Programa 12 - Refranys sobre la pluja

(Escolteu el programa en directe)

«Dèiem en el programa anterior que si l’abril és el mes gentil, el maig és el mes de les pluges. Que plogui, que plogui, que prou que ens cal!
Maig calent i plujós fan l’any ric i abundós. I diu la vinya: -Tant me fa una pluja, com dues, com tres, però sense la de maig no faré res.

Abundància de confetti
que els núvols ragen de dalt;
al ciutadà fa respecte,
i al pagès, no li fa mal.

Què és allò que espanta tant
que en fuig tothom a l’instant?

Sí, és clar que ens referim a la pluja. O quan diem

Un llençol apedaçat
punta d’agulla no hi ha tocat.

Ens estem referint als núvols. »

Hi ha algun mes que la pluja no li sigui beneficiosa? El refranyer ens parla de la bonior de la pluja en tots i cadascun dels mesos, com veureu ara mateix:

• El gener diu al febrer: jo he plogut molt; tu plou també
• Aigua de març, pluja als sembrats
• Abril que surt plovent, al maig crida rient
• Al juny, la pluja està lluny
• Al juliol, pluja i tronada a la tarda
• La pluja d'agost no és aigua, que és most
• Al setembre, pluges i tronades al matí
• Quan a l'octubre plou, el rovelló es mou
• Pluges de novembre, omplen els barrals i curen tots els mals
• Quan pel desembre canta el mussol, pluja o bon sol

També és cert que quan la natura es revolta, pot fer més mal una pluja forta que un foc o una ventada: El foc té aturador, que l’aigua, no.


Novetats paremiològiques

Avui us vull presentar un parell de novetats paremiològiques que han aparegut al mercat aquest mes passat. Ja se sap: per Sant Jordi surten la gran majoria de novetats editorials de tot l’any.

No tinc encara cap dels dos llibres i per tant només us puc remetre a les dues fonts des d'on ho he llegit:

Jaume Alzamora Bisbal treu Espigolant dins l'antigor. refranys i dites de la nostra terra, que publica Editorial Moll. Com diu la bloguera Salvia en el seu concretíssim apunt del blog Poesia infantil i juvenil, és «una obra farcida de saviesa popular que pren el seu títol del que duu la columna sobre fraseologia i cançons populars que l'autor escriu regularment des del 1955».

Són gairebé 10.000 refranys i dites, amb l'explicació i una reflexió. L'obra compta també amb els pertinents índexs i les cerques a través de paraules clau, que en faciliten la consulta.

D’altra banda, a través del Diari per a tècnics lingüístics de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (CDLPV) ens informen que Eugeni Reig ha tret Les nostres paraules, publicat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). La notícia l'han publicada també a la mateixa Acadèmia, en format PDF, i podem destacar que es tracta d'un recull de «tres-centes entrades que són un recull de mots, locucions, frases fetes i altres elements «genuïnament valencians» que l’autor considera que cal afegir al cabal del lèxic que hauríem de manejar els parlants catalans».


Refranyer català-castellà

També oferirem avui la secció d’equivalències entre refranys catalans i castellans per recuperar, a poc a poc, la tradició paremiològica catalana i dotar-nos d’aquelles expressions pròpies que ens eviten l’ús de barbarismes o expressions crossa calcades d’altres llengües.

1. A la ramera y a la lechuga, una temporada le dura – Pluja d’estiu i flor de bagassa, aviat passa.
2. A perro flaco todo son pulgas – Sempre plou sobre mullat.
3. Agua de enero, todo el año tiene tempero – Aigua de gener, omple bótes i graner.
4. Agua de por mayo, pan para todo el año – Pluja de maig, collita segura.
5. Agua sobre agua, no vale sayo ni capa – Quan plou molt no valen paraigües.
6. Arco a la matina, apareja la gabardina - Arc de sant Martí, al matí fa ploure i al vespre fa aclarir (Un altre pronòstic sobre l'arc de sant Martí al capvespre, diu «Arc de sant Martí al capvespre, l'endemà festa». Aquest pronostica bon temps. Així, surti al matí o al vespre, indicarà mal temps o bon temps, respectivament, com recull aquest altre refrany: «Arc de sant Martí, al matí fa ploure i al vespre fa aclarir»).
7. Arreboles de la noche, a la mañana son soles – Cel rogent a la vesprada, la pluja se n’és anada.
8. Aurora rubia, o viento o lluvia – Cel rogent, pluja o vent.
9. Cada uno habla de la feria según le va en ella – Mai no plou a gust de tothom (s'acostuma a aplicar l'expressió per indicar que el profit que cada u treu d'una situació motivarà l'opinió que se'n tingui. Ja que no tothom en pot treure el mateix, tampoc les situacions no seran valorades de la mateixa manera).
10. Cada uno sabe donde le aprieta el zapato – Cadascú sap a casa seva on l’hi plou.
11. Cuando Dios quiere con todos aires llueve (o a todos vientos llueve) – Quan Déu vol, s’ennivola i plou.
12. Cuando el sol desaparece, adivina que anochece - Tot el que veu endevina, l'endevinaire, quan plou diu que cau aigua.
13. Cuando la sierra está tocada, en la mano viene el agua - Núvols a la muntanya, pluja segura.
14. En todas partes cuecen habas – A tot arreu se’n fan de bolets quan plou.
15. Llueva para mí abril y mayo, y para ti todo el año – En abril, cada gota en val mil, i en maig cada gota un raig.
16. Si llueve en la Purísima Concepción, llueve en Carnaval, Semana Santa y Resurrecció - Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció.

