l’últim dia dels Carnestoltes, i cal penjar-la el Dimecres de Cendra. Els dissabtes de Quaresma li tallarem un peuet. Així, sempre sabrem quantes setmanes falten perquè arribi la Pasqua… I els nens poden portar el control de quan manca per a les vacances de Pasqua.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">La Viquipèdia diu que la vella quaresma és la «<span style="font-style: italic; color: rgb(102, 102, 102);">Representació de l'expulsió de la mort i de la Quaresma. Adopta la forma d'una vella arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d'una en una a mesura que van passant les setmanes de Quaresma. Va vestida com una pagesa mallorquina o una vella catalana, amb riques robes de seda. A les mans duu o bé dos bacallans, o bé un bacallà i una graella. Era l'encarregada de procurar que els infants mengessin peix durant la Quaresma.</span>»<br /></div><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Dites de la primavera</span><br /></span><br /><div style="text-align: justify;">Del <a href="http://refranyer-tematic.blogspot.com/">refranyer temàtic</a> que també mantinc a internet, he fet una tria d’uns quants refranys referits a la primavera. Un polsim:<br /></div><ol style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);"><li>Aigua de primavera, si no és torrencial, omple la panera</li><li>Al llit tot l'any és primavera</li><li>Alegre com una primavera</li><li>Bella Candelera, lletja primavera<span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;"> (si fa bon temps per la Candelera, el 2 de febrer, tindrem una primavera dolenta)</span></li><li>Còlics d'hivern, refredats d'estiu i febres de primavera, la mort darrera</li><li>El bou, de tardor, i el cavall, de primavera</li><li>El mal hivern, de la primavera fa govern</li><li>Estar a la primavera de la vida</li><li>Falsa primavera enganya al bestiar</li><li>Flor en abundor a la primavera, bona tardor ens espera</li><li>Flors de tardor, plors de primavera</li><li>Hivern fred, primavera regalada<span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;"> (si fa fred a l’hivern, durant la primavera plourà)</span></li><li>L'Encarnació tronera, allunya quaranta dies la primavera<span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;"> (és el 25 de març)</span></li><li>L'hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc<span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;"> (o </span>les juga<span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">)</span></li><li>La primavera la sang altera</li><li>La tardor és la primavera de l'hivern</li><li>Mal hivern, primavera d'infern</li><li>Març, falsa primavera que enganya el bestiar</li><li>Oreneta arribada, primavera començada</li><li>Oreneta primerenca, primavera calorenca</li><li>Pasqua nevada, primavera gemmada</li><li>Per la primavera, pastor, no deixis la capa ni la berena</li><li>Per la primavera, res no és com era</li><li>Per Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera</li><li>Quan arriba el noguerol, primavera, si Déu vol</li><li>Quan fa dissabte la formiga, a venir la primavera no triga</li><li>Quan la primavera arriba, l'ovella esquila</li><li>Qui treballa a la primavera, prepara un bon estiu</li><li>Sant Antoni ha arribat, la primavera ha pasta<span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;"> (es refereix a Sant Antoni de Pàdua, el 13 de juny)</span></li><li>Sant Joan i Sant Pere, adéu, primavera!</li><li>Si l'hivern primavereja, la primavera hiverneja</li><li>Tramuntana de primavera, pluja al darrera</li><li>Una cuca no fa estiu ni una flor fa primavera</li><li>Una flor no fa estiu, ni dues primavera</li><li>Una mosca no fa primavera, ni dues estiu</li><li>Una oreneta no fa estiu, ni dues primavera</li><li>Xaloc és calent; llebeig més; tramuntana, pluja; seca el terral i a l'hivern i primavera gela el mestral</li></ol><div style="text-align: justify;">Així, veiem que la natura comença a despertar-se, arriben els primers ocells de temporada (l’oreneta i el noguerol) i les formigues comencen a fer feina.<br /><br />Pel temps que disposem de programa i perquè normalment els refranys són prou clars del seu significat, no sempre ens aturem a explicar-los. Això no treu que si n’hi ha algun que voleu que us fem una explicació més detallada ens ho pugueu demanar sense compromís, d’acord?<br /></div><br />Recordem la pregunta del programa anterior: <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">«En aquest programa introduïrem un nou element de joc lingüístic: l’endevinalla. L’endevinalla és una composició, generalment en vers, que es refereix, d’una manera ambigua, a un objecte o a un concepte que cal endevinar.</span> <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">Per exemple, quan diem: No tinc cap color, / no faig cap olor, / no dono sabor, / i en temps de calor / us dono frescor. Fàcil, oi? Segur que tots heu endevinat que parlàvem de l’aigua.</span> <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">Doncs apa, una endevinalla d’un objecte ben nostrat. Diu així: La gràcia la porto a dins; / sóc emblema català, / i aquell que pel coll m’agafa / tot el que tinc em fa donar.»</span><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic;"><blockquote>[Resposta: El porró]</blockquote></span><br /><div style="text-align: justify;">I ara fem la pregunta del programa d’avui: <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">Iniciem un altre tipus de preguntes. Avui plantejarem un enigma. Presentarem un supòsit, donarem unes pistes i a través d’aquestes pistes, heu de respondre una pregunta molt concreta. L’enigma és el del rei amagat. Per cinc-cents comença. | Per cinc-cents acaba. | Té el cinc al centre. | La primera de les lletres | i la primera de les xifres | el completen. | Desxifreu, barregeu, | i el nom d’un rei antic | descobrireu. Fàcil, oi? Apa, la resposta al programa que ve.</span><br /></div><br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=3a80053" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1225876642159578187.post-83124895913343498302008-03-28T01:21:00.002+01:002009-03-13T22:45:21.587+01:00Programa 7 - Refranys del mes de març<object width="200" height="20"><param value=" http://www.ipernity.com/mp/1741492.72121d46.mp3.swf " name="movie"/><param value="transparent" name="wmode"/><embed width="200" src=" http://www.ipernity.com/mp/1741492.72121d46.mp3.swf?e=mp3" wmode="transparent" height="20" type="application/x-shockwave-flash"></embed></object><br /><span style="font-size:85%;">(Escolteu el programa en directe)</span><br /><br /><div style="text-align: justify;"><blockquote style="font-style: italic; color: rgb(153, 51, 153);"><span style="font-size:85%;">«La primavera és el coixí que separa l’hivern de l’estiu. Cada any, l’esclat de vida ens sorprèn, mentre cuegen els darrers freds. La primavera és una simfonia de colors, una bacanal d’olors, el despertar de la vida de la letargia hivernal. Temps de contrastos i sorpreses en forma de temps variable i imprevisible».<br /></span></blockquote></div><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">La setmana de la vella</span></span><br /><br /><div style="text-align: justify;">Diu la tradició que el març i l’abril es van intercanviar uns quants dies per poder sorprendre una vella xaruga que se’n reia del març, perquè no li podia matar cap animal del seu bestiar:<br /></div><br /><div style="text-align: center; font-style: italic; color: rgb(0, 153, 0);">Març, marçot<br />no m’has mort cap ovella<br />ni ovellot.<br />cent borrecs tinc a Cerdanya,<br />tots ells amb un pam de banya;<br />cent ovelles a l’Urgell,<br />totes elles amb el seu anyell.<br />Cara de gos,<br />de març marcell<br />que no m’has mort<br />cabra ni anyell,<br />truja ni porcell,<br />arri allí, malapell.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">El març, enfurismat, va intercanviar uns quants dies amb l’abril per enganyar la vella i fer-li creure que ja havia arribat el bon temps. I així, quan tragués el bestiar a pasturar, quan més refiada estigués, el març tornaria a treure els seus dies dolents i li mataria la meitat del bestiar.<br />El març va dir a l’abril:<br /></div><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 153, 0);">Abril gentil,</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 153, 0);">deixa-me’n un, deixa-me’n dos,</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 153, 0);">deixa-me’n tres, deixa-me’n quatre,</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 153, 0);">que aquesta vella</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 153, 0);">vull fer perbatre.</span><br /></div><br /><div style="text-align: justify;">I l’engany va funcionar. I amb els forts vents i tramuntanes rufolades dels primers dies d’abril, el fort vent li deia a la vella:<br /></div><br /><div style="text-align: center; font-style: italic; color: rgb(0, 153, 0);">No ho sóc l’abril gentil,<br />que sóc el març marçot,<br />que et mataré totes les ovelles<br />i els ovellots,<br />xais i anyellots,<br />truges i trujots,<br />i, si et descuides,<br />et mataré a tu i tot<br />a la vora del foc.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">I és per això que els darrers dies de març fa bonança i la temperatura s’endolceix, perquè no són dies de març, sinó d’abril. I uns quants dies després de començat l’abril en tornen uns quants de més rúfols i dolents, que són els que el març va donar a l’abril, en compensació dels que li havia deixat. D’aquesta setmana canviant se’n diu <span style="font-weight: bold;">la setmana de la vella</span>.<br /></div><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Refranyer català-castellà</span></span><br /><br /><div style="text-align: justify;">Us volem seguir oferint els referents en català d’aquelles dites i refranys que sovint sentim en castellà o d’altres idiomes. Així, demostrarem que el refranyer català és ric i té resposta per a qualsevol expressió que ens arribi des d’altres llengües.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">Avui, doncs, uns quants refranys en català i castellà sobre el mes de març que he trobat al <a href="http://refranyer.blogspot.com/">refranyer català-castellà</a>:<br /></div><br /><ol><li><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0); font-weight: bold;">A los muertos se dice si quieren</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per a qui no té sembrats, agost és març</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Agua de marzo, hierbazo</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Aigua de març, herba als sembrats</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Cuando cae la Pascua en marzo, se huelga el diablo</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Quan la Pasqua cau pel març, el diable treu ses arts</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Cuando marzo mayea, mayo marcea</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Quan el març fa de maig, el maig fa de març</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Cuando marzo no marcea, abril de las suyas espera</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Quan el març no marceja, l’abril abrileja</span> (Vol dir que si el març no és variable, ho serà l'abril).</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Desde mayo a San Miguel, pastor de ovejas quiero ser; pero de San Miguel a marzo, que las cuide el amo</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Des de maig a Sant Miquel, pastor d’ovelles vull ser; però de Sant Miquel a març, que les meni l’amo del ramat</span> (Sant Miquel és el 29 de setembre, i és la festa d’estiu de Vallromanes).</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">En marzo el sol riega y el agua quema</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pel març el sol rega i l’aigua crema</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Enero helado, febrero transtornado, marzo airoso, y abril lluvioso, hacen a mayo florido y hermoso</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Gener gelat, febrer trambalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Marzo airoso y abril lluvioso, sacan mayo florido y hermoso</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Març ventós i abril plujós treuen el maig joiós</span> (Vol dir que el maig s’aprofita de les pluges d’abril).</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Marzo, marceador, que de noche llueve y de día hace sol</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Març marçador, que de nit fa fred i de dia calor</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Marzo, marcero, por la mañana cara de perro, y por la tarde hermoso mancebo</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Març, marçó, al matí cara de gos i al vespre galant minyó</span> (Fa referència a la variabilitat del temps).</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Nieblas en marzo, aguas en abril</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Boira de març, agua segura i la mar moguda</span> (Aquest any hi ha hagut boires a finals de febrer i primers de març).</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Por San Matías, igualan las noches con los días, cata a marzo a cinco días; y si es bisiesto, cátalo al sexto</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Maties, març al cap de cinc dies, però si és l’any de traspàs, al cap de sis el trobaràs</span> (Sant Maties és el 24 de febrer. Calcula els dies que falten perquè sigui març).</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Quien tenga fuerza en el brazo, que cave y pode en marzo</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Qui tingui força al braç, que cavi pel març</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Si marzo truena, cosecha buena</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Quan per març trona, l’ametlla és bona</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Si tienes hijas que casar, del sol de marzo las tienes que guardar</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si tens filles per casar, del sol de març les has de guardar</span>.</li></ol><br /><span style="font-weight: bold;font-size:130%;" >Santoral<br /></span><br />Dia 2. Quart diumenge de Quaresma.<br />Dia 3. Sant Medir.<br />Dia 5. Nostra Senyora d’Àfrica i sant Adrià, màrtir.<br />Dia 6. Sant Oleguer, bisbe de barcelona i sant Víctor.<br />Dia 7. Santes Perpètua i Felicitat, màrtirs.<br />Dia 8. Sant Joan de Déu, fundador i sant Julià, arquebisbe.<br />Dia 9. Cinquè diumenge de Quaresma. Sant Pacià, bisbe de Barcelona.<br />Dia 10. Sant Melitó, màrtir.<br />Dia 12. Sant Bernat, bisbe.<br />Dia 13. Sant Macedoni i Santa Patrícia, esposos i màrtirs.<br />Dia 14. Santa Matilde, reina.<br />Dia 15. Santa Madrona, verge i màrtir, santa Lluïsa de Marillac, fundadora<br />Dia 16. Diumenge de Rams de la Passió del Senyor. Sants Agapit i Heribert, bisbes, i sant Hilari, bisbe i màrtir.<br />Dia 17. Sant Patrici, bisbe, sant Josep d’Arimatea.<br />Dia 18. Sant Salvador d’Horta, franciscà i sant Anselm, bisbe.<br />Dia 19. Sant Josep, espòs de la Mare de Déu<br />Dia 20. Santa Alexandra<br />Dia 21. Comença el signe d’Àries. Sant Filemó, màrtir i santa Fabiola. Lluna plena.<br />Dia 22. Sant Benvingut, bisbe.<br />Dia 23. Pasqua de Ressurrecció. Sant Josep Oriol, prevere.<br />Dia 24. Dilluns de Pasqua. La Mare de Déu de l’Alegria. Sants Agapit i Llatí, bisbes.<br />Dia 25. L’Anunciació de la Mare de Déu (L’Encarnació)<br />Dia 26. Santa Màxima.<br />Dia 27. Sant Joan, ermità, Santa Lídia, mare i màrtir.<br />Dia 30. Segon diumenge de Pasqua.<br />Dia 31. Sant Amadeu, duc de Savoia i Santa Balbina, verge.<br /><br /><br /><span style="font-weight: bold;font-size:130%;" >Dites del mes de març<br /></span><br /><div style="text-align: justify;">Del <a href="http://refranyer-tematic.blogspot.com/">refranyer temàtic</a> que també mantinc a internet he fet una tria d’uns quants refranys referits al mes de març. Un polsim:<br /></div><br /><ol style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);"><li>A primers d'abril o darrers de març el cucut ha d'arribar; l'any que no arribarà, el món s'acabarà</li><li>Abril fa el pecat i març és acusat</li><li>Aigua de març, mal per als sembrats</li><li>Ajuntar-se març amb quaresma</li><li>Al març, calamarçades</li><li>Boira de març, aigua segura i la mar moguda</li><li>Bon any no seria, si març no hi havia</li><li>Botifarra de març, xai d'abril i carbó de maig</li><li>Cada gelada al mes de març, una ploguda<span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;"> (o </span>una pedregada<span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">) </span>al mes de maig</li><li>Cava pel març, que després ja és tard</li><li>Com la llaurada de març, cap altre no en faràs</li><li>Covar més que una lloca de març</li><li>De flor de març, fruit no en veuràs</li><li>Des de maig a Sant Miquel, pastor d'ovelles vull ser; però de Sant Miquel a març, que les meni l'amo del ramat</li><li>Déu ens guard de febres de febrer, de còlics de març i de tos de maig</li><li>Diu la vinya: L'amo em planta, l'amo em poda, l'amo em lliga i el març em dóna la vida</li><li>El març comença com una cordera i acaba com una fera</li><li>El març dóna de tot</li><li>El març marceja i l'abril bogeja</li><li>El sol de març es coneix set anys a la cara</li><li>Els fruits del gener, el març els treu del bolquer</li><li>Els trons de les marçades fan bones anyades</li><li>Gener ens portarà neus, febrer serà variable, pel març bufaran vents forts, i l'abril serà agradable</li><li>La lluna vella de març, no marxa sense glaç</li><li>Març ventós i abril plujós fan al maig florit i gloriós</li><li>Març, falsa primavera que enganya al bestiar</li><li>Més ençà o més enllà, la Quaresma en març caurà</li><li>No hi ha març sense Quaresma</li><li>Pel març, els ametllers en flor, i el jovent en amor</li><li>Pel març, les xarxes a la mar</li><li>Ploure de març, dóna faves i lleva blat</li><li>Quan al març trona, l'ametlla és bona</li><li>Quan el març fa de maig, el maig fa de març</li><li>Quan el març hagi passat, mariner, fes-te a la mar</li><li>Quan el març no marceja, l'abril, abrileja</li><li>Si trona entre la Candelera i la Mare de Déu de març, s'allarga quaranta dies l'hivern</li><li>Tota vinya estimada, pel març treballada</li><li>Trons al març, fred abril i maig</li><li>Val més estopa de març, que cànem d'abril</li></ol><div style="text-align: justify;">Em deia un amic: no hi ha cap refrany que parli bé del març. Bé, discrepo, i per exemple <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">El març té trenta-un dies i tres-centes fesomies</span>, el trobo excel•lent.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">Recordem la pregunta del programa anterior: <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">«L'altre dia em preguntaven per correu quin seria l'equivalent català de l'expressió <span style="color: rgb(255, 153, 0);">El roce hace el cariño</span>. Qui s'aventura a trobar-ne un equivalent?»</span><br /></div><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic;"></span><div style="text-align: justify;"><blockquote><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">[Resposta: Està recollida al meu <a href="http://refranyer.blogspot.com/">refranyer català-castellà</a> per internet. Aquesta pregunta ja es va plantejar el 2005 a la llista per a professionals de la llengua catalana, Zèfir. I prenent de font el Diccionari català-valencià-balear, d'Alcover-Moll, que també es troba <a href="http://dcvb.iec.cat/">en línia</a>, van donar com a alternativa <span style="color: rgb(255, 0, 0);">Qui t’estima, s’arrima</span> o també <span style="color: rgb(255, 0, 0);">L'amor </span>(o <span style="color: rgb(255, 0, 0);">la familia</span> o <span style="color: rgb(255, 0, 0);">l’afecte</span>) <span style="color: rgb(255, 0, 0);">és fer-se</span>]</span><br /></blockquote></div><br /><div style="text-align: justify;">I ara fem la pregunta del programa d’avui: <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">En aquest programa introduïrem un nou element de joc lingüístic: l’endevinalla. L’endevinalla és una composició, generalment en vers, que es refereix, d’una manera ambigua, a un objecte o a un concepte que cal endevinar.</span><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">Per exemple, quan diem: No tinc cap color, / no faig cap olor, / no dono sabor, / i en temps de calor / us dono frescor. Fàcil, oi? Segur que tots heu endevinat que parlàvem de l’aigua.</span><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">Doncs apa, una endevinalla d’un objecte ben nostrat. Diu així: La gràcia la porto a dins; / sóc emblema català, / i aquell que pel coll m’agafa / tot el que tinc em fa donar.</span><br /></div><br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=d7bcb6d" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1225876642159578187.post-59807915132177419652008-02-19T18:40:00.001+01:002009-03-13T22:39:41.646+01:00Programa 6 – Refranys del Carnestoltes<object width="200" height="20"><param value=" http://www.ipernity.com/mp/1627114.dea4a3bf.mp3.swf " name="movie"/><param value="transparent" name="wmode"/><embed width="200" src=" http://www.ipernity.com/mp/1627114.dea4a3bf.mp3.swf?e=mp3" wmode="transparent" height="20" type="application/x-shockwave-flash"></embed></object><br /><span style="font-size:85%;">(Escolteu el programa en directe)</span><br /><div style="text-align: justify;"></div><blockquote style="font-style: italic; color: rgb(153, 51, 153);"><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:85%;">«El Carnaval o Carnestoltes (carns soltes), sempre ha estat la festa que ha desagradat més als règims autoritaris, pel que té de transgressora, de disbauxa i d’arrauxament. Per això l’obscur règim franquista va prohibir-lo durant tants anys. És la festa del poble, que et permet ser un altre per un dia, que permet l’abrandament des de l’anonimat. Sitges, Vilanova i la Geltrú o Barcelona. Cada vila un carnaval.»<br /></span></div></blockquote>Us volem seguir oferint els referents en català d’aquelles dites i refranys que sovint sentim en castellà o d’altres idiomes. Així, demostrarem que el refranyer català és ric i té resposta per a qualsevol expressió que ens arribi des d’altres llengües.<br /><br />Així, he consultat el <a href="http://refranyer.blogspot.com/">refranyer català-castellà</a> que comparteixo amb tots vosaltres a Internet i he trobat els següents refranys del mes de febrer:<br /><ol><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Por San Antón Carnestolendas son</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Anton, carnestoltes són</span> </li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Ni Antrueio sin luna, ni feria sin puta, ni piara sin artuña</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria esgarriada</span> ('Antruejo', segons el Diccionari de la Real Academia Española de la Lengua (RAE) vol dir "Conjunto de los tres días de carnestolendas". «Significa que por Carnestolendas hay siempre luna nueva, en las ferias malas mujeres y en los rebaños de ovejas alguna que ha perdido el cordero»)</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Alegrías, antruejo, que mañana será ceniza</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Alegria, carnestoltes, que demà és cendra</span> (Indica la caducitat de les coses i incita a aprofitar els motius de satisfacció i acontentament)</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Si llueve en la Purísima Concepción, llueve en Carnaval, Semana Santa y Resurrección</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Febrero, mes carnavalero</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Més tard o més matiner, carnaval, dins del febrer</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Andar hecho un carnaval</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Anar fet un carnestoltes</span> (vestit amb molt mal gust)</li></ol><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">La festa del Carnaval o Carnestoltes</span></span><br /><br />Les festes de <span style="font-weight: bold;">Carnaval </span>o <span style="font-weight: bold;">Carnestoltes </span>a casa nostra se celebren de Dijous Gras a Dimecres de Cendra i es caracteritzen per ser un moment de transgressions desenfrenades, per la sàtira política, pels enfrontaments festius, per les desfilades de comparses i rues plenes de gent disfressada, per les mascarades i per tot tipus d'altres inversions dels papers socials, moments de revolta controlada en què el món es posa momentàniament de cap per avall. Uns dies plens d'excessos carnals i gastronòmics previs a l'arribada de la meditació i els dejunis propis de la Quaresma, que amb el temps i davant la impossibilitat d’eradicar aquests costums, la religió cristiana es va veure obligada a adaptar aquesta festa tot introduint-hi un nou element: el Carnestoltes esdevé l’avantsala de la Quaresma.<br /><br />El Carnaval és una festa mòbil.<br /><br />Per saber on situar el Carnaval cal saber quan cau la primera lluna plena posterior a l’inici de la primavera (l’equinocci del dia 20 de març). El diumenge posterior a aquest dia de lluna plena és el Diumenge de Pasqua, i el diumenge anterior és el Diumenge de Rams. Respecte el Diumenge de Rams s’han de comptar 40 dies endarrera i trobem el Dimecres de Cendra que és el primer dia de la Quaresma i l’últim dia del Carnaval.<br /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">La Candelera</span></span><br /><br />La festa de la <span style="font-weight: bold;">Candelera</span>, com expliquen al portal <a href="http://www.festes.org/">Festes.org</a>, és una festa cristiana que commemora la presentació de l’infant Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la Mare de Déu, 40 dies després de Nadal, seguint la tradició jueva.<br /><br />La Candelera, segons la tradició, ens serveix per saber com evolucionarà l’estiu en les setmanes venideres.<br /><br />Així, diu el refranyer: “<span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si la Candelera plora l'hivern ja és fora; si la Candelera riu l'hivern és viu. Però tant si plora com si no plora l'hivern ja és fora</span>”. Però, d’altra banda, també diu: “<span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si la Candelera plora, l'hivern és fora. Si la Candelera riu, l'hivern és viu. Tant si plora com si riu, l'hivern és ben viu</span>”. Hem d’entendre <span style="font-style: italic;">“plorar” </span>com a 'ploure' i <span style="font-style: italic;">“riure” </span>com a 'fer sol'. Significa que si plou per la Candelera, el fred minva; i si està serè, augmenta. On no hi ha acord és en la segona part del refrany, que en un dóna per acabat l’hivern i en l’altre diu que encara continua.