Dites sobre la pluja

Del refranyer temàtic que també mantinc a internet he fet una tria d’uns quants refranys referits a la pluja, i més concretament a la influència que té la lluna en el ploure:

1. Després de la lluna nova de gener, pluja hi sol haver
2. La foscor de la lluna assenyala pluja
3. La lluna d'octubre en cobreix set, i si plou, nou
4. La lluna i el ploure a mar, no serveix per a res
5. Les tres coses inútils, són: les mamelles dels homes, la lluna de nits i la pluja a mar
6. Lluna amb rotlle pluja porta
7. Lluna i pluja viva, bons per l'oliva
8. Lluna nova del gener, molta pluja duu al darrer
9. Lluna nova en dimecres, pluges desfetes
10. Lluna rogent, pluja o vent
11. Lluna rotglada, pluja o vent
12. Lluna rotglada, pluja o ventada
13. Lluna voltada i dintre estrellada, pluja o ventada
14. Lluna voltada, pluja assegurada
15. Lluna voltada, pluja o ventada
16. L'octubre, set llunes cubre, i si plou, en cobreix nou
17. Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna
18. Plou i fa lluna, la Mare de Déu està en Catalunya
19. Plou i fa sol, la lluna pel juliol
20. Plou i fa sol, riu nostre Senyor; plou i fa lluna, riu la Verge Maria
21. Pluja i lluna, collita assegurada
22. Pluja i lluna, oliva segura
23. Quan la lluna gira amb serè, plou ans del vuitè
24. Quan la lluna tomba en bé, plou als tres dies o al setè
25. Rodona a la lluna, arriba la pluja
26. Rogle (o rotllo) a la lluna, pluja segura
27. Rogle de lluna, de cent voltes una plou
28. Rotlle groc a la lluna, pluja tot d'una
29. Rotllo gros a la lluna, pluja segura
30. Rotllo gros a la lluna, senyal de pluja
31. Si el primer dijous de la lluna fa dos sols, plourà
32. Si el primer dijous de lluna fa resol, pluja vol
33. Si plou de lluna nova, i vella d'agost, no falta aigua en tot l'any
34. Si plou per la lluna nova d'agost, plourà nou llunes seguides
35. Si plou per lluna nova d'agost, plourà nou llunes seguides

Aquesta lluna amb rotgle o rotlle del refranyer es refereix a quan la lluna apareix envoltada per un hal·lo de llum.

Recordem la pregunta del programa anterior: «Tornem a recuperar les etimologies paremiològiques sobre l’origen de dites i refranys. L’expressió Treure faves d’olla equival a ‘obtenir un bon profit, guany o benefici, així com a trobar una bona manera de viure, càrrec o prebenda que permeti de viure sense maldecaps’. Però quin n’és l’origen?»

[Resposta: Diu Joan Amades al Refranyer català comentat: «Té origen en els antics costums usats per elegir càrrecs públics i dignitats. Quan un gremi havia d’elegir el seu conseller o representant a la Generalitat, per a qualsevol altre càrrec o distinció, i també quan entre els consellers i diputats s’havien d’elegir càrrecs i distincions, solia fer-se escrivint en paperets el nom dels candidats, un per a cada un, i posant-los dintre d’un motlle de cera que tenia la forma d’una fava i que així era anomenada. Aquestes faves eren posades dintre d’una olla plena d’aigua. Un no interessat en l’elecció sortia al carrer i, deturant el primer infant que passava, el feia entrar on aquesta s’efectuava i li feia treure de dintre l’olla tantes faves com persones havien d’ésser elegides. Aqueixes eren obertes de seguida per treure’n el paperet que contenien. Quedaven elegits els dels noms que portaven els paperets de les faves que havien estat tretes.»]

I ara fem la pregunta del programa d’avui: «Seguim amb les etimologies paremiològiques, que intenten trobar l’origen de les dites i els refranys, allò que les ha generat. Quan diem que un infant ha fet campana, ens referim al fet que ha deixat d’anar a escola. Però quin és l’origen d’aquesta expressió?»