<br /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Dites del Carnestoltes</span></span><br /><br />Del <a href="http://refranyer-tematic.blogspot.com/">refranyer temàtic</a> que també mantinc a internet he fet una tria d’uns quants refranys referits a la festa del Carnaval. Un <span style="font-weight: bold;">polsim</span>:<br /><ol style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);"><li>A Carnestoltes, bones voltes</li><li>A Carnestoltes, totes les bèsties van soltes</li><li>Al Carnaval, tot s'hi val</li><li>Amors de Carnestoltes, amors<span style="color: rgb(51, 51, 51); font-weight: normal;"> (o </span>casaments<span style="color: rgb(0, 0, 0); font-weight: normal;">)</span> de revoltes</li><li>Anar fet un carnestoltes<span style="color: rgb(51, 51, 51); font-weight: normal;"> (Anar vestit de mal gust)</span></li><li>Baralles per Carnestoltes, baralles per Tots Sants</li><li>Carnaval amb la dona, Pasqua amb el capellà</li><li>Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades</li><li>Carnestoltes mullades, Pasqües eixutes</li><li>Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués</li><li>Casament de Carnaval, casament que res val</li><li>De Nadal a Carnaval, set setmanes per igual</li><li>De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes</li><li>De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer</li><li>Després de la Candelera, Carnestoltes ve al darrera</li><li>Després de Sant Anton Carnestoltes són</li><li>El qui és carcamal, tot l'any fa carnaval</li><li>Els pecats de carnaval surten per Tots Sants</li><li>Ésser un carnestoltes<span style="color: rgb(51, 51, 51); font-weight: normal;"> (Ésser un baliga-balaga, un poca-solta que hom no pot prendre’s seriosament)</span></li><li>Fer cara de Dijous Sant i fets de Carnestoltes</li><li>Fer la fi d'en Carnestoltes</li><li>La carn que no es remou per Carnestoltes, no és carn, que és fang</li><li>Les bromes de Carnestoltes són penes de Tots Sants</li><li>Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna</li><li>Pel boig, tot l'any és Carnestoltes</li><li>Quan el pare fa Carnestoltes, els fills fan Quaresma</li><li>Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots Sants</li><li>Ser un carnestoltes</li><li>Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció</li><li>Si plou per Nadal, plou per Setmana Santa i per Carnaval</li><li>Tenir paraules de Dijous Sant i fets de Carnestoltes</li><li>Tindre bones paraules i els fets de carnaval</li></ol>Pel temps que disposem de programa i perquè normalment els refranys són prou clars del seu significat, no sempre ens aturem a explicar-los. Això no treu que si n’hi ha algun que voleu que us fem una explicació més detallada ens ho pugueu demanar sense compromís, d’acord?<br /><br /><div style="text-align: justify;">Recordem la pregunta del programa anterior: <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">«Iniciarem un altre tipus de preguntes que farem recurrentment al programa. Direm com comença un refrany i l’heu d’acabar vosaltres. Fa? Doncs vinga, per començar, un de facilet: Febrer (o febreret) el curt...»</span><br /></div><div style="text-align: justify;"><blockquote><span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">[Resposta: Aquest refrany té molts possibles acabaments. Per exemple: <span style="color: rgb(255, 0, 0);">Febreret el curt, amb vint-i-vuit dies en surt</span>, <span style="color: rgb(255, 0, 0);">Febrer el curt, brau i tossut</span>, <span style="color: rgb(255, 0, 0);">Febrer el curt, més brau que un turc</span>, <span style="color: rgb(255, 0, 0);">Febreret el curt, pitjor que el turc</span>, <span style="color: rgb(255, 0, 0);">Febreret curt, fred com un turc</span>, <span style="color: rgb(255, 0, 0);">Febrer el curt, si entra dolent, pitjor en surt</span>.]</span></span><br /></blockquote></div><br />I ara fem la pregunta del programa d’avui: <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">L'altre dia em preguntaven per correu quin seria l'equivalent català de l'expressió El roce hace el cariño. Qui s'aventura a trobar-ne un equivalent?</span><br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=814d801" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1225876642159578187.post-37344203188300710912008-02-08T19:00:00.001+01:002009-03-13T22:43:30.494+01:00Programa 5 - Refranys del mes de febrer<object width="200" height="20"><param value=" http://www.ipernity.com/mp/1627113.4a97f302.mp3.swf " name="movie"/><param value="transparent" name="wmode"/><embed width="200" src=" http://www.ipernity.com/mp/1627113.4a97f302.mp3.swf?e=mp3" wmode="transparent" height="20" type="application/x-shockwave-flash"></embed></object><br /><span style="font-size:85%;">(Escolteu el programa en directe)</span><br /><br /><div style="text-align: justify;"><blockquote><span style="font-size:85%;"><span style="color: rgb(153, 51, 153); font-style: italic;">«Febrer és el mes més curt del calendari. El mes que s’adiu amb els cicles de vint-i-vuit dies de la lluna. Les setmanes de febrer es repeteixen idèntiques al mes de març, tret que, com aquest any, sigui any de traspàs i febrer tingui vint-i-nou dies. Un mes que entra amb la Candelera i surt amb els últims freds rigorosos... si el canvi climàtic i la meteorologia ho volen, és clar.»</span></span><br /></blockquote></div><br />Llegeixo un poema de Júlia Costa, <a href="http://biblioblo.blogspot.com/">la bibliotecària blogantera</a>:<br /><br /><div style="text-align: center; font-style: italic; color: rgb(153, 51, 153);"><span style="font-size:85%;">Febrer el curt, brau i tossut,<br />sol, solet, no triguis massa,<br />que no puc jugar a la plaça<br />i seràs molt ben rebut.<br />Febrer el curt, gats pel terrat,<br />somnis d’or a la flassada,<br />la disfressa preparada<br />i el cel ben esbojarrat.<br />Febrer el curt, sol estantís,<br />un xim-xim de pluja freda,<br />haurem de tancar la cleda<br />i jugar tots al parxís.<br /></span></div><br />Us volem seguir oferint els referents en català d’aquelles dites i refranys que sovint sentim en castellà o d’altres idiomes. Així, demostrarem que el refranyer català és ric i té resposta per a qualsevol expressió que ens arribi des d’altres llengües.<br /><br />Així, he consultat el <a href="http://refranyer.blogspot.com/">refranyer català-castellà</a> que comparteixo amb tots vosaltres a Internet i he trobat els següents refranys del mes de febrer:<br /><br /><ol><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Abrígate por febrero con dos capas y un sombrero</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pel febrer, abriga't amb dues capes si pot ser</span> </li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Caliente diciembre, caliente enero, frío seguro para febrero</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Calor pel desembre, calor pel gener, fort fred al febrer</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Cuando llueve en febrero, todo el año ha tempero</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Aigua de febrer, bona pel sementer</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">En febrero busca la sombra el perro, pero a finales, no a primeros</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pel febrer, busca la ombra el llebrer, però no tot el mes sencer</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">En febrero busca tú al jornalero, que él te buscó en enero</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Al febrer busca tu el jornaler, que ell et va buscar al gener</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">En febrero mete obrero, que pan te comerá, pero buen trabajo te hará</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pel febrer lloga jornaler; pa menjarà, però feina farà</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">En febrero, un día al sol y otro al brasero</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pel febrer, un dia al sol i un altre al braser</span> (és un mes molt variable)</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Enero helado, febrero transtornado, marzo airoso, y abril lluvioso, hacen a mayo florido y hermoso</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Gener gelat, febrer trambalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Enero y febrero comen más que Madrid y Toledo</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Gener i febrer mengen més que el món sencer</span> (o <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">enter</span>)</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Febrero el corto, el peor de todos</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">El febrer curt, amb vint-i-vuit dies se'n surt</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Febrero, mes carnavalero</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Més tard o més matiner, carnaval, dins del febrer</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Flor de febrero no va al granero</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Flor de febrer no omple el paner</span> (es refereix a les flors de l'ametller, les quals ompliran la panera d'ametlles)</li></ol><br />Del santoral de febrer destaquen les següents festes:<br /><br /><ul><li><span style="font-weight: bold;">Dia 2:</span> La Purificació de la Mare de Déu (La Candelera)</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 3:</span> Sant Blai, bisbe mr.</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 4:</span> Sant Andreu Corsini, bisbe, carmelità i Santa Joana de Valois, reina</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 5:</span> Santa Àgata, vg. i mr.</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 6:</span> Dimecres de Cendra</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 7:</span> Sant Ricard, rei</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 8:</span> Santa Elisenda, vg.</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 10:</span> Primer diumenge de Quaresma, Sant Jacint, mr.</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 11:</span> Mare de Déu de Lourdes i Sant Llàtzer, bisbe</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 12:</span> Santa Eulàlia, vg. i mr., patrona de Barcelona</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 14:</span> Sant Valentí, prevere, mr.</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 17:</span> Segon diumenge de Quaresma i Sant Ròmul, mr.</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 21:</span> Sant Pere Damià, bisbe</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 22:</span> Santa Elionor, reina.</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 23:</span> Santa Marta d’Astorga, vg. mr.</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 24:</span> Tercer diumenge de Quaresma. Dia afegit per ser any bixest</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 25:</span> Sant Modest, bisbe, sant Sergi, mr. I Santa Primitiva, mr.</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 26:</span> Sant Cesari, metge, i Sant Valeri, ermità.</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 27:</span> Sant Néstor, bisbe, mr., Sant Fèlix, mr. I Sant Alexandre, bisbe.</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 29:</span> Sant Romà, abat.</li></ul>Avui us explicaré una altra curiositat o creença referida als pronòstics del temps. Heu sentit a parlar mai de <span style="font-weight: bold;">les Cabanyetes</span>? Les cabanyetes són una tradició de pagès on es fa la previsió per tot l'any en funció del temps que hagi fet els 12 primers dies de l'any.<br />Així, al blog dels meteoròlegs de la Corporació de Ràdio i Televisió de Catalunya, “<a href="http://blogs.ccrtvi.com/eltemps.php">El Temps amb noms i cognoms</a>”, <a href="http://blogs.ccrtvi.com/eltemps.php?itemid=9089">presentaven la següent previsió</a>, feta per un observador del Baix Camp:<br /><br /><ul><li><span style="font-weight: bold;">GENER </span>(dia 1): Mes sec. Temperatures fredes. Vents de serè. Poques pluges.</li><li><span style="font-weight: bold;">FEBRER </span>(dia 2): Mes plujós a la segona meitat. Primera meitat seca. Fred i alguna ventada.</li><li><span style="font-weight: bold;">MARÇ </span>(dia 3): Mes humit. Primera meitat de mes plujosa.</li><li><span style="font-weight: bold;">ABRIL </span>(dia 4): Mes sec. Bon temps. Temperatures agradables.</li><li><span style="font-weight: bold;">MAIG </span>(dia 5): Mes sec. Bon temps. Alguna ventada. Temperatures fresques.</li><li><span style="font-weight: bold;">JUNY </span>(dia 6): Mes sec. Bon temps. Temperatures altes.</li><li><span style="font-weight: bold;">JULIOL </span>(dia 7): Mes sec. Bon temps. Temperatures altes.</li><li><span style="font-weight: bold;">AGOST </span>(dia 8): Mes humit. Algunes pluges. Vents en calma. Temperatures agradables.</li><li><span style="font-weight: bold;">SETEMBRE </span>(dia 9): Mes humit. Pluges. Temperatures altes.</li><li><span style="font-weight: bold;">OCTUBRE </span>(dia 10): Mes plujós. Temperatures agradables. Vents en calma.</li><li><span style="font-weight: bold;">NOVEMBRE </span>(dia 11): Pluges. Ventades. Boires. Temperatures fredes.</li><li><span style="font-weight: bold;">DESEMBRE</span> (dia 12): Mes sec. Ventades a la primera quinzena. Bon temps a la segona quinzena.</li></ul>Curiosament, l’altre dia ho comentava amb un veí i em deia que el seu pare en deia “<a style="font-weight: bold;" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Caba%C3%B1uelas">Cabañuelas</a>” i que la previsió la feia a partir dels 12 primers dies d’agost, comparats amb els 12 següents i fent un seguit de càlculs. <a href="http://www.google.com/search?q=caba%C3%B1uelas&sourceid=navclient-ff&ie=UTF-8&rlz=1B3GGGL_enES209ES210">Ho he cercat després a Internet</a> i és ben cert que hi ha molta tradició al respecte a l’Amèrica llatina i al sud de l’estat espanyol.<br /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Dites del mes de febrer</span></span><br /><br />Del <a href="http://refranyer-tematic.blogspot.com/">refranyer temàtic</a>, que també mantinc a internet, he fet una tria d’uns quants refranys referits al mes de febrer. Un <span style="font-weight: bold;">polsim</span>:<br /><br /><ol><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">A pesar del febrer, floreix l'ametller</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Aigua de febrer, bona pel sementer</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Al febrer, abriga't bé</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Al mes de febrer, deixa'l fer</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Allà on toquen al febrer les calamarsades, al juliol hi toquen les pedregades</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Avui febrer, demà candeler</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Avui febrer, demà candelera. Santa Àgata tres dies al darrera</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Carinyos de sogra són com els dies del febrer: pocs i freds</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">De febrers, n'hi ha pocs de bons</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Desembre la posa dins, gener l'assenta i febrer, que ve darrera amb la pala al coll, la treu </span>(es refereix a la neu)</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Déu ens guard de febres de febrer, de còlics de març i de tos de maig</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">El febrer curt, amb vint-i-vuit dies se'n surt</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">El febrer curt, més brau que un turc</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">El febrer omple el graner</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">El fred de febrer és pitjor que el de gener</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">El porc mort pel febrer no sala bé</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Febrer acabat, xarxes al mar</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Febrer nuvolat, bona anyada de blat</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Gener polsós, febrer plujós</span> (ha plogut poc al gener i el febrer ha començat plovent)</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Guarda llenya al llenyer per quan arribi el febrer</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">L'aigua del febrer, tota dins d'un calder</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Mes de febrer, mes mentider</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Mes de febrer, un dia dolent i l'altre també</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Neu de febrer, bona si és de primer</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Nevades de febrer, pluges pel juny solen fer</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">No fa bon gener si no deixa les basses plenes, ni bon febrer si no les manté</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Orenetes pel febrer, mal any ve</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pel febrer surt el liró del seu recó</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pel febrer surt l'ós del seu osser</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pel febrer, abriga't bé</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pel febrer, Carnestoltes ve</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pel febrer, un dia al sol i un altre al braser</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pel gener el mar s'empedra i pel febrer es desempedra</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per la Candelera una hora entera</span> (2 febrer)</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Maties, fa tanta nit com dia</span> (24 febrer)</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pluges pel febrer, any civader</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Podar pel gener i sembrar pel febrer, quasi sempre convé</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Quan trona pel febrer, tremola el vinyater</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Qui balla al febrer, poca feina té</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Qui sembra pel febrer, collita té</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Qui tus pel febrer, tossirà pel març i per l'abril també</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sagnia de febrer, la fa el barber i la cura el fosser</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si el febrer febrereja, el març marceja</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si el febrer no fa februres, el març fa esgarradures</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si el febrer no febreja, tot l'any bogeja</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si el febrer riu, el fred reviu</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si plou al febrer, tot va bé</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si vols encertar-ho bé, casa't el trenta de febrer</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Trons de febrer, dolents per a la vinya i bons per al sementer</li></ol>Pel temps que disposem de programa i perquè normalment els refranys són prou clars del seu significat, no sempre ens aturem a explicar-los. Això no treu que si n’hi ha algun que voleu que us fem una explicació més detallada ens ho pugueu demanar sense compromís, d’acord?<br /><br />Recordem la pregunta del programa anterior: <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">«La setmana passada començàvem el polsim de refranys amb una dita per recordar quants dies té cada mes: <span style="color: rgb(255, 0, 0);">Trenta dies té el novembre | i l’abril, juny i setembre; | tots els altres trenta-un | i el febrer vint-i-vuit</span>. Teniu algun altre truc o regla mnemotècnica per recordar-ho?»</span><br /><br /><div style="text-align: justify;"><blockquote><span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">[Resposta: Ho recull Joan Amades al llibre Calendari de refranys, de la Biblioteca de Tradicions Populars, publicat el 1933 i reeditat en edició facsímil per Edicions El Mèdol, de Tarragona el 2002 (pàg. 28): Hi ha un altre procediment popular per a saber si els mesos tenen trenta o trenta-un dies. Amb la mà closa es van dient per ordre els mesos de l’any mentre es van assenyalant amb rigorós ordre els nusos fets per les falanges dels dits en llur base, i els clotets i buits que hi ha entre nus i nus començant pel dit índex, que pertany al gener. En arribar al dit xic, al qual toca el juliol, es torna a començar seguint el mateix ordre, però tocant dues vegades la falangeta del dit xic, al qual tocaran dos mesos seguits, juliol i agost. Segons toqui per ordre un nus d’una falange o un clotet intermedi, el mes serà de trenta dies o trenta-un. Els de la falange pertanyen als mesos més llargs i els del clotet als més curts.]</span></span><br /></blockquote></div>I ara fem la pregunta del programa d’avui. <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">Iniciarem un altre tipus de preguntes que farem recurrentment al programa. Direm com comença un refrany i l’heu d’acabar vosaltres. Fa? Doncs vinga, per començar, un de facilet: <span style="color: rgb(255, 0, 0);">Febrer (o febreret) el curt...</span></span><br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=30cfc24" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1225876642159578187.post-71442387922266830682008-01-18T23:57:00.001+01:002009-03-13T22:38:10.292+01:00Programa 4 - La setmana dels barbuts<object width="200" height="20"><param value=" http://www.ipernity.com/mp/1627112.c25acdae.mp3.swf " name="movie"/><param value="transparent" name="wmode"/><embed width="200" src=" http://www.ipernity.com/mp/1627112.c25acdae.mp3.swf?e=mp3" wmode="transparent" height="20" type="application/x-shockwave-flash"></embed></object><br /><span style="font-size:85%;">(Escolteu el programa en directe)</span><br /><br /><div style="text-align: justify;"><blockquote style="color: rgb(153, 51, 153); font-style: italic;">Som al gener, el primer mes de l’any, l’hereu de l’any anterior. Ja heu fet els vostres bons propòsits per aquest any que encetem?<br />Som en ple hivern. Fred rigorós i possibilitat de veure la neu més o menys de prop. S’acosta la setmana dels barbuts: la setmana més freda de l’any, entre el 15 i 17 de gener, quan escau sant Pau ermità, sant Maür i sant Antoni Abat.<br />L’hivern no convida a la festa, sinó al recolliment al voltant d’una bona llar de foc. Però vénen dies de festa a Vallromanes: s’acosta Sant Vicent, el 22 de gener, el nostre patró hivernal. I sobre això del fred i la festa, ja en tornarem a parlar per Carnestoltes, us sembla?</blockquote>Un dels objectius d’aquest programa és oferir a tots els oients els referents en català del refranyer d’aquelles dites que sovint sentim en castellà o que ens han arribat a través d’altres idiomes. El refranyer català és ric i té resposta o equivalent a qualsevol expressió estranya a la nostra llengua.<br /><br />Així, avui, cercarem equivalents en català a alguns refranys castellans sobre Sant Antoni abat. Els podeu trobar al <a href="http://refranyer.blogspot.com/">Refranyer català-castellà</a> que comparteixo amb vosaltres a Internet.<br /><br /></div><ol style="text-align: justify;"><li><span style="color: rgb(255, 153, 0); font-weight: bold; font-style: italic;">En San Antón, dale un tiento al perdigón; si no está, deja la Virgen pasar</span> - <span style="font-style: italic; font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Antoni de gener penja el perdigot on et vingui bé, i si no vol cantar, penja'l per Sant Sebastià</span>.</li><li><span style="color: rgb(255, 153, 0); font-style: italic; font-weight: bold;">Las cinco dan ya con el sol, el día de San Antón</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Por san Antón, gallinita pon</span> – <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Anton, la gallina pon</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Por san Antón, media hora más de sol</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Por San Antonio de enero, camina una hora más el traginero</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Antoni de gener camina una hora més el traginer</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Por san Antonio hace un frío de los demonios</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per sant Antoni fa un fred del dimoni</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">San Antón, que barre las nieblas a un rincón</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Anton treu la boira del món</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Si sale con barba San Antón; si no, la Purísima Concepción</span> - <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si surt amb barba serà sant Antoni i si surt amb cua, serà el dimoni</span>.</li></ol><div style="text-align: justify;">Sense més dilacions, encarem ja el santoral del mes i diguem alguna cosa de les diades més destacades.<br /><br /></div><ul style="text-align: justify;"><li><span style="font-weight: bold;">Dia 1</span>: Solemnitat de Santa Maria Mare de Déu. El nom de Jesús (també Manuel)</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 6</span>: Epifania del Senyor, Adoració dels Reis Melcior, Gaspar i Baltasar. Nostra Senyora dels Reis o del Pi</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 7</span>: Sant Ramon de Penyafort i Sant Julià, bisbe</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 9</span>: Sant Julià, màrtir</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 13</span>: El baptisme de Jesús</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 14</span>: Sant Fèlix de Nola, prevere, Sant Malaquias, profeta</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 15</span>: Sant Pau, primer ermità, Sant Maür, abat</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 17</span>: Sant Antoni Abat</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 19</span>: Sant Màrius i Sant Canut</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 20</span>: Sant Sebastià, tribú romà, màrtir. Patró de la ciutat de Palma de Mallorca.</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 21</span>: Sant Fructuós (o Sant Fruitós), bisbe i Santa Agnès</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 22</span>: Sant Vicenç, diaca i màrtir</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 23</span>: Sant Ildefons, arquebisbe</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 24</span>: Sant Francesc de Sales, bisbe</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 25</span>: La conversió de Sant Pau, Santa Elvira</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 28</span>: Sant Tomàs d’Aquino, dominicà (el patró dels estudiants), Sant Valeri i Sant Julià, bisbes</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 29</span>: Sant Pere Nolasc, fundador</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 30</span>: Santa Martina, verge i màrtir</li><li><span style="font-weight: bold;">Dia 31</span>: Dijous Gras. Sant Joan Bosco</li></ul><div style="text-align: justify;">Hi ha una dita del gener que fa: <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Quan vénen els tres barbuts: Sant Pau ermità, Sant Maure i Sant Antoni Abad, vénen els freds cascarruts</span>. Tradicional aquesta setmana a l’inici de la segona quinzena de gener és la més freda de l’any.<br /><br />També diu el refranyer:<br /></div><ul style="text-align: justify;"><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per la setmana dels barbuts governen els tres germans, tos, moquina i amagamans</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts</li></ul><div style="text-align: justify;">En la tradició popular catalana hi ha un seguit de sants posseïdors de llargues i espesses barbes que celebren la seva onomàstica en el decurs de la mateixa setmana. Les principals diades que inclou la Setmana dels Barbuts són les dedicades a tres sants: <span style="font-weight: bold;">Sant Pau ermità</span> (15 de gener), <span style="font-weight: bold;">Sant Antoni Abat</span> (17 de gener) i <span style="font-weight: bold;">Sant Maür</span> (18 de gener). També hi ha qui hi inclou Sant Vicenç màrtir (22 de gener) i altres sants barbuts menors, com Sant Benet i Sant Efigi (15 de gener), Sant Faci (18 de gener) i Sant Canut (19 de gener).<br />D’entre les festes més importants de la setmana dels Barbuts hi ha, per la seva extensió dins el territori i la seva popularitat, Sant Antoni Abat, més conegut com Sant Antoni del porquet o dels ases, protector dels animals de peu rodó, els animals de treball de la pagesia i, per extensió, de tots els animals domèstics. En aquesta diada se celebrenles tradicionals beneides d’animals, els Tres Tombs i les representacions parateatrals que tenen al sant i a les seves temptacions, els dimonis, com a protagonistes.<br /><br />Una altra creença popular, aquesta vegada més difícil de comprovar, afirma que els homes nats en aquesta setmana són peluts, amb una barba espessa, molt de geni, decidits i coratjosos i amb molta empenta, mentre que les nenes nascudes en aquesta setmana se les té per mostatxudes.<br /><br />[Tret del portal <a href="http://www.festes.org/articles.php?id=275">Festes.org</a>]<br /><br />Sobre Sant Anton (o Sant Antoni, o Sant Antoni Abat, o Sant Antoni de gener, o Sant Antoni del porquet) hi ha moltíssims refranys i dites.<br /><br />Com a frases fetes us en cito unes poques:<br /></div><ol style="text-align: justify;"><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Acabar com el porquet de sant Antoni</span> o <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Anar més solt que el porquet de sant Antoni</span> (Explicació: aplicat als infants o al jovent que gaudeixen de llibertat excessiva) </li><li style="font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);"><span style="font-weight: bold;">Més barbut que sant Antoni</span> </li><li style="font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);"><span style="font-weight: bold;">Més brut que el porc de sant Antoni</span> </li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Antoni, que el ruc cau</span> (Explicació: invocacions còmiques i iròniques quan cau alguna persona i no es fa mal. També quan cau algun objecte)</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Semblar el ball de sant Antoni</span> (Explicació: s’aplica als conjunts poc harmònics i a les festes mal organitzades i concorregudes de gents molt diverses) </li><li style="font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);"><span style="font-weight: bold;">Tenir menys vergonya que el porquet de sant Antoni</span> </li><li><span style="font-style: italic; font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);">Tindre més fam que lo gorrinet de sant Antoni</span> (o <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">que lo xic de l'esquilador</span>) (Explicació: molta gana) </li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Voltar més que els porcs de sant Antoni</li></ol><div style="text-align: justify;">Hi ha també un seguit de refranys referits al cicle de l’allargament del dia, com veiem en el primer polsim de refranys:<br /></div><ol style="text-align: justify;"><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">A sant Anton, un pas de bou</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">A sant Antoni, un pas de dimoni</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Des de Sant Anton, una hora més de sol</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap</li><li style="font-style: italic; font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Antoni Abat, s'allarga el dia mitja hora per cap</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Antoni de gener camina una hora més el traginer</span> (<span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">o una hora més pel traginer</span>)</li><li style="font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);"><span style="font-weight: bold;">Per sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré</span> </li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Antoni de gener, el sol al peu del carrer</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Antoni del porquet, a les cinc ja es veu solet</li></ol><div style="text-align: justify;">A <span style="font-weight: bold;">Sant Antoni</span> també se’l coneix per <span style="font-weight: bold;">Sant Antoni del porquet</span> i així se’l representa en la iconografia del sant. És el patró dels animals de peu rodó i se celebren els Tres Tombs i les beneïdes d’animals. Trobem molts refranys que relacionen sant Antoni amb animals:<br /><br /></div><ol style="text-align: justify;"><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Anton tot ocell pon</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Anton, diu el gall a la gallina: pon!</li><li><span style="font-style: italic; font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);">Per sant Antoni de gener, cavalls amb flocs pel carrer</span> (és la Festa dels Tres Tombs)</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Antoni de gener, fan festa el cavall i el traginer</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per sant Antoni del bacó, cada u en el seu recó</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Antoni del porquí tot just ha nat el garrí</li><li style="font-style: italic; font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Antoni és un bon sant i el qui té un diner li dóna: mira't bé, tu, l'animal, que és de pèl i no de ploma</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Antoni es va enamorar d'un porc, sant Joan d'un be i jo de vostè</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Antoni va per mar amb un porc a cada costat</li><li style="color: rgb(255, 0, 0); font-style: italic; font-weight: bold;">Sant Antoni, patró dels rucs</li></ol><div style="text-align: justify;">També se’l mostra sovint enfrontant-se al dimoni. Diu la tradició que va haver de superar les temptacions que li imposà el dimoni:<br /><br /></div><ol style="text-align: justify;"><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">El disset és sant Antoni i el vint és sant Sebastià; qui bones obres farà no tindrà por del dimoni</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">La maledicció del dimarts, sant Antoni la llevà</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">L'endemà de Sant Antoni comencen a sortir el boig i el dimoni</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Les cols de sant Antoni mantenen fins el dimoni</li><li><span style="color: rgb(255, 0, 0); font-style: italic; font-weight: bold;">Per sant Antoni fa un fred del dimoni</span><br /></li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Antoni guarda'ns de foc i dimoni</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Antoni i el dimoni jugaven al trenta-u; el dimoni va fer trenta, i sant Antoni, trenta-u</span> (Explicació: patró dels jugadors de naips, perquè segons tradició, el diable el volia temptar fent-lo jugar a cartes, però per més mala jugada que tingués, el sant sempre guanyava per efecte del poder de la seva santedat)</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si surt amb barba serà sant Antoni i si surt amb cua, serà el dimoni</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Va dir sant Antoni que Déu va fer el vi i la borratxera el dimoni</li></ol><div style="text-align: justify;">Acabaré amb un recitat que va fent un repàs de diferents sants del gener, fins a la Candelera (el 2 de febrer), a les portes del Carnestoltes:<br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Antoni se'n va a l'oli; gira la mà, troba sant Sebastià; sant Sebastià reganya les dents, troba sant Vicenç; sant Vicenç se'n va a palau, troba sant Pau; sant Pau se'n va a Niudolera, troba la Mare de Déu Candelera</span><br /><br />Recordem la pregunta del programa anterior: <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">«Quan diem que esperem una cosa amb candeletes, volem dir que l’esperem amb ànsia, amb inquietud, amb fruïció. Però quin és l’origen d’aquesta frase proverbial?»</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;"></span></div><div style="text-align: justify;"><blockquote style="font-style: italic;"><span style="font-weight: bold;">[Resposta: Ho recull Joan Amades al llibre Refranys i dites, de la «Biblioteca de Tradicions Populars», publicat el 1935 i reeditat en edició facsímil per Edicions l’Agulla de Cultura Popular de Tarragona el 2006 (pàg. 47): Antigament era usada una candeleta per fixar la duració de diferents afers. En les subhastes era encesa una candeleta en començar i hom només podia fer ofertes mentre cremava. En els judicis l’acusat només es podia defensar durant el temps que cremava una candela, i, un cop acabada, els jutges dictaven sentència. La candeleta va, doncs, associada a la idea de l’ansietat, de la inquietud per conèixer una cosa de cabal interès.]</span><br /></blockquote></div><div style="text-align: justify;">I acabem amb una pregunta que contestarem en el programa vinent: <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">La setmana passada començàvem el polsim de refranys amb una dita per recordar quants dies té cada mes: <span style="color: rgb(255, 0, 0);">Trenta dies té el novembre | i l’abril, juny i setembre; | tots els altres trenta-un | i el febrer vint-i-vuit</span>. Teniu algun altre truc o regla mnemotècnica per recordar-ho? Nosaltres us n’explicarem una la setmana que ve.</span><br /></div><br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=a63d34a" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1225876642159578187.post-69874050183033870272008-01-18T23:32:00.001+01:002009-03-13T22:42:24.982+01:00Programa 3 - Refranys del mes de gener<object height="20" width="200"><param value=" http://www.ipernity.com/mp/1627111.3a5de0f1.mp3.swf " name="movie"><param value="transparent" name="wmode"><embed src="%20http://www.ipernity.com/mp/1627111.3a5de0f1.mp3.swf?e=mp3" wmode="transparent" type="application/x-shockwave-flash" height="20" width="200"></embed></object><br />(Escolteu el programa en directe)<br /><div style="text-align: justify;"><blockquote style="font-style: italic; color: rgb(153, 51, 153);">Gener és el primer mes de l'any del calendari gregorià i té 31 dies. El seu nom ve del llatí Ianuarius, relatiu al déu Janus, el protector de les portes i entrades (per això s'entra a un any nou). Som a l’hivern i el refranyer ens avisa del fred rigorós i que el pagès no tingui pressa per anar al camp, perquè poca feina hi podrà fer. També dèiem al darrer programa que <span style="font-weight: bold;">Desembre és l’avi de l’any i gener és l’hereu</span>.<br />Cada any nou és hereu de l’anterior. Tots som hereus dels nostres actes passats, encara que haguem d’encarar el futur mirant avant.<br />Comença, doncs, aquest any 2008, any bixest o de traspàs. Què li demanem a aquest nou any que estrenem?</blockquote>Ara que comença l’any, és bo fer un recordatori sobre la durada dels mesos de l’any. Hi ha una parèmia que ens ajuda a recordar quants dies té cada mes:<br /><blockquote style="color: rgb(255, 0, 0); font-style: italic; font-weight: bold;">Trenta dies té el novembre<br />i l’abril, juny i setembre;<br />tots els altres trenta-un<br />i el febrer vint-i-vuit.<br /></blockquote>Tingueu en compte que és any de traspàs i febrer en té 29! I en castellà? També ho diuen, és clar: <span style="color: rgb(255, 0, 0); font-style: italic; font-weight: bold;">Treinta días tiene noviembre, con abril, junio y septiembre; veintiocho tiene uno, y los otros treinta y uno</span>.<br /><br />Un dels objectius d’aquest programa és oferir a tots els oients els referents en català del refranyer d’aquelles dites que sovint sentim en castellà o que ens han arribat a través d’altres idiomes. El refranyer català és ric i té resposta o equivalent a qualsevol expressió estranya a la nostra llengua.<br /><br />Així, per exemple, us dic ara els equivalents en català a alguns refranys castellans sobre el mes de gener. Els podeu trobar al <a href="http://refranyer.blogspot.com/">Refranyer català-castellà</a> que comparteixo amb vosaltres a Internet.<br /><br /><ol><li><span style="color: rgb(255, 153, 0); font-style: italic; font-weight: bold;">Por San Antonio de enero, camina una hora más el traginero</span> - <span style="font-style: italic; font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Antoni de gener camina una hora més el traginer</span>.</li><li><span style="color: rgb(255, 153, 0); font-style: italic; font-weight: bold;">Le dijo julio al parvero: «Ya dormirás en enero»</span> - <span style="color: rgb(255, 0, 0); font-style: italic; font-weight: bold;">El gener és dormiler</span>.</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 153, 0);">Agua de enero, todo el año tiene tempero</span> - <span style="color: rgb(255, 0, 0); font-style: italic; font-weight: bold;">Aigua (o pluja) de gener, omple bótes i graner (o sempre fa bé)</span>. També: <span style="color: rgb(255, 0, 0); font-style: italic; font-weight: bold;">No fa bon gener si no deixa les basses plenes</span>.</li><li><span style="color: rgb(255, 153, 0); font-style: italic; font-weight: bold;">Enero el friolero, entra soplándose los dedos</span> - <span style="color: rgb(255, 0, 0); font-style: italic; font-weight: bold;">Gener fredolic entra bufant els dits</span> (Explicació: els mesos de gener i febrer són els de més fama, i amb raó, de freds. L'acció d’escalfar-se els dits amb la calor de l'alè és espontània per tot).</li><li><span style="font-style: italic; font-weight: bold; color: rgb(255, 153, 0);">Al fin postrero, el dinero es del banquero</span> - <span style="font-style: italic; font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);">De gener a gener es doblers són d'es banquer</span> (Explicació: es diu per assenyalar que no solen existir els despreniments desinteressats i menys quan es tracta de diners).</li></ol>Diem del gener:<br /><br /><ol><li><span style="color: rgb(255, 0, 0); font-style: italic; font-weight: bold;">Aigua al gener, omple bótes i graner i la pica de l’oli també (o tot l’any va bé)</span> </li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Al gener, cada ovella amb el seu corder</span> </li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Al gener, hi perd el metge i hi guanya el fosser</span> </li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Al gener, tanca la porta i encén el braser</span> </li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Amoretes de gener, per sant Miquel bolquer</span> (Sant Miquel és el 29 de setembre, festa d’estiu e Vallromanes) </li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Cada boira de gener, una pluja pel maig sol ser</span> </li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Com més fred és el gener més suc dóna el taronger</span> </li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">El bon ametller floreix pel gener</span> </li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">El fred pel desembre es fica dins, pel gener s'hi asseu i pel febrer va amb la pala al coll i el treu</span> </li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">El sol del desembre i del gener porta gelades pel febrer</span> </li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Gener eixut, graner ple; gener plujós, graner buit</span> </li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Gener ens portarà neus, febrer serà variable, pel març bufaran vents forts, i l'abril serà agradable</span> </li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Gener mullat, bo pel temps i dolent pel ramat</span> </li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Gener, gelat; febrer, amarat; març, ventós; abril, aigolós; maig, humit: vet aquí (o fan) un pagès ric</span> </li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">La perdiu, pel gener busca muller; pel febrer, el niu ja té; pel març, ja està covant; per l'abril, tot el dia al niu; pel maig, a fer piu-piu; pel juliol, corre pel poliol; i per l'agost, no les agafa qui vol</span> </li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pel gener arreplega les soques que pel febrer les gastaràs totes</span> </li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pel gener tanca la porta i encén el braser</span> </li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Qui arreplega l'oliva abans del gener deixa l'oli a l'olivera, i qui la cull passat el gener, cull la d'aquest any i la de l'any que ve</span> </li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Refranys i geners són verdaders</span> </li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Antoni del porquet és el primer sant del fred</span> </li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si pel gener plou, les fonts fan renou</span>.</li></ol><br />Com dèiem en el programa anterior, volem dedicar part del programa del mes de gener a parlar de <span style="font-weight: bold;">la lluna de gener</span>. Hi ha una munió de dites referides a diferents circumstàncies que apunta la lluna d’aquest mes. Un polsim:<br /><br /><ol><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Clara és la lluna d'agost, però encara ho és més la de gener</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">D'amors, el primer; de lluna, la de gene</span>r</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">De la lluna de gener, l'amor primer</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">De la lluna del gener el cinquè dia veuràs quin any tindràs</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">De llunes, la de gener, i la d'octubre també</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">De llunes, la del gener i la d'agost (o la d’octubre) també</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Després de la lluna nova de gener, pluja hi sol haver</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">El millor femer, el de la lluna nova del gener</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">La fusta que has de gastar, en lluna vella de gener l'has de tallar</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">La lluna de gener és la més clara de l'any</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">La lluna de gener i el sol d'agost són els millors de tots</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">La lluna de gener la reina del cel és</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">La lluna del gener és la més clara de l'any i mirar-la no fa dany</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">La lluna del gener fa sortir la formiga del formiguer</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">La vinya per són menester, cavada i podada en la lluna vella de gener</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Lluna de gener girada, mar avalotada</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Lluna de gener tombada, maror i marinada</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Mata el porc en lluna de gener, i se't conservarà bé</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pel gener lluna vella, pesca vora terra; pel gener lluna nova, surt a pescar fora</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per gener mana la lluna i pel juliol mana el sol</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per la lluna vella de gener talla la fusta el bon fuster</span></li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si vols veure la lluna bé, mira-la pel gener</span></li></ol><blockquote style="color: rgb(153, 51, 153); font-style: italic;">La lluna de gener té una gran força i influeix favorablement en els conreus, en la salut i en la vida de les persones. És bo tallar la fusta per fer carbó i per obrar en les "minves" de gener (lluna vella), junyir els animals el dia setè de la lluna nova de gener, sembrar les cebes en la lluna creixent i casar-se en la lluna plena. Sembla que la mar minvi o es buidi; els pescadors creuen que és per la influència de la lluna.<br /></blockquote>Tot això ens ho explica Felip Munar i Munar al seu article ‘<a href="http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pRef=1765_3_320447__PartForana-gener-siguis-matiner">Pel gener no siguis matiner</a>’, de la seva columna “Costumari popular” del <a href="http://www.diariodemallorca.es/">Diario de Mallorca</a>, del diumenge 6 de gener de 2008.<br /><br />Recordem la pregunta del programa anterior: «<span style="font-weight: bold;">Com diríeu en castellà aquell refrany català que diu <span style="font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Lo bon menjar fa estar gras</span>?</span>»<br /><blockquote style="font-weight: bold;">[Resposta: Aquest refrany està recollit al <a href="http://refranyer.blogspot.com/">Refranyer català-castellà</a> que mantinc a Internet des del maig passat, amb gairebé 1.200 refranys catalans amb l’equivalent en castellà. Aquest refrany el recull Santiago Ángel Saura (1884), al Refranero castellano-catalán, una separata d’un Diccionari manual del mateix autor. I dóna com a equivalent Carne de pluma quita del rostro la arruga.]</blockquote>Per acabar, aquesta setmana preguntarem l’etimologia d’una frase ben usual:<br /><blockquote style="font-weight: bold;">Quan diem que esperem una cosa amb candeletes, volem dir que l’esperem amb ànsia, amb inquietud, amb fruïció. Però quin és l’origen d’aquesta frase proverbial?</blockquote><br /></div><br /><br /><object height="132" width="353"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=af4ec89" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" height="132" width="353"></embed></object>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1225876642159578187.post-74039282980171874642007-12-30T23:49:00.001+01:002009-03-13T22:36:44.067+01:00Programa 2 - Refranys del mes de desembre<object width="200" height="20"><param value=" http://www.ipernity.com/mp/1627110.b7bcf9d8.mp3.swf " name="movie"/><param value="transparent" name="wmode"/><embed width="200" src=" http://www.ipernity.com/mp/1627110.b7bcf9d8.mp3.swf?e=mp3" wmode="transparent" height="20" type="application/x-shockwave-flash"></embed></object><br />(Escolteu el programa en directe)<br /><br /><div style="text-align: justify;"><blockquote><span style="color: rgb(153, 51, 153); font-style: italic;">Som al <span style="font-weight: bold;">desembre</span>, el darrer mes de l’any, el desè mes de l’antic calendari romà, que per aquelles coses de la vida ha acabat el darrer del calendari i ocupant el dotzè lloc. El mes dels bons propòsits, del creu i ratlla o del sant tornem-hi. Amb aquest mes comencen les ventades, el fred rigorós i les nevades. L’inici de l’hivern i de les baixes temperatures de debò ens porten a l’ocàs de l’any. L’últim de la fila, quan a ningú destorba sentir les 12 campanades.</span> <span style="color: rgb(153, 51, 153); font-style: italic;">Un altre any se’n va, amb els seus bons propòsits i amb tot allò que ens havíem proposat ja ben lligat i al sac. Què li demanem a aquest any que comença?</span> <span style="color: rgb(153, 51, 153); font-style: italic;">Com diria la Mafalda de Quino: </span><span style="color: rgb(153, 51, 153);">que no ens l’espatllin gaire aviat, que acaba de néixer!</span><br /></blockquote></div><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Calor pel desembre, calor pel gener, fort fred al febrer</span> / <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Desembre ben fred, bon any i bon esplet</span> (l’esplet és la collita). Refranys que parlen del mes de desembre com a condicionant de mesos posteriors: si fa calor, al febrer farà molt fred (o ens ho semblarà pel contrast del canvi de temperatura); si fa molt fred, serà bon any.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">Un altre refrany: <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si per Nadal fa lluna blanca, posa al llit una altra manta</span>. <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si no fa fred per Nadal, tot l’any va mal</span>. Sembla, per aquests indicis que podem esperar un bon any! (la nit de Nadal hi havia lluna plena).<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">I un d’aquells refranys evidents, que sempre m’han agradat per la clarividència del seu missatge: <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Desembre finat, any acabat</span>. És com aquell altre que diu <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Aigua cau, senyal de pluja</span>. O altres de semblants amb el mateix sentit: <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Qui desembre acabarà, l'any nou veurà</span>.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">Em plantejo, a cada programa, de resseguir l’actualitat paremiològica tant pel que fa a publicacions en paper com electròniques. Farem tasts d’actualitat perquè tingueu eines on anar a cercar refranys si hi esteu interessats.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">Així, avui us parlaré de dos articles setmanals que apareixen alhora en premsa escrita i a Internet. Un de Mallorca i l’altre d’aquí, del Principat. Llegirem un fragment de cada un d’ells perquè en veieu l’estil i la qualitat de les informacions que forneixen.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight: bold;">Joan Barceló</span> fa un article cada diumenge al <a href="http://www.diaridebalears.com/">Diari de Balears Digital</a> amb les referències al calendari del refranyer popular. Així, en l’article del primer diumenge de desembre fa referència a l’Advent, les quatre setmanes que serveixen de preparació per al Nadal, de les previsions del temps que farà i de les festivitats del mes.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">Us llegeixo la referència que fa als quatre diumenges d’Advent:<br /></div><br /><div style="text-align: justify; font-style: italic; color: rgb(102, 102, 102);"><blockquote>«Les quatre setmanes d'Advent simbolitzen les quatre estacions i els quatre punts cardinals. Aquest període, que marca l'inici de l'any religiós, és citat en els refranys com a temps molt ventós. També es parla de neu: la neu per l'Advent, té llarga la dent i quan desembre duu els peus blancs, serà any de neu per la muntanya i pels plans. El diumenge de Santa Bibiana acabarà de fer els pronòstics a llarg termini. Convé recordar que els mesos d'hivern solen ser bastant plujosos a les Illes Balears, si bé les precipitacions alternen amb anticiclons secs hivernencs».</blockquote></div><br /><div style="text-align: justify;">Un altre article setmanal interessant de seguir són «Els refranys setmanals» que <span style="font-weight: bold;">Mònica Lòpez</span>, la dona del temps de TV3, escriu en versió bilingüe a «<a href="http://www.elperiodico.cat/">El Periódico</a>» cada diumenge, on fa un repàs als refranys meteorològics relacionats amb la setmana de l’article. Un article curtet, però amè. També us en llegeixo un fragment del de primers de desembre, dedicat a Santa Bibiana.<br /></div><br /><div style="text-align: justify; font-style: italic; color: rgb(102, 102, 102);"><blockquote>«Avui tenim dos sants amb dita meteorològica pròpia. Se celebra santa Bibiana. Ja ens aniria bé que l'adagi del dia s'acomplís... "Si plou per santa Bibiana, plou quaranta dies i una setmana". L'altra onomàstica és la de sant Llop (que no és el de la Caputxeta Vermella...) i fa referència al fred: "Per sant Llop, gela per tot".»</blockquote></div><br /><div style="text-align: justify;">I aprofito que parlàvem de l’article setmanal de la Mònica López per dir-vos que acaba de treure un llibre de refranys: <a href="http://illadelsllibres.blogspot.com/2007/12/si-no-plou-plour-de-mnica-lpez.html"><span style="font-style: italic;">Si no plou, plourà</span></a>, editat per <a href="http://www.columnaedicions.cat/www/columna/ca/cataleg/llibre.html?id=9397&title=-Si%20no%20plou,%20plour">Columna</a>. És un recull de refranys populars meteorològics, amb un refrany per a cada dia de l’any, amb breus comentaris de la meteoròloga de TV3.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">I bé, tornant a desembre el darrer mes del nostre calendari… Què ens ofereix? Què en podem destacar?<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">D’entrada, hem de dir que és el mes que dóna entrada a l’hivern i que acull la festivitat del Nadal. Anem a pams, però.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">El mes comença amb Sant Eloi (1), Santa Bibiana (2) i Sant Francesc Xavier (3). Són sants amb una presència menor o gairebé testimonial al refranyer.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">Després trobem Sant Nicolau (6), més conegut aquí per tradicions foranes, encarnat en la figura de Santa Claus o del Pare Noël. Us recomano un article d’un bloguer de Reus, <a href="http://www.consueta.cat/">Lo Consueta</a>, que té un blog sobre tradicions que es diu <a href="http://blocs.mesvilaweb.cat/consuetudinarium">Consuetudinàrium</a>.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">Però tornant al nostre Sant Nicolau, el refranyer ens el presenta com a portador de bons averanys, atès que diu: <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Nicolau plou si a Déu plau</span> i <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Nicolau la neu hi cau</span>. Ja ens aniria bé una mica de pluja en aquest any tant eixut! També diuen que <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Nicolau obre les festes amb clau</span>: és el preàmbul de les festes de Nadal.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">Santa Llúcia (13), màrtir, és la patrona dels modistes, dels cecs i dels mals de vista. Per això diem <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Que Santa Llúcia et conservi la vista!</span><br /></div><br /><div style="text-align: justify;">Recordem la pregunta del programa anterior: <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">«Per què, si Santa Llúcia és el 13 de desembre, abans del solstici d’hivern, el refranyer diu que el dia ja s’allarga un pas de puça, quan sabem que no comença a allargar-se efectivament fins després del solstici?»</span><br /></div><div style="text-align: justify;"><blockquote><span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">[Resposta: Mentre s’aplicà l’antic calendari julià, es va acumular un desfasament progressiu respecte del cicle solar, que feia que al segle XVI els solsticis i equinoccis esdevinguessin 10 dies abans del que correspondria. El 1582 es va dur a terme la reforma gregoriana. El papa Gregori XIII, institueix el calendari gregorià, que determina que aquell any s’eliminin 10 dies: del 4 d’octubre es va passar directament al 15, la qual cosa va servir per ressituar els equinoccis i els solsticis a partir d’aquell any, i mantenir-ho per la redistribució dels anys de traspàs]</span></span> </blockquote></div><div style="text-align: justify;">Acabarem recordant unes altres dates assenyalades d’aquest mes: Nadal (25), Sant Esteve (26) i Sant Silvestre (31), el darrer dia de l’any.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">Sobre sant Silvestre, el refranyer en recorda la condició de clau de l’any. També diu que <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Silvestre entra el sol per la porta i per la finestra</span>. També diu que <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Silvestre les bruixes entren per la finestra</span>. Diu la tradició que la nit de Sant Silvestre les bruixes es reunien en gran concili perquè era un dels dies que gaudien de més poder. I una obvietat, com quan diu el refranyer <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Aigua cau, senyal de pluja</span>: <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Per Sant Silvestre, el darrer vespre</span> o <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Sant Silvestre acabat, l'Any Nou ha començat</span>.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">Pel que fa a les previsions meteorològiques, es diu que <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Si Sant Silvestre plora, tot l'any plora; si Sant Silvestre riu, tot l'any riu</span>.<br /></div><br /><br /><div style="text-align: justify;">I encara algun altre refrany espars d’aquest mes, per acabar:<br /></div><ul style="text-align: justify;"><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">El desembre és l'avi de l'any, i el gener l'hereu</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pel desembre tremola el vent i l'home més valent</span> (ventades i fred intens)</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Pel desembre, el temps que fa el dia tres el fa tota la resta del mes</span> (algú recorda quin temps va fer el dia 3?) Em sembla recordar que no va ploure, això segur i tampoc va fer un fred gaire rigorós, encara.</li><li style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Quan pel desembre canta el mussol, pluja o bon sol</li><li><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Qui canta a l'agost, al desembre dejuna</span> (ens recorda la faula de la formiga i la llagosta)</li></ul><div style="text-align: justify;">I la pregunta del programa per als més menuts: Ull, que el darrer dia de l’any surt al carrer <span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);">l’Home dels nassos</span>. No l’haureu pas vist passar per Vallromanes? Sabeu per què l’anomenen així? És un home que té tants nassos com dies li queden a l’any. Si algú el veu, que ens avisi, que el volem entrevistar en aquest programa.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">I una pregunta per als més grans. Ara que vénen dies d’excessos i de grans menjades… com diríeu en castellà aquell refrany català que diu <span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);">Lo bon menjar fa estar gras?</span><br /></div><br /><div style="text-align: justify;">Feu-nos arribar les vostres respostes al contestador de la Ràdio, al 93-572 90 05, al correu electrònic de l’emissora, radiovallromanes@diba.cat o als comentaris de l’article corresponent al blog, a http://polsim.blogspot.com.<br /><br /></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1225876642159578187.post-86811103108632198932007-12-19T21:19:00.004+01:002009-03-13T22:32:34.062+01:00Programa 1 - El cicle de l'allargament del dia: Per Santa Llúcia, un pas de puça<object width="200" height="20"><param value=" http://www.ipernity.com/mp/1627109.9c9ad55c.mp3.swf " name="movie"/><param value="transparent" name="wmode"/><embed width="200" src=" http://www.ipernity.com/mp/1627109.9c9ad55c.mp3.swf?e=mp3" wmode="transparent" height="20" type="application/x-shockwave-flash"></embed></object><br />(Escolteu el programa en directe)<br /><br /><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" >I avui, el primer tast. Som al desembre. Comença l’hivern i vénen unes festes ben assenyalades: Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, els Reis… <o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" >Avui em volia referir a un cicle de refranys molt profitós i recurrent que afecta especialment aquesta època de l’any: <span style="color: rgb(153, 51, 153); font-weight: bold;">el cicle de l’allargament del dia</span>. <o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" >Sempre hem sentit a dir que <b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">La nit de Sant Joan és la més curta de l’any</span></i></b>.<br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" >Bé, de fet no és exacta aquesta dita, perquè la nit més curta és la del 21 de juny (Sant Lluís Gonzaga), que es correspon<span style=""> </span>amb el solstici d’estiu. Ja sabem que </span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">El refranyer, de vegades, és mentider</span></i></b></span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" > i s'ho fa venir bé perquè les seves ensenyances siguin més fàcils de recordar.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" >Els solsticis parteixen l’any en dos períodes de sis mesos i meteorològicament ho veiem amb les hores de sol. Així fins al solstici d’estiu, el dia es va allargant i les hores de sol van guanyant terreny a les hores de nit, just fins a la nit del solstici d’estiu, que llavors el procés s’inverteix i els dies es van escurçant enfront les nits que s’allarguen.<br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" >Prop dels solsticis (21 de juny i 21 de desembre) tenim dues festes ben assenyalades: <b style="">Nadal</b> i <b style="">Sant Joan</b>. Per això el refranyer, per simplificar, diu que Sant Joan és la nit més llarga de l’any i diu que la nit de Nadal és la més curta. Com deia, no és ben bé cert, però ja ens serveix per explicar les tendències del dia.<o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" >Doncs al voltant d’aquest fet observable hi ha una munió de refranys que configuren el que s’anomena <b style="">el cicle de l’allargament del dia</b>.<o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" >Coneixeu aquella dita que fa <b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per santa Llúcia, un pas de puça</span></i></b>? Es refereix al fet, gairebé imperceptiblement, que a partir d’aquesta data es comença a allargar el dia amb uns minutets més de sol. Per això un salt de puça.<o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" >Doncs bé, amb una colla de refranys semblants, relacionats tots amb algun sant o santa entre mitjan desembre i mitjan març (per l’equinocci de primavera, vora Sant Josep, els dies i les nits s’igualen: tantes hores de nit com de dia) i una rima consonant o assonant per cloure la dita, tenim tot un cicle de refranys que ens donen notícia d’aquest allargar-se el dia.<o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" >Uns quants:<o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><ul style="text-align: justify;"><li><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per Santa Llúcia, un pas de puça</span></i></b> (13 de desembre)<o:p></o:p></span></li><li><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">De Santa Caterina a Nadal, un pas de pardal</span></i></b>. (25 de novembre – 25 de desembre)<o:p></o:p></span></li><li><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per Nadal, un pas de pardal</span></i></b> (o <b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per Nadal, el dia s'estira un pam</span></i></b> o <b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per Nadal, creix el dia un pas de gall</span></i></b></span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" >) (25 de desembre)</span></li><li><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per Sant Esteve, un pas de llebre</span></i></b> (26 de desembre)<o:p></o:p></span></li><li><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per Sant Tomàs, el dia més curt de l'any</span></i></b> (29 de desembre)</span></li><li><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per Sant Silvestre, un pas de destre</span></i></b></span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" > (31 de desembre). <span style="font-weight: bold;font-size:85%;" >[Nota: El <span style="font-style: italic;">'destre'</span> és una mesura antiga, al voltant dels vint centímetres]</span><br /></span></li><li><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per Ninou</span></i></b></span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" > (o </span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Any Nou</span></i></b></span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" >)</span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">, un pas de bou</span></i></b> (1 de gener)<o:p></o:p></span></li><li><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Pels Reis, un pas de vells</span></i></b> (o </span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">un pas d'anyells</span></i></b></span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" >) / <b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Pels Reis, el dia creix, i ruc qui no ho coneix</span></i></b> / </span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Pels Reis ho noten els bous; i per Sant Sebastià, tot el bestiar</span></i></b></span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" > (6 de gener: comença a fer-se notori que el dia creix)</span></li><li><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per Sant Julià, un pas de ca</span></i></b> </span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" > (o </span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">cent passes de marrà</span></i></b></span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" >) </span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" >(7 de gener)</span></li><li><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial; font-weight: bold; font-style: italic;">Des de Sant Anton, una hora més de sol</span> / <span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per Sant Anton, un pas de bou</span></i></b></span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" > / </span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per Sant Antoni, un pas de dimoni</span></i></b> /</span><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial; font-weight: bold; font-style: italic;">Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap</span> (o <span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial; font-weight: bold; font-style: italic;">s'allarga el dia mitja hora per cap</span>) /<span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per Sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré</span></i></b></span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" > </span>( o <span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial; font-weight: bold; font-style: italic;">el sol al peu del carrer</span>) <span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" >/ </span><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial; font-weight: bold; font-style: italic;">Per Sant Antoni de gener camina una hora més el traginer</span> (o <span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial; font-weight: bold; font-style: italic;">una hora més pel traginer</span>)<span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" > / </span><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial; font-weight: bold; font-style: italic;">Per Sant Antoni del porquet, a les cinc ja es veu solet</span> <span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" >(17 de gener)</span></li><li><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per Sant Sebastià, un pas de marrà (o una passa de marrà, o cent passes de ca)</span></i></b> / </span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per Sant Sebastià, mitja hora al matí, mitja hora a la tarda, el dia s'allarga</span></i></b></span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" > / </span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per Sant Sebastià, una hora més de dia hi ha (o una hora s'allarga ja)</span></i></b></span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" > (20 de gener)</span></li><li><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per Santa Agnès, el dia s'allarga una hora més (o una hora més)</span></i></b> (21 de gener)</span></li><li><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per Sant Pau, una hora hi cau</span></i></b> (25 de gener)</span></li><li><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Darrer dia de gener, una hora més ja té; qui la vulgui ben comptar hora i mitja hi trobarà</span></i></b> (31 de gener)</span></li><li><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per la Candelera, una hora entera</span></i></b></span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" > (2 de febrer)</span></li><li><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per Sant Blai, un pas de cavall</span></i></b></span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" > (3 de febrer)</span></li><li><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per Sant Maties, iguals són les nits que els dies</span></i></b> / </span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per Sant Maties, fa tanta nit com dia</span></i></b></span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" > / </span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per Sant Maties el sol ja entra per les ombries, i d'aquí a tres setmanes, per les ombries i les solanes</span></i></b></span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" > (24 de febrer)</span></li><li><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per Sant Macià, una passa de ca</span></i></b></span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" > (25 de febrer)</span></li><li><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per Sant Benet, el sol toca per les parets</span></i></b></span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" > (21 de març)</span></li><li><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per Sant Urbà, un pas de gavilà</span></i></b></span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" > (finals de maig)</span></li><li><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Del juny endavant el dia es va escurçant</span></i></b></span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" > / </span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Del juny enllà, el dia comença a baixar</span></i></b></span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" > / </span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Del juny enllà, el dia es comença a escurça</span></i></b></span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">r / Juny acabat, dia escurçat</span></i></b></span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><br /></span></li><li><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Sant Joan l'escurça i Nadal (o el Nen Jesús) l'allarga</span></i></b> / </span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Sant Joan escurça els dies i el Nadal els estira</span></i></b></span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" > (24 de juny – 25 de desembre)<o:p></o:p></span></li><li><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">La nit de Sant Joan, la més curta de l’any</span></i></b> / </span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Sant Joan és la [nit] més curta de l’any</span></i></b> / <b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per Sant Joan es dia creix una passa de gegant</span></i></b></span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" > / </span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per Sant Joan, el dia més llarg de l'any</span></i></b></span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" > (24 de juny)</span></li><li><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per Sant Pere, una passa enrere</span></i></b></span><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" > (28 de juny)</span></li></ul><div style="text-align: justify;"> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><a href="http://biblioteca-paremiologica.blogspot.com/2007/06/pons-lluch-1993-refranyer-menorqu.html">Josep Pons i Lluc</a>, al <i style="">Refranyer menorquí</i>, recull una cantarella que vol agrupar part de la cadena:<o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><div> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><span style="font-size:100%;"><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; line-height: 150%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;" lang="CA">Per Nadal, es dia creix una passa de pardal<br /></span></i></b></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><span style="font-size:100%;"><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; line-height: 150%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;" lang="CA">per sant Esteve, una passa de cega;<o:p></o:p></span></i></b></span></p><div style="text-align: center;"> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><span style="font-size:100%;"><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; line-height: 150%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;" lang="CA">per any nou, una passa de bou;<o:p></o:p></span></i></b></span></p><div style="text-align: center;"> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><span style="font-size:100%;"><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; line-height: 150%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;" lang="CA">i per sant Antoni, una passa de dimoni.</span></i></b><b style=""><i style=""><span style="line-height: 150%;" lang="CA"><o:p></o:p></span></i></b></span></p> <p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" >En sabeu algun altre? Feu-nos-el arribar al programa i el comentarem la setmana que ve.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="line-height: 150%;font-size:100%;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p> <span lang="CA" style="font-size:100%;">I per cert… <span style="color: rgb(204, 0, 0); font-weight: bold;">la pregunta del programa d'avui</span>. Algú em sabria respondre:<br /><br /></span><blockquote style="font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);"><span lang="CA" style="font-size:100%;">«<span style="font-weight: bold;">si Santa Llúcia, que és el 13 de desembre, per tant abans dels solstici d’hivern, teòricament encara s’estan escurçant els dies, perquè anem de Sant Joan a Nadal, per què diu la dita que el dia creix un pas de puça?</span>»</span></blockquote><span style="font-size:100%;"><br /></span><span style="font-size:100%;">Ho resoldrem al pròxim programa... si els comentaris no s'avancen.</span><br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=427b5a4" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-1225876642159578187.post-29791765275802982942007-12-19T19:23:00.000+01:002007-12-20T15:36:14.717+01:00Un polsim de refranys<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size:85%;"><span style="line-height: 150%;font-size:13;" lang="CA" ></span></span></p><div style="text-align: justify;"><blockquote style="font-style: italic; color: rgb(153, 51, 153);"><div style="text-align: justify;"> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size:85%;"><span style="line-height: 150%;font-size:13;" lang="CA" >Dels refranys també en diuen els Evangelis populars o que són tractats de filosofia popular. Del que no hi ha dubte és que recullen una saviesa que sovint no es troba en els llibres, que s’ha transmès de boca a orella de pares a fills, des de l’any de la picor, o de la catapum, o de <st1:personname productid="la Maria Castanya" st="on">la Maria Castanya</st1:personname>, o de <st1:personname productid="la Quica" st="on">la Quica</st1:personname>, o de <st1:personname productid="la Nana..." st="on">la Nana...</st1:personname> vaja!, des de fa molt, molt de temps.<o:p></o:p></span></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size:85%;"><span style="line-height: 150%;font-size:13;" lang="CA" >I encara avui, qui més qui menys, sempre té un refrany a punt per fer més entenedora una expressió. I així continuarà sent. Almenys nosaltres hi posarem un granet de sorra perquè es mantinguin vius i no es perdin.<o:p></o:p></span></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size:85%;"><span style="line-height: 150%;font-size:13;" lang="CA" >I amb l’ajuda de tots vosaltres n’aprendrem de nous a cada programa. Aquell refrany que saps de fa temps, aquell refrany que t’agrada... No el voldries compartir amb tots nosaltres?<o:p></o:p></span></span></p> </blockquote> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="line-height: 150%;font-size:13;" lang="CA" >Bona tarda. Avui comença «<span style="font-style: italic;">Un polsim de refranys</span>»...<o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="line-height: 150%;font-size:13;" lang="CA" ><o:p> </o:p>Teníem previst començar per Santa Llúcia. Finalment, amb uns dies de retard sobre el calendari previst, comencem un nou programa sobre refranys a <a href="http://vallromanes.cat/cat/monografic_det.asp?id_monografic=2&id_vila=11">Ràdio Vallromanes</a>:<br /></span></p><ul style="text-align: justify;"><li><span style="line-height: 150%;font-size:13;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Que Santa Llúcia ens conservi la vista</span></i></b><br /></span></li><li><span style="line-height: 150%;font-size:13;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per Santa Llúcia, un pas (o un salt) de puça</span></i></b><br /></span></li><li><span style="line-height: 150%;font-size:13;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Per Santa Llúcia s’escurça la nit i s’allarga el dia</span></i></b><br /></span></li><li><span style="line-height: 150%;font-size:13;" lang="CA" ><b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">Santa Llúcia, la bisbal, 13 dies per Nadal</span></i></b>.<o:p></o:p></span></li></ul><div style="text-align: justify;"> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="line-height: 150%;font-size:13;" lang="CA" ><o:p> </o:p>Queden així dits els primers refranys del programa, i amb ells comencem una singladura que ningú sap on ens durà.<o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="line-height: 150%;font-size:13;" lang="CA" ><o:p> </o:p>Aquest programa que avui iniciem vol ser una represa de l’apartat sobre dites i refranys que amb una periodicitat intermitent apareixia al programa cultural <a href="http://capvespreradiovallromanes.blogspot.com/">Capvespre</a>, també de<a href="http://vallromanes.cat/cat/monografic_det.asp?id_monografic=2&id_vila=11"> Ràdio Vallromanes</a>, cap a finals de l’any 2005.<o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="line-height: 150%;font-size:13;" lang="CA" ><o:p></o:p>Es pretén, amb un quart d’hora setmanal, parlar d’una manera amena i distesa sobre refranys, dites populars i tot allò relacionat amb el seu àmbit.<o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="line-height: 150%;font-size:13;" lang="CA" ><o:p> </o:p>Em sentireu parlar sovint de <st1:personname productid="la Paremiologia. Sí" st="on">la <a href="http://hipatia.uab.cat/mirador/frasesfetes.htm">Paremiologia</a>. Sí</st1:personname>, la pa-re-mio-lo-gi-a, la ciència que estudia les parèmies, el terme genèric per encabir-hi refranys, proverbis, dites, frases fetes, apotegmes, sentències, aforismes, idiotismes, modismes i un llarg repertori de noms d’expressions molt semblants que, a peu de carrer, no ens interessarà gaire distingir. Ja sabeu allò que <b style=""><i style=""><span style="background: yellow none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;">El nom no fa la cosa</span></i></b>. Generalment, doncs, parlarem de <b style="">refranys</b>.<o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="line-height: 150%;font-size:13;" lang="CA" ><o:p>A cada programa presentarem un tema general o farem repàs d'un mes del calendari. </o:p>També parlarem de llibres sobre refranys, de refranyers temàtics, de diccionaris que contenen frases fetes i de pàgines web o recursos que podem trobar a Internet si estem interessats en el tema.<o:p> </o:p>I farem memòria de folkloristes i historiadors que des que el català és català s’han dedicat a l’arreplega i estudi d’aquestes frases amb tanta personalitat, malgrat que la majoria són anònimes. Joan Amades, Valeri Serra i Boldú, Ramon Violant i Simorra, Sebastià Farnés…<o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="line-height: 150%;font-size:13;" lang="CA" ><o:p> </o:p>I estem oberts a que ens feu arribar els vostres dubtes o suggeriments a través del telèfon de Ràdio Vallromanes (el 93-572 90 05) o per correu electrònic a l’adreça <a href="http://www.blogger.com/radiovallromanes@diba.cat">radiovallromanes@diba.cat</a>. Aquell refrany que no sabeu com es diu en català, aquella dita que no sabeu què significa, aquell proverbi del qual no en sabeu l’origen… I també escoltarem els vostres suggeriments: les frases que heu sentit a dir sempre a casa, les dites relacionades amb el nostre poble i el nostre entorn, aquelles expressions que no hem tocat quan hem abordat un tema concret. Esperem els vostres comentaris i suggeriments. No us en esteu pas!</span></p><div style="font-style: italic; color: rgb(153, 51, 153); text-align: justify;"><span style="font-size:85%;"><span style="line-height: 150%;font-size:13;" lang="CA" ><blockquote>Tenim un nou espai per compartir refranys i dites, amb una cita inexcusable cada quinze dies. Quinze minuts cada quinze dies per parlar de tot, però de res en particular. Tots en sabem de dites. És la saviesa democratitzadora i ens remuntarem a l'origen dels temps, quan la gent no en sabia de lletra i per això es transmetien els coneixements en versets curts, musicals i fàcils de recordar: digues-li proverbi, digues-li refrany<br /></blockquote></span></span></div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br /><span style="line-height: 150%;font-size:13;" lang="CA" ><o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"><br /><embed src="http://odeo.com/flash/audio_player_tiny_gray.swf" quality="high" name="audio_player_tiny_gray" allowscriptaccess="always" wmode="transparent" type="application/x-shockwave-flash" flashvars="audio_id=1410413&audio_duration=410.384&valid_sample_rate=true&external_url=http://media.odeo.com/1/8/4/Jaume_Sisa_-_Qualsevol_nit_pot_sortir_el_sol.mp3" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" align="middle" height="25" width="145"></embed><br /><a style="font-size: 9px; padding-left: 35px; color: rgb(106, 153, 254); letter-spacing: -1px; text-decoration: none;" href="http://odeo.com/audio/1410413/view">powered by <strong>ODEO</strong></a></